Una síntesi àgil i visual que ofereix una visió bàsica de la institució
Guia de l’Arxiu Nacional de Catalunya
La guia de l’Arxiu Nacional és una publicació que té com a finalitat donar a conèixer la institució a la ciutadania. En els diferents capítols, s’hi pot trobar informació sobre les seves funcions, els principals fons que aplega i els serveis que presta. La publicació es completa amb les versions de la guia en aranès, castellà, anglès i francès.
Arxiu Nacional de Catalunya L’Arxiu Nacional de Catalunya / autoria dels textos: Francesc Olivé Ollé, Miquel Pérez Latre, Concepció Petit Cibiriain. Sant Cugat del Vallès : Arxiu Nacional de Catalunya, 2020. 123 p. (Institucions i equipaments culturals.
El bellaterrenc i soci del Cercle Sabadellenc Fèlix Riba Farrés s’ha proclamat campió d’Espanya +65 de tennis a les instal·lacions Rafa Nadal de Manacor.
Fèlix Riba Farrés (Sabadell, 9 juny 1956) CEDIDA
Qui és en Fèlix Riba i Farrés, President deCatalunya Tennis Academy
El tenista Bellaterrenc Fèlix Riba i Farrès va nèixer a Sabadell el dia 9 de juny de 1956. Va estudiar a l’Escola Tagore de Bellaterra. Llicenciat en Ciéncies Biologiques per l’UAB de Bellaterra.
Va ser president del grup polític CiU de Bellaterra des d’el 2003, quan es va constituir. Ex regidor d’Esports de l’Ajuntament de Cerdanyola, l’any 2007. Professor nacional de tennis per la Reial Federació Espanyola de Tennis el 1982. Va fundar el Fit Sport Consulting l’any 1986, i ha estat dirigint i/o assesorant 31 centres esportius a Catalunya i a Espanya. Entrenador i jugador de tennis. El setembre de 2010, juntament amb altres persones de l’esport, van inagurat el Catalunya Tennis Resort, instalacions esportives de l’Hotel Mas Solà a Santa Coloma de Farnès a Girona.
Seguir les normes d’higiene durant la preparació i la conservació dels menjars ajuda a garantir que els aliments siguin segurs i evita intoxicacions.
Els consells següents recullen les normes bàsiques d’higiene alimentària des del moment de comprar fins que es consumeixen.
A l’hora de comprar Els aliments no envasats han d’estar fora de l’abast del públic o protegits per vitrines, sobretot aquells que no es puguin rentar o coure abans de consumir-los. Els aliments congelats i els refrigerats cal obtenir-los directament de les instal·lacions frigorífiques, bé de les d’emmagatzematge o de les d’exposició. Els aliments que es consumeixen sense coure (formatge, pernil i xarcuteria en general) no s’han de tocar amb les mans. Els embolcalls, així com les caixes i les bosses que siguin en contacte amb els aliments, han de ser de materials nous i nets. Les llaunes de conserva no han d’estar rovellades ni inflades. Els bolets han de ser tendres, sencers i classificats per espècies. La carn en canal (sencera, tallada per la meitat o a quarts), les peces senceres d’aviram i els conills cal que portin la marca sanitària que acredita la procedència i el reconeixement sanitari. La carn ha de ser picada davant vostre, o bé envasada amb la indicació de les dates d’elaboració i caducitat. Els musclos, les cloïsses, les ostres, entre altres, han d’arribar al punt de venda envasats i identificats per poder conèixer el seu origen. Cal rebutjar els que estiguin oberts, ja que només són vius quan les valves estan closes. Els derivats lactis (mantega, nata, iogurts, batuts, cremes i formatge ratllat) s’han d’adquirir envasats, etiquetats i refrigerats. L’oli cal adquirir-lo envasat, etiquetat i precintat. No el compreu a granel. Compreu els ous ben nets i sense cap esquerda. Els aliments envasats, fins i tot els denominats artesans o típics, han d’anar etiquetats amb les dades següents: Nom del producte. Naturalesa del producte. Nom i adreça del fabricant. Llista de tots els ingredients. Volum o pes. Data de duració màxima. Forma de conservació.
Mentre es porten cap a casa Tingueu la precaució de no barrejar els aliments sense envasar. No ajunteu els aliments, per exemple els congelats i refrigerats amb els que no ho són perquè així es manté més bé el fred. No us entretingueu després de la compra per tal que els aliments arribin a casa en les millors condicions possibles.
A l’hora de preparar el menjar En primer lloc assegureu-vos que l’entorn, els atuells i els estris de la cuina estiguin ben nets, que no hi hagi mosques ni cap mena d’insectes ni tampoc hi hagi plantes ni animals domèstics. Renteu-vos bé les mans abans de tocar els aliments i torneu-ho a fer les vegades que siguin necessàries, durant la preparació del menjar. Protegiu-vos bé qualsevol lesió que us afecti les mans amb materials impermeables. No tossiu ni esternudeu davant els aliments, ja que això pot ser causa de contaminacions. Prepareu els menjars amb la mínima antelació possible abans de consumir-los. Quan això no sigui possible, conserveu-los refrigerats. Feu bullir molt bé la llet fresca i natural; després mantingueu-la al refrigerador. No mengeu els mol·luscos cuits al vapor; feu-los bullir durant tres minuts. Coeu suficientment els aliments, sobretot la carn, el pollastre, els ous i el peix. Poseu les verdures per a amanides en remull en aigua potable i unes gotes de lleixiu durant cinc minuts; després, renteu-les bé. Renteu bé les fruites abans de menjar-les i, millor, peleu-les. Feu servir ous nets i sense cap esquerda quan feu maionesa; afegiu-hi suc de llimona o de vinagre per tal que sigui àcida. Conserveu-la sempre al refrigerador. Per fer servir els aliments congelats: Cuineu directament el marisc, les verdures i els plats preparats congelats. Escalfeu al bany maria els productes congelats amb salses o sucs. Eviteu descongelar els aliments a temperatura ambient. Per descongelar a poc a poc la carn i el peix, canvieu-los del congelador al refrigerador un dia abans. Podeu accelerar la descongelació dels aliments tota vegada que estiguin dins d’envasos hermèticament tancats. N’hi ha prou amb submergir-los dins d’aigua a temperatura ambient sense obrir l’envàs. No torneu a congelar un aliment prèviament descongelat. Consumiu-lo al més aviat possible.
Menjar a l’aire lliure Quan vulgueu menjar a l’aire lliure, al camp o a la platja, heu de tenir en compte que el temps transcorregut entre que es prepara el menjar i es consumeix, sobretot quan hi ha temperatures elevades, pot afavorir el creixement microbià i causar una intoxicació alimentària.
És important que mantingueu la cadena del fred fent servir una nevera de pícnic, renteu bé els vegetals i les fruites abans de sortir de casa i eviteu salses que duguin ou.
El 91% de les llars catalanes es desfan de manera correcta dels excedents, per sobre del que es recull a l’Estat
X.A|Segons dades del sector farmacèutic, cada ciutadà en recicla 111 grams l’any La pràctica de reciclar de manera correcta els medicaments s’ha convertit en un hàbit fortament consolidat a Catalunya. El 91% de les llars del país es desfan dels medicaments sobrants o caducats dipositant-los als punts de recollida de les farmàcies, segons dades de Sigre, l’entitat sense ànim de lucre creada per iniciativa de la indústria farmacèutica que des de fa vint anys garanteix la gestió mediambiental correcta dels envasos buits o amb restes de medicaments d’origen domèstic.
Cada català recicla anualment una mitjana de 111 grams de residus de medicaments i envasos, onze grams per sobre de la mitjana estatal, segons dades de l’entitat.
El reciclatge de medicaments és una pràctica en què destaca la implicació del col·lectiu de persones majors de 55 anys (un 87% ho fan de manera regular) i també dels que els consumeixen de manera regular, els malalts crònics, amb un 80% d’adhesió.
El 88% dels catalans dipositen els medicaments caducats o que ja no necessiten quan fan la revisió de la farmaciola domèstica, mentre que la pràctica de dur a la farmàcia l’excedent de medicació quan s’ha acabat un tractament és menys comú i ho fa un (70%).
D’acord amb les dades de recollida corresponents al 2021, els catalans van dipositar en algun dels 3.239 punts Sigre de recollida una mitjana de 111,36 grams per habitant i any, una xifra que situa Catalunya al grup capdavanter en reciclatge d’aquests residus. De fet, durant els darrers deu anys, el reciclatge d’envasos buits o amb restes de medicaments ha augmentat al país un 23%.
Pràctica amb valor
El president del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, Jordi Casas, remarca que reciclar medicaments “té valor sanitari perquè redueix el risc d’incrementar l’automedicació i els efectes tòxics per als qui en prenen quan no han de fer-ho”, a banda dels riscos mediambientals. “És molt important evitar que els residus de medicaments i els seus envasos es llencin a les escombraries o pel desguàs, amb el consegüent risc de contaminació dels nostres sòls i aigües. I afavorir, també, la no acumulació de medicaments a les cases i sensibilitzar sobre els riscos sanitaris derivats de l’ús inadequat dels mateixos”, recalca Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya. En aquest sentit, encara és baix el volum de ciutadans (57%) que són conscients que llençar residus d’antibiòtics a les escombraries o pel desguàs és una mala pràctica que contribueix al desenvolupament i dispersió de resistències bacterianes i, per tant, a la reducció de l’eficàcia d’aquests medicaments essencials. LA FRASE Quan es detecten compostos a les aigües sol ser per medicaments que es llencen malament Jordi Casas president Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya LA XIFRA 20 anys fa que es va implantar el sistema Sigre per a la recollida de medicaments amb la col·laboració de les farmàcies.
L’Amaro (‘amarg’ en italià, plural amari) és un tipus delicor d’herbes italiana que sol prendre’s després dels àpats com a digestiu.
Col·lecció privada d’Amari
Sol ser amarg i dolç, de vegades ensucrat, amb un contingut en alcohol habitualment entre el 16 i el 35%. L’amar sol produir-se macerant herbes, arrels, flors, escorces i pell de cítrics en alcohol, ja sigui en licors neutrals o vi, barrejant després de filtrar amb almívar i deixant envellir la barreja en tonell o ampolla.
Es produeixen comercialment dotzenes de varietats, sent les més difoses les de Averna, Ramazzotti, Lucano i Montenegro. Un amar típic està elaborat amb diverses (de vegades diverses dotzenes) d’herbes i arrels. Alguns fabricants enumeren amb cert detall els ingredients a l’etiqueta de l’ampolla. És típic que l’amaro inclogui: genciana, angèlica i quina, així com melissa, revetlla, ginebró, anís, fonoll, cúrcuma, gingebre, menta, farigola, salsa, llorer, picor, pell, , ruda, ajenjo, sauc i centáurea menor.
Molts fabricants remunten la seva recepta o producció al segle XIX. Les receptes van sorgir sovint a monestirs o farmàcies.
Els amari solen prendre’s amb gel i un tros de llimona, o barrejats amb tònica.
L’amar no s’ha de confondre amb l’amaretto, un altre licor italià que és dolç i està aromatitzat amb ametlla o els pinyons de fruites com l’albercoc, ni amb el maró, un vi vermell sec italià de Valpolicella
A més, el BOE té publicades les noves restriccions de trànsit a Catalunya.
El Servei Català de Trànsit ja va informar el diumenge 1 de maig, que els camions només podian circular pel carril dret a Catalunya a l’AP7. A més, el BOE va publicar les noves restriccions de trànsit a Catalunya, que inclouen que en condicions de boira, els camions estan obligats a circular pel carril més a la dreta de la calçada.
CETM recorda que, com ha passat en ocasions anteriors, després de l’eliminació dels peatges a l’AP-7, Trànsit adopta mesures especials en determinades dates, com les operacions retorn dels caps de setmana, davant l’increment de la intensitat de la circulació . Tal com detallen en un comunicat, la instal·lació de carrils addicionals en sentit contrari és incompatible amb la possibilitat que els vehicles pesants puguin circular per altres carrils que no siguin el carril dret de la calçada.
Per això, davant la celebració d’un nou festiu nacional, ha establert l’obligació de circular pel carril dret de la via i la prohibició d’avançament i circular a més de 80 km/h, per als vehicles de transport de mercaderies de més de 7’5 tones en ambdós sentits al tram de l’autopista AP-7 comprès entre el punt quilomètric 158, incorporació de la B-30 a l’AP-7, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès i el punt quilomètric 213, bifurcació AP-7 AP-2.
La capital catalana té 29 estrelles Michelin i dinou restaurants amb els millors guardons mundials.
82 per cent de visitants de l’Estat que han viatjat a Barcelona en els darrers dos anys ho han fet per la gastronomia.
Alguns dels grans xefs catalans, amb responsables de Turisme de Barcelona, ahir|TB.
Mireia Rourera|La capital vol atraure turisme cultural i de qualitat Una campanya turística reuneix els millors xefs a la Fundació Miró Una de les millors cares de Barcelona i Catalunya són els seus xefs. Alguns d’ells es van trobar ahir a la Fundació Miró per, des de les altures de Montjuïc, des d’on es veu tota la ciutat, presentar al costat de Turisme de Barcelona la nova campanya La revolució gastronòmica continua a Barcelona. La idea és apostar per l’alta gastronomia com a marca de la ciutat i pels successors d’aquells cracs de la cuina –Ferran Adrià, Santi Santamaria, Joan Roca i Carme Ruscalleda– que ara fa vint anys van catapultar la cuina catalana al cim del món. “Volem tornar a posar la gastronomia en el centre del relat de Barcelona”, va dir Eduard Torres, president de Turisme de Barcelona, que va reconèixer que la campanya també és una manera de donar suport a un sector que ha patit molt durant la pandèmia, tot i que ara, amb les piles ja posades, torna a ser un imant per als paladars més exigents del món (que, també, vol dir turistes d’alt poder adquisitiu). “Volem mostrar la millor cara de la ciutat”, va dir el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, que no amaga que el turista gastronòmic és dels que més interessa que vinguin a la ciutat. “El debat no és «turisme, sí» o «turisme, no». El debat és «turisme de qualitat»”, va explicar, i va destacar que, a més, els turistes que venen a menjar en algun dels millors restaurants del món de Barcelona també estan interessats en la cultura i viatgen tot l’any; per tant, desestacionalitzen i desconcentren. La campanya vol reivindicar la sostenibilitat i la innovació, i és una aposta pels productes de proximitat, la cuina mediterrània i l’experimentació.
Entre els molts xefs que ahir van ser a la Fundació Miró, hi havia Oriol Castro, que, amb Eduard Xatruch i Mateu Casañas, han fet del Disfutar (dues estrelles Michelin) el cinquè millor restaurant del món segons The World’s 50 Best Restaurants, i el jove Joseba Cruz, el “nòmada” de Le Clandestin que cuina amb productes del bosc.
LA XIFRA
82 per cent de visitants de l’Estat que han viatjat a Barcelona en els darrers dos anys ho han fet per la gastronomia.
Una ciutat d’estrelles culinàries El 68% dels visitants de Barcelona declaren que la segona activitat que més han dut a terme durant la seva estada a la ciutat és la degustació de gastronomia, segons Turisme de Barcelona, que també destaca que un 65% de la despesa del visitant que ve a la capital catalana es destina a menjar i beure. Si es parla del visitant espanyol, les xifres ho diuen tot: el 82% dels que han viatjat o s’han escapat a Catalunya i Barcelona en els darrers dos anys ho han fet per gaudir d’una experiència gastronòmica.
El gran prestigi dels establiments i cuiners catalans fa que la visita als restaurants sigui un motiu únic i suficient per visitar la ciutat, diu Turisme de Barcelona.
La capital catalana té 29 estrelles Michelin i dinou restaurants amb els millors guardons mundials. Amb tres estrelles, hi ha l’Àbac, de Jordi Cruz, i el Lasarte, de Martín Berasategui, amb Paolo Casagrande com a cap de cuina. I llavors venen els restaurants de dues estrelles: Cinc Sentits, Cocina Hermanos Torres, Disfrutar, Moments i Enoteca. I els restaurants amb una estrella: Aürt, Oria, Alkimia, Dos Palillos, Hisop, Hofmann…
BELLATERRA.CAT 