Les noves mesures que entren en vigor el 7 de gener obliguen a tancar el gimnàs del Club Bellaterra i una “aturada social” de 10 dies.
Els sectors de la cultura i la restauració de Bellaterra mantenen les mateixes limitacions que ja eren vigents.
Instal·lacions Club Bellaterra|CEDIDA
El govern endureix les restriccions a la mobilitat i a l’activitat comercial, esportiva i de lleure infantil i juvenil
El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publica en la seva edició d’aquest dimarts, 5 de gener, les noves mesures que va aprovar ahir el govern per intentar reduir el creixement de l’epidèmia de Covid-19 al país.
El DOGC recull una resolució del departament de Salut on “es prorroguen i es modifiquen les mesures especials en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de Covid-19 en el territori de Catalunya adoptades per la Resolució SLT/3354/2020, de 19 de desembre”.
Amb aquestes noves mesures, que entraran en vigor el proper dijous, 7 de gener, el govern endureix les restriccions amb l’objectiu de provocar una “aturada social” durant 10 dies que freni l’auge del coronavirus.
Entre aquestes mesures destaquen el pas del confinament comarcal de les últimes setmanes a un de municipal per a tots els dies de la setmana, sense les excepcions de mobilitat compreses durant el període nadalenc.
A més, el govern torna a tancar els centres comercials, botigues de més de 400 m2 i els gimnasos, entre altres.
Islàndia s’ha convertit primer país en prohibir per llei que els homes puguin cobrar més que les dones en feines de la mateixa categoria.
Diferència salarial entre homes i dones a Islàndia és il·legal des de 2019
Una llei, en vigor des de l’1 de gener de 2019, que estableix que la diferència salarial per gènere és il·legal tant en empreses privades com en públiques de més de 25 treballadors.
També prohibeix la desigualtat de salaris per nacionalitat o religió.
La norma estableix sancions per les organitzacions que ho incompleixin i els exigirà un certificat d’”igualtat salarial”. Per obtenir-lo s’hauran de sotmetre a auditories.
El país nòrdic, capdavanter en polítiques de la dona, prem així l’accelerador conscient que encara falta camí per recórrer. Es marquen el 2022, per acabar amb la bretxa salarial, en un país on tot i estar per sobre de la mitjana mundial, només el 38% dels parlamentaris són dones, com la primera ministra, Katrin Jakobsdóttir.
Amb aquesta i d’altres mesures, Islàndia encapçala també el rànquing mundial en igualtat de gènere, segons un informe del 2017 del World Economic Forum.
Investigadors en igualtat de gènere s’han felicitat per la mesura i esperen que la legislació islandesa animi altres països a abordar mesures contra aquesta diferència salarial. Subratllen la necessitat de combatre la falta de polítiques a favor de les dones a escala global.
L’Esqurol de Bellaterra és una obra artística del bellaterrenc Emili Colom, i va ser inaugurada l’estiu de 1978 a la Plaça Joan Maragall
Detall de la deixadesa i òxid de l’Esquirol, únic monument públic de Bellaterra |BELLATERRA. CAT
Ramon Andreu (Gent per Bellaterra) que presideix l’EMD de Bellaterra des de l’any 2010 no atén les demandes veïnals per restaurar aquest símbolde Bellaterra, situat just davant de la seu del govern municipal del poble.
L’escultor Emili Colom l’any 1978 quan va inaugurar la seva obra a la Plaça Maragall de Bellaterra |FAMÍLIA COLOM GORDILLO
Barcelona és una ciutat europea gairebé ideal, amb un clima gairebé perfecte durant tot l’any, quilòmetres i quilòmetres de platges, parcs emblemàtics, arquitectura sorprenent i barris acolorits que marquen al seu ritme: artístic, sofisticat, bohemi.
Barcelona|BESTCITIES. ORG
No és estrany que ocupi el Top 10 de la nostra categoria de llocs, que mesura tant els entorns naturals com els construïts d’una ciutat.
Farcida d’història i amb la seva identitat cultural orgullosa a la màniga, Barcelona és un imant turístic, sovint per a la consternació de molts locals que veuen les multituds com una amenaça per a la seva ciutat.
Barcelona ha liderat el món a respondre amb programes destinats a controlar els efectes del turisme fugitiu, com ara inversors immobiliaris que agafen apartaments només per llogar-los a Airbnb, esgotant una oferta ja limitada.
En última instància, la pandèmia es va ocupar del “problema turístic”, amb resultats devastadors.
Els brots d’infecció van provocar que fonts turístiques com França hagin prohibit tots els viatges ciutadans a la regió de Barcelona i fonts locals calculen que gairebé el 40% dels bars i restaurants tancats no podrien tornar a obrir mai. Això és catastròfic per a una ciutat amb el rànquing número 3 de Vida nocturna mundial. És impossible predir quan es podrà tornar a alimentar amb tapes a les Rambles per començar la nit abans d’explorar els parlants ocults del Barri Gòtic, el barri gòtic més gran d’Europa i el cor de Barcelona, i després agafar un Uber a la zona industrial. club club de grans dimensions del Port Olímpic. Quan el món reapareixi de la pandèmia, les cinquantes revisions de TripAdvisor de Barcelona entre les ciutats del món segurament necessitaran una reescriptura sombria.
L’informe “The World’s Best Cities 2021”, considerat un dels rànquings mundials de referència, situa Barcelona en el vuitè lloc de la classificació, encapçalada per Londres
Barcelona i l’Hotel Arts vist des del mar mediterrani vist per l’artista Dev de l’Índia |BELLATERRA. CAT
Barcelona és la vuitena millor ciutat per viure-hi, treballar-hi, investigar-hi i per visitar aquest 2021, segons l’informe “The World’s Best Cities 2021”, elaborat per Resonance Consultancy i que s’ha fet públic aquest diumenge.
El primer lloc de la classificació l’ocupa Londres i, al davant de Barcelona també hi ha Nova York, París, Moscou, Tòquio, Dubai i Singapur. Al darrere de la capital catalana hi ha Los Angeles i Madrid.
Considerada com una de les classificacions mundials de referència, l’informe analitza estadístiques clau i ressenyes generades per usuaris, a més de l’activitat en línia en canals com Google, Facebook i Instagram.
Un pol d’atracció per al sector tecnològic
No és l’únic rànquing que situa Barcelona en el “top ten” de ciutats europees per a invertir-hi. Tot i l’actual moment de crisi, Barcelona és també una de les bases europees de “referència de start-ups” i la cinquena ciutat del món per establir-hi una empresa d’aquestes característiques, per darrere de Londres, Berlín, París i Amsterdam, segons l’estudi Eu-Starts-Up 2020.
En la mateixa línia, l’informe anual de la revista FDI Intelligence del grup Financial Times, publicat al juny, situa Barcelona com la segona ciutat en estratègia d’atracció del sector tecnològic en una classificació d’una cinquantena d’ecosistemes tecnològics que lidera, també, Londres.
Malgrat la situació actual, la revista destaca que Barcelona “s’ha vist reforçada com a amfitriona dels principals esdeveniments tecnològics mundials, com el Mobile World Congress i l’Smart City Expo”. A més, l’informe considera Barcelona i la seva àrea metropolitana com “una destinació líder al mapa d’ecosistemes tecnològics mundials” i destaca infraestructures com els parcs científics, les universitats o el districte 22@.
La mateixa revista, en el rànquing “Top 10 Tech Cities of the Future 2020/2021”, situa la capital catalana en la vuitena posició entre les ciutats europees tecnològiques del futur i en cinquè lloc pel que fa a “millors perspectives per rebre inversions en innovació, tecnologia i start-ups”, només superada per Londres, Dublín, París i Amsterdam.
En el baròmetre de Saffron City Brand, que analitza les marques de turisme més fortes, Barcelona ocupa la setena posició, al darrere de París, Londres, Tòquio, Nova York, Singapur i Dubai.
“Oh Déu meu, és un llibre de Harry Potter” ha esclatat l’Emrie Suter en obrir el paquet
La seva tieta ha aconseguit els llibres gràcies a una campanya de “crowdfunding” que ha volgut agrair amb un vídeo que s’ha fet viral
Emrie Suter té 7 anys i viu a Kansas City, a Missouri, als Estats Units. Va néixer amb una estranya malaltia genètica que li provoca ceguera. La seva història ha commogut les xarxes a través d’un vídeo en què se la veu obrir un regal de Nadal molt especial: un llibre de Harry Potter en llenguatge Braille.
La nena va començar a aprendre a llegir braille amb només 4 anys. Fins ara, el seu pare li llegia cada nit els llibres de Harry Potter, però ella volia llegir-los sola perquè s’ha convertit en una gran fan de tota la saga.
Un dels problemes per aconseguir els llibres és que les versions en braille en general són molt cares. Un llibre de Harry Potter pot arribar a costar gairebé 300 euros per volum i, a més, són difícils de trobar.
Per això l’alegria en obrir el regal de Nadal i descobrir que, a partir d’ara, podrà llegir tota sola les aventures de “Harry Potter i el calze de foc”. El vídeo en què es veu l’emoció del moment s’ha fet viral a les xarxes: “És un llibre de Harry Potter en Braille! Oh Déu meu, tinc la meva pròpia còpia en Braille”
¡Quants infants han enviat les seves cartes als Reis Mags d’Orient! Encara que sigui adult, un any més, també vull escriure la meva carta, senzilla, com la de tants nens i nenes.
El Pessebre a l’Arquebisbat de Barcelona
Benvolguts Reis Mags d’Orient,
Us escric per compartir amb vosaltres la meva llista de desitjos. Com bé sabeu, el 2020 ha estat un any difícil i, per això, crec que aquesta carta també serà difícil d’escriure. Estic convençut que el que us demanaré és un clam general. I, encara que la signo jo, podrien haver-la escrit milions de ciutadans del món. Homes, dones, nens, adults, joves, gent gran, empresaris, treballadors, estudiants, creients, ateus…
Reconforta pensar que tota la humanitat ens hem unit en un mateix desig per aquest proper any: el desig de tornar a la normalitat i superar la pandèmia de la Covid-19. Comencem, segons diuen, a sortir del túnel, però encara ens falta un bon tros per recórrer. Estem ansiosos per convertir l’exigida distància de dos metres en la reconfortant proximitat d’una abraçada, però encara haurem d’esperar una mica. Queden dies d’incertesa, de distància i de prudència. També de foscor perquè, per desgràcia, la pandèmia continuarà deixant víctimes. Moltes vegades continuarem sentint-nos confosos.
Per això, us demanem que poseu en la nostra vida una estrella de Betlem, com la que us va guiar a vosaltres fins al pessebre per adorar el nen Jesús. Una estrella que ens orienti en el nostre camí i que ens permeti avançar, sobretot enmig de les dificultats com les que estem vivint. Una estrella que ens condueixi cap a l’Estrella en majúscules, que és el mateix Jesús, que ens ofereix la seva llum. Una llum que és la Paraula de Déu, capaç de revitalitzar-nos el cor i donar-nos força per viure. Una llum que ens fa créixer la fe i ens portarà a aconseguir, algun dia, la nostra meta última: la trobada amb Déu. Una llum que ens ajudarà a veure amb claredat que, malgrat tot, la vida és el millor regal que mai hàgim rebut. «Jo soc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida» (Jn 8,12), ens diu Jesús.
Seguint aquesta llum descobrirem, a més, que Déu ens convida a assolir fites més altes, sobretot a tocar el cel. És la mateixa llum que ens ajuda a recordar les persones que ens han deixat aquest any passat, moltes d’elles afectades pel coronavirus. Una llum que també ens permet donar llum a les persones que encara pateixen les seqüeles d’aquesta terrible pandèmia.
Tant de bo que, seguint l’estrella de Betlem, ens adonem que nosaltres també, units a Crist, podem ser estrelles i que hem nascut per brillar. Estem cridats a il·luminar, no només els nostres passos sinó també els de tots aquells que caminen al nostre costat, per mostrar-los que Déu els estima.
Benvolguts Reis Mags d’Orient, us desitjo un bon any i m’acomiado demanant-vos que pregueu per la humanitat sencera.
Font: Card. Joan Josep Omella Arquebisbe de Barcelona
Puri Ribelles, presidenta de l’Associació de Veïns del Turó de Sant Pau va entregar a la Creu Roja de Sabadell les joguines solidàries recollides a Bellaterra. Enguany l’EMD també es va afegir a la fer la recollida a la seu de la Plaça Maragall.
Recollida Cap infant sense joguines iniciada l’any 2007 pel Turó de Sant Pau| PURI RIBELLES
Aquesta història solidària de Bellaterra es va iniciar l’any 2007 coincidint amb la representació nadalenca d’Els Pastorets organitzada pel Turó de Sant Pau, quan cada infant participant dona una joguina nova sense embolicar, pels infants pobres
Joguines solidàries recollides a l’EMD de Bellaterra|MEI BARCELÓ
L’empobriment de moltes famílies fa que s’incrementi la necessitat de donacions
Creu Roja augmenta la inversió pròpia per la reducció de l’aportació de les empreses.
Com no podia ser d’una altra manera en un any sacsejat per la Covid-19, la recollida solidària de joguines també s’ha vist alterada per la pandèmia. L’empobriment de moltes famílies ha fet que s’incrementi la necessitat de joguines, el que s’ha vist acompanyat d’una alteració en l’aportació de les empreses. En situacions normals, moltes companyies organitzaven recollides entre els treballadors. El teletreball i les dificultats d’alguns sectors han fet que algunes empreses no aportin com cada any, i la logística s’ha vit també complicada per les mesures de seguretat. Tot plegat ha obligat Creu Roja a incrementar la inversió pròpia per assegurar joguines a les famílies més vulnerables. Altres entitats estan organitzant, aquests dies, el repartiment. També es pot col·laborar, fins al dia 5, amb la campanya Cap nen sense joguina, que organitzen la cadena SER, el Casino L’Aliança del Poblenou, l’Ajuntament de Barcelona i El Corte Inglés. “Està sent molt diferent d’altres anys”, explica Sara Béjar, referent de la campanya de recollida de joguines de Creu Roja Joventut. “Altres anys, els treballadors de moltes petites empreses feien recollida. Ara, no podem rebre visites”, explica, referint-se a les que, en edicions anteriors, rebien les assemblees locals per recollir els donatius. L’entitat ha notat la reducció de moltes empreses, però ha aconseguit adhesions que no tenia, com ara les d’Amazon, EurekaKids i Imaginarium. Des del magatzem central, s’envien les joguines a les 45 assemblees locals. Hi treballen en total 1.500 voluntaris, que netegen, organitzen i reparteixen, des del novembre, segons la demanda que registren els serveis socials. Es preveu distribuir prop de 70.000 joguines. Es vol repartir entre dues i tres joguines a 25.000 famílies vulnerables, 4.000 més que l’any passat. “Hem hagut de fer una sobreinversió, perquè hi ha més nens que ho necessiten i menys joguines”, assenyala Béjar. La demanda és, com sempre, joguines noves no sexistes i no bèl·liques, i la franja que sempre es queda curta és la dels majors de 10 anys. Aquests últims dies, Creu Roja Joventut demana a la societat una aportació econòmica per cobrir les necessitat en els punts crítics.
LA FRASE
Cap infant s’ha de quedar sense una joguina nova. El joc és un dret que educa en molts valors
Són diverses les entitats i empreses que col·laboren amb la recollida de joguines de la Creu Roja o bé organitzen la seva. És el cas del Casal dels Infants del Raval, que enguany ha vist com la seva activitat educativa s’ha reconvertit en una intervenció d’emergència. L’entitat treballa amb una quarantena d’empreses i escoles per arribar a 1.000 famílies i, enguany, la botiga Juganera hi col·labora perquè els treballadors que normalment aportaven a les empreses puguin comprar una joguina per internet. L’entitat recomana, en la recta final, fer aportacions a la campanya Cap nen sense joguina per arribar a les famílies a què la Covid ha deixat més empobrides. La col·laboració amb diferents empreses permetrà a l’Associació Educativa Ítaca, de l’Hospitalet, arribar a 400 famílies de Collblanc-la Torrasa. Càritas, al seu torn, ha organitzat la recollida de joguines a través d’una desena parròquies. A més, ofereixen 1.400 targetes en col·laboració amb Mapfre carregades amb 150 euros cadascuna. També recullen joguines la fundació HM Obra Social Nens i la Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella, entre d’altres.
Font: Rosa Maria Bravo. El Punt Avui. Puri Ribelles. El Turó de Sant Pau de Bellaterra
Llibreria Paper’s ofereix al veïnat de Bellaterra les novetats editorials i atén totes les comandes.
Victor de la Llibreria Paper’s de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
El coronavirus ha potenciat la lectura i la caiguda de vendes a les llibreries ha estat menor del que s’esperava
Els llibres s’han convertit en un refugi, per a molts, en aquest any marcat per la pandèmia i per les restriccions. Tot i que no hi va haver Sant Jordi i que les llibreries van estar tancades durant setmanes, la maquinària editorial no s’ha aturat.
Aquest 2020 era un any de llibres molt esperats, que han mantingut l’interès dels lectors durant setmanes i setmanes.
Com “Boulder”, d’Eva Baltasar, editat per Club Editor. Una dona que estima la seva soledat s’enamora d’una altra que la vol portar a la vida casolana amb maternitat inclosa. “Boulder és una novel·la que diria que l’he escrit com tres vegades”, explicava la seva autora. “L’he estat lluitant fins que, quan m’he rendit, ha aparegut el Boulder que jo volia”.
Boulder d’Eva Baltasar
També ha estat un any de novel·les de no-ficció com “Guillem”, sobre l’assassinat del jove Guillem Agulló per un grup feixista. Editat per Amsterdam, l’autora, Núria Cadenes, explicava que ha fet el llibre “amb la voluntat que perduri perquè es conegui aquest cas concret”.
Manuel Baixauli ha fet amb el seu “Ignot” un llibre de reflexió sobre la condició dels artistes que no aconsegueixen la fama. “L’ignot és un desconegut, algú que passa desapercebut”, deia l’autor. No és el seu cas amb aquesta novel·la editada per Periscopi que no ha deixat de rebre reconeixements.
Ignot de Manuel Baixauli
Alhora, Almudena Grandes publicava la penúltima història dels seus episodis d’una guerra interminable sobre una parricida tancada al manicomi de Cienpozuelos. “La madre de Frankenstein”, de Tusquets Editors, és una novel·la sobre un home i una dona que opten per resistir en els temps més difícils del franquisme.
I l’italià Marco Missiroli ens ha parlat d’una suposada traïció que es converteix en obsessió per al protagonista de “Fidelitat”. Editada per Angle Editorial, la novel·la parteix d’un malentès per explicar pensaments i desitjos inconfessables.
La desinhibida escriptora i periodista britànica Caitlin Moran ens parla a “Cómo ser famosa” d’una ciutat, Londres, de música, del pop britànic i de l’obsessió per la fama. Sense complexos, des d’un punt de vista feminista i amb molt sentit de l’humor, la novel·la, editada per Anagrama, ens acosta a l’amor, l’amistat i la necessitat de ser una mateixa.
Aquest 2020 ha triomfat la no-ficció amb aire de thriller sobre la convulsa vida del periodista Alfons Quintà que s’explica a “El fill del xofer”, de Jordi Amat. Edicions 62 ha publicat en català aquest relat sobre les clavegueres del poder a Catalunya que enganxa des de la primera pàgina.
A “No diguis res”, Patrick Radden Keefe fa un assaig novel·lat que repassa tres dècades de conflicte a Irlanda del Nord. Editada en català per Periscopi, descriu la marca que va deixar la brutal violència tant en les víctimes com entre els membres de l’IRA.
No diguis res de Patrick Radden
També aquest any s’han traduït al català “Tardor” i “Hivern”, les dues primeres entregues traduïdes al català de la tetralogia estacional d’Ali Smith i dos dels títols preferits pels llibreters. Raig Verd publica el quartet estacional, que ha rebut elogis de crítica i públic.
Un altre assaig literari convertit en tot un fenomen editorial és “L’infinit dins d’un jonc”. Irene Vallejo ha estat capaç de transformar la seva tesi doctoral sobre l’origen dels llibres a l’Antiguitat en tota una narració carregada d’emocions. “Volia intentar escriure un assaig amb les tècniques dels contes de “Decameró”, de “Les mil i una nits”…”, explicava una Vallejo exultant després de l’èxit d’una obra didàctica i, alhora, encisadora.
I a la tardor literària han arribat també altres títols escrits en català. Com “La ciutat de vapor”, el llibre pòstum de Carlos Ruiz Zafón, editat per Columna Edicions, i “Dolça introducció al caos”, de la supervendes Marta Orriols, editat per Edicions del Periscopi.
O la història amb barreja lingüística ambientada en un institut de Santa Coloma de Gramenet que proposa Guillem Sala amb l’Altra Editorial a “El càstig”.
I ha tancat l’any un altre èxit, “La casa de foc”, els records dels set anys viscuts per Francesc Serés a la garrotxina vall del Ser convertits en narració literària i publicat per Edicions Proa.
Racó de la Llibreria Papereria Papers| BELLATERRA. CAT
Són algunes de les novetats més destacades d’un any d’atípic distanciament social que ha convidat a la introspecció i a la lectura.
BELLATERRA.CAT 