Bellaterra, 6 de desembre de 2024
El miracle de Sant Nicolau (JOAN LLONGUERES)
Si n’eren tres petits infants,varen anar espigolar els camps. Mireu el que els va succeir, que es varen perdre pel camí. Tirem per qui, tirem per lla. La nostra casa on serà? Truquen el vespres a un carnisser. Que ens obrireu bon carnisser? Entre, entreu nois estimats que jo tinc lloc per tots plegats..Passar el portal només va fer i els va matar aquell carnisser, els va tallar en xics bocins i al saler els posa com garrins.
Set anys després passà per lli Sant Nicolau tot fent camí. Al carnisser va anar a trucar: Carnisser tens llit i sopar? Sant Nicolau entreu, entreu,que aquí dins lloc trobareu. Sant Nicolau així que entrà, ja demanava per sopar. Voleu pernil d’allò millor? No en vull, no en vull que no es gens bó. Voleu un tros de vedell xic? No en vull, no en vull que no és bonic. De la carn tendra menjaré, que fa set anys és al saler.
El carnisser quan ho sentí de casa seva va fugir.
-Oh carnisser no fugis, no, demana a Deu el teu perdó.
Sant Nicolau al saler va, picant tres voltes amb la ma. Petits infants que aquí esteu, jo soc el gran Sant Nicolau…i va estirar el Sant tres dits i s’aixecaren els petits. El primer diu: Que he dormit bé!. El segon diu: i jo també!…i fa per últim el tercer: jo mig del Cel em creia ser
Si eren tres petits infants,varen anar a espigolar els camp
Joan Llongueres i Badia. (Barcelona, 6 de juny de 1880-13 d’octubre de 1953)
Fill de Marià Llongueras i Trullàs, natural d’Olesa de Montserrat, i de Teresa Badia i Padrisa, de Barcelona. Fou pare de Josep Jordi Llongueras i Galí. Fou promotor a Catalunya del dalcrozisme, un innovador sistema d’aprenentatge musical mitjançant el ritme i el moviment, ideat per l’austríac Émile Jacques-Dalcroze. Aquest mètode, que representa un important revulsiu per a l’escena musical, exercirà durant el primer terç del segle xx una clara influència en el sector professional de les arts escèniques. Llongueres crea l’Institut de Rítmica i Plàstica dins de l’estructura de l’Orfeó Català, l’any 1912, i aplicà les idees del dalcrozisme tant a l’art, com a l’ensenyament musical infantil i a les teràpies per a discapacitats. Així mateix, a les seves columnes a la Revista Musical Catalana i La Veu de Catalunya fa una interpretació crítica de les actuacions dels ballets de Diàguilev al Liceu.
Biografia
Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera. Més tard estudià i es diplomà el 1911 a l’Institut Jacques-Dalcroze de Ginebra. De retorn a Catalunya, l’any 1913 fundà l’Institut Català de Rítmica i Plàstica (que avui porta el nom d’Institut Joan Llongueres; des d’aquesta institució introduí el mètode Jacques-Dalcroze a Catalunya, i en fou el seu màxim impulsor.
En ciutats com Girona, Llongueras va introduir des de la Societat Athenea la gimnàstica rítmica als ambients culturals i artístics, i va muntar espectacles com l'”exhortació poemàtica” Els cants de la Nativitat, el gener de 1917.
La seva labor de pedagog va tenir, però, moltes altres facetes. Fundà i dirigí (1901-18) l’Escola Coral de Terrassa i dirigí (1912-18) l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat, abans de dirigir la de Barcelona (1924); també fou el director musical de les Escoles de l’Ajuntament de Barcelona i de les Escoles Blanquerna. El 1923 va col·laborar a la Revista Catalana de Música. Fundà l’Escola Vallparadís juntament amb Artur Martorell, Enric Gibert i Alexandre Galí.
Lliçons, aplegades en llibre, sobre François Couperin, J.S.Bach i Beethoven, escrites per Joan Llongueras, publicades el 1925
Fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona de 1934. Alguns dels seus poemes reberen música de Lluís Millet i d’Enric Morera. Va fer de crític musical a La Veu de Catalunya i publicà abundosament a la Revista Musical Catalana.[1] Moltes de les seves columnes van ser signades amb el pseudònim ‘Chiron’. El fons personal de Joan Llongueras es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Font: Mauricio Llongueres, Wikipèdia
BELLATERRA.CAT 