Jaume Pla i Pladevall (Vilassar de Mar, 21 de maig de 1928), l’actor que fou veí de Bellaterra, i que visqué al carrer Marilyn Monroe (actuat Pintor Utrillo), va celebrar el seu 97è aniversari amb el grup de tertúlia JAP de Sant Cugat del Vallés, tot acompanyat amb el trio de Mariachis Barcelona.
Jaume Pla i Pladevall celebrant el seu 97è aniversari al Zum Zum de Sant Cugat del Vallès 📷 JAP
“L’any 2011 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2016 va rebre el Premi Extraordinari Ciutat de Sant Cugat en reconeixement a la seva trajectòria i a la seva manera de ser, de fer, de viure la ciutat i d’estimar la seva gent”.
Biografia
Jaume Pla i Pladeval, (Vilassar de Mar, 21 de maig de 1928). Durant molts anys treballà com a representant d’una empresa de perfums (Deborah Ibérica) fins que es va poder dedicar al teatre. Ha interpretat obres de Salvador Espriu, William Shakespeare, Anton Txékhov i Bertolt Brecht i ha format part de nombroses companyies de teatre Grup de Teatre Independent, Companyia de Teatre La Inestable de Bellaterra, Teatre Truca a la Porta, Teatre del Sol, Teatre Nacional de Catalunya i Teatre Popular de Barcelona. A Sant Cugat del Vallès, durant molts anys, ha interpretat anualment el paper de l’abat Biure a l’obra Pedra i Sang.
Tanmateix, és més conegut per la seva aparició a televisió, on destacà pel seu paper de Ferran a la sèrie de TV3 El cor de la ciutat, i d’altres sèries com Estació d’Enllaç, Nissaga de poder, Plats Bruts, Temps de Silenci, Majoria Absoluta, Infidels i La Riera. També ha aparegut en sèries de Telecinco com Hospital Central o El Comisario. El 2011, va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva implicació en diverses iniciatives que han contribuït al prestigi i a la renovació de l’escena catalana.
Pel que fa al cinema, ha intervingut en diverses pel·lícules, com ara Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (2003), El tránsfuga (2003), Las hijas de Mohamed (2004), L’ombra d’un crim (2005), ¿Por qué se frotan las patitas? (2006), Estigmas (2009), La vida comença avui (2010), Cendres (2013), i Un conte de Nadal (2014). El 2015, al costat de Montserrat Carulla, va protagonitzar el curtmetratge oficial del disc Cartes de l’Orient, de Blaumut, que és un càntic a l’emoció, a la superació i a la generositat. La darrera aparició de Jaume Pla davant la càmera ha estat com a protagonista del curtmetratge Tanto como siempre (2019), sobre l’efecte que té la malaltia d’Alzheimer en les persones que la pateixen.
L’any 2011 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2016 va rebre el Premi Extraordinari Ciutat de Sant Cugat en reconeixement a la seva trajectòria i a la seva manera de ser, de fer, de viure la ciutat i d’estimar la seva gent.
Els JAPS al 97è aniversari de Jaume Pla al Zum Zum de Sant Cugat 📷 JAP
(*) JAP són les inicials de Jener, Alexandre i Pla, nom d’una tertúlia que va començar l’any 2012 al Zum-Zum de la Plaça Augusta de Sant Cugat del Vallès. En aquest petit però acollidor local personalitzat i atès per la professional Irma i família, tots els divendres, de deu a dotze del matí, es comparteixen, -acompanyat d’un esplèndid esmorzar-, els moments més interessants de la vida cultural de Sant Cugat, i allò que passa pel programa Molta Comèdia de Ràdio Sant Cugat, presentat per l’Eduard Jener, un apassionat tertulià expert en Arts Esceniques, que també pública setmanalment a la revista Tot Sant Cugat. Aquell trio tertulià d’amics estava integrar per Eduard Jener, Jaume Pla i Victor Alexandre i van decidir batejar-se amb el nom JAP.
Des del mes de setembre de l’any 2012, al setembre de 2013, la tertúlia JAP va funcionar amb aquest tres ciutadans de Sant Cugat, però aleshores va anant creixent incorporant convidats, fins aquest 2024, que compleix el seu 12è Aniversari.
Segons informa Bellaterra avui Bellaterra TV, la setmana vinent està previst dur a terme dues intervencions d’asfaltat al carrer Jeroni Martí: una a l’encreuament amb la carretera de Sabadell i l’altra al tram afectat per l’aixecament del ferm causat per les arrels dels arbres.
Aquesta actuació s’emmarca dins del pla de millora i renovació dels ferms de Bellaterra, que es durà a terme amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Aquestes dues primeres intervencions representen un pas inicial per reparar les nombroses deficiències de la xarxa viària de Bellaterra.
LLUIS TORRES ✍️ El 15 de maig de 2025 obrí les portes l’Osteria Nonna, el nou projecte gastronòmic del Grup Ébano, conegut pels seus restaurants Ébano de Bellaterra i Ebanito de Sant Cugat del Vallès.
Carta de l’Osteria Nonna de Bellaterra 📷 BELLATERRA GOURMET
Aquesta nova proposta representa un canvi d’estil i una aposta per una cuina mediterrània amb ànima italiana, totalment diferenciada de la resta d’establiments del grup. Situat al carrer Lleó XIII, número 2, el Nonna convida el veïnat de Bellaterra a gaudir d’una experiència culinària que combina la tradició i la senzillesa de la cuina italiana amb la qualitat dels productes de proximitat. El resultat és una carta que destaca per la seva autenticitat, elegància i sabor. Amb un preu mitjà que oscil·la entre els 40 euros per persona, el Nonna ofereix una proposta acollidora i refinada, ideal tant per a un dinar entre amics o familia com per a una vetllada especial.
Des del Grup Ébano s’està molt il·lusionat amb aquest nou concepte i convida tots els veïns i veïnes a descobrir el Nonna i deixar-se sorprendre per una nova forma de gaudir d’una nova proposta culinària a Bellaterra.
Per a més informació i reserves: osterianonnabellaterra@gmail.com
📷 GALERIA DE FOTOS: BELLATERRA GOURMET I BELLATERRA.CAT
Aquesta nova proposta representa un canvi d’estil i una aposta per una cuina mediterrània amb ànima italiana, totalment diferenciada de la resta d’establiments del grup.
Situat al carrer Lleó XIII, número 2, el Nonna convida el veïnat de Bellaterra a gaudir d’una experiència culinària que combina la tradició i la senzillesa de la cuina italiana amb la qualitat dels productes de proximitat. El resultat és una carta que destaca per la seva autenticitat, elegància i sabor. Amb un preu mitjà que oscil·la entre els 40 euros per persona, el Nonna ofereix una proposta acollidora i refinada, ideal tant per a un dinar entre amics o familia com per a una vetllada especial.
Des del Grup Ébano s’està molt il·lusionat amb aquest nou concepte i convida tots els veïns i veïnes a descobrir el Nonna i deixar-se sorprendre per una nova forma de gaudir d’una nova proposta culinària a Bellaterra.
Alguns del plats de l’Orteria Nonna de Bellaterra
Per a més informació i reserves: osterianonnabellaterra@gmail.com
Pòster original d’Homenatge al Mercat de La Boqueria de Barcelona, obra de l’amic Víctor Hom Aranda (Barcelona, 16 febrer 1937- 12 març 2020), fill de Josep i Genoveva 📷 BELLATERRA.CAT
LA BOQUERIA DE BARCELONA
VÍCTOR HOM ARANDA✍️De bon matí quant tot just clareixa el dia, una dona (com cada día) entra en el Mercat de la Boqueria, se la veu simpàtica, i té un somriure tant dolç que quan saluda a la gent que va trobant, tot desitjar-los un bon día, a tothom encomana la seva simpatía.
Quan arriba a la parada, on fa anys s’en treu la seva setmanada, es disposa amb alegría i gust exquisit a guarnir la seva parada, amb lo que el dia abans li ha escollit el seu marit.
Per cridar l’atenció de la parròquia, a devant posa tres apits grans, una col vermella, i quatre enciams, per donar-li color. I amb honor al seu avi, al seu pare, i al seu oncle, per haver-li ensenyat a estimar la terra, amb vuit manats de raps i dos quilos de llimones en renglera, amb productes de la terra, en fa La Senyera.
Mentres la parada va parant, a les primeres clientes va despatxat, per totes té paraules amables i de cortesía. A una li pregunta pel marit i un altre per la filla, una rosa presumida. Li lloa el pentinat que du aquell día.
Com fa cada dissabte, en una bossa n’ha separat una col, un api, dues pastenagues i un nap. Aviat farà cent anys. No hi ha velleta, ni més eixerida ni més neta. Tothom coneix al mercat coneix a la Senyora Papeta. Així li van passant les hores fins arribar al migdia, i aprofitant un moment que sola l’han deixat, fa un descans, i tot prenent-se un tallat, somriu satisfeta perquè veu el calaix quasi ple i la parada quasi buida, i pensa…. “No ha estat malament el día”, i a més ha fet dos nous clients, que els hi ha regalat dues pomes, pensant que potser agraïts quedaran, i el dissabte que ve a comprar-li tornaran.
Tot plegant la parada, i veient que li ha quedat una coliflor, dos carxofes i quatre bledes, i com que de casa n’és bona mestressa, pensa que amb aquesta verdura li afegirà quatre seques i amb el lluç que li guardi la peixetera, aquesta nit amb el seu marit, soparan de primera.
Es així com es fa un mercat! Fent el que fa aquesta pagesa, un mercat es fa no per “la seva façana bonica”, ni per estar al mig de Les Rambles situat. Un mercat es fa com es fa tot, amb esforç i posant-li el cor, dia a dia “amb alegria”.
Així s’ha fet La Boqueria, amb homes i dones treballadores responsables , i amb el sentit de la dignitat, es a dir…. Com fa aquesta pagesa de Sant Climent de Llobregat, una pagesa que tots en el mercat conexien com la Senyora Montserrat.
Així s’ha fet el millor mercat del món, així s’ha fet La Boqueria!
Barcelona, 28 de març de 1995
Victor Hom Aranda va ser vocal fundador de la Fundació Privada Prahu.
LLUIS TORRES ✍️ Sorprèn i molt que els mitjans i xarxes públiques de l’EMD de Bellaterra presidida per Josep Maria Riba, del partit polític Bellaterra Endavant, mai donin la veu ni publiquen res del que opinen els partits polítics de l’oposició: GXB, ERC, i la vocal no adscrita Chus Cornellana.
Portada i espai pels partits de Bellaterra a l’oposició, 23 abril 2023
Igualment no s’entén que des de 2023, quan Bellaterra Endavant va arribar a la presidència de l’EMD de Bellaterra, no hagin publicat cap número més de la revista pública Bellaterra Informa ( l’últim número en paper es va distribuir al veïnat el 23 d’abril de 2023), en canvi es paguen milers d’euros anuals al mitjà local privat Bellaterra Diari. (Tampoc en Riba vol dir públicament quan ha pagat cada any per encàrrecs, serveis i publicitat). Perquè estem en democràcia, el veïnat de Bellaterra mereixen més informació justa i transparent). Ho farà l’actual president de l’EMD? FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
Recepta Quiche de 4 formatges suïssosAOP: Appenzeller, Emmental, Gruyère i Sbrinz
Quiche de 4 formatges AOP de Suissa
Ingredients per a 4 persones
1 pasta de full llesta per estirar
1 llesca i mitja de pernil
100 g de formatge Appenzeller
100 g de formatge Sbrinz
100 g de formatge Gruyère
100 g de formatge Emmental ratllat
1 culleradeta de mostassa
20 cl de crema fresca espessa
3 ous ecològics del 0
herbes de Provença
sal i pebre
Preparació
Preescalfeu el forn a 200 °C. En un motlle de pastís, poseu la pasta de full, deixant el paper de forn a sota. Pinteu la massa amb mostassa. Disposeu harmoniosament tires de pernil, rodanxes de formatge de cabra, petites talls dels 4 formatges OAP de Suïssa
En un bol, bateu els ous ecològics, afegiu-hi la crema fresca de llet i barregeu-ho tot. Afegiu-hi sal i pebre al vostre gust. Empolvoreu-ho amb herbes assortides aromàtiques.
Cobriu-ho tot amb formatge Emmental suís ratllat.
Per finalitzar
Fornejar durant uns 35 minuts (fins que la quiche estigui daurada) i servir immediatament.
Josep Maria Riba Farrés, president de l’EMD de Bellaterra, va inaugurar el passat dia 17 de maig, aprofitant la 3ª Festa de la Primavera al Bosc, el Racó Mossèn Toni Oliver(*), a la Cal-listènia de la Via Verda, un espai propietat dels FGC, no traspassat a l’EMD de Bellaterra
Cal-listènia de la Via Verda, espai dels FGC on l’EMD ha creat el Racó dedicat a Mossen Toni Oliver
LLUIS TORRES|El Racó del Mossen Toni Oliver és una decisió personal de Josep Maria Riba, president de l’EMD, que no ha estat aprovada pel Ple de de la Junta Veïnal de Bellaterra.
Riba ha inaugurat i dedicat el “Raco d’en Toni” en un espai que en realitat es un descampat amb una Cal-listènia, terrenys propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que no estàn transpassat a l’EMD de Bellaterra.
Guillem Nadal, vocal portaveu de GXB, així com una important part del veïnat de Bellaterra, opinen a les xarxes locals, que l’estimat Mossèn Toni Oliver, -qui va ser rector de Bellaterra durant més de tres dècades-, es mereixia molt més que un Racó en un descampat de la Via Verda, però que lamentablement ja estan acostumats que el President Riba prengui decisions personals que afecten al veïnat, com si fos la seva pròpia finca.
Es va inaugurar amb els parlaments de Josep Maria Riba, president de l’EMD, i dels veïns Quim Oltra i Martí Devant, veïns impulsors de la iniciativa popular Bellaterrenca.
Mossèn Toni Oliver i Bauçà
Així ens ho recordava Ignasi RodaFàbregas, en la seva crònica publicada fa un temps a Bellaterra.Cat:
El 15 de setembre de 1973 (BOA 15 octubre 73) Mossèn Antoni Oliver, nat a Mallorca, va ser nomenat encarregat de la parròquia de Bellaterra i posteriorment rector. Ser rector de Bellaterra no li venia de nou ja que també tenia al seu càrrec altres parròquies semblants, la de La Floresta, que pertanyia a Sant Cugat, i la de Vallvidrera, depenent de Barcelona. Les dues estaven en barris dependents i amb problemes de serveis semblants.
Durant els primers deu anys no va ocupar les dependències de la parròquia. El 1982, però, decideix fixar la seva residència a Bellaterra o, si més no, com diu ell en una entrevista publicada en el núm. 43 de la revista L’Esquirol: «hi dormo cada dia» [a Bellaterra].
El tarannà de mossèn Toni era el d’aquella fornada de capellans compromesos amb la lluita per les llibertats i en l’exercici d’un contacte estret i diari amb els seus parroquians. El seu esperit era, com diu ell: «més de voluntat que d’acumular càrrecs». La seva tasca realitzada al Tercer Món evidenciava el seu esperit de missioner. També es declarava catalanista i nacionalista i aquesta convicció ideològica el va dur a recolzar obertament el moviment segregacionista.
La imatge però, que projectava Bellaterra com la d’un lloc de gent rica i poc concienciada, podia entrar en contradicció amb les seves idees.
Per aquesta raó va adreçar els seus esforços a connectar amb la gent jove del barri. Fruit d’aquest treball fou la creació del Grup Escolta de Bellaterra i el grup de Catequesi, en conxorxa amb el consell Parroquial.
Mossèn Toni també va heretar una església amb força deficiències estructurals. Ell mateix, per exemple, es va encarregar de substituir unes bigues de fusta afectades pel corc. Ho va fer junt amb dos operaris perquè deia que preferia fer la fina a demanar diners. Altres millores van ser la col·locació de dos llums de forja dels qual n’estava molt orgullós, unes reixes de separació, la nova ceràmica ornamental amb rajola típica d’església, que no de cuina com popularment se la suposa (meitat verda i meitat color crema) i pintar l’edifici que, per inversemblant que pugui semblar, va trigar més de seixanta anys en ser pintat.
Pel que fa a la relació veïnal, mossèn Toni va topar amb la gent de l’Opus Dei que li reclamaven certes formes de culte. Ell deia que eren qüestions secundàries que «per anar a Déu hi ha molts camins i la celebració de la Eucaristia no pot ser ocasió de fricció».
En el moment de la seva arribada, el país estava immers en un importantíssim procés de canvi. El franquisme tenia els dies comptats o, si més no, així ho pensava un gran sector de la societat. Per a l’altre sector, qualsevol canvi significava la pèrdua d’uns valors perpetuats per un règim dictatorial. Afortunadament, el 20 de novembre del 1975, amb la mort del dictador Francisco Franco, la societat iniciava el procés de transició cap a la democràcia i, sobretot, cap a les llibertats. Mossèn Toni era un ferm defensor d’aquestes llibertats i el seu ideari l’aplicava a la seva feina.
Per entendre millor de quina realitat veníem, transcriurem alguns escrits de la Hoja Dominical de Bellaterra del 22 de juny del 1951 i que reflecteixen la moral que va ser present, i imposada, durant més de quaranta anys al nostre país.
“Consultorio moral”
Pregunta. – Tengo una amiga algo mayor que yo, que me lleva a sitios de diversiones peligrosas a donde yo no iría, y va siempre muy pintada y a la última moda, pero por lo demás es buena. ¿Debo dejarla?
Respuesta. – Vale más que la deje, porque aunque no sea mala, no le enseñará nada bueno.
Pregunta. – ¿Tendrá pena en el Purgatorio el pintarse la cara y los labios?
Respuesta. – Si es con exceso o por vanidad o por algún otro fin pecaminosa, sí senyora.»
«Modestia en todas partes Personas que van por la calle con los brazos al aire, en la puerta de la iglesia se ponen un jersey con mangas. Lo cual está bien pero a medias. Me explicaré. Está bien que se procure la máxima modestia en el templo. Pero no está bien que se descuide la mínima en la calle. Porque la modestia es virtud de todo lugar. Por lo mismo, ponerse el jersey con mangas para entrar en la iglesia está bien. Lo que está mal es no ponérselo hasta que se llega a la puerta.»
Aquests textos de mossèn Armengol són prou significatius per a definir una època. Però seria injust per la nostra part no constatar que el nostre capellà també tenia algunes idees de justícia distributiva més pròximes a un pensament d’esquerres que no pas a la ideologia imperant. Vegem un exemple extret de la mateixa Hoja Dominical:
«Rayo de luz – ¿Por qué afirmó usted que los ricos no quieren sinceramente resolver la cuestión social? – Porque rechazan la clave de esa solución que es una mas justa distribución de la riqueza. Y tu comprendes que si para abrir una puerta, yo comienzo por echar al rio la llave (clave), es que no la quiero abrir, aunque diga lo contrario… – Es que a lo mejor usted no se hace cargo de las dificultades. ¿Es usted a caso un técnico financiero? – No hace falta tanto, hijo. Reconozco que los pobres ricos tienen que debatirse en medio de dificultades enormes para sacar a flotes sus respectivos negocios; pero los sacan y los prosperan… ¿Por qué será que al tratarse de distribuir mas justamente la riqueza, no atinan con la fórmula?»
Mossèn Toni també va obrir l’església a actes no litúrgics com, per exemple, els concerts de Nadal que organitzava la Companyia de Teatre La Inestable conjuntament amb la Coral Cerdanyola, dirigida per en Jordi Morral, o actes commemoratius vers la figura de mossèn Cinto Verdaguer de qui era un fervent admirador, etc.
Els aires nous que va portar Mossèn Toni no van estar exempts d’alguns conflictes i, a mida que passava el temps, aquell esperit emprenedor va decaure: en part per la poca implicació dels parroquians en els temes d’església, i potser també perquè, quan un hom es fa gran va perdent pistonada i destria cap allà on vol dirigir les seves forces. Tot i així, i quan va esclatar el tema de la segregació, el mossèn es va implicar molt directament, tant en la seva adhesió al projecte com amb la utilització dels sermons per a recolzar la iniciativa, motiu pel qual va ser recriminat pel alguns veïns.
En Frederic Roda ens diu que, a mida que passava el temps, la dicció de mossèn Toni es feia més tancada, més mallorquina, i molt sovint era difícil d’entendre’l. Potser era un simptoma de desconnexió amb els feligresos? Qui ho sap! Sigui com sigui, però, el seu pas per la parròquia va ser vital per afrontar un moment de canvi polític que tancava amb un règim on l’església havia tingut un protagonisme fonamental i tristament recordat, i que podia suposar també el trencament de l’estament eclesial amb la societat.
Mossèn Toni ho va entendre perfectament i es va recolzar i amb encert, tal i com hem dit en el capítol del GEB, amb el jovent de Bellaterra. El seus pas per la parròquia sempre serà ben recordat.
La darrera època
El 31 de juliol de 2005, mossèn Toni va decidir deixar la parròquia i tornar a la seva Mallorca natal. Feia temps que ho demanava i la jerarquia no acabaven mai de resoldre-ho. També, el nomenament del bisbe de Terrassa, derivat de la nova ordenació de la diòcesis i el tarannà d’aquest, van precipitar les coses, de manera que va resoldre tirar pel dret. Això va fer que la parròquia es quedés sense titular.
Així ho recorda l’Albert Cusidó:
«Ara soc l’ostiari (el que obre les portes), el que tinc les claus. Quan va marxar el Toni em va donar les claus i quan van venir del bisbat, em van preguntar si tenia les claus per raó de veïnatge i em va explicar més o menys com estaven les coses. El Toni ho feia tot: netejava l’església, l’escombrava. Ho feia tot! Quan va marxar la va deixar ben proveïda de flors i tot ben net i polit. Ara, pel fet de no tenir sacerdot resident, els parroquians ens encarreguem del funcionament material de la parròquia i tots els fidels en general s’hi senten més implicats. Hi ha hagut una transició; hem passat d’un “règim rectoral” a un “regim assembleari”.
»El bisbe de Terrassa va haver de venir l’agost a fer missa i va explicar el motiu que no s’hagués proveït amb temps la plaça. Va dir-nos que els bisbats de tot Catalunya es reuneixen i cobreixen les places bacants el mes de setembre, per tant, el més de juliol no ho podien fer. Mossèn Coronado va venir tot el més d’agost. El mes de setembre de 2005 va ser nomenant, provisionalment, rector de Bellaterra mossèn Blai Blanquer i vicari el pare jesuïta Gabriel Bayés. En aquell interregne els feligresos es van sentir desprotegits i em venien a veure per oferir-se. Vaig notar que els diumenges al vespre, abans érem unes trenta-cinc persones i ara érem unes cinquanta.
»El juliol del 2006 el pare Bayés va prendre possessió solemne (amb l’assistència del senyor Bisbe) del càrrec de nou rector, i definitiu, de la parròquia.»
Pel que fa al Consell Parroquial, en Ramon Ribalta era l’encarregat de portar el números. Poc abans de morir el vàrem anar a veure. La Comissió Bellaterra 75 havia tingut la pensada de promoure una campana commemorativa dels setanta cinc anys de Bellaterra. En Ribalta va dir que era una bona idea però que millor seria dedicar els diners de la campana a altres qüestions més urgents, com, per exemple, reparar les bigues de l’església que estaven (i encara estan) plenes de corcs. Ell mateix tenia entre mans la col·locació d’un dels suports de la marquesina de la porta lateral que dóna a l’avinguda Joan Fàbregas, fet malbé pel corc.
La manca de diners ha estat una constant a la parròquia. De fet aquest és un problema que tenen totes les parròquies. Els rectors i el Consell Parroquial han de fer mans i mànigues per a tenir una mica de calaix per a proveir l’església i fer front a les despeses de manteniment. Però, malgrat les petites astúcies, quasi sempre, per a no dir sempre, és insuficient. Per això cal disfressar el números alhora de portar-los al bisbat i fer la declaració anual. El 34% del que es recapte a les parròquies va a parar al bisbat. Hi ha també el que se’n diu les col·lectes manades (Mans Unides, Germanor, el Domunt, Càritas, etc.) on s’estableix uns mínims a recaptar. El dia 4 de cada més el bisbat fa uns càrrecs fixes i si en una de les recaptes manades un any es recull menys que l’anterior, obliguen a cobrir la diferència. Un bon grapat d’anys errere, quan es feia una reparació i hi havia algú que la pagava, l’obra no cotitzava. Ara, en canvi, si la reparació costa 600 €, per exemple, cal ingressar al bisbat el 34%. És a dir que cal tenir 900 € per cobrir l’obra. Aquest no és un exemple inventat, val a dir-ho, ja que a Bellaterra s’ha donat el cas. Si avui es fes una campanya de recapta per arreglar l’església, part dels donatius anirien d’anar al bisbat. Amb aquestes condicions és difícil sostenir una parròquia. De la conversa amb en Ribalta deduïm que se les veia i desitjava per quadrar números.
En els primers temps hi va haver la Junta d’Obres, després el Consell Econòmic i finalment el Consell Parroquial. En l’època de Mossèn Plàcid, la Junta d’Obres era una figura decorativa perquè el mossèn feia el que volia. En Santiago Vila Puig recorda que quan va ser al Consell Parroquial, el que deia en Toni també anava a missa, i mai millor dit. Per altra banda, l’actitud de la gent que ve a la parròquia ha canviat molt i, fins a un cert punt, li han perdut el respecte. L’Albert Cusidó n’és un testimoni de primera línia.
«La gent que fa servir l’església per batejos, comunions, bodes, etc., ni les gràcies! Ni tan sol per pagar a la Raquel que ve els dissabtes i diumenges a netejar. Quan la gent fa ús de l’església, no paga res. Vàrem parlar amb el Ribalta d’establir un preu, però no ho vàrem aplicar. En certa ocasió hi havia programat dos batejos i no s’hi van presentar. Jo li dic al pare Bayés que no ho havia vist mai, això i ell em diu que a Sant Cugat, fins i tot casaments! Es clar! La gent, per prevenció, fan reserves a diferents esglésies i després, se n’obliden.»
De l’esplendor d’aquells primers anys, quan els anomenats cacics de Bellaterra van construir aquella «ermita particular de uso público» molt ben proveïda, s’ha passat a un temps de certa decadència. L’església ha perdut protagonisme social dins el barri, limitant ara el seu servei a les misses preceptives. El GEB segueix ocupant les dependències dels baixos de la rectoria i d’altres annexes que mossèn Toni va fer bastir a peu del pati que dona al torrent. Però la seva vinculació amb l’església ja no és la mateixa que al principi. El mateix mossèn Toni va deixar la supervisió del GEB quan va considerar que els seus caps podien fer la feina sense la seva presència. Ell seguiria essent el seu valedor, però deixant de banda el protagonisme dels primers anys. Bellaterra, a les darreries del segle XX, va viure el que molts estudiosos del tema van anomenar «crisi de fe». Però, tanmateix, l’església, la parròquia, perviu per a acollir aquells que troben en la religió una resposta. Altres esperen que la seva presència dins la comunitat traspassi els límits de la devoció i s’impliqui en el dia a dia dels veïns. Si mes no, la parròquia, al llarg d’aquest setanta-cinc anys, tant si era parròquia com no, ha viscut frec a frec amb les inquietuds del barri i ha esdevingut una veu preeminent en la construcció d’una identitat que, amb més o menys transcendència, ha definit el tarannà d’un nucli urbà de característiques peculiars. I aquesta transcendència és la que pot fer despertar l’endormiscament social que ara viu la parròquia de Bellaterra.
Nota: Molts dels arxius i documents de la parròquia han desaparegut, cosa que ha dificultat el nostre treball d’investigació. Això ha representat un greu problema alhora de fer una crònica acurada. La memòria dels veïns ha suplert amb escreix aquesta mancança documental.
Font: Bellaterra TV, Ignasi Roda, L’Esquirol de Bellaterra
LA VANGUARDIA|El mort, veí de Rubí, ha quedat sepultat per la runa i els comerços adjacents han estat desallotjats per precaució
Marcat en vermell la peca de formigó caiguda al centre Comercial Via Sabadell📷 Albert Segura
Coloma Arenós ✍️ Fatal desenllaç al centre comercial Via Sabadell. Un home, veí de Rubí i de 74 anys, va morir després de quedar atrapat sota una gran planxa de formigó que es va desprendre de la façana del primer pis de Galerías del Tresillo. La dona del mort, que l’acompanyava en aquell moment, va resultar il·lesa, però, tot i així, va ser atesa pel SEM, molt afectada emocionalment. Aquest greu esfondrament va deixar, a més, un ferit de menor consideració.
Es van viure moments d’angoixa i desconcert per la rapidesa i l’impacte del succés i fins i tot es van produir alguns episodis de crisi d’ansietat, que van ser atesos pel personal sanitari. Els enderrocs també van afectar els establiments veïns i un petit parc infantil –en aquell moment buit–, davant de l’edifici.
La víctima, de 74 anys, anava acompanyada de la seva dona, que va resultar il·lesa
La consellera de Territori, Sílvia Paneque; l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés; la delegada del Govern de la Generalitat a Barcelona, Pilar Díaz; i l’alcalde de Badia del Vallès, Jordi Martínez, es van desplaçar fins al centre comercial en conèixer la notícia. Tots van traslladar el dol a la família del difunt i van agrair la ràpida actuació dels serveis de seguretat i emergències. Farrés ha indicat que “s’està coordinant l’operatiu i fent l’avaluació del conjunt”.
Via Sabadell és un centre comercial inaugurat el 2012, ubicat al terme municipal de Sabadell confrontant amb Badia del Vallès, amb molt de moviment, especialment a la zona de restauració, a l’hora en què va passar el succés. Està format per set edificis, amb tres plantes d’alçada, que tenen una vintena de comerços, empreses, restaurants i gimnasos.
L’EMD de Bellaterra ha obert la convocatòria per al concurs del cartell de la Festa Major de Bellaterra 2025 que enguany serà el 12, 13 i 14 de setembre
Interessats/des, sigui de manera individual o col·lectiva, poden participar presentant una il·lustració relacionada amb la natura i Bellaterra, sense incloure text.
Les obres han de ser il·lustracions originals realitzades amb tècniques manuals/analògiques (llapis, aquarel·la, tinta, collage, etc.) o bé digitals (sense ajuda de la intel·ligència artificial) i han de tenir una mida de DIN A3, en format vertical.
El termini per lliurar les propostes finalitza el dilluns 7 de juliol a les 14 h, i s’han de presentar en mà al Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra. El jurat, format per dues expertes en disseny gràfic/comunicació visual, un agent cultural de Bellaterra i dos representants del Consell de Cultura, atorgarà un premi de 200 € a l’obra guanyadora, que es farà pública l’11 de juliol, pels canals de comunicació oficials de l’EMD.
Per a més informació, podeu descarregar-vos les bases o contactar amb l’EMD de Bellaterra al telèfon 93 518 18 30 o a través del correu electrònic cultura@emdbellaterra.cat
Quines són les diferents espècies d’abelles? Com s’organitzen socialment? Quines són les seves formes de comunicació? Com s’orienten a l’espai?
Vol d’abelles 📷 France culture
Julie Carcaud , professora a la Universitat de París-Saclay al Laboratori d’Evolució, Genomes, Comportament i Ecologia Aurore Avargues-Weber , investigadora en etologia cognitiva i especialista en cognició d’abelles al Centre de Recerca en Cognició Animal de Tolosa
✍️ Imagineu una societat de diversos milers d’individus, cadascun confinat a un rol específic, que evoluciona segons la seva edat, responsables de construir el seu hàbitat, alimentar el seu líder, coordinar la recollida d’aliments, la reproducció i la defensa del col·lectiu, tot estant perfectament coordinats en tot moment. I cada individu té un cervell de només un milió de neurones, mentre que els humans en tenim més de 100.000 milions. Si a això hi afegiu el fet que aquestes empreses s’encarreguen de pol·linitzar les plantes amb flors i que també saben comptar, com no us poden fascinar les abelles?
L’abella està rondant. Aquest és el programa social que tenim per a la propera hora. Benvinguts al mètode científic.
I per desxifrar aquest títol misteriós, i sobretot per explicar-nos com s’organitzen, es comuniquen i viuen aquests fascinants himenòpters, tenim el plaer de donar la benvinguda a Julie Carcaud, professora a la Universitat de París-Saclay al laboratori d’Evolució, Genomes, Comportament, Ecologia, i a Aurore Avarguès-Weber, investigadora en etologia cognitiva i especialista en cognició de les abelles al Centre de Recerca en Cognició Animal de Tolosa.
L’informe d’avui
Reunió amb Hélène Legout , enginyera de recerca en tecnologies biològiques del CNRS, al laboratori Ecology Genome Behavior Ecology (EGCE) de l’institut IDEEV de Gif-sur-Yvette. La diversitat genètica de l’abella negra, una espècie endèmica de França, tendeix a homogeneïtzar-se a causa de l’aparellament amb altres subespècies. Com identificar marcadors genètics específics de l’abella negra? Com es desenvolupen les estratègies de conservació per a aquesta espècie?
Per Alexandra Delbot :
EL MÈTODE CIENTÍFIC – Informe:
20 mai, journée mondiale des abeilles. Quelles sont les différentes espèces ? Comment s’organisent-elles socialement ? Quels sont leurs modes de communication ? Comment se repèrent-elles dans l’espace ? Un #podcast à (ré)écouter par ici > tinyurl.com/28ljundc sur @franceculture.fr
BELLATERRA.CAT 