Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 27/06/2022

Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa, Vallès Occidental, 18 de novembre de 1941) és una poetessa, narradora i crítica literària catalana. També ha conreat l’assaig i el gènere biogràfic. És autora de llibres com Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Tria de poemes (1994) i L’amor a Barcelona (1998). L’any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 2019 va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Mural de Marta Pessarrodona a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès

Biografia

Ha estat lectora d’espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També ha viscut a Berlín. Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, W.H. Hudson, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica.

Per les seves obres publicades el 2010, el poemari Animals i plantes i els assajos França: gener 1939. La cultura catalana exiliada i L’exili violeta, fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura.

Actualment a Mira-Sol (Sant Cugat del Vallès) hi ha una biblioteca dedicada a ella amb el seu nom.

El 2019 va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva trajectòria.

El 2020 va rebre el Premi Rosalía de Castro, Centro PEN Galicia. La seva trajectòria poètica va ser reconeguda el 2022 amb el Premi Especial de Poesia de la Fundació Jesús Serra.

Detall del mural dedicat a Marta Pessarrodona a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès, pel seu 80è Aniversari

Obres

Primers dies de 1968 (1968)
Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969)
Vida privada (1972)
Memòria (1979)
A favor meu, nostre (1981)
Berlin suite (1985)
Homenatge a Walter Benjamin (1988)
Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988)
Nessa: narracions (1988)
Tria de poemes (1994)
L’amor a Barcelona (1998)
Fauna (1994)
Barcelona, una nova ciutat europea (1995)
Montserrat Roig: un retrat
Maria Aurèlia Capmany: un retrat
Frederica Montseny: un retrat
El segle de les dones (2002)
Virginia Woolf in the Midlands (Londres. Anglo-Catalan Society, 2004)
Caterina Albert: un retrat, amb fotografies de Pilar Aymerich (Institut Català de la Dona, 2005)
Mercè Rodoreda i el seu temps (2005)
Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna (2006).
Poemes 1969-2007: Antologia (Editorial Meteora, 2007)
Animals i plantes (Editorial Meteora, 2010)
França 1939. La cultura catalana exiliada (Ara Llibres, 2010).
L’exili violeta (Editorial Meteora, 2010)
(Quasi) tots els contes (Ara Llibres, 2011)
Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury (Ara Llibres, 2013)
Jacint Verdaguer. Una biografia (Quaderns Crema, 2016). Amb Narcís Garolera
Variacions profanes (Viena Edicions, 2019)
A favor nostre’. Antologia de poemes i pròleg a cura d’Àngels Gregori (Godall Edicions, 2019)

Detall del mural de la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès dedicat a Marta Pessarrodona



Font: Wikipèdia

Read Full Post »

• El nou sistema fa el primer pas d’expansió fora de la zona metropolitana a les dues línies d’FGC: Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia

• Les persones usuàries poden viatjar en aquestes línies amb els títols integrats de 2 o 3 zones: T-usual (també FM/FN), T-casual, T-jove (també FM/FN) i T-familiar

La T-mobilitat, el nou sistema per viatjar a la xarxa de transport públic de
l’àrea de Barcelona, fa aquesta setmana un nou pas amb l’expansió fora de la zona de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i ja es pot utilitzar a les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya .

Les dues línies de l’operador ferroviari, Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia, ja estan preparades per a l’ús del nou sistema en les corones 2 i 3.

La línia del Vallès, d’una banda, s’incorpora de forma completa, atès que totes les seves estacions es troben repartides entre les corones 1, 2 i 3. En aquest sentit, la T-mobilitat es pot
utilitzar en 12 estacions més: Rubí, Sant Quirze, Can Feu|Gràcia, Sabadell Plaça Major, La Creu Alta, Sabadell Nord, Sabadell Parc del Nord, Les Fonts, Terrassa Rambla, Vallparadís Universitat, Terrassa Estació del Nord i Terrassa Nacions Unides.

D’altra banda, la línia del Llobregat s’hi incorpora parcialment i la T-mobilitat es podrà utilitzar fins a Sant Esteve Sesrovires, al ramal Igualada, i fins a Olesa de Montserrat, al ramal Manresa.
D’aquesta manera, s’afegeixen les següents estacions: Martorell Central, Martorell Enllaç, Abrera, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires. Les persones que vulguin anar més enllà de la corona 3, de moment, no podran optar per la T-mobilitat i hauran de seguir viatjant amb
els títols magnètics.

Així doncs, les persones usuàries que ja poden viatjar amb la T-mobilitat a les corones 2 i 3 són aquelles que es mouen exclusivament en Ferrocarrils de la Generalitat i/o que es mouen en
Ferrocarrils i fan transbordament en algun dels operadors de l’àrea metropolitana que ja estan
incorporats (com per exemple metro, autobusos, tramvia…). Qui viatgi en Ferrocarrils, però, i necessiti fer transbordament en un altre mitjà de transport de les corones 2 i 3, encara haurà de seguir utilitzant el sistema magnètic.

Canals de venda dels títols de 2 i 3 zones
Atès que només Ferrocarrils ofereix de moment la possibilitat de viatjar, seran exclusivament els seus canals de venda els quals oferiran la possibilitat d’adquirir els títols corresponents de 2 i 3 zones: les seves màquines d’autovenda, la seva web (quan es tracta d’una primera
sol·licitud de targeta), la seva aplicació mòbil T-mobilitat, disponible properament, els punts d’atenció al client habituals d’FGC a Barcelona i dos nous quioscos que obriran els propers dies
a Terrassa Rambla i Sabadell Plaça Major. Aquests nous punts atendran sense cita prèvia de dilluns a divendres feiners (8-20h), els dissabtes (9-17h) i els diumenges (9-14h).

Font: ATM

Read Full Post »

Dolors Miravitlles viu des del 2018 en una casa passiva de fusta a Berga

L’aire es renova sense necessitat d’obrir cap finestra

Dolors Miravitlles, amb el constructor Eduard Llop, davant la casa passiva al carrer Vallcebre de Berga|JUANMA RAMOS.

Virtudes Pérez|Al número 14 del carrer Vallcebre de Berga hi ha una casa que funciona de manera diferent. La seva estructura, feta amb fusta, amb aïllaments de cotó reciclat, ja la delata. Una part de la façana està pintada, però a sota no hi ha totxos. Ni ciment. El constructor, l’Eduard Llop, de Clau 21, no n’ha fet servir. Però més enllà de la carcassa, el que encara fa més original la casa on viu la Dolors Miravitlles des de l’any 2018 és que està dissenyada de tal manera que no necessita aire condicionat a l’estiu ni calefacció a l’hivern. És el que es coneix com a “casa passiva”. El secret, explica Llop, és “calcular la demanda energètica i fer l’aïllament tèrmic per reduir el consum al mínim”. No cal ventilar cada dia. La casa està tancada hermèticament i l’aire es renova constantment perquè la casa té uns pulmons incorporats. Es tracta d’un equip de ventilació mecànica, instal·lat en un armari al primer pis, “que no només renova l’aire sinó que també aconsegueix que, quan l’aire de fora entra a dins, adopti la temperatura de l’interior”.

“A l’estiu potser fa una mica de calor, però a l’hivern, i estem parlant de Berga, amb una estufa de llenya és suficient”, explica la Dolors, que està entusiasmada amb una construcció en què “la majoria dels materials utilitzats són ecològics i saludables”. Llop aclareix que aquest tipus d’edificació “està molt estudiada en climes freds, però aquí cal continuar treballant per afinar el control de la temperatura a l’estiu”.

Pel que fa als materials, seguint la filosofia de la bioconstrucció, s’ha optat per fer servir paper reciclat en lloc de cartó guix, pintura de calç i paviments baixos en compostos orgànics volàtils. És cert que als fonaments hi ha formigó, però tota l’estructura de la casa és de fusta i els aïllaments, de cotó reciclat. “L’entramat és lleuger, de fusta, i tant a les parets com a la coberta hi ha roba i texans”, indica el constructor. També s’han tingut en compte els estudis que vinculen els camps electromagnètics amb problemes de salut i s’ha eliminat la presència d’aquests camps al dormitori instal·lant un mecanisme que desconnecta la fase.

La Dolors, que a més ha posat plaques solars a la teulada, admet que el principal motiu per fer-se la casa va ser la “sensibilitat ambiental”. “Jo vaig fer biologia i és un tema que em preocupa molt.” En Ramon, el seu home, estava malalt; tenia una minusvalidesa i havien de canviar d’habitatge. Va ser una oportunitat. Va aguantar advertiments i crítiques. “Com que és una cosa molt nova, em deien que estava boja, que a veure si se’m cremaria la casa per haver-la fet de fusta… En general hi ha molt desconeixement.” El seu home hi va viure dos anys, a la casa. Llop recorda que n’estaven tan convençuts que ella li deia que “només que ell hi hagués viscut dos mesos ja l’haurien amortitzat”.
Tot i així, saben que encara són minoria, uns agosarats, i que per poder edificar amb tècniques de bioconstrucció encara hi ha molts entrebancs. Les mateixes lleis no ho faciliten. “Els arquitectes que ho volen fer s’han de buscar molt la vida. Espanya no és el millor país en normativa de construcció”, diu Llop. No sempre és fàcil obtenir el certificat. Però a la vegada això representa un gran repte per als professionals que creuen que, amb la crisi de les energies fòssils, això és el futur. “Tenim una autopista per recórrer, tot està per fer”, diu Llop.

CLAU 21 Immobiliària i Constructora

Passeig de la Indústria, 40, (08600 Berga)
☎️ 938 21 45 23

Font: El Punt Avui

Read Full Post »