Bellaterra: una ciutat jardí entre el noucentisme i la modernitat
Txema Romero|La urbanització de Bellaterra es va inaugurar el 1930 segons un projecte de l’arquitecte barceloní Lluís Girona i Cuyàs i la va ampliar, successivament, Emili Sala Pibernat. Es tracta d’una de les ciutats jardí noucentistes més ben conservades de l’època i constitueix un mostrari excepcional de l’arquitectura catalana dels anys trenta en els seus diversos vessants estilístics: del noucentisme al racionalisme ortodox del GATPAC, passant pel regionalisme i l’art déco. Com tota ciutat jardí, Bellaterra comptava amb diferents tipologies que donaven servei a les nombroses torres d’estiueig: estació, església, club esportiu i hostal. L’article repassa l’origen i les millors construccions d’aquesta modèlica urbanització cerdanyolenca.
Carmen Casas Selvas (Sabadell, 24 d’agost de 1946) és una periodista catalana especialitzada en cultura, gastronomia i enologia, considerada la primera crítica gastronòmica de Catalunya.
Carmen Casas i Antoni de Senillosa a la presentació del film Tacones Lejanos de Pedro Almodóvar al Cercle Comtal de Barcelona|ARXIU BELLATERRA.CAT
Va començar la seva trajectòria periodística en 1970 a Barcelona, a la secció de cultura del diari Tele/eXpres, de la mà d’Ana María Moix. Va desenvolupar la seua professió en diversos mitjans com El Correo Catalán, El Diario de Barcelona, El Periódico, La Vanguardia, Avui i El País, on oferia cobertura política, cultural, social i, especialment, gastronòmica. En 1987 es va incorporar a La Vanguardia de la mà del periodista i gastrònom Nèstor Luján, mitjà en el qual va consolidar la seua vesant gastronòmica, cobrint continguts culinaris, gastronòmics i enològics, i on es va convertir en la primera crítica de restaurants del diari i de Catalunya. Carmen Casas va entrevistar grans figures de la cultura, com els escriptors Jorge Luis Borges en 1985, pocs mesos abans de morir, i Camilo José Cela l’any 1989, poc després de rebre el Premi Nobel de Literatura. Al llarg de la seva carrera va escriure i participar en nombrosos llibres de gastronomia, cuina i vi, entre ells, Damas guisan y ganan (1986) amb pròleg de Xavier Domingo. En l’obra, Carmen Cases va donar veu a 50 restauradores d’Espanya gràcies a articles i entrevistes, a més a més de reunir 137 receptes de totes elles.
Carmen Casas al restaurant Cercle Comtal rebuda pel seu director, el bellaterrencs Francesc Pérez Torres
Llibres:
Comer en Catalunya, 1980. Pròleg de Néstor Luján i epílog de Josep Pla Barcelona a la carta: guía de restaurantes, historia y recetario, 1981. Pròleg d’Horacio Sáenz Guerrero Barcelona en 50 menús: las 150 mejores recetas, 1983. Coescrit amb Botaya, Guillermina Tercer libro de cocina: las aves, 1985 Damas guisan y ganan, 1986 Cocinerías: con 10 recetas inéditas y originales, Riera, Ignasi, 1988 Cuina que cuinaràs: amb 10 receptes inèdites i originals, 1988, Firmat por Riera, Ignasi. Allegro vivace. Historia del champagne, el cava y los vinos espumosos del mundo, 1992. Coescrit amb Néstor Luján, Guillermina Botaya i Óscar Caballero Els Tinars: 60 receptes per poder-les fer a casa, 1994 La Torre del Remei: 60 receptes per poder-les fer a casa, 1994 Florian: 60 receptes per poder-les fer a casa, 1994 Ca l’Isidre: 60 receptes per poder-les fer a casa, 1995 Hispània: 60 receptes per poder-les fer a casa, 1996 Gaig: 60 receptes per poder-les fer a casa, 1998 Restaurantes de Cataluña. Una guía diferente e imprescindible para descubrir los mejores restaurantes de Cataluña, 2002. Pròleg de Manuel Vázquez Montalbán
Premis:
Premi Nacional de Gastronomia a la Millor Tasca Periodística, 1995 Premi EVA a la Millor Periodista 2009
BELLATERRA.CAT 