LLUIS TORRES|Els millors Brunch de Barcelona es varen oferir als restaurants La Cascada del Melià Barcelona Sarrià i Cristal del Barcelona Hilton. Inoblidables també foren els de l’Hotel Arts i Restaurant Montemagno de Castelldefels.
Cava Brunch a l’Hotel Barcelona Hilton 📷 BELLATERRA GOURMET
Actualment a Barcelona s’ofereixen falsos Brunch que no respecten els originals, ja que l’oferta complerta, (des de l’esmorzar al dinar) hauria de ser a preu tancat i no “a la carta”.
El Brunch és un neologisme a partir de la unió de Breakfast (esmorzar) i Lunch (dinar)) consisteix en un àpat realitzat al matí entre l’esmorzar i el dinar. Tota una ruta gastronòmica servida per regla general en un període que va des de les 10 a les 16 hores. Àpat típic dels països anglosaxons, als Estats Units va ser introduït pels britànics l’any 1896.
Miguel Torres de Bodegas Torres, gaudint del Cava Brunch del Hilton Diagonal 📷BELLATERRA GOURMET
Avui en dia es pot emprar la paraula per definir un dinar a darrera hora del matí. És tota una ruta gastronòmica dominical “tot inclòs” amb complerts i espectaculars bufets d’amanides, xarcuteria, peixos fumats, marisc, formatges artesanals, plats calents, fruites i pastisseria assortida, Cava Brut, i acompanyat de música en directe. Al Montemagno de Castelldefels, es pesaven als infants a l’entrada, i els pares pagaven un preu simbòlic per kilo.
Detall del Brunch del Montemagno| BELLATERRA GOURMET
Alguns restaurants i hotels serveixen un esmorzar-dinar, especialment els diumenges i dies festius durant les hores que van des de les 10 del matí fins a les 4 de la tarda. Aquests brunchs consisteixen varis bufets exposat com a auto-servei, generalment. Els aliments servits solen ser els mateixos que en un esmorzar habitual, com ara els ous estrellats, salsitxes, cansalada, pernil, fruita i pastes. No obstant això, pot incloure qualsevol altre menjar servit en un dinar. Els bufets poden tenir grans porcions de carn rostida o fumada, aus, mariscs, salmó fumat, amanides, sopes, verdura, etc., tot això acompanyat de diferents pans torrats i artesanals.
Les 144 víctimes del franquisme trobades en fosses comunes de l’Algaba (Sevilla) van morir “a causa de gana i malaltia i no per afusellaments”, segons va revelar l’arqueòleg Juan Luis Castro.
Detall de la fossa comú La Algaba de Sevilla|CEDIDA
Leonardo Torres Rueda, nascut a Arjonilla, el 7 d’abril de 1921, va morir a La Algaba amb només 20 anys d’edat, i els seus vuit germans, Juana, Damián (capellà de Arjonilla i Ibros, enterrat a l’osari de la catedral de Jaén), Antonia, Isabel, Clara i Juan, mai van saber de la seva desaparició, com tampoc de Luis, altre germà, també nascut a Arjonilla, el 30 de gener de 1918. Els familiars Torres Rueda estàn a l’espera que identifiquin les restes amb ADN, per poguer fer-li una digna sepultura al seu poble natal.
Fa uns anys, cap al 2004, una professora a l’institut de l’Algaba, aprofitant que el centre acollia l’exposició sobre el Canal del Baix Guadalquivir, construït per presos esclaus del franquisme internats a Los Merinales i La Corchuela, va demanar als seus alumnes que preguntessin els seus pares i avis per un altre camp de treballs forçats que havia existit al seu poble, però del que se’n sabia ben poc. Els xavals van inquirir a casa però van tornar amb les mans buides, recorda el coordinador del grup Recuperant la Memòria de la Història Social d’Andalusia de la Confederació General del Treball (CGT), Cecilio Gordillo, impulsor d’aquella exposició.
El temps i el silenci imposat per la por havien esborrat gairebé tota la memòria d’aquell lloc.
Ha passat una dècada i l’edifici encara està més deteriorat. Es veu passant el petit polígon industrial de Las Arenas, a l’esquerra de la calçada, just on l’asfalt fa un tomb de 90 graus a la dreta. Està a uns vint metres del canal del Viar, que porta les aigües del riu homònim per regar aquests maizales i l’excavació del qual, iniciada a la República amb obrers lliures, van concloure els internats en aquest edifici amb aspecte de mas. A més van treballar a la urbanització del poblat agrícola de Torre de la Reina (prop del Viar, abans El Viar de Franco).
Travessant males herbes, escombraries i les runes caigudes, el que s’aturi a ensumar per aquí veurà dins d’un pati la porta tapiada d’una casa, amb una finestra oberta per on es veuen unes escales, una xemeneia, estris abandonats d’ocupants posteriors; a la seva esquena, un edifici d’uns vint metres de longitud amb una galeria d’arcs el sostre del qual s’ha desprès gairebé sencer, encara que encara pengen entre les seves bigues de fusta corcada unes teules amb la inscripció de la fàbrica “Manuela Fernández, Sevilla, Triana” . A la teulada aniden coloms. Hi ha un pou. L’interior de l’edifici principal està tancat.
Aquest és, alerta Cecilio Gordillo, “l’únic” camp de treballadors esclaus dels quals durant la Guerra Civil i la dictadura envoltaven com una corona d’espines la ciutat de Sevilla les restes arquitectòniques de la qual romanen encara drets. Però ni Las Arenas ni cap dels altres llocs o infraestructures associats al treball forçat estan protegits legalment amb la figura de Lloc de la Memòria dins del llistat que va crear la Junta d’Andalusia el 2011 per evitar-ne l’enderroc, i ni tan sols estan senyalitzats: a aquesta invisibilitat romanen els camps de Les Arenes, Els Merinales, La Corchuela i El Col·lector o Heliòpolis (aquest a la capital); el dipòsit de presos de l’Illa; la finca militar Les Turquilles entre Osuna i Écija (on van recloure jornalers i davant la qual el passat 1 de Maig es va manifestar el SAT); el mur del pantà de Torre de l’Àguila a Utrera (la veïna El Palmar de Troia la van crear les famílies dels presos) o els Batallons de Penats del parc d’Oromana, a Alcalá de Guadaíra, i de Lora del Río. Cosa que reclamen des de fa més de deu anys, i sobre el que ara insisteixen perquè l’oblit i l’erosió no acabin de devorar-los.
Represaliats polítics
Falta, juntament amb la neteja, consolidació i protecció de l’edifici al costat del canal del Viar, almenys un simple cartell que esmenti que aquí “van morir cent presos de gana”. Molts d’ells, diu Gordillo citant la investigació de la historiadora María Eugenia Fernández Luceño, eren presos governatius acusats de mendicitat. Altres eren represaliats polítics. Grans propietaris agrícoles van demanar al general Queipo de Llano, virrei de Sevilla, que donés de menjar aquests presos perquè es morien a grapats i es quedarien sense ningú per acabar el canal, explica Gordillo.
Entre aquests presos hi havia Antonio León Núñez, El Soguero, jove edil socialista del Viso de l’Alcor, que a la presó de Sevilla, la de Ranilla, va assistir a les saques camí de l’afusellament d’innombrables companys. Baldomero Alba Lara explica a la seva biografia de León Núñez: “Quan nomenaven algun Antonio, l’interval de temps que hi havia fins arribar al cognom se li feia interminable. Un dia van trucar a 17 presos, entre els quals hi havia ell, a les cinc de la matinada (…) Recorda com en passar pel barri de la Macarena, un dels seus companys va començar a plorar, doncs va creure que es dirigien camí del cementiri i que allà serien afusellats, no oblida com eren d’horrible aquells moments; alguns ploraven, altres es lamentaven, hi havia els que es recordaven de les seves famílies, però al seu pas pel cementiri el camió no es va aturar, així que van pensar que els portaven cap a una carretera o alguna cuneta. traslladats a un campament on havia presos construint el canal del Viar, a Guillena”. Va sobreviure i, abans de morir, el van nomenar edil d’honor d’El Viso, el 2002, als 91 anys.
Es calcula que facilita la mobilitat a una població estimada de més de 470.000 persones
14 Ajuntaments i entitats del Vallès Occidental, entre elles l’Ajuntament de Cerdanyola, la UAB, Eurecat, el Consorci del Centre Direccional i Cerdanyola Empresarial, han signat un manifest que consideren essencial per al creixement econòmic i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. L’horitzó en el que es treballa fixa l’any 2030 perquè el projecte pugui començar a ser una realitat.
Els ajuntaments de Cerdanyola, Sabadell, Cerdanyola, Barberà, Sant Quirze, Castellar i Badia, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Corporació Sanitària Parc Taulí, el Consorci Urbanístic del Centre Direccional, Eurecat, Pimec Vallès Occidental, Cerdanyola Empresarial, Ripollet Empresarial i la Cambra de Comerç de Sabadell han signat aquest matí un manifest de suport a favor del túnel d’Horta ferroviari.
Els 14 ajuntaments i entitats firmants consideren “essencial” la construcció d’aquest túnel ferroviari que conectaria Barcelona i la comarca entrant al Vallès Occidental per Cerdanyola. La nova línia ferroviària sortiria de la UAB i enllaçaria amb el districte d’Horta, l’estació de La Sagrera i el Poblenou i es calcula que donaria opcions d’accés a una població estimada de més de 470.000 persones.
Els integrants d’aquesta aliança vallessana subratllen la importància d’aquesta infraestructura ferroviària, planificada a la línia de ferrocarrils del Vallès i que operaria Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, per “l’equilibri que genera entre els municipis del Vallès Occidental, perquè facilita la connexió entre Barcelona i aquestes ciutats, uneix centres de coneixement, sistemes sanitaris i parcs empresarials i diversifica la cobertura de transport ferroviari, descongestionant l’alt volum de trànsit de la zona, entre d’altres”.
La signatura s’ha realitzat a la seu de la Cambra de Comerç de Sabadell -demarcacio a la que pertany Cerdanyola- i ha comptat amb la presència del delegat del govern de la Generalitat, l’exalcalde de Cerdanyola, Antoni Morral. El president de la Cambra de Comerç, Ramon Alberich, manifesta que “és temps de deixar enrere propostes dilatòries i tenir les infraestructures que ens mereixem”. Per al president de la cambra comercial, es tracta de trobar “un equilibri entre progrés i conservació del territori i entre tots hem de ser capaços de trobar la millor opció”.
Repensar la mobilitat i la connectivitat per desenvolupar el projecte de futur
En representació de l’Ajuntament de Cerdanyola, ha signat el manifest el Tinent d’Alcalde, David González, qui ha assenyalat que “volem fer un esforç per repensar la mobilitat i la connectivitat que volem per desenvolupar el projecte de futur del nostre territori”. González ha afegit que “a Cerdanyola som seu de l’única font de llum de sincrotró que existeix a Espanya i una de les més recents d’Europa, el Sincrotró Alba”. El regidor cerdanyolenc recorda també que Cerdanyola alberga una universitat d’excel·lència internacional, com la UAB, el Parc Tecnològic del Vallès (PTV), el Parc de Recerca UAB i més de 50 centres capdavanters de recerca i tecnològics. Per a González “som una ciutat disposada a ser una eina eficaç de transferència de coneixement que difícilment podrà fer revertir en el territori tot el seu potencial sinó rescabalem l’infradotació de transport públic a la qual ha estat sotmesa històricament”.
David González indica que el túnel d’Horta ferroviari “és una infraestructura essencial per tal de seguir consolidant la comarca del Vallès Occidental com a pol econòmic, i continuar avançant en la senda de l’economia del coneixement”. Davant d’això, manifesta, “des del govern municipal, amb el nostre alcalde al capdavant, posarem tots els esforços possibles per a que el túnel d’Horta acabi sent una realitat”.
Horitzó 2030
Els signants s’han compromès en seguir treballant per ampliar les adhesions al manifest i fer-lo arribar a les entitats i governs amb competències. L’horitzó en el que es treballa fixa l’any 2030 perquè el projecte pugui començar a ser una realitat.
Els representants dels ajuntaments i entitats d’aquest front comú indiquen que per ser competitius calen infraestructures, si no, no es pot créixer com a territori i en aquest cas “es tracta d’una proposta cabdal per a la comarca perquè afavoreix el creixement econòmic però també contribueix a la millora de la qualitat de vida dels habitants d’aquesta zona”.
Reivindica, també, els beneficis d’un consum moderat
L’AVC fa una crida a aprofitar el debat sobre les etiquetes per fer pedagogia entre els consumidors
Des de l’AVC demanen aprofitar el debat sobre les etiquetes per fer pedagogia entre els consumidors|ACN.
L’Associació Vinícola Catalana (AVC) ha celebrat que l’Eurocambra finalment no plantegi etiquetar el vi amb advertències sanitàries sobre el càncer, i que s’hagi optat per proposar indicacions a favor d’un consum moderat i responsable. El secretari general de la patronal, Toni Cruces, ha lamentat a l’ACN que s’estava “criminalitzant” un producte amb una visió “massa simplificada”, i ha defensat que el vi pot ser beneficiós per a la salut sempre que no se’n faci un consum abusiu.
Cruces ha recalcat que l’alcohol de les ampolles de vi forma part d’una fermentació natural “en una ampolla on hi ha un 80% d’aigua i altres elements minerals”. Des de l’AVC demanen aprofitar el debat sobre les etiquetes per fer pedagogia entre els consumidors. “El plantejament inicial de l’informe que s’havia de votar al Parlament Europeu era molt perjudicial per al nostre sector”, ha lamentat Cruces, que ha recordat el pes que té la vitivinicultura al conjubt de l’economia: “Els milers de pagesos de Catalunya que cultiven la vinya durant nou mesos i que després fermenten el producte de forma natural, no en tenen cap culpa”, ha afegit.
Miguel Torres i família al Cava Brunch del Barcelona Hilton
Un cop aprovada l’esmena que elimina les advertències sanitàries que vinculen les begudes alcohòliques amb el càncer, des de l’AVC es mostren més “tranquils” tot i que també lamenten que “es perdi l’oportunitat de promoure bones accions informatives cap al consumidor”. Cruces ha precisat que “no es tracta de fer creure als clients que el vi pot arribar a ser un medicament” però creu que “cal informació per divulgar les bondats d’un consum moderat”. Ha recordat que hi ha “nombrosos estudis” que ho avalen. En aquest sentit, ha aplaudit que finalment la proposta de l’Eurocambra passi per demanar que les futures etiquetes del vi recomanin aquest consum “responsable”, i confia que l’informe final que es vota aquest dijous així ho recollirà. Cruces ressalta que la patronal “està d’acord que un consum abusiu pot ser perjudicial”, alhora que insisteix que això és extrapolable a nombroses aliments ingerits en excés.
La patronal recorda que el sector del vi al conjunt d’Europa fa anys que treballa el projecte ’Wine In Moderation’ per promoure el consum responsable, mentre a nivell de l’estat espanyol els cellers tenen un codi d’autoregulació que treballa en el mateix sentit i fomenta la part més beneficiosa del producte en el marc de la dieta mediterrània.
“No hi ha res com ser abordat en el teu propi idioma”, diu en Josep Juncosa, director d’operacions de l’Hotel Ritz-Carlton d’Atlanta (EUA)
El català Josep Juncosa pot rebre els convidats del Ritz-Carlton en sis idiomes, inclòs el seu natal català|JOAN VITELLI
Abans d’incorporar-se a l’equip, Josep va gaudir de més de trenta anys en el sector de l’hostaleria. Originari de Barcelona, va adquirir una àmplia experiència en el segment de l’hoteleria de luxe. Va iniciar-se al restaurant del Melià Barcelona, on va demostrar una plena professionalitat, passant després al Restaurant Cristal del Barcelona Hilton, seguint com manager del Up & Down de Cancún (*) així com a diferents mercats dels EUA, tot enriquint així el seu bagatge cultural i abraçant el poder de la diversitat al més alt nivell.
Josep Juncosa, segon per la dreta, als seus inicis al restaurant del Melià Barcelona
Josep es considerat un líder enèrgic i proper, dedicat i realitzat que motiva els altres i no deixa d’aprendre. Troba satisfacció en crear relacions personals i gaudeix de veure com creixen i es desenvolupen professionalment.
Equip professional dirigit per Francesc Pérez Torres, al Restaurant Cristal de l’Hotel Barcelona Hilton (Josep Juncosa és el primer per la dreta)
En Josep valora principalment passar temps amb la seva parella i els seus tres fills. És un amant del vi, un àvid lector i un viatger curiós que encara troba temps per alimentar la seva passió pel F.C. Barcelona.
(*) Oriol Regàs, creador de l’Up & Down, va demanar a Francesc Pérez Torres li recomanès un jove professional per oferir-li el càrrec de director de l’UP &DOWN de Cancún. El professional escollit va ser en Josep Juncosa, qui Francesc va tindre en el seu equip dels Restaurants Melià Barcelona i Cristal del Barcelona Hilton
La pel·lícula Alcarràs, de la directora catalana Carla Simón, ha guanyat l’Os d’Or de la Berlinale, el premi més important de la 72a edició del festival de cinema de Berlin.
La cineasta catalana ha dedicat el premi a “les petites famílies d’agricultors que cultiven la terra” i s’ha definit com “una filla de la Berlinale”
Carla Simón, amb l’Os d’Or per ’Alcarràs’ | REUTERS
Carla Simón revalida l’èxit aconseguit el 2017 amb la seva òpera prima ‘Estiu 1993’ al festival berlinès El jurat lliura l’Os de Plata Gran Premi del Jurat a la sud-coreana ’The Novelist’s Film’, de Hong Sangsoo
Alcarràs narra en català la història de l’última collita de fruita d’una família a una finca d’Alcarràs (Segrià) abans que els propietaris hi instal·lin plaques solars. Com en el seu primer llargmetratge, Estiu 1993 –que el 2017 va rebre el premi a la millor òpera prima de la Berlinale– la història parteix d’una experiència personal, la mort del seu avi.
Simón, durant el rodatge d'”Alcarràs” (ACN/Laura Cortés)
La cinta torna a endinsar-se en la pèrdua, en aquest cas, la crisi d’un model de vida familiar basat en l’agricultura. El preu de la fruita, l’especulació i l’explotació de l’entorn rural per les energies renovables són alguns dels eixos d’un film rodat en català i que interpreten actors no professionals.
La tria dels actors que havien de formar l’elenc es va iniciar el 2019, just abans de la pandèmia. L’equip de la pel·lícula va anar a desenes de festes majors del Segrià i el Pla d’Urgell per buscar perfils adequats i els convidaven a participar al càsting, on hi van acabar participant unes 9.000 persones.
La directora Carla Simón, aquest dimecres a la gala de la Berlinale|EFE.
El lliurament dels premis posa fi als sis dies de presentació dels films a concurs, amb un total de 18 aspirants a l’Ós d’Or de la secció oficial. El jurat de la 72a edició de la Berlinale, presidit pel director M. Night Shyamalan, ha lliurat l’Os de Plata Gran Premi del Jurat a The Novelist’s Film, de Hong Sangsoo (Corea del Sud); l’Os de Plata Premi del Jurat a Natalia López-Gallardo, per Manto de Gemas (Mèxic-Argentina); l’Os de Plata a la Millor Direcció a Claire Denis, per Avec amour et acharnement (França); l’Os de Plata a la millor interpretació a Meltem Kaptan, per Rabiye Kurnaz vs. George W. Bush, d’Andreas Dresen; l’Os de Plata a la millor interpretació de repartiment a Laura Basuki, per Nana (Indonèsia); l’Os de Plata al millor guió Rabiye Kurnaz vs. George W. Bush, d’Andreas Dresen; l’Os de Plata a la millor contribució artística a Everything Will Be Ok (França, Cambodja), de Rithy Panh; l’Os d’Or al millor curtmetratge a Trap, d’Anastasia Veber (Rússia); l’Os de Plata Premi del Jurat en curtmetratges a Manhã de domingo, de Bruno Ribeiro (Brasil); el premi a la Millor òpera prima a Sonne, de Kurdwin Ayub (Àustria); el Premi al Millor Documental a Myanmar Diaries (Països Baixos, Noruega); el Premi de la secció Encounters a Mutzenbacher, de Ruth Beckermann (Àustria); el premi a la millor direcció de la secció Encounters a Unrest, de Cyril Schäublin (Suïssa); el Premi especial del jurat de la secció Encounters a À vendredi, Robinson, de Mitra Farahani (França, Suïssa, Iran), i l’Os de Cristall secció Generation 14Plus a Alis, Clare Weiskopf i Nicols van Hemelryck (Colòmbia).
Hi ha un altre precedent d’una coproducció catalana triomfadora a Berlín. L’any 2009, la pel·lícula “La teta asustada”, dirigida per la peruana establerta a Barcelona Claudia Llosa també va guanyar l’Os d’Or del festival.
Carla Simón|Agustí Argelich
Carla Simón i Pipó (Barcelona, 22 desembre 1986) és una guionista i directora de cinema catalana. El 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge, Estiu 1993, que va esdevenir un fenomen a escala nacional i internacional.
Va graduar-se en comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 2009 després de fer una estada a la Universitat de Califòrnia, on va fer els seus primers curts, Women i Lovers, en col·laboració amb Marco Businaro.
El 2010 va fer un master sobre televisió de qualitat i innovació organitzat per Televisió de Catalunya, i el 2011, amb el suport d’una beca de l’Obra Social de la Caixa va anar a estudiar al London Film School, on va escriure i dirigir el documental Born Positive i els curts Lipstick i Las Pequeñas Cosas, que van ser seleccionats per diversos festivals internacionals. El 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge, Estiu 1993, que va rebre nombrosos premis i nominacions: a la Berlinale (premis a millor opera prima i Gran Premi de la secció Generation Kplus), al festival de Màlaga de cinema espanyol (Premi Dunia Ayaso i Biznaga de Oro), al FIC-CAT (Premi del Jurat i Premi de la Crítica), al festival internacional de cinema d’Istanbul (Premi especial del jurat) o al festival internacional de cinema independent de Buenos Aires (millor direcció). També va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona 2017 d’Audiovisuals per la seva excel·lència tècnica i artística i, especialment, pel treball que va fer amb les actrius. Al setembre de 2017 la pel·lícula va ser escollida per l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya per representar a Espanya als premis Oscar. Va estrenar també el curtmetratge experimental “Llacunes” a l’any 2015, on reprèn la figura de Neus Pipó, present a la pel·lícula “Estiu 1993”.
L’any 2019 va treure a la llum el curtmetratge “Después También”, el qual va rebre nombroses premis nominacions: als Premis Gaudí (nominació millor Curtmetratge) i Festival de Cartagena (secció curts) entre d’altres. La seva pel·lícula Alcarràs va guanyar l’os d’Or a la millor pel·lícula a la Berlinale de 2022.
L’eurocambra vota avui un informe que reclama advertir que les begudes alcohòliques poden provocar càncer
El vi forma part de la cultura europea i és també uns dels principals productes agroalimentaris de qualitat|J. RAMOS.
Natàlia Segura|La CE ho estudiarà, tot i que fins ara s’ha mostrat contrària a equiparar el vi al tabac, amb més incidència “Els ciutadans sovint no són conscients dels perills de beure alcohol”, es lamentava ahir l’eurocomissària de Salut, Stella Kyriakides. Un polèmic informe del Parlament Europeu que reclama una etiqueta en què es recordi que les begudes alcohòliques poden provocar càncer ha posat en alerta el sector del vi, molt important per a l’economia europea. Amb Itàlia, França i Espanya al capdavant, Europa és la líder mundial en exportacions de vi i una de les principals productores. És una regió que, a més, n’és una gran consumidora.
Als europeus ens encanta el vi –i les seves variants escumoses, com el cava–. Són begudes especialment vinculades a la gastronomia dels països del sud. “No és un atac contra cap cultura gastronòmica”, assegurava ahir Kyriakides per calmar els ànims en el ple de l’eurocambra. Diversos eurodiputats s’han queixat de l’informe elaborat per la comissió especial per a la lluita contra el càncer, que demana “incloure etiquetes d’advertència sanitària” en les begudes alcohòliques. Per l’Organització Mundial de la Salut, “no existeix un nivell segur de consum d’alcohol pel que fa a la prevenció del càncer”, recorda l’informe.
El sector del vi s’ha posat molt nerviós per aquest text, tot i que és una mera recomanació que no obliga la Comissió Europea a tirar endavant aquest etiquetatge. A més, un grup d’eurodiputats populars, socialistes i liberals han proposat una esmena per fer-se enrere en l’últim moment. El PP, Cs, ERC i el PSC hi donaran suport, segons va avançar ahir l’ACN. En canvi, els comuns s’abstindran. JxCat encara no ha dit què farà.
Si l’esmena en qüestió s’aprova, finalment la resolució de l’eurocambra només demanarà que la futura etiqueta del vi recomani “un consum moderat i responsable”. Al cap i a la fi, la CE és l’única que pot posar sobre la taula una proposta sobre l’etiquetatge de les begudes alcohòliques. I si hem de jutjar pels comentaris d’alguns membres de l’executiu europeu, ningú té ganes d’entrar en guerra amb una indústria tan potent ni amb l’opinió pública. “No etiquetarem el vi com a tòxic, és part del nostre estil de vida”, defensa el vicepresident per a la Promoció de l’Estil de Vida Europeu, Margaritis Schinas.
A Brussel·les fugen d’estudi i no obriran aquest meló fins al 2023. Fonts comunitàries diuen que “l’abast exacte” de les advertències es decidirà tenint en compte les “dades científiques” i tots els actors implicats rellevants en la matèria i el sector. Si bé la UE pretén reduir un 10% el “consum nociu d’alcohol”, no entusiasma la idea d’equiparar el vi al tabac. De fet, l’eurocomissària de Salut admetia ahir que “el tabac continua sent el risc més gran prevenible” de càncer. A Europa s’estima que el 10% de tots els casos de càncer en homes i el 3% de tots els casos en dones són atribuïbles a l’alcohol. En canvi, gairebé el 30% dels malalts de càncer tenen relació amb el consum de tabac. Recentment, l’OMS va alertar que Europa es podria convertir en la regió amb una taxa més alta de fumadors perquè no s’està aconseguint que deixin el tabac.
– La recol·lecció d’enregistraments està oberta totes les edats, registres i variants dialectals
– Serviran per establir els fonaments dels assistents de veu que es desenvoluparan més endavant amb locutors professionals
Un dels assistents de veu que ara no es poden utilitzar en català EPA.
X.Aguilar|Per aprendre un idioma, ja siguis una màquina o un humà, un dels primers passos sempre és escoltar-lo. D’aquí que ara calguin milers d’hores d’enregistraments i diversitat de veus per avançar en la normalització digital de la llengua. Tot seguit, algunes claus per facilitar la participació en aquest projecte.
Jo ho puc fer?
Sí. És un procés senzill i a l’abast de tothom que pugui utilitzar un mòbil. Es busquen persones de tots els gèneres, edats, varietats dialectals i registres. L’objectiu és obtenir uns continguts de veu que copsin tota la riquesa del català oral, des del més acadèmic fins al del carrer. Actualment, el perfil de veu majoritari a la plataforma és la d’homes d’entre 30 i 50 anys parlants de català central.
Què necessito?
Com que la donació de veu es fa al http://www.projecteaina.cat , cal tenir un dispositiu que s’hi connecti. Si és un ordinador, haurà de tenir micròfon. El més senzill, però, és fer-ho des del mòbil, que el té integrat i sempre és a mà per fer-lo servir en intervals molt curts. La tauleta, lògicament, també serveix.
Com es fa?
Al web del projecte hi ha un botó per començar la col·laboració, que es fonamenta en la lectura dels textos que apareixen en pantalla. No pensin en capítols de llibres o fragments importants. Es tracta de frases molt breus que es presenten agrupades de cinc en cinc. Hi ha un botó que controla el micròfon i que s’ha de clicar abans i després de fer cadascuna de les locucions. Un cop llegides les cinc frases, es pot fer amb cinc més, tants cops com es desitgi.
Cal silenci absolut?
No. La idea és que els algoritmes d’aprenentatge automàtic siguin capaços de manejar diversos sorolls de fons. S’accepten sons ambientals relativament forts, sempre que no impedeixin escoltar la totalitat del text. En canvi, no seran vàlides les gravacions amb altres veus en segon pla.
I si m’equivoco?
No hi ha cap problema, perquè un cop llegides les cinc frases es demana la conformitat i s’ofereix la possibilitat de repetir-ho. A més, els enregistraments passen altres validacions externes.
Em preocupen les dades
Les gravacions poden ser completament anònimes i també hi ha la possibilitat de registrar-se a la plataforma, si es vol amb un nom fals, però indicant la variant dialectal, l’edat i el gènere per fer que el projecte avanci més de pressa.
Vull ajudar sense llegir
A la mateixa plataforma també hi ha la possibilitat de col·laborar supervisant els enregistraments que han fet altres voluntaris. Es tracta de comprovar amb molta cura si el que s’ha enregistrat és exactament el que hi ha escrit. Cal parar especial atenció a paraules similars com a, en o amb i a formes verbals fonèticament similars,com cantéssim en comptes de cantessin. En canvi, es demana ser respectuós amb l’àmplia varietat de pronúncies del català.
Per què Aina?
El projecte s’ha batejat en honor d’Aina Moll (1930-2019), filòloga menorquina que, des de la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat, va ser una figura central de la normalització del català. “Va ser la mare de la Norma i l’àvia de l’Aina”, recorda el vicepresident Puigneró.
Joan-Ramon Laporte, Doctor Honoris Causa per la UAB, professor de farmacologia, ha generat enrenou per una intervenció al Congrés en què va criticar durament la gestió de la vacunació, Pfizer, l’EMA i l’agència espanyola de medicaments
El professor Joan Ramon Laporte Roselló a la comissió d’investigació al Congrés sobre vacunació
Joan-Ramon Laporte (Barcelona, 1948) és un farmacòleg barceloní, fill del polític i professor universitari Josep Laporte i Salas. És catedràtic de farmacologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, cap del servei de farmacologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, director de l’Institut Català de Farmacologia, centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
