“No està gens bé que en un poble avançat, format i inteligent com Bellaterra no es presenti cap dona com Presidenta de l’EMD de Bellaterra”. No és normal i no ho hauríem d’aceptar“.
En canvi, per l’Alcaldia de Cerdanyola, es presenten 3 dones, dels 13 candidats (2, veïnes de Bellaterra🐿️)
🐿️ ANA ISABEL PLANS NAVARRO (PP)
🐿️ ELISENDA DE CLASCÀ SOBIRÀ (IMPULS)
MARIA DEL CARMEN LEON NAVARRO (Valents)
Els 6 aspirants a la presidència de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra per odre alfabètic:
Seu de l’EMD de Bellaterra al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall
ÀNGEL VÁZQUEZ GARCÍA (Partit dels Socialistes de Catalunya-Units-Candidatura de Progrés Suplent: Montserrat Tarjuelo Jacas
JOAQUIM OLTRA PUIGDOMÈNECH (Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal) Suplent: Laura Batalla Aymami
JOSEP MARIA RIBA FARRÉS (Bellaterra Endavant) Suplent: Maria Jesús Cornellana Puigarnau
JORDI CLARÀ FALCÓ (Iniciativa Municipal de Persones Unides Lliure i Solidàriament) Suplent: Agustina Gallego Redondo
PEDRO MANRESA NAVARO (Vox) Suplent: José Salazar Mateos
RAMON ANDREU ATIK (Gent per Bellaterra) Suplent Guillem Nadal Vicente
Font: BOP, Boleti Oficial de la Província de Barcelona
Aquest passatge tancat i barrat de Bellaterra està dedicat al Pic de Noucreus (2.799 m) del Pirineu axial, entre els municipis de Queralbs (Ripollès) i Fontpedrosa (Conflent). El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent. Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional. El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus, drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres.
El Taller-Escola de Ceràmica JORCA, fundat a Sant Celoni el 1978 per Jordi Auleda i Carme Llavina, són els creadors de les plaques artístiques dels carrers de Bellaterra, Montseny i Vallgorguina
Jordi Auleda / Carme Llavina
La Carme amb un gran interès per la química va descobrir els esmalts ceràmics a través d’algunes publicacions de Jorge Fernàndez Chiti (ceramista Argentí) i va poder compartir aquest interès amb una gran amiga dedicada també al món dels esmalts ceràmica, la Pepita Segon. A partir d’aquí el 1978 van muntar un petit taller (taller de ceràmica JORCA), amb el seu marit Jordi Auleda . El 1983 participa en un seminari sobre ceràmica, a càrrec d’Antoni Vivas, a l’escola de ceràmica “Sant Jordi de Barcelona.
El Jordi va anar aprenent a fer anar el torn a través dels contactesde la Carme, alguns professionals del sector i moltes hores de pràctica. Des dels inicis han treballat junts, tots dos han dissenyat les peces, el Jordi les ha realitzat al torn i la Carme ha buscat els esmalts més adients i les ha esmaltat i decorat.
El gener del 1982 decideixen obrir el taller/escola de ceràmica JORCA i dediquen els matins al taller produint les seves obres i algunes comandes de particulars i institucions, i a les tardes donen classes. Tot i que ja des del 1978 anaven ensenyar l’ofici a través de petits cursos a les escoles (escola l’Avet Roig, Sant Celoni; Institut de Batxillerat “Baix Montseny”; Institut de Batxillerat “Damià Campeny” de Mataró;…) , activitats al carrer (sobretot en festes del poble col·laborant amb els Ajuntaments o d’altres entitats).
Del 1979 al 1983 el taller obre les portes a la Vila de Sant Celoni per realitzar les plaques nomenclàtor de tot el poble, Integrat en el pla de normalització lingüística van ser de les primeres plaques nomenclàtor que es van fer en català. Es va convidar a tots els veïns del poble a fer les plaques del seu carrer i amb l’ajut de Martí Boada (Botànic) , Guillem Rodríguez (pintor) i l’Ajuntament es va aconseguir tirar endavant el projecte. La Generalitat en va fer un curtmetratge explicant la iniciativa i el procés de realització, que es passava en els cinemes abans de començar la pel·lícula. Al llarg dels anys han anat fent les plaques dels carrers de molts altres pobles i ciutats (Montseny, Vallgorguina, Bellaterra…).
Al llarg de l’any s’impartèixen cursos de ceràmica per adults i nens i nenes i cada any, durant el mes de juliol, es fa un curset monogràfic diferent.
L’escola té 120m², amb un espai per treballar el fang on es disposa de 3 torns, una galletera, 4 taules de treball i prestatgeries per cada un dels alumnes; el laboratori, on es pinta, s’esmalta i es preparen els colors, equipat amb el material necessari i una cabina amb estractors per esmaltar; 2 forns electrics; la biblioteca i sala amb exposició.
El taller té una producció pròpia tant de ceràmica comercial (gereralment per encàrreg) com de ceràmica artística (destinada a exposicions i venda al mateix taller).
També es realitzen projectes escultòrics destinats tant a propietats privades com públiques, interiors i exteriors.
Servei de cuites de fang per particulars i escoles.
Glòria Auleda Llavina (Sta. Mª. de Palautordera, (Barcelona) CEDIDA
ESTUDIS DOCÈNCIA / STUDIES TEACHING
1978 Taller-Escola de Ceràmica JORCA / Ceramics Workshop-School JORCA
1985. Seminari de Ceràmica a càrrec d’Andrew Schuster, a «Sant Jordi», (Barcelona) / Seminar of Ceramics by Andrew Schuster, at «Sant Jordi», (Barcelona)
1986. Seminari de Ceràmica «Estiu-Japó 86», Olot / Seminar of Ceramics «Summer-Japan 86», Olot
1987. Seminari de Ceràmica a càrrec d’Antoni Vivas, a Sant Jordi, (Barcelona) / Seminar of Ceramics by Antoni Vivas, at «Sant Jordi», (Barcelona)
1989. Llicenciada en Belles Arts, especialitat d’escultura, a la Universitat de Barcelona / Graduate in Fine Arts, in the speciality of sculpture, at the University of Barcelona
1990. Seminari sobre «Cocció ceràmica de l’Antiguitat als nostres dies» en el museu de Terrissa d’Agost (Alacant) / Seminar about «Firing of ceramics from the Antiguety till Now» in the museum of Terrissa d’Agost (Alicante).
1990-91. Cursos de Doctorat, a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona / Courses of Doctorate, at the Faculty of Fine Arts of Barcelona
1992. Seminari de «Rakú» a càrrec d’Andrew Schuster, en el Centre d’Art «la Rectoria» de Sant Pere de Vilamajor, (Barcelona) / Seminar of «Raku» by Andrew Schuster, at the Art-centre «la Rectoria» in Sant Pere de Vilamajor, (Barcelona) Seminari d’aplicació de llustres sobre terra brunyida a càrrec de Judy Trim, a «Sant Jordi», (Barcelona) / Seminar of the aplicación of lustres on polished clay by Judi Trim, at «Sant Jordi», (Barcelona).
1993. Curset de soldadura i forja, en el Centre d’Art «la Rectoria», Sant Pere de Vilamajor / Course of forging and welding at the Art-centre «la Rectoria» in Sant Pere de Vilamajor, (Barcelona) Seminari d’Aiguafort en ferro i carborúndum sobre suports alternatius, Centre d’Art «la Rectoria», Sant Pere de Vilamajor / Seminar of engraving on alternative supports at the Art-centre «la Rectoria» in Sant Pere de Vilamajor, (Barcelona)
1995. Seminari de Vidriats ceràmics d’alta temperatura (1.250° C.), estudi sistemàtic per formulació Seger, a càrrec de Magda Martí i Coll i Lluís Vilaseca, a l’Escola d’Arts i Oficis (Barcelona) / Seminar of Ceramic Glazing at high temperatures (1.250º C.), sistematic study by the Seger formula, by Magda Martí i Coll and Lluís Vilaseca, at the «Escola d’Arts i Oficis» (Barcelona)
1996. Seminari «joies actuals en porcellana i plata», a càrrec de Teresa Casanovas (dissenyadora de joies) I Magda Martí I Coll (Ceramista), a l’Escola d’Arts i Oficis (Barcelona) / Seminar of «actual jewelry of china and silver», by Magda Martí i Coll at the «Escola d’Arts i Oficis» (Barcelona)1997. Professora de Visual i Plàstica a alumnes d’ ESO al Col·legi Cor de Maria de Sant Celoni / Teaching «Visual i Plastica» at the courses of ESO at the college «Cor de Maria» in Sant Celoni
1997. Professora de Visual i Plàstica a alumnes d’ ESO al Col·legi Cor de Maria de Sant Celoni / Teaching «Visual i Plastica» at the courses of ESO at the college «Cor de Maria» in Sant Celoni
1999. Curset sobre l’Atenció a la diversitat a l’ESO, al Col·legi Cor de Maria, Sant Celoni / Course about the Atention to diversity in ESO at the college “Cor de Maria” in Sant Celoni.
2005. Curs sobre Recursos per integrar les noves tecnologies als aprenentatges.
2009. Curs sobre “Nous currículums a primària”
2011. Curs d’E comerce. Curs “Estratègies per millorar l’atenció”.
2011. Professora de Pintura a l’escola d’adults de Sant Celoni. 2012 Curs de “Totoceràmica” amb Carlets.
PREMIS I BEQUES-PRICES & SHOLARSHIPS
1981. 3er. Premi, Concurs Nacional de Ceràmica, Amposta / 3rd prize National Competition of Ceramics, Amposta. 1er. Premi, Concurs de Ceràmica i Disseny, Mataró / 1st prize Competition of Ceramics and Design, Mataró
1984. 1er. Premi, Concurs Nacional de Ceràmica, Amposta / 1st prize National Competition of Ceramics, Amposta
1986. Premi d’escultura, V Mostra d’Arts Plàstiques, Generalitat de Catalunya / Sculpture prize, V Mostra d’Arts Plàstiques, Generalitat de Catalunya
1988. Becada per la CEE a la Winchester School of Art, Anglaterra / Scholarship by the EEC for the Winchester School of Art, England
1990. 1er. Premi d’escultura, Mostra d’Art Jove, Sant Celoni, (Barcelona) / 1st prize for sculpture, Mostra d’Art Jove, Sant Celoni, (Barcelona)
1992. Becada per la CEE a la Leeds University, Anglaterra / Scholarship by the EEC for the University of Leeds, England
EXPOSICIONS COL·LECTIVES · GROUP EXPOSITIONS
1982. Sabadell, «Mostra de Ceràmica dels Països Catalans». 1984. Granollers, Sala Cultural de «la Caixa».
1986. Barcelona, Centre Permanent d’Artesania (Llinars del Vallès)
Lloret de Mar i Blanes, «Ceràmica a la vora el Montseny».
Esplugues, Convocatòria al «1er Premi Vila d’Esplugues».
Exposició itinerant de les obres guardonades en la 5a. Mostra d’Arts Plàstiques, convocada per la Generalitat de Catalunya.
1987. Sant Celoni.
1988. Barcelona, Centre Permanent d’Artesania.
1990 Barcelona, Centre Permanent d’Artesania, «Del blau al blau».
1992. Sant Antoni de Vilamajor (Barcelona), Centre d’Art «la Rectoria», «13 Ceramistes».
1993. Barcelona, Centre Permanent d’Artesania. «Impressions del passat memòria històrica».
1994. Sant Celoni, la Rectoria, i la Garriga, Sala Cultural, «Ceramistes del Vallès Oriental. A.C.C.»
1995. Barcelona, Centre Permanent d’Artesania, «Comerç i Art». Madrid, Galeria FERRAZ.
1996. La Borne (França), «10 Ceramistes Catalans».
2011. Sant Celoni, La Rectoria, «Anem a la Fontana».
2012..Breda, Sala Cultural Els forns de Bresa, «Pintant somnis». 2013 Sant Celoni, La Rectoria, «Miquel Martí i Pol, T’anyorem!».
COMANDES
1997. Mural per l’entrada de l’Hospital Comarcal de Sant Celoni.
2007. Escultura de corten i bronze en homenatge a les persones donants de sang (Carrer Compte Borrell, Sant Celoni)
TALLER/ESCOLA DE CERÀMICA JORCA Av. Verge del Puig, 26 (08470 Sant Celoni) Mòbil +34 671033224 g.auleda@gmail.com
LLUÍS TORRES|La recepta de Faves i Pecorino Romano que Bellaterra Gourmet ha degustat a Osteria del Borgo de Cesano, a la regió del Lazio de Roma, neix com una tradició dels antics romans per celebrar l’arribada de la primavera, un dinar ric, saborós i poc exigent. Es s consumeix tradicionalment pel Dia del Treball, l’1 de maig, a tota la regió del Lacio (Roma)
Versió moderna de Fave e Pecorino a Osteria del Borgo (Bracciano/Roma)
A més de ser un excel·lent aliment, ric en nombroses propietats beneficioses, al llarg del temps han sorgit llegendes i símbols al voltant de la fava. La fava és esmentada a la Bíblia i en textos clàssics que testimonien la seva presència a les terres mediterrànies ja en l’època neolítica.
Una curiositat relacionada amb la fava fa referència als grecs, que creien que la forma i el color d’aquest llegum estaven relacionats amb la mort, les supersticions i els sinistres presagis. Segons Pitàgores, la beina de mongeta representava l’accés al món dels morts i que les llavors tancaven les seves ànimes. Precisament d’aquí neix la tradició a Grècia de menjar faves el 2 de novembre.
Fins i tot la història del pecorino es remunta a l’antiga Roma i s’esmenta en textos antics com els de Plini el Vell i Hipòcrates. Es va descriure el mètode d’elaboració i la seva capacitat de conservació gràcies a l’alt contingut en sal i propietats nutricionals. Precisament per això, el pecorino era considerat l’aliment per excel·lència dels legionaris abans d’una batalla.
De la unió de faves i pecorino, aquí teniu una de les receptes més famoses de la tradició culinària romana. Senzill tant com a plat com com a preparació, a base d’alguns elements com faves, formatge pecorino, ceba, amanida mixta i vinagre. És una de les receptes típicament romanes a la qual pots fer algunes modificacions al teu gust, com afegir pebre, substituir la ceba per all.
Osteria del Borgo de Cesano anunciant l’1 de maig les faves fresques
Però el toc de classe és afegir llesques de pa casolà torrat al plat per gaudir millor de les faves i el pecorino.
Osteria del Borgo de Cesano anunciant algunes de les seves especialitats
Joglars presenta ¡Que salga Aristófanes!, un retorn als orígens de la comèdia i la defensa de la llibertat d’expressió amb una dramatúrgia contemporània que combina música, dansa, literatura i visual. No estem en un joc de bo i dolent, ni en la determinació de la moral a seguir, intentem il·luminar la falsedat.
Dimecres a dissabte: 20:00 h. Diumenge: 18:00 h. Del 3 al 7 de maig del 2023
Els Joglars tornen a Barcelona. La companyia teatral actuarà als escenaris de la capital del Principat amb ¡Que salga Aristófanes! per celebrar el 60è aniversari, amb una funció diària al teatre Apolo del 3 al 7 de maig. L’obra pretén fer un al·legat a favor de la llibertat d’expressió amb la història d’un catedràtic que pateix un escarni públic i acaba internat en un centre de reeducació psicocultural. Un cop està tancat, s’imagina la figura del còmic i escriptor de comèdies de l’Antiga Grècia anomenat Aristòfanes, que agafa com a referent de llibertat. En la interpretació, s’hi barregen la música, dansa i art visual, a més de diàlegs farcits de sàtira.
Una de les escenes més significatives és un camp de mines, en què cada mina simbolitza una de les ofenses que limiten la llibertat artística, segons paraules de la sòcia de la companyia Dolors Tomeu. En la presentació de l’espectacle d’aquest dijous, ha afirmat que pretenen criticar les polítiques de cancel·lació contra molts artistes, que “de vegades poden fer que caiguin en l’autocensura”. Tomeu ha afegit que “quan un pensa que és millor callar per no buscar-se problemes, tenim un problema”, en referència a la situació actual de l’humor i la tendència al políticament correcte. Així, ha explicat que Aristòfanes ha estat el referent dels Joglars des de la seva creació com a exemple de llibertat i com a creador de la comèdia i la sàtira.
En aquest sentit, el director dels Joglars, Ramon Fontserè, ha criticat el “puritanisme” actual que diu que prové de les universitats americanes i ha lamentat que la societat “cada vegada està més plena de tabús”. “En tot humor hi ha crítica, si no es pot criticar res, no hi ha humor”, ha dit.
L’actor Xavier Villena, amic de Bellaterra, participa a ¡Que salga Aristófanes!
Xavier Villena
La seva arribada al món del teatre va ser per casualitat, Xavier volia dibuixar, però en no haver-hi places disponibles al centre cultural, li van proposar anar a les classes de teatre; allí va conèixer facetes increïbles que no se li havien passat mai per la imaginació, i un dia se li va creuar pel seu camí LA MASCARA, magistralment utilitzada per Manel Barceló. A més de tota aquesta aventura….es dedicaria també en cos i ànima a aquest objecte tan captivador. Això va alimentar les seves ànsies de buscar altres models a seguir i se li van creuar a la seva vida Comediants, La Cubana, El Tricicle, La Fura del Baus, Ferruccio Soleri, Antonio Fava, Donato Sartori, Giorgio Strehler i Els Joglars i el seu gran mestre Albert Boadella .
Ha dedicat ja més de 25 anys a formar infinitat d’alumnes al món del teatre i en el moviment i construcció de la màscara. Sempre ha pensat que a la màscara se l’ha de mirar de genolls.
“Xavier Villena és un autèntic professional de la màscara que coneix perfectament el seu llenguatge” Albert Boadella
“Esperem que tots els partits polítics que es presenten a les eleccions municipals del 28 de maig de 2023, a Bellaterra, reclamin en els seus programes el compliment d’aquesta vigent Llei de Memòria Democràtica“
Josep Maria Marcet (alcalde franquista de Sabadell,1940-1960) i Joan Baptista Viza, lluitador franquista des de Burgos, 1936-1939)|BELLLATERRA.CAT
Bellaterra.Cat torna a assenyalar i exigir que es retiri del nomenclator de l’EMD de Bellaterra, carrers existents amb noms franquistes, com ara: Josep Maria Marcet i Joan Baptista Viza.
“Demanem que es deixin d’emparar noms vinculats amb la dictaduta de Franco i demostrin que són demòcrates en els fets i en les formes”,
Aquesta entitat cívica informativa creada al poble de Bellaterra el 2009, ha insistit i reclama a Ramon Andreu Atik, president de l’EMD de Bellaterra (Partit polític Gent X Bellaterra), que apliqui la Llei de la Memòria Històrica i Democràtica vigent, ( Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, BOE, eliminar elsnoms dels carrers de Bellaterra que encara conserven referències de la Dictadura franquista.
Aprofitant l’exhumació d’altres dictadors, com Miguel Primo de Rivera (fundador de la Falange), i Queipo de Llano (45.000 afusellats a Andalusia), i en compliment de la llei de Memòria Democràtica. Recordem als governs municipals de Cerdanyola del Vallès i EMD de Bellaterra, governat per Gent X Bellaterra i PSC, que també han de complir la llei. Fa un temps ho varem sol·licitar personalment a Pedro Sánchez, (President del Govern d’Espanya), i posteriorment a David González, (regidor de relacions amb Bellaterra).
“Aquesta dignificació de la nostra democràcia encara no ha arribat a Bellaterra, ja que encara porten nom de persones vinculades a la dictadura de Franco, que personalment van lluitar amb armes contra la República Espanyola, votada democràticament pel poble. Resulta incongruent que eduquem els nostres fills, transmetent-li valors com el respecte, la igualtat, la democràcia, etc. passejant per carrers que porten el nom de persones que van atemptar contra aquests valors”FACTA NON VERBA X BELLATERRA!
Però és que a més, quan aquest mitjà informatiu, Bellaterra.Cat “Sense ànim de lucre”, ho va sol·licitar a Ramon Andreu Atik, (President de l’EMD), aquest va passar la parata calenta als veïns d’aquests carrers, perquè recullin signatures, com van fer per a l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès. En democràcia cal actuar i no amagar-se darrere dels despatxos oficials i les seus polítiques.
Bellaterra és plena d’aquest arbust amb espectacularsflors vermelles
Flors de color vermell brillant i cilíndrica amb forma de raspall netejatubs
El Callistemon o Netejatubs és un arbust de fulles afilades de color verd fosc que exhalen aroma a llima quan es xafen.
Existixen nombroses espècies dins del gènere Callistemon amb la característica comuna de les seues inflorescències que mostren uns estams colorits i majestuosos que recorden als pèls d’un raspall netejatubs i contenen una xicoteta quantitat de pol·len groc en la punta. Pot suportar grans banys de sol i gelades encara que molt perllongades ni abundants. Aguanta molt bé les condicions de sequera típiques de zones mediterrànies.
Callistemon és un gènere d’arbres de la família de les Mirtàcies. Comprèn 74 espècies descrites i, d’aquestes, només 37 acceptades.
Els callistemons són arbres o arbustos perennes amb l’escorça esquerdada i amb les fulles sempre alternes i enteres.
El més espectacular dels callistemons són les seves flors, o més ben dit, les seves inflorescències, l’estructura que agrupa les flors.
Es tracta d’un conjunt de flors agrupades en forma d’espiga gairebé a l’extrem de la tija. El que fa més vistosa tota la inflorescència no són els pètals, com cabria esperar, sinó la part masculina de la flor, l’androceu, format per nombrosos estams lliures molt més llargs que els pètals, de color vermell molt vistós, o a vegades blanc, verd o groc. L’aparença d’aquesta inflorescència recorda un raspall neteja tubs, d’aquí que comunament se l’anomeni així.
L’eix de la inflorescència segueix creixent després d’haver florit formant una nova tija amb fulles. És per això que quan aquestes inflorescències donen lloc al fruit, trobem un grup de càpsules llenyoses voltejant la tija que persisteixen durant uns quants anys. Poden confondre’s amb les espècies del gènere Melaleuca, que també tenen les inflorescències en forma de “neteja tubs”; per diferenciar-les cal observar els estams amb la lupa. Fins i tot a vegades s’han considerat sinònims ambdós gèneres.
Creix en sòls humits, bruguerars o sorrals costaners, normalment associat ales Banksies, a la costa sud-est d’Austràlia, essent endèmic d’allà. Diferències espècies són cultivades arreu del món per les seves flors vistoses. El seu ambient natural és prop de la costa i aiguamolls. És la font del compost químic leptosmermona, component del conegut herbicida anomenat “Calisto”.
La Bellaterra Deixada: Per què el govern de Bellaterra de l’EMD no protegeix els vianants a les zones més perilloses d’accidents del poble com la carretera BV 1414? (Una carretera dividida amb 5 noms diferents: Bellaterra, Viza, Bertomeu, Marcet, Film i Sabadell). FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
Ramon Andreu, que governa Bellatera des de l’any 2010, actua contra el veïnat i fa cas omís a l’Associacio Bellaterra BV-1414, les entitats i els mitjans de comunicació per pacificar i reduïr la velocitat a 30 km hora (20 km hora als trams sense voreres (Camí Antic i BV-1414), tal com obliga la normativa vigent). Tampoc vol instal·lar pilones de ferro per protegir els vianants de la població que amb molta perillositat caminem per voreres estretes plenes de curves, (com per exemple l’Avinguda Bertomeu a tocar el número 3) per anar-hi al centre comercial de la Plaça del Pi o per agafar el Metro del Vallès a l’estació dels FGC de Bellaterra. En aquest vídeo penjat sí es poden veure un munt de pilones instal·lades al carrer Joaquim Ruyra, a la part alta del poble.
Els problemes de Bellaterra no es poden desviar permanentment cap els altres, perquè l’EMD, des del minut 0 té signades, acceptades i transferides, les competències per reparar tots els carrers dela població, sigui asfaltar calçades o voreres.
Xavier Trias, a l’acte del Centre Cívic de Bellaterra, organitzat per Barcelona Endavant (BÉ!) i Junts per Cerdanyola, el dimecres dia 26 d’abril de 2023:
Xavier Trias a l’acte del Centre Cívic organitzat per Bellaterra Endavant (BE!) i Junts per Cerdanyola
“Si arribo a ser alcalde farem aquesta justa política de col.laboració amb tots els pobles i ciutats, per tant teniu tota la meva col.laboració”.
“Molt d’exit! El día 28 de maig disfrutarem, ens trucarem i recordarem quin és el nostre futur i com farem les coses tots junts”.
“Tenim un objectiu comú, que és propiciar un relleu a la presidència de l’EMD de Bellaterra i crèiem que amb Bellaterra Endavant és possible”
“Entenc la proposta de veïnal d’independència de annexionar-se a Sant Cugat, però com cerdanyolenc em dol”
“Bellaterra no pot esperar en veure canvis i Junts per Cerdanyola ens oferim per fer de pont per fer-ho realitat”
Joan Sánchez Braut, durant la seva intervenció a l’acte de Bellaterra Endavant al Centre Cívic de Bellaterra
Recolzament total de Joan Sánchez Braut, alcaldable de Junts per Cerdanyola al nou partit polític pel CANVI Bellaterra Endavant (BE!), presidit per Jordi Macarulla i el candidat Josep M. Riba a la presidència de l’EMD de Bellaterra.
Jordi Macarulla, president de Bellaterra Endavant saluda a Xavier Trias
Xavier Trias també va ser present al l’acte polític de Bellaterra Endavant, tot hi la seva agenda plena a la ciutat de Barcelona
Xavier Trias, candidat de Junts a l’alcandia de Barcelona va assistir al Centre Cívic de Bellaterra
No presentar la candidatura de Junts per Bellaterra per la recerca d’acords i consens per millorar i planificar un futur pròsper de Bellaterra són els eixos bàsics de les polítiques de Junts per Cerdanyola, que ahir al vespre va participar a l’acte polític organitzat per Bellaterra Endavant al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall. Joan Sánchez Braut és periodista i especialista en comunicació.
Sorprèn la no aparició del logo de Bellaterra Endavant a l’acte polític, segurament a un oblit de protocol
BELLATERRA.CAT 