Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

☑️ David González Chanca (Portaveu del PSC a l’Ajuntament de Cerdanyola) nou diputat al Parlament, seguirà sent regidor de Cerdanyola.

☑️ El regidor de relaccions de l’Ajuntament amb Bellaterra només ha participat una vegada a la Junta del Veïnat, tot i dir que no faria com Victor Francos (Cap de gabinet de Salvador Illa) que mai va assistir.

David González Chanca (PSC Cerdanyola) i Ramon Andreu Atik (GxB)|FOTO: BELLATERRA. CAT

La intenció inicial de David González, que ahir era escollit diputat al Parlament de Catalunya, és fer compatible aquest càrrec amb les seves responsabilitats a l’Ajuntament de Cerdanyola, tot i que destaca que ’alcalde de la ciutat és qui té la responsabilitat última sobre el govern municipal i ha de confiar en la seva tasca.

David González explica que fa dos anys es va presentar com a candidat a les eleccions municipals amb l’objectiu de treballar per Cerdanyola “per millorar la meva ciutat i aquest compromís continua”, però apunta que ha d’abordar aquesta compatibilitat dels càrrecs, i com es pot organitzar, amb l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, “que finalment té la darrera responsabilitat i ha de confiar en mi per poder desenvolupar” les tasques al govern municipal.

David González és un dels pesos pesants del govern del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a Cerdanyola. Des de l’inici de mandat, González és el portaveu del grup municipal socialista i ha portat les responsabilitat de Bon Govern i Qualitat Democràtica; UAB i Ciutat del Coneixement; Educació; Joventut; i Tecnologies i Sistemes d’Informació. A aquestes regidories es va sumar la de Relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra a partir de setembre de l’any passat, arran de la renúncia d’un altre dels homes forts del govern Cordón, Víctor Francos, a causa del seu nomenament com a cap de gabinet de Salvador Illa al ministeri de Sanitat -en aquestes eleccions, Francos ha dirigit la campanya d’Illa-. González és també el segon tinent d’alcaldia a l’Ajuntament.

Únic cerdanyolenc al Parlament

David González serà l’únic diputat a la cambra del Parc de la Ciutadella després de les eleccions al Parlament celebrades ahir, en què va ser escollit com a nñumero 21 de la llista del PSC. L’exalcalde de Cerdanyola Carles Escolà es va quedar a prop de ser elegit com a número 6 de la candidatura de la CUP-Guanyem per Barcelona, ja que aquesta formació va aconseguir 5 diputats a la nostra circumscripció. En el passat mandat, la ciutat comptava amb dos diputats, Antoni Morral, de Junts per Catalunya, i María Valle, de Ciutadans.

Font: Cerdanyola Info

Read Full Post »

Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, Maresme, 16 de novembre de 1982), serà proper 132e President de la Generalitat de Catalunya

Dolors Sabater (CUP) Pere Aragonès (ERC) i Laura Borràs (JUNTS)

Les eleccions més enrarides al Parlament de Catalunya, en plena pandèmia, han donat un resultat que canvia els lideratges tant en el bloc independentista com especialment en l’unionista. L’independentisme consolida i augmenta la seva majoria, supera la barrera simbòlica del 50% dels vots i situa ERC al davant de JxCat tant en vots com en escons, amb una CUP enfortida i un PDECat que no ha aconseguit l’objectiu d’entrar a l’hemicicle. A l’altre costat, la sacsejada és més espectacular: el literal enfonsament de Cs (perd 30 diputats; només en reté 6) el capitalitza un PSC que recupera el seu protagonisme històric i guanya les eleccions en vots (amb el 23% dels sufragis), mentre que empata en escons (33) amb els republicans. La debacle dels taronges també suposa l’entrada per primer cop al Parc de la Ciutadella de la ultradreta xenòfoba, que es converteix així, amb 11 escons, en la quarta força de l’hemicicle, a la qual caldrà evitar donar cap mena de protagonisme ni permetre que marqui l’agenda política. Finalment, el PP, el gran partit d’oposició a Espanya, s’empetiteix encara una mica més a Catalunya.

Tot això, però, s’ha produït enmig d’una altíssima i preocupant abstenció, fruit tant de la por a causa de l’epidèmia com de la situació de cansament polític de la ciutadania. La participació s’ha situat en un minso 53,5%, el percentatge més baix de la història de les eleccions al Parlament de Catalunya, un trist i preocupant rècord que hauria de fer reflexionar el conjunt de la classe política. Aquesta gran abstenció no treu legitimitat als resultats, però sí que obliga a la humilitat en la seva gestió.

Atesos els vetos creuats entre les dues forces guanyadores (PSC i ERC), i l’evident dificultat del socialista Salvador Illa per obtenir prou suports per ser president tot i el seu anunci de presentar-se a la investidura, el nou panorama sorgit de les urnes empeny cap a la reedició d’un govern independentista capitanejat pel republicà Pere Aragonès. Un govern, però, que no hauria de repetir la lamentable imatge de feblesa i amarga desunió dels darrers anys, que s’ha traduït en un executiu bicèfal sense un rumb clar enmig d’una epidèmia que ha deixat la societat catalana en estat de xoc. Ara és l’hora de la responsabilitat, de posar-se a treballar per vèncer en primer lloc el covid-19 i per sortir d’una profunda crisi econòmica i social. De governar amb el màxim rigor, honestedat i eficàcia. I de posar-s’hi amb celeritat: no hi ha temps a perdre. El moment és molt delicat, molt dur, i demana determinació, seriositat, generositat i consensos bàsics.

Al costat d’aquesta prioritat urgent i inqüestionable, resulta també imprescindible treballar, amb amplis acords i amb diàleg intern en la societat catalana, i obrint una negociació tan necessària com difícil amb el govern de l’Estat, per forçar la fi de la repressió, l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats, i avançar cap a la resolució del plet sobiranista. Avui la celebració d’un referèndum pactat seria defensada per una majoria de 82 diputats al Parlament de Catalunya.

Read Full Post »

JUNTS guanya el 14-F a Bellaterra

Laura Borras candidata de Junts a la Presidencia de la Generalutat|FOTO: BELLATERRA. CAT

☑️Aixi ha votar el veïnat de Bellaterra avui 14 de febrer de 2021 al Centre Cívic de la Plaça Maragall.

Cens: 2.104

Participació: 69.9 (2017: 89,65 %)

JUNTS: 436 (2017: 723 vots)

ERC: 233 (2017: 308 vots)

PSC: 224 (2017: 168 vots)

PdeCAT: 144 (2017 : 0 vots)

VOX: 121 (2017: 0 vots)

C’s: 94 (2017: 384 vots)

PP: 89 (2017: 83 vots)

CUP: 53 (2017: 63 vots)

ECP: 41 (2017: 61 vots)

PNC: 19 (2017: 0 vots)

PRIMÀRIES: 8 (2017: 0 vots)

RECORTES o: 8 (2017: 0 vots)

FNC: 3 (2017: 0 vots)

Read Full Post »

Bellaterra sempre ha sorprès amb una alta participacio i aquest 14-F no serà menys.

Veïnat de Bellaterra entrant a votar a les 18:30h al Centre Cívic|FOTO: BELLATERRA. CAT

La participació en aquestes eleccions al Parlament segueix en caiguda lliure. A les 18 hores, han votat a Cerdanyola el 46’49 % del cens electoral, cosa que situa la participació 24’39 punts per sota de l’assolida als comicis de 2017. A Catalunya, la caiguda és similar i se situa a 22’5 punts de les anteriors eleccions al Parlament.

A dues hores de tancar els col·legis electorals, a les 18h, havien votat a Cerdanyola 20.207 personbes, el 46’49% del total d’electors amb dret a vot. Això suposa una davallada de 24’39 punts en relació als mateix comicis de 2017. A les 20hores tanquen els col·legis electorals i s’haurà d’afegir també el vot per correu.

Read Full Post »

☑️ El vot per correu del veïnat de Bellaterra s’ha triplicat en comparació a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21-D de 2017.

Meses electorals al Centre Cívic|FOTO: BELLATERRA. CAT

Daltabaix en la participació: a les 13 hores ha votat un 13’5% menys del veïnat de Bellaterra que al 2017. Esperem els resultats finals definitius ja que el vot per correu s’ha tripicat aquest 14-F

Read Full Post »

Read Full Post »

Convida als teus contactes a descarregar l’app. Descarregar a https://play.google.com/store/apps/details?id=cat.gencat.mobi.eleccions202114F&hl=es&gl=US o https://apps.apple.com/es/app/eleccions-14f/id1551936918

Read Full Post »

Col·legi electoral de Bellaterra situat al Centre Cívic de la Plaça Maragall

El cens de Bellaterra per aquestes eleccions del 14 de febrer al Parlament de Catalunya és de 2.104 persones.

L’únic col·legi electoral del poble està situat al Centre Cívic de la Placa Maragall i cap al barri del Turó de Sant Pau. L’Ajuntament de Cerdanyola i l’EMD han preparat i higienitzat els espais electorals per a poder-hi votar amb total garantia. A la planta baixa del Centre Cívic s’han instal·lat tres meses electoral i una a la sala petita situada a de la planta de les oficines de l’EMD, d’accés a través de l’escala exterior a tocar el Passatge Casimir Cots.

El veïnat de Bellaterra té a la seva disposició la nova aplicació que la Generalitat de Catalunya ha creat per al seguiment de les eleccions del proper 14 de febrer. Sota el nom “Eleccions 14F”, l’app permet seguir en temps real els comicis al Parlament des del mòbil o la tauleta. Com a cada procés electoral, s’hi poden consultar les dades de participació i els resultats de les candidatures, amb la possibilitat de comparar-los amb els d’anteriors convocatòries. També inclou la funcionalitat ‘El meu Parlament’, amb la qual l’usuari pot crear possibles aliances per aconseguir majories al Parlament.

Read Full Post »

Meses electorals 14-F preparades al Centre Cívic de Bellaterra|Bellaterra TV

Més de cinc milions i mig de catalans estan cridats a les urnes aquest diumenge en una convocatòria electoral excepcional marcada per una pandèmia i una crisi econòmica mundials i per l’existència, malgrat el marc democràtic, de presos i exiliats polítics. La suma d’aquests dos factors converteix la cita d’aquest 14-F per decidir el Parlament de Catalunya en la més estranya de la democràcia. A més, la data ha estat imposada, contra el criteri del Govern i de la comunitat mèdica, pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que no va acceptar l’ajornament previst. Unes eleccions convocades pels jutges suposen, doncs, un altre factor de distorsió. I encara hi podem afegir un altre element de complexitat fruit del convuls i inestable panorama polític de l’última dècada, amb un sistema de partits inestable, pendent de definició: l’existència de nou formacions amb possibilitats d’obtenir representació al Parc de la Ciutadella.

Tot plegat fa que la jornada d’avui sigui més incerta que mai. Les enquestes donen a entendre una baixa participació i un resultat molt igualat, tant entre els partits que es disputen la victòria (ERC, JxCat i PSC) com entre la resta de formacions (Cs, ECP, CUP, Vox i PP). I a aquesta incertesa s’hi afegeix la incògnita del PDECat, que aspira a donar la sorpresa per baix.

El que sembla incontestable és que la victòria, sigui per a qui sigui, no permetrà a ningú governar en solitari. L’exercici del realisme democràtic obligarà a buscar pactes i consensos per tirar endavant el país. Caldrà, per tant, molta intel·ligència i humilitat per pair la victòria, que per molt legítima que sigui –i no es tracta de discutir-la, ni de bon tros– només tindrà al darrere un fragment petit de la ciutadania si, com tot fa preveure, hi ha una indesitjada baixa participació i una alta dispersió del vot.

Així doncs, davant el moment crític que viu el país, amb la gravíssima crisi pandèmica (que és sanitària, econòmica i social) i amb la no menys preocupant crisi democràtica (amb una persistent repressió que ja va més enllà fins i tot de l’independentisme, i alhora amb l’eclosió de la ultradreta), cal demanar la màxima responsabilitat a la classe política per gestionar uns resultats que poden ser complexos i que no haurien de portar a una repetició electoral. I, pel que fa a la ciutadania, cal demanar-li que, malgrat les decepcions i el cansament, i malgrat les lògiques pors pel covid, no defalleixi a l’hora d’exercir el seu dret a vot, que al capdavall és la manera més directa que tots tenim d’enfortir el sistema democràtic i, en definitiva, el país. No votar és tirar la tovallola, és renunciar a la pròpia veu. No ens ho podem permetre.

Portada Ara del 14-F

Read Full Post »

La celebració del dia Mundial de la Ràdio el 13 de febrer, va ser proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva 36a reunió, d’acord amb la resolució aprovada per la Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura el desembre de 2011. Es va triar aquesta data, per ser el dia en què es va establir la Ràdio de les Nacions Unides el 1946.

Diploma emès per Ràdio Bellaterra el 25 setembre 1960 al veí Agustín Uribe Fàbregas |Bellaterra 75 Anys per Ignasi Roda

Ràdio Bellaterra per Ignasi Roda i Fàbregas (Bellaterra Crónica de 75 Anys, 1930 – 2005)

Per estrany que pugui semblar, inseríen aquesta petita referència de Ràdio Bellaterra en el capítol de l’església, i més concretament al costat del capítol de Mossèn Armengol, perquè va ser precisament ell qui va impulsar el projecte. La informació l’hem poguda aconseguir del número 22 de la revista L’Esquirol del Vallès i de la conversa amb un dels seus protagonistes, l’Agustí de Uribe i Fàbregas.

Tot va començar l’estiu de 1960. En Joan Riu, i amb el beneplàcit del rector, proposa de fer una ràdio als baixos de la rectiria. Uns quants joves veïns s’hi apunten. Això ho recorda l’Agusti que, tal i com diu ell, era locutor presentador: “L’elenc estava format per en Jaime Rosal, José Pedro Cladera, Joan Riu i jo mateix. Jo tenia 14 anys. Ho feiem a l’estiu i crec que l’horarivera de migdiavo tarda. La Ràdio va dinamitzar coses a Bellaterra. Vàrem crear uns festivals de Bellaterra a l’Hostal, al teatre de l’Hostal. Fins i tot triàvem Miss Bellaterra. El primer any va ser la Maria José Cassolà 1959* i la Guillermina Barberà el 1960. Hi havia dames d’honor. Ens posaven en contacte amb les ràdios de l’entorn i convidàvem a les primeres figures dels seus elencs. Per exenple ‘El Ruiseñor del Vallès’. Eren festivals de Ràdio oberta. Es feia a la tarda i durava dos o tres hores. Venia a ser com una continuació dels Jocs Florals que es feien a Bellaterra”. *La data de començament que ens dóna l’Agustí no correspon a la que hi posa a l’article de la revista.

Alguns dels programas que s’emetien eren: Bellaterra en el aire, programa de sobretaula que s’emetia els diumenges a l’hora de dinar i que incloïa un comentari religiós a càrrec de Mossèn Armengol; Bellaterra infantil, que s’emetia els divendres; Hosanna, espai religiós amb el quadre escènic i actualitat catòlica. Història de los cantantes, Jazz competition; Discos solicitados, etc. L’any 1961 es va emetre una sessió de teatre cedida per RNE. Aquell estiu, però, va ser l’últim i Ràdio Bellaterra va deixar d’emetre.

Més endavant, l’any 1984,hi va haver un altre intent de crear una ràdio al nostre barri que, malauradament, no va arribar a bon port. El va liderar en Tomàs Bosch, en Joan Vilapuig i en Pau Corbera. Li van posar el nom de Ràdio Esquirol i va ser una experiència estiuenca. La seu era a casa dels Bosch. En Pau recorda sobretot els problemes tècnics i un avís de Governació per interferir algun senyal d’una altra ràdio. Després d’aquella experiencia, no tenim notícies de cap més intent de ràdio a Bellaterra.

Font: Bellaterra Crónica de 75 Anys, 1930 – 2005. Ignasi Roda Fàbregas

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »