Les cocteleries barcelonines Paradiso i Sips, primer i tercer millors bars del món
El Two Schmucks, també de la capital catalana, se situa en setena posició del rànquing World’s 50 Best Bars
Cocteleria Paradiso Barcelona|CEDIDA
Estat parat davant de la porta d’una nevera en una botiga de pastrami normal, és difícil imaginar què et podria enfrontar a continuació. Esteu a punt de trepitjar el majestuós bar de fusta corba de Dalí que és Paradiso, el millor bar del món 2022, patrocinat per Perrier . Un cop dins, les sorpreses segueixen arribant, començant amb l’espectacle Supercool Martini, que utilitza una barreja de ginebra “supercooled” per construir un iceberg al got. També hi ha un nou menú, fresc de la imaginació del creatiu en cap i copropietari Giacomo Giannotti.
En el passat, els temes han abastat la màgia i l’espai, i aquest any la inspiració és l’Evolució de la Humanitat. Dels 15 còctels nous, proveu Fleming, inspirat en el descobriment de la penicil·lina, que explora la fermentació amb una vora d’espores de bolets. Però per a un drama més estètic, el més calent és On Fire, un còctel de punx de llet per compartir, amb bourbon, xerès oloroso, tahini, moniato i llet fumada. Servit en un plat clar i rodó, amb guarnicions creades al laboratori Paradiso per representar els avantpassats de la humanitat asseguts al voltant d’un foc, el còctel utilitza un làser per crear una flama que fuma el vi de Jerez. Les begudes no es veuen ni saben així enlloc sinó a Paradiso.
La cocteleria Paradiso, del carrer Rera Palau de Barcelona, ha aconseguit aquest dimarts la primera posició del rànquing World’s 50 Best Bars. D’aquesta manera millora la tercera posició que havia aconseguit l’any passat.
Cocteleria Sips de Barcelona|CEDIDA
El Paradiso ha superat el londinenc Tayer + Elementary, que ha repetit la segona posició del 2021, i el també barceloní Sips, situat al carrer Muntaner, que ha completat el podi amb la tercera posició i que s’ha endut el guardó a la cocteleria que més ha ascendit en la llista, concretament des del lloc 37 d’ara fa 12 mesos. En setena posició s’ha situat un altre local de Barcelona, el Two Schmucks, del carrer Joaquim Costa. La presència estatal entre els 50 millors bars del món s’ha completat amb el madrileny Salmon Guru, que ha quedat en quinzena posició.
PARADISO BARCELONA
Carrer de Rera Palau, 4, 08003 Barcelona
Amb un bar de l’illa al centre de l’escenari, Sips és el concepte de bar modern: aquí els cambrers i les seves creacions són l’espectacle. I amb dos dels taquillers més taquillers del món de la cocteleria, Simone Caporale i Marc Alvarez, és tot un espectacle.
Durant el dia, Sips té una sensació més suau, amb una decoració de color rosa i verd pastís que fa que sigui un lloc accessible a primera hora del vespre, però a mesura que cau la nit i les llums s’atenuen, es transforma en un refugi fosc i sensual. És l’hora de l’espectacle: agafeu un menú i prepareu-vos per deixar-vos impressionar amb còctels amb un alt enginy tècnic. Molts són clàssics reorientats, com la Caipirinha, feta amb un masticador per arrodonir l’amargor, o, per a la màxima diversió a la taula, pregunteu si Heliodora està disponible.
Aquesta màquina mexicana tornejada a mà d’època ofereix “gel rapat” d’aranja com a base, abans que una pipeta gigantesca deixi caure xerès a la copa i el Daiquri Heliodora es completi amb rom i llima. Tot es complementa amb una pastissera de grau Michelin, que deixa les seves creacions a la porta de Sips cada dilluns al matí. Espereu els gustos del deliciós paté en croûte i el parfait de foie gras al bar guardonat amb el premi Nikka al més alt escalador del 2022.
Aquest desembre s’acabaran dues de les quatre torres dels evangelistes, les de Lluc i Marc, de 135 metres, les terceres més altes del temple.
La Sagrada Família continua conquerint territori del cel. Si aviat farà un any que es va inaugurar, en un gran acte, la segona torre més alta del temple, la de la Mare de Déu (138 metres rematats amb l’estel lluminós que s’havia imaginat Gaudí), ara la prioritat és enllestir els quatre pilars dels evangelistes (135 metres), cosa que es resoldrà en breu, dos abans d’acomiadar l’any, sense perdre de vista, a més, el que serà l’èxtasi de la llarga història de la construcció del monument: l’assoliment de la torre de Jesús (172,5 metres), que coincidirà amb el centenari de la mort de Gaudí, el 2026.
Fins a l’esclat de la pandèmia, el 2026 era la data tan esperada de la finalització de totes les obres que queden pendents (aproximadament un 20%). Però els miracles, amb un cisma tan enorme com el que ha causat la covid-19, no existeixen. Els responsables de la Sagrada Família es resisteixen a anunciar el nou calendari de la cloenda. Volen ser prudents fins al 2024, quan pensen que la recuperació de visitants i ingressos serà plena. Llavors sí que, diuen, veuran l’horitzó clar. Si no hi ha més contratemps, s’entén.
Foto: Oriol Durán
Els resultats d’aquest 2022 els fan ser optimistes. No s’esperaven que el retorn a la normalitat seria tan ràpid. “Aquest estiu l’afluència ha estat molt semblant a la del 2019”, només un 6% per sota, remarca el director general de la Junta Constructora, Xavier Martínez. La previsió és que la basílica tanqui l’any amb 3,4 milions de visitants, un 72% dels que rebia abans de la pandèmia.
Sagrada Familia des de Av. Gaudí|Foto: Ada M.Glodeanu
No hi ha més secret: si creix el nombre de visitants, creixen els ingressos, que van ser mínims durant els dos anys durs de crisi sanitària. El 2022 s’enlairaran fins als 87 milions d’euros (el 85% del recaptat el 2019). D’aquests, només 24 s’han invertit en els treballs de construcció, menys de la meitat del que s’hi destinaven en temps prepandèmics per la raó, explica Martínez, que la represa de les obres s’ha hagut de fer coordinadament amb la gran xarxa de col·laboradors implicats en el projecte, amb capacitat de resposta desigual després de la forta sotragada. Però és un problema relatiu: els recursos hi són, estalviats.
I així i tot els diners invertits enguany tornaran a deixar una petjada en l’skyline de la ciutat, amb dues noves presències: les torres dels evangelistes Lluc i Marc acabades fins al seu punt més alt (ara es troben als 119 i als 110 metres, respectivament), que fixaran les plomes de les ales de les escultures dissenyades per l’artista Xavier Medina Campeny. El veterà creador ha concebut les figures del tetramorf amb què la iconografia cristiana ha representat tradicionalment els narradors de la vida de Jesús: un bou per a Lluc; un lleó per a Marc; un home o un àngel per a Mateu, i una àliga per a Joan. Totes quatre alades i proveïdes d’un llibre amb les abreviacions de cada evangelista.
Les dues primeres es col·locaran aquest desembre. Les altres dues, el desembre del 2023. “Les torres dels evangelistes crearan una aurèola al voltant de la torre de Jesús”, remarca l’arquitecte director, Jordi Faulí. Les escultures que les coronaran tenen per base uns icosaedres (un poliedre de vint cares) daurats que contindran els focus que il·luminaran la monumental creu de quatre braços del damunt de la columna del fill de Déu. Recordin: el 2026 la torre central del temple serà una realitat. Un objectiu de l’any que ve és que escali fins als 144 metres (ara mateix en fa 126). Quan assoleixi els 172,5 definitius, serà el rècord dels edificis de Barcelona, superant els 154 metres de l’hotel Arts i de la torre Mapfre.
Interior de la Basílica de la Sagrada Família|Foto: Ada M. Glodeanu
El 2023, i dues torres dels evangelistes a part, també s’esmerçaran esforços en la capella de l’Assumpta del carrer Provença, els fonaments de la qual ja s’han començat a construir. Faulí creu que el 2025 pot estar acabada. I un altre repte majúscul, a punt d’entomar-se: la restauració de la façana del Naixement, l’única que va llegar Gaudí.
Les expectatives numèriques per a l’any que ve són altes i, si es compleixen, llavors sí que pràcticament restabliran la situació del 2019: quatre milions de visitants i 102 milions d’euros d’ingressos (45 dels quals destinats a obra). D’això depèn el final d’aquesta història.
L’equip de la Sagrada Família té per costum compartir públicament l’estat de les obres pels volts de la Mercè, en el marc de la qual organitza jornades de portes obertes als ciutadans. Seran els pròxims dies 23, 24 i 25, i per fer front a l’alta demanda d’entrades s’ha organitzat un sorteig. Quinze mil de les 53.000 persones que hi aspiraven han tingut sort. En la visita gratuïta al temple descobriran les escultures de Lluc i Marc, de marbre blanc, desades al pati de materials del recinte. Els queden poques setmanes per deixar el terra i integrar-se al cel de Barcelona.
El Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat del Vallès dedicarà la 22a edició íntegrament a la figura de Gabriel Ferrater, coincidint amb el centenari del seu naixement i els 50 anys de la seva mort.
La presentació, avui, del festival AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS.
La cita, presentada aquest matí, 4 de febrer, se celebrarà del 13 al 28 d’octubre amb una trentena d’activitats programades, entre elles la Nit de Poesia i l’estrena del vídeo-poema Gabriel Ferrater. Poesia en imatges. El festival abordarà la seva figura, cabdal a la literatura del segle XX, des de diferents òptiques: recitals dels seus poemes, espectacles on prendrà vida, exposicions, taules rodones, conferències o passejades, entre altres. El programa incorpora la Cloenda de l’Any Ferrater, a càrrec de La Veronal i Pol Guasch, que es farà al Teatre-Auditori el 22 de novembre.
L’arrencada de la cita el protagonitzarà el 13 d’octubre Vull subornar la joventut, al Teatre-Auditori, on Pol López es posa en la pell de Ferrater reproduint les seves paraules pronunciades a diferents entrevistes i conferències. Fins i tot es podrà sentir la veu, ja que l’espectacle incorpora talls d’àudio de les classes de literatura catalana que Ferrater va impartir a la Universitat Autònoma de Barcelona, situada al Monestir de Sant Cugat, a final dels anys 60.
Un altre plat fort del festival serà la tradicional Nit de Poesia, el 15 d’octubre, que, amb el títol No diré res de mi, portarà al Monestir poetes d’avui que recitaran Ferrater en moviment i acompanyats del Quartet Brossa. Hi destaca també l’Itinerari Literari Gabriel Ferrater que, conduït per Maria Nunes, es farà el 23 d’octubre i inclou una parada al número 32 de la Rambla Ribatallada, última llar del poeta, on l’Ajuntament de Sant Cugat ha col·locat una placa en homenatge.
Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 – Sant Cugat del Vallès, 27 d’abril de 1972) fou un poeta, crític, traductor i lingüista català. Va ser el primer poeta modern de la literatura catalana de postguerra i el que més influí en la joventut i els poetes posteriors. El seu caràcter independent i racionalista i la seva erudició començaren en la biblioteca de casa seva, ja que no va anar a escola fins als deu anys. El seu llibre més important és Les dones i els dies (1968).
Gabriel Ferrater va néixer l’any 1922 al Raval de Santa Anna número 80 de Reus, a la casa que posteriorment seria reformada i coneguda com a Casa Fàbregas. Va ser el gran de tres germans; els altres dos eren el Joan i l’Amàlia. La família de Ferrater, dedicada a l’exportació de vins en l’empresa que havia fundat el seu avi, gaudia de benestar econòmic. El pare, Ricard Ferraté, era una persona culta que s’havia dedicat a la política. La família Ferrater es passava llargs períodes al Mas del Picarany; on van traslladar gran part de la seva biblioteca.
Gabriel Ferrater no va anar a l’escola fins als deu anys. És molt possible que el fet de no començar l’escola fins aquesta edat influís en algunes decisions que va adoptar al llarg de la seva vida; no només pel que fa a la seva solitud, sinó respecte del seu esperit crític enfront de les incompetències docents.
Després d’unes quantes temptatives frustrades d’estudiar a l’estranger, l’octubre de l’any 1932 Ferrater començà al Col·legi de Sant Pere Apòstol de Reus. Quan va ingressar en aquest col·legi ja sabia llegir. Ferrater «va aprendre a llegir d’una forma anàrquica, solitària i a partir de textos no convencionals» (El Gabriel Ferrater de Reus, Ramon Gomis. p.48). Aquest fet va provocar que Ferrater adoptés una gran capacitat d’aprenentatge autodidàctic. Entre els anys 1933 i 1935 va fer tres cursos de batxillerat.
A més dels estudis de batxillerat, Gabriel Ferrater devorava els llibres que hi havia a la biblioteca familiar. Als tretze anys ja havia llegit La muntanya màgica i Els Buddenbrook de Mann i llegia, en la versió original, les novel·les de Stendhal i Flaubert. Als catorze anys ja llegia Paul Verlaine i Les fleurs du mal de Baudelaire. Un autor que també li agradava molt era Edgar Allan Poe. Ferrater començà llegint molta literatura. Anys després, la seva passió lectora s’amplià cap a altres camps i bastiria la seva immensa cultura amb coneixements de tota classe.
Anys de guerra i exili
El desordre moral que van provocar la revolta i la guerra civil espanyola van impactar molt Ferrater. D’una banda perquè tot el que ocorria, en certa manera, era vinculat al seu pare, atès que Ricard Ferrater estava compromès amb el govern perquè era d’Acció Catalana (partit que en aquell moment formava part de la coalició que governava la Generalitat). D’una altra banda, perquè la situació de revolta li va suposar gaudir d’una gran llibertat.
El primer bombardeig de Reus va ser el 24 d’agost de 1937 i a final d’aquest mateix any la ciutat va tornar a ser bombardejada. Com a conseqüència, la família Ferrater va instal·lar-se al Picarany (finals de l’any 1937). El 29 de setembre d’aquest mateix any, Gabriel es va matricular de cinquè curs a l’Institut de Reus. L’any 1938 la família Ferrater va marxar cap a França. Ricard Ferrater estava a punt de ser nomenat cònsol de la República Espanyola a Bordeus.
Durant la seva estada a França, Ferrater va realitzar nombroses lectures: clàssics com Montaigne, Jean Racine, Laclos, i especialment el Cardenal de Retz; però també autors del surrealisme, i autors contemporanis com Joyce, entre d’altres.
Retorn a Catalunya i anys de major producció
Gabriel Ferrater torna a Reus a finals de l’any 1941. Poc abans que Ferrater marxés a fer el servei, el seu pare havia tornat a posar en funcionament el negoci familiar dels vins, però tot plegat no va rutllar bé, i Ricard Ferraté se suïcidà. Entre els anys 1943 i 1945 Gabriel Ferrater feu el servei militar. Durant el servei, Gabriel escriu algunes cartes a la seva mare i li demana que li enviï llibres. Entre alguns dels que li envià, trobem: La Chartreuse de Parme i Le Rouge et le Noir de Stendhal, així com les obres de Rabelais, la Guide Bleu d’Anglaterra i l’Espectador d’Ortega y Gasset. Un cop acabat el servei militar, Ferrater va tornar a Reus i es va treure el batxillerat entre els anys 1945 i 1947.
Durant el curs 1947-1948 Ferrater va matricular-se a la Facultat de Ciències Exactes de la Universitat de Barcelona, però al tercer curs va abandonar els estudis. Quatre anys més tard va tornar a la Universitat i es va matricular en Filologia.
L’any 1951 la mort del seu pare produeix una mena d’inflexió en l’autor: Ferrater s’instal·la a Barcelona on es comença a professionalitzar com a crític d’art. A més a més, durant aquesta època, Ferrater manté contacte amb certs grups intel·lectuals i artístics de Barcelona. Durant aquests anys estableix vincles amb personatges com Joan Vinyoli, Carles Riba, Rosa Leveroni, etc. També és durant aquest període que fa publicacions sobre art a la revista Laye. El descobriment d’alguns autors alemanys (Bertolt Brecht), anglesos (sobretot Shakespeare), francesos, italians i medievals, unit al bagatge cultural que duia i a les relacions sentimentals del moment, el van portar a escriure el conjunt de la seva obra poètica entre els anys 1958 i 1969.
L’any 1963 va anar a Hamburg com a lector de l’editorial Rowohlt i, en tornar a Catalunya, va acceptar el càrrec com a director literari de Seix Barral. Aquest mateix any es va casar a Gibraltar amb la periodista americana Jill Jarrell; se’n divorcià l’any 1969. La primera relació amorosa d’importància (marcada pel mestratge i la diferència d’edat) havia estat amb l’Helena Valentí. Al final dels seus dies va viure amb una altra escriptora, Marta Pessarrodona. L’any 1968 acaba la carrera de Filosofia i Lletres i és contractat com a professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquests són els anys de major activitat de l’autor i també són els anys dels primers reconeixements.
El 27 d’abril de 1972 Gabriel Ferrater se suïcidà al seu pis de Sant Cugat del Vallès, per asfíxia, posant-se al cap una bossa de plàstic.
BELLATERRA.CAT 