Els Follets, éssers sempre relacionats com a habitants de cases, guarden certa relació amb els lars romans, divinitats menors del panteó romà que protegien la família i la casa, als quals hom feia ofrenes com a agraïment per la protecció dels seus habitants. Això no obstant, amb l’arribada del cristianisme com a religió oficial de l’Imperi Romà el seu culte fou perseguit i s’anaren transformant en l’amalgama de creences del folklore europeu, tot adoptant la forma d’homenets que espanten i que estan amagats a les cases.
La tradició presenta el follet com un homenet petit que viu molts d’anys del qual la gent tenia idees molt confuses entorn de la seva vertadera natura i manera. En general, es considera invisible, i de vegades hom considerava que tenia formes animals. Tenen un caràcter entremaliat, burleta i juganer, i actuen de nit tot fent malifetes com ara fer sorolls pels panys de les portes, aixecar teules, trenar les cues dels animals, tirar terra dins les olles, estirar el tapament del llit, o desordenar coses en general. Per mantenir-lo fora d’una casa, hom la ruixava d’aigua beneïda. Per bé que normalment fa malifetes sense maldat, de vegades és un ésser més malvat que pot matar cap de bestiar i altres destrosses més greus.
Al Rosselló hi havia la creença que es podien amagar en els remolins de vent i deixar les noies embarassades després d’alçar-los les faldes. Amb tot, també tenen un caràcter feiner i són amants de l’orde, i així sovint tornen a deixar les coses tal com havien estat. Així, sovint s’explicava que, per no tenir-los tot el dia fent malifetes, hom podia deixar un grapat de mill fora del seu lloc; el follet, endreçat com és, es passa tota la nit mirant de portar el gra de mill on correspon, però com que té la mà foradada no pot acabar mai la feina. D’aquesta manera estava entretengut i no feia cap malifeta. També es deia que els follets eren treballadors compulsius, i que exigien feina tot dient i repetint: «Què fem? Què fotem?»; si no en rebien, podien arribar a fer mal. Aquestes característiques també són típiques dels dimonis boiets i dels minairons.
Font: Enciclopèdia Catalana
BELLATERRA.CAT 