FACTA NON VERBA X BELLATERRA
Archive for the ‘Bellaterra’ Category
LA BELLATERRA DEIXADA: Picador i Can Marcet, la Bellaterra baixa sense enllumenat públic
Posted in Bellaterra, tagged Cami del Picador i Carrer de Can Marcet sense Allumenat públic, La Bellaterra deixada on 21 gener 2022|
SOCIETAT: La casa dels nostres avis
Posted in Bellaterra, tagged Arjonilla, Clara Rueda Lara, Fuensanta de Martos, Juan Pérez Venzalá, Luis Torres Fernández, Mercedes Pulido Jaenes on 20 gener 2022|
“Penso que un dels moments més tristos de les nostres vides arriba quan es tanca per sempre la porta de la casa dels avis”
Les trobades amb tots els membres de la família que enalteixen el llinatge quan s’ajunten com si es tractés d’una família reial, portant sempre per bandera els avis, els culpables de tot.
Les tardes d’alegria amb oncles, cosins, néts, nebots, pares, germans i fins i tot nuvis passatgers que s’enamoren de l’ambient que s’hi respira.
Ni tan sols cal sortir al carrer, estar a casa dels avis és el que tothom necessitaria per ser feliç.
Els retrobaments per Nadal que cada any que arriben penses, i si és l’última vegada? Costa acceptar que això tingui data límit, que algun dia tot estarà cobert de pols i els riures seran un record de temps millors.
L’any passa mentre esperes aquests moments i sense adonar-nos passem de ser nens obrint regals a seure tots els adults a la mateixa taula, jugant des de les postres de dinar fins a l’aperitiu del sopar, perquè quan s’està en família el temps no passa i l’aperitiu és sagrat.
Les cases dels avis sempre estan plenes de cadires, mai se sap si un cosí portarà la núvia, un amic o el veí, perquè aquí tothom és benvingut.
Saludes la gent que passa per la porta, encara que siguin desconeguts, perquè la gent del carrer dels teus avis és la teva gent, és el teu poble.
Tancar la casa dels avis és adéu a les cançons amb l’àvia i als consells de l’avi, als diners que et donen d’amagat dels teus pares com si es tractés d’una il·legalitat, a plorar de riure per qualsevol ximpleria ia plorar per la pena dels que se’n van anar massa aviat.
Així que si tens l’oportunitat de trucar a la porta d’aquesta casa i que algú t’obri des de dins l’has d’aprofitar cada vegada que puguis, perquè entrar-hi i veure els teus avis asseguts esperant per fer-te un petó és la sensació més meravellosa que puguis sentir a la vida.
Si resulta que ara us toca ser avis, mai perdis l’oportunitat d’obrir les portes als teus fills i als teus néts i celebrar amb ells el do de la família, perquè només a la família és on els fills i els néts trobaran l’espai oportú per viure el misteri de l’amor als més propers i als que t’envolten.
Font: Arjonilla, Fuensanta de Martos, José Enrique VB,
OPINIÓ: No estem sols….
Posted in Bellaterra, tagged Opinió, Rafael de Ribot i Torrella on 20 gener 2022|
“Per no alimentar els dubtes s’ha pagat un preu prou alt situant els que dubtaven o els discrepants en el bàndol dels negacionistes, tancant qualsevol possibilitat de debat sobre altres maneres d’abordar la crisi”
RAFAEL DE RIBOT – Periodista i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL). Creix la sensació que encarem la recta final de la pandèmia. Ens sedueix la idea que sigui cert que la sisena onada pot ser l’última i, ja molt cansats, potser ens tranquil·litza una mica que s’ha demostrat molt diferent de les anteriors. Avui hi ha un consens entre els experts que si bé el virus s’ha manifestat més infecciós, ha tingut menys efectes que en les anteriors onades. Mentre obrim el debat sobre si haurem de fer front a una nova realitat endèmica, hauríem de ser capaços d’abordar-ne d’altres.
Encara ressona la pregunta de si no ho podríem haver evitat o haver fet alguna cosa per preveure-ho. Sigui quin sigui el veritable origen del virus, no resulta creïble pensar que ens podem defensar de noves mutacions víriques per la via de les normes, les lleis o els tractats. La hipòtesi d’una pandèmia mundial com la que estem passant està teoritzada des de fa temps. I val a dir que l’Organització Mundial de la Salut ja va advertir a principis de l’any 2020 de la perillositat potencial de la situació. Si l’alerta no va tenir efecte va ser, com en la faula de Pere i el llop, perquè després d’haver fet nombroses crides alarmistes en situacions anteriors sense que es complissin els seus terribles auguris, havia anat perdent credibilitat. La pervivència de les institucions es justifica a partir de la seva utilitat. I sobretot les que no tenen capacitat coercitiva necessiten ser sobretot creïbles. Avui podem concloure que la realitat pandèmica no hauria estat gaire diferent si no hagués existit una institució sanitària d’ordre mundial. I això no ens ho podem permetre.
Els que sÍ que han tingut capacitat de prendre decisions han estat els governs en els seus diferents àmbits competencials i territorials. I ho han fet de manera diferent els uns i els altres, i fins alguns han actuat de maneres aparentment o obertament contradictòries segons el moment de la pandèmia. Dos anys després, i excepte algunes situacions molt concretes, hi ha una dificultat per extreure una conclusió general objectivable amb dades sobre si han estat molt diferents els efectes sanitaris de les diferents polítiques públiques segons si han estat més o menys intervencionistes. I a mesura que això s’ha fet més evident, ha anat creixent el desconcert entre gran part de la població, quan no, directament, una sensació de desànim. Segurament hi ha tingut molt a veure els efectes que han tingut les restriccions establertes en altres àmbits com les relacions humanes o en la situació econòmica de moltes persones.
Ja sigui per necessitat o per convicció, les administracions han abonat la idea que les decisions preses en els moments més difícils han estat avalades per un consens científic. Si fos cert, es podria dir que hem viscut una mena d’experiment de l’aristocràcia que propugnava Plató com la millor forma de govern. Alimentar aquesta idea pot haver estat tan necessari com inexacte, pel sol fet constatable que no hi ha un veritable espai de consens, i menys sobre una malaltia de la qual coneixíem tan poc i que s’ha demostrat tan canviant.Però per evitar alimentar els dubtes s’ha hagut de pagar un preu prou alt situant els que dubtaven o els discrepants en el bàndol dels negacionistes, tancant qualsevol possibilitat de debat sobre altres maneres d’abordar la crisi.
Mai com ara en la història de la humanitat s’han dedicat tants recursos econòmics i humans en tan poc temps a lluitar contra una alerta sanitària. I hi ha hagut èxits inqüestionables, com ara haver estat capaços de desenvolupar més d’una vacuna en tan poc temps. També cal reconèixer l’esforç ingent que s’ha fet per administrar les vacunes de forma massiva, almenys als llocs on ens ho podem pagar. Però tot i això és inevitable pensar que, en els millors dels casos, la pandèmia acabarà durant pràcticament el mateix avui que la de la grip al principi del segle XIX.
Seria una bona conclusió entendre que cal treballar per recuperar la credibilitat de les institucions, que s’ha de seguir invertint en coneixement científic i que cal modernitzar els sistemes de governança, sobretot per dotar-los de més agilitat per fer front a uns canvis que cada vegada van més de pressa. Però s’ha demostrat que amb tot això no n’hi ha hagut prou, així que res no fa pensar que la propera vegada hagi de ser diferent.
Font: El Punt Avui, Blanquerna,
BELLATERRA GOURMET|Revolta a França per una baguet de supermercat a 29 cèntims
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Revolta a França per una baguet de supermercat a 29 cèntims on 17 gener 2022|
Els forners francesos han sortit a defensar el sector després de la campanya de pa barat de la cadena Leclerc en plena cursa perquè la baguet sigui patrimoni de la Unesco
Sílvia Mateu|Els forners francesos, amb el suport dels pagesos i de molts ciutadans, han sortit a defensar la qualitat de la baguet arran de l’anunci de la cadena de supermercats Leclerc de vendre-la a 29 cèntims.
Michel-Édouard Leclerc ha presentat la campanya com una manera de contribuir al poder de compra dels francesos en un context inflacionista i ha dit que mantindrà el preu de la baguet durant mig any perquè “és un indicador molt fort, que es recorda com el preu del combustible”.
Leclerc parla de “polèmica ridícula”, però el principal sindicat agrari FNSEA, forners, moliners i organitzacions del sector dels cereals han qualificat la campanya de “demagògica i destructiva de valors per un sector d’excel·lència”.
En una declaració conjunta, expliquen que la baguet ha pujat fins als 90 cèntims de mitjana per l’augment dels costos de la farina, l’electricitat i la mà d’obra i es pregunten qui pot viure amb dignitat amb aquests preus.
La baguet, a la Unesco
Com recorden en aquest comunicat de totes les parts implicades, tot això passa mentre l’elaboració tradicional de baguet està en la cursa perquè la Unesco la reconegui com a patrimoni immaterial mundial.
Fa quatre anys, Emmanuel Macron, va defensar incloure la tradicional baguet a la llista de la Unesco. Aquesta setmana el president francès ha rebut a l’Elisi els membres del comitè de la Unesco del patrimoni immaterial mundial, una visita que ha inclòs foto de Macron amb una baguet a la mà.
Molts ciutadans també han mostrat a les xarxes socials el seu suport públic a la feina dels forners artesans i en contra de la baguet a 29 cèntims de Leclerc.
IN MEMORIAM: Mor Ricardo Bofill Leví als 82 anys, l’arquitecte català més internacional
Posted in Bellaterra, tagged IN MEMORIAM, l'arquitecte català més internacional, Mor Ricardo Bofill Leví als 82 anys on 15 gener 2022|
Entre les seves obres, destaquen el barri d’Antigone a Montpeller, l’Hotel Vela i el Teatre Nacional de Catalunya, de Barcelona, i el Parc Manzanares de Madrid
Lectura llarga sobre el pensament arquitectònic i urbanístic de Ricard Bofill, entrevista que Montse Frisach li va fer el 1994 a l’Avui. Interessant perquè albira temes que estàn de plena actualitat avui en dia. Tot un personatge.
Ricard Bofill i Leví (Barcelona, 5 de desembre de 1939-14 de gener de 2022) fou un arquitecte i urbanista català, de reconeguda fama mundial. Va ser un dels principals impulsors de l’arquitectura catalana de la segona meitat del segle xx i és considerat com un dels màxims representants de l’estil postmodern de l’arquitectura contemporània.
Fill de Maria Levi i Emili Bofill i Benessat, va nèixer a Barcelona i va estudiar a l’Escola Virtèlia.
Abans de dedicar-se exclusivament a l’arquitectura, fou un membre destacat del moviment de renovació cinematogràfica de l’Escola de Barcelona. Va participar en el primer film de Vicente Aranda, Brillante porvenir, i, com a director, en el curt Circles (1966). Posteriorment va dirigir Esquizo (1970), que presentà com a “assaig fílmic” entorn de la frontera entre creativitat i follia i que signà el Taller d’Arquitectura fundat per ell.
Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, d’on va ser expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques (era membre del PSUC). A continuació, va marxar a Suïssa i va prosseguir els seus estudis a la Universitat de Ginebra. El 1961 va crear el Taller d’Arquitectura, amb un equip d’arquitectes, dissenyadors i intel·lectuals, com l’escriptor J.A. Goytisolo i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, que va influir en la renovació de l’arquitectura i l’urbanisme els anys seixanta. Amb aquest equip de professionals Bofill va abordar projectes de diferent naturalesa en diverses parts del món, adaptant-los a les realitats culturals locals.
Els seus primers projectes uneixen una originalitat no exempta d’efectisme amb la valoració expressionista dels elements constructius i serials, aspectes que posterioment incorporà a una concepció basada en el classicisme. Entre les seves primeres obres arquitectòniques destaquen El Xanadú (Calp, 1968), El Castell (Sitges, 1969) i la Muralla Roja (Calp, 1972-74). El Barri Gaudí (Reus, 1969-70) i el projecte de La ciutat en l’espai (Madrid, 1969) constitueixen un primer intent de revisió del concepte racionalista del bloc d’habitatges, intent que va anar actualitzant posteriorment.
Bofill és un dels màxims representants de l’estil postmodern de l’arquitectura contemporània. En els seus dissenys manté les línies clares de l’estil modern, però abandona les formes fredes que caracteritzen altres tendències modernes. Això ho aconsegueix incorporant als seus edificis elements clàssics, com arcs o columnes, que a l’observador li resulten familiars i comprensibles. Bofill és autor d’una extensa obra teòrica, i entre els seus llibres destaquen Espai i vida, La ciutat de l’arquitecte i El dibuix de la ciutat.
Font: Wikipèdia, Ara, Montse Frisach
SOCIETAT: Comencen les obres de rehabilitació de la Torre Vermella
Posted in Bellaterra, tagged SOCIETAT: Comencen les obres de rehabilitació de la Torre Vermella on 14 gener 2022|
L’edifici acollirà l’Oficina d’Atenció Ciutadana, una sala d’actes polivalent i altres dependències municipals
Les obres tenen una durada prevista de 12 mesos i un pressupost d’1.212.476,27 euros
Les obres de rehabilitació de la Torre Vermella, situada al carrer de Sant Ramon 122, ja han començat i està previst que s’allarguin durant els propers 12 mesos. L’edifici, que es convertirà en la seu de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) i de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) també acollirà dues oficines de nova creació: la del Voluntariat i la d’Atenció Turística de Cerdanyola. Està previst que tots aquests serveis s’ubiquin a la planta baixa de l’edifici, que també comptarà amb una sala d’espera, diferents despatxos, un punt d’informació, lavabos, una sala d’usos múltiples i un vestíbul.
A la primera planta hi haurà una sala d’actes que ocuparà la nau central de l’edifici i també uns lavabos. I es recuperarà l’espai del soterrani per fer-lo servir de magatzem, un espai office per al personal i també uns lavabos d’ús intern.
El projecte executiu contempla conservar el màxim d’elements decoratius (dibuixos, sanefes, fusteria, paviment hidràulic…) d’un edifici que al llarg dels anys ha patit moltes transformacions i intervencions i que està catalogat com a Patrimoni Municipal. La construcció de la Torreu Vermella s’atribueix a l’arquitecte Gaietà Buïgas cap al 1879 com a encàrrec de la família Planas i Casals.
D’altra banda, s’actuarà a la part exterior de l’edifici per fer-lo accessible amb la construcció d’una rampa d’accés a la cantonada que dona a la plaça de la Torre Vermella. A més, la tanca modernista que delimita el terreny amb el carrer Sant Ramon es mantindrà i també alguns elements de la zona ajardinada com ara l’olivera i l’estructura de columnes que formen una pèrgola geomètrica. Es recuperarà la bassa de pedra que hi ha a la part posterior.
Font: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
CULTURA|Origen i característiques dels follets
Posted in Bellaterra, tagged CULTURA|Origen i característiques dels follets on 13 gener 2022|
Els Follets, éssers sempre relacionats com a habitants de cases, guarden certa relació amb els lars romans, divinitats menors del panteó romà que protegien la família i la casa, als quals hom feia ofrenes com a agraïment per la protecció dels seus habitants. Això no obstant, amb l’arribada del cristianisme com a religió oficial de l’Imperi Romà el seu culte fou perseguit i s’anaren transformant en l’amalgama de creences del folklore europeu, tot adoptant la forma d’homenets que espanten i que estan amagats a les cases.
La tradició presenta el follet com un homenet petit que viu molts d’anys del qual la gent tenia idees molt confuses entorn de la seva vertadera natura i manera. En general, es considera invisible, i de vegades hom considerava que tenia formes animals. Tenen un caràcter entremaliat, burleta i juganer, i actuen de nit tot fent malifetes com ara fer sorolls pels panys de les portes, aixecar teules, trenar les cues dels animals, tirar terra dins les olles, estirar el tapament del llit, o desordenar coses en general. Per mantenir-lo fora d’una casa, hom la ruixava d’aigua beneïda. Per bé que normalment fa malifetes sense maldat, de vegades és un ésser més malvat que pot matar cap de bestiar i altres destrosses més greus.
Al Rosselló hi havia la creença que es podien amagar en els remolins de vent i deixar les noies embarassades després d’alçar-los les faldes. Amb tot, també tenen un caràcter feiner i són amants de l’orde, i així sovint tornen a deixar les coses tal com havien estat. Així, sovint s’explicava que, per no tenir-los tot el dia fent malifetes, hom podia deixar un grapat de mill fora del seu lloc; el follet, endreçat com és, es passa tota la nit mirant de portar el gra de mill on correspon, però com que té la mà foradada no pot acabar mai la feina. D’aquesta manera estava entretengut i no feia cap malifeta. També es deia que els follets eren treballadors compulsius, i que exigien feina tot dient i repetint: «Què fem? Què fotem?»; si no en rebien, podien arribar a fer mal. Aquestes característiques també són típiques dels dimonis boiets i dels minairons.
Font: Enciclopèdia Catalana
POLÍTICA: Carles Triginer Borrell, proper vocal sense cartera per Gent per Bellatera a l’EMD
Posted in Bellaterra, tagged Clínica del Remei, Gent per Bellaterra, Partit Politic Gent per Bellaterra, POLÍTICA: Dr. Carles Triginer Borrell, proper vocal sense cartera a l'EMD de Bellaterra on 13 gener 2022|
Triginer Borrell sustituirà a Chus Cornellana, (metgessa especialista en Ginecología i Obstetricia), que va renunciar per discrepàncies conceptuals amb el President Ramon Andreu Atik, pel que fa a la gestió, tracte i forma de governar el poble de Bellaterra.
Triginer Borrell és present a la xarxa social Temes Bellaterra del Telegram on el veïnat denúncia constantment la deixadesa de l’espai públic de Bellaterra. Ramon Andreu va sortir al no acceptar les crítiques del veïnat
El Carles Triginer Borrell, doctor en medicina, i Famacocinetica en el pacient greu per la UAB, és expert en malalties crítiques/ Sepsi. Doctor Cum Laude, des de l’any 2007 és Cap de Servei de Medicina Intensiva de la Clínica Ntra. Sra. del Remei de Barcelona, i el 2008 va ser anomenat Cap de Servei de Medicina i de Crítics. Ha realitzat nombrosos màsters i cursos de formació en centres de prestigi nacional i internacional, i és col·laborador extern de la Fundació Avedis Donabedian per al desenvolupament d’activitats de formació a l’àmbit de la Seguretat Clínica, Qualitat Assistencial i Acreditació Hospitalària.
Des de 2019, Traginer Borrell és Coordinador Servei Medicina Intensiva al Consorci Sanitari de l’Anoia
Font: Topdoctors, Linkedin,
IN MEMORIAM: Traspàs del Senyor Ioan Chirian, pare de Jony, l’estimat jardiner de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged IN MEMORIAM, l'estimat jardiner de Bellaterra, pare de Jony, Traspàs del Senyor Chirian on 11 gener 2022|
Ens ha deixat el Senyor Ioan Chirian, a casa seva de Maramures (Romania). Des de Bellaterra.Cat el nostre condol a tota la família i amics de l’estimat Jony. Descansi en pau💔
BELLATERRA.CAT 