Bellaterra, 14 d’octubre de 2026
“La sentència estima parcialment un dels 16 motius del recurs, relatiu a la urbanització i implantació d’equipaments i vials en zones inundables i de flux preferent, i declara la nul·litat de determinades previsions urbanístiques, sense anul·lar la totalitat del PDU”.
ELISENDA DE CLASCÀ* ✍️ La Sentència 786/2026, de 30 de setembre, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), estima parcialment el recurs contenciós administratiu interposat per les associacions REFEM el Centre Direccional i ADENC contra l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic (PDU) del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, de 22 de desembre de 2020.
La sentència estima parcialment un dels 16 motius del recurs, relatiu a la urbanització i implantació d’equipaments i vials en zones inundables i de flux preferent, i declara la nul·litat de determinades previsions urbanístiques, sense anul·lar la totalitat del PDU.
La sentència analitza els motius de recurs següents:
Deficiències de l’avaluació ambiental estratègica i omissió d’informes preceptius; 2) reducció de l’àmbit protegit de la Xarxa Natura 2000 de Collserola;
3) manca d’avaluació de l’afectació a la fauna protegida;
4) absència de l’informe de la Subdirecció General de Biodiversitat i Medi Natural;
5) incompliment de la legislació sobre canvi climàtic, emissions i eficiència energètica;
6) riscos ambientals i per a la salut derivats dels antics abocadors, especialment Can Planas i Elena;
7) manca de clausura formal, descontaminació i garanties de seguretat dels abocadors;
8) deficiències de publicació i notificació de la declaració ambiental estratègica;
9) manca de consideració de l’informe de Protecció Civil en l’avaluació ambiental;
10) omissió de l’informe preceptiu en matèria de seguretat industrial;
11) manca de resposta adequada a les al·legacions dels interessats;
12) deficiències del programa de participació ciutadana;
13) insuficiència de l’estudi de mobilitat;
14) incompliment del Pla territorial metropolità de Barcelona en matèria de mobilitat;
15) urbanització i implantació d’equipaments i vials en zones inundables i de flux preferent (motiu estimat parcialment);
16) insuficiència de l’avaluació de l’impacte social del planejament.
Dels motius anteriors, només s’estima parcialment el número 15.
En relació amb la resta, el Tribunal considera que s’han complert els tràmits legalment exigibles a l’Administració, d’acord amb la documentació de l’expedient i la que s’ha aportat durant el procediment judicial, en resposta a les qüestions plantejades per les associacions recurrents.
Cal destacar que, en diversos dels motius desestimats, el Tribunal assenyala la manca de proves o informes pericials de la part recurrent que contradiguin els estudis tècnics aportats per les administracions, sense perjudici que també consideri acreditat el compliment dels tràmits administratius exigibles.
La construcció d’habitatges a l’entorn dels antics abocadors
D’altra banda, pel que fa a la construcció d’habitatges a les zones dels antics abocadors de Can Planas i Elena, el Tribunal accepta les previsions del PDU d’ubicar edificacions al voltant dels abocadors, però no sobre els terrenys ocupats pels dipòsits de residus, on s’estableixen limitacions específiques d’usos i d’edificació.
Tanmateix, atesa l’existència d’emissions de biogàs i altres possibles contaminants, les edificacions situades a l’entorn hauran de complir condicions especials de protecció, ventilació i disseny constructiu per evitar l’entrada i acumulació de gasos en espais tancats.
Entre aquestes mesures, la documentació urbanística recollida a la sentència preveu:
«Construir el soterrani, semisoterrani o planta baixa totalment ventilat, en forma de pati anglès o sobre pilars. En aquest cas, caldrà garantir que els petits espais tancats que hi pugui haver (petits magatzems, caixes d’ascensor, etc.) quedin suficientment ventilats.
Dissenyar i construir una barrera contra el gas o un drenatge passiu de gasos, robust i que no requereixi manteniment, als límits de la parcel·la o bé al lloc on s’assenti l’edifici; mesura que serà validada per l’Agència de Residus de Catalunya, que determinarà el pla de seguiment i control.
A més, a les xarxes de serveis s’assegurarà que es trenqui la continuïtat física dels conductes mitjançant arquetes ventilades, per garantir que els gasos drenats no entrin a l’interior de l’edifici.
Les antigues construccions existents al subsol d’aquestes parcel·les hauran de ser enderrocades, per evitar les vies preferents de mobilització del biogàs.»
Pel que fa als abocadors, el Tribunal es fonamenta en els estudis ambientals i de riscos aportats per les administracions, entre els quals hi ha documentació de l’AMB i de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que consideren admissibles els riscos avaluats en les condicions previstes pel planejament.
En aquest sentit, el Tribunal no afirma que es pugui edificar sense restriccions, sinó que considera que les mesures correctores i els controls ambientals previstos pel PDU poden garantir que en principi no s’acredita «[…] un risc inadmissible per a la salut de les persones, comprovat per l’autoritat ambiental en els termes previstos a les normes urbanístiques i les seves fitxes.» (pàg. 118 de la sentència, numeració judicial).
Així, l’article 104.2 de les normes urbanístiques del PDU condiciona la urbanització i edificació de les parcel·les de l’entorn de Can Planas a l’execució prèvia de les actuacions de remediació previstes. En el cas d’Elena, també s’exigeixen mesures de protecció, validació ambiental i seguiment posterior a la clausura.
Els aspectes del PDU que la sentència anul·la
Pel que fa al motiu estimat, el Tribunal considera que determinats equipaments i un vial projectat ocupen terrenys afectats per zones de flux preferent de les rieres, en contradicció amb les limitacions derivades de la normativa sobre inundabilitat i amb els informes de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) (Limits: Zona inundable amb referència de 500 anys).
Per aquest motiu, declara la nul·litat de la qualificació de l’equipament SE 08 com a SE₁, de determinades previsions de l’article 36.7.b relatives als equipaments SE₂ 02 i SE₂ 03, i de les corresponents determinacions dels plànols d’ordenació O.2.1b i O.2.1c. Així mateix, anul·la el traçat de l’eix 50 – camí 10, que transcorre per una zona de flux preferent.
Aquestes anul·lacions són parcials i no comporten la nul·litat de la totalitat del Pla director urbanístic.
Les propostes alternatives de REFEM i ADENC
Cal recordar que les associacions recurrents, en les fases anteriors d’al·legacions, havien plantejat alternatives al model urbanístic previst pel PDU. Entre aquestes, proposaven eliminar les àrees destinades a grans centres comercials i substituir-les per petit comerç en planta baixa, així com desplaçar els habitatges previstos per acostar-los al nucli urbà de Cerdanyola.
També s’havia proposat destinar part dels terrenys inicialment previstos per a habitatges a activitats empresarials i tecnològiques, ampliant l’actual parc empresarial.
Aquestes propostes pretenien modificar la distribució dels usos urbanístics, reduir l’impacte del desenvolupament residencial sobre determinats espais i reforçar la continuïtat urbana amb Cerdanyola, aspectes que xoquen frontalment amb les necessitats habitacionals reclamades per l’administració, atesa la gran demanda de vivenda actual i calculada a futur.
La sentència, per tant, manté substancialment el model urbanístic del PDU, però obliga a corregir les determinacions anul·lades per la seva incompatibilitat amb les limitacions legals aplicables a les zones inundables.
La resolució no és ferma i és susceptible de recurs de cassació.
*Elisenda de Clascà, advocada, màster en assessoria jurídica, Iniciativa Municipal de Persones Unides Lliurement i Solidària (IMPULS)
