Bellaterra, 22 de maig de 2025
LA BOQUERIA DE BARCELONA
VĂŤCTOR HOM ARANDA✍️De bon matĂ quant tot just clareixa el dia, una dona (com cada dĂa) entra en el Mercat de la Boqueria, se la veu simpĂ tica, i tĂ© un somriure tant dolç que quan saluda a la gent que va trobant, tot desitjar-los un bon dĂa, a tothom encomana la seva simpatĂa.
Quan arriba a la parada, on fa anys s’en treu la seva setmanada, es disposa amb alegrĂa i gust exquisit a guarnir la seva parada, amb lo que el dia abans li ha escollit el seu marit.
Per cridar l’atenciĂł de la parròquia, a devant posa tres apits grans, una col vermella, i quatre enciams, per donar-li color. I amb honor al seu avi, al seu pare, i al seu oncle, per haver-li ensenyat a estimar la terra, amb vuit manats de raps i dos quilos de llimones en renglera, amb productes de la terra, en fa La Senyera.
Mentres la parada va parant, a les primeres clientes va despatxat, per totes tĂ© paraules amables i de cortesĂa. A una li pregunta pel marit i un altre per la filla, una rosa presumida. Li lloa el pentinat que du aquell dĂa.
Com fa cada dissabte, en una bossa n’ha separat una col, un api, dues pastenagues i un nap. Aviat farĂ cent anys. No hi ha velleta, ni mĂ©s eixerida ni mĂ©s neta. Tothom coneix al mercat coneix a la Senyora Papeta. AixĂ li van passant les hores fins arribar al migdia, i aprofitant un moment que sola l’han deixat, fa un descans, i tot prenent-se un tallat, somriu satisfeta perquè veu el calaix quasi ple i la parada quasi buida, i pensa…. “No ha estat malament el dĂa”, i a mĂ©s ha fet dos nous clients, que els hi ha regalat dues pomes, pensant que potser agraĂŻts quedaran, i el dissabte que ve a comprar-li tornaran.
Tot plegant la parada, i veient que li ha quedat una coliflor, dos carxofes i quatre bledes, i com que de casa n’Ă©s bona mestressa, pensa que amb aquesta verdura li afegirĂ quatre seques i amb el lluç que li guardi la peixetera, aquesta nit amb el seu marit, soparan de primera.
Es aixĂ com es fa un mercat! Fent el que fa aquesta pagesa, un mercat es fa no per “la seva façana bonica”, ni per estar al mig de Les Rambles situat. Un mercat es fa com es fa tot, amb esforç i posant-li el cor, dia a dia “amb alegria”.
AixĂ s’ha fet La Boqueria, amb homes i dones treballadores responsables , i amb el sentit de la dignitat, es a dir…. Com fa aquesta pagesa de Sant Climent de Llobregat, una pagesa que tots en el mercat conexien com la Senyora Montserrat.
AixĂ s’ha fet el millor mercat del mĂłn, aixĂ s’ha fet La Boqueria!
Barcelona, 28 de març de 1995
Victor Hom Aranda va ser vocal fundador de la FundaciĂł Privada Prahu.
