Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Desembre de 2021

El desembre de 1961 naixia la revista Cavall Fort. Des de llavors, Cavall Fort ha fet un llarg camí, sense perdre mai de vista els seus objectius essencials: ser una revista adreçada al públic infantil i juvenil, feta en català, divertida i interessant, amb un contingut i una presentació de màxima qualitat, que ajudi els seus lectors a adquirir el gust per la lectura, els desvetlli la curiositat pel món que els envolta, els estimuli la creativitat i sigui, en definitiva, un element de lleure actiu, creatiu i enriquidor.

Cavall Fort va néixer el desembre de 1961, fruit de l’esforç d’un grup de persones de procedències diverses unides per una preocupació comuna: trobar una manera perquè els infants poguessin aprendre a llegir i a escriure en català. Aquesta preocupació va marcar el format i el contingut de la revista: des de la decisió d’incloure-hi pàgines de còmic per a estimular l’interès del lector, fins a la tria del model de llengua, que havia de ser rigorós i, al mateix temps, viu i planer.

Per a poder tirar endavant la revista, els seus creadors van buscar el suport dels bisbats de Vic, Girona i Solsona, que hi van donar cobertura legal en una època en què impulsar una publicació en català era, a més d’una quimera, una gosadia per al règim. Cavall Fort de seguida va arrelar en famílies i col·lectius culturals i cívics amb consciència de país.

El tiratge inicial de Cavall Fort era de 10.000 exemplars, que es va ampliar tot seguit, i es podia difondre únicament per mitjà de subscripció.

A partir del número 17 (abril de 1963) es va augmentar el tiratge i es va ampliar el format (20,5 x 28,5 cm) i el nombre de pàgines (vint-i-quatre, de les quals n’hi havia dotze a dos colors i dotze a quatre colors). A partir del número 587 (gener de 1987) s’hi van afegir vuit pàgines centrals en blanc i negre. Des de la publicació del número 1000, el març de 2004, la revista es publica completament a tot color.

L’any 1990 Cavall Fort va començar a publicar un suplement per a lectors més petits (a partir de 5 o 6 anys), que es regalava amb la revista i que sortia sis cops l’any. L’any 2005 El Tatano es converteix en una revista independent, mensual, adreçada a lectors de 4 a 8 anys. L’octubre d’aquest any se n’edita un número 0, gratuït, destinat a donar a conèixer la nova revista i l’edició regular s’inicia el gener de 2006.

El contingut de Cavall Fort i d’El Tatano ha estat sempre determinat per un consell de redacció, constituït inicialment pels fundadors, i que s’ha anat renovant al llarg de la seva existència.

El primer director de la revista fou Josep Tremoleda (1932-1999), un dels fundadors i principals impulsors de la revista. El mes de març de 1979 el va substituir en aquest càrrec Albert Jané, vinculat a la revista des de l’any 1963. Des del gener de 1998 la directora és Mercè Canela.

Els col·laboradors

La relació dels col·laboradors literaris i especialistes en tota mena de camps i de col·laboradors gràfics de la revista és molt extensa. Entre els primers es poden esmentar Josep Albanell, Maria Dolors Alibés, Joan Armangué, Frederic Bassó, Josep Maria Benet i Jornet, Maica Bernal, Francesc Boada, Xavier Bohigas Janoher, Lluís Bosch, Pere Calders (1912-1994), Mercè Canela, Joaquim Carbó, Jaume Cela, Jaume Ciurana (1936-1986), Jaume Colomer, Jaume Comellas, Jordi Dalmau, Teresa Duran, Jordi Elias (1912-1972), Sebastià Estradé, Josep Ferrer i Costa (192-2005), Núria Figueras, Ramon Fuster i Rabés (1912-1975), Roser Iborra, Carles Macià, Pep Molist, Montserrat Morales, Manuel Muriach, David Nel·lo, Francesc Nicolau, Maria Novell (1914-1969), Martí Olaya, Maria Àngels Ollé, David Paloma, M. Àngels Petit Mendizábal, Ferran de Pol (1921-1995), Joan de Déu Prats, Jordi Quera, Carles Riera, Maria Assumpció Ribas, Roser Ros i Vilanova, Andreu Sotorra, Josep Vallverdú, Oriol Vergés, Guillem Viladot (1922-1999), Olga Xirinacs, etc.

Entre els col·laboradors gràfics, Lluís Albert Arrufat, Aurora Altisent, Javier Andrada, Frederic Anguera, Joaquim Anson, Mercè Arànega, Marta Balaguer, Pilarín Bayés, Francesc Bofill, Irene Bordoy, Isaac Bosch, Pep Brocal, Jordi Bulbena, Lluís Cadafalch, Mercè Canals, Roser Capdevila, Cesc (1927-2006), Guillem Cifré, Jordi Clapers, Anna Clariana, Helena Cortès (1921-1981), Bernadet Cuxart, Joaquim Datsira, Davi, Maria Dolz, Toni Donada, Lluís Farré, Isa Feu, Domènec Fita, Montse Fransoy, Oriol Garcia Quera, Montserrat Ginesta, Noëlle Granger, Àlex Gumà, Francesc Infante, Dani Jiménez, Pere Joan, Joma, Cristina Losantos, Joan Lleó, Josep Maria Madorell (1923-2004), Marc Mateu, Pep Montserrat, Isidre Monés, Anna Mongay, Ricard Monrós, Joan Mundet, Llucià Navarro (que va actuar com a director artístic), Carme Peris, Picanyol, Fina Rifà, Maria Rius, Francesc Rovira, Xavier Salomó, Eulàlia Sariola, Sebastià Serra, Carme Solé Vendrell, Roger Subirachs (1956-2017), Montserrat Tobella, Victòria Tubau, Jordi Vila Delclòs, Jordi Viladoms, Pere Virgili, etc.

Excepcionalment han realitzat portades de Cavall Fort artistes com Andreu Alfaro (1929-2012), Jordi Alumà, Frederic Amat, Francesc Artigau, Esther Boix (1923-2014), Ramon Calsina (1901-1999), Antoni Clavé (1913-2005), Maria Girona (1923-2015), Guillén, Josep Guinovart (1927-2007), Josep Grau Garriga (1929-2011), Joan Miró (1893-1985), Josep Obiols (1894-1967), Albert Ràfols Casamada (1923-2009), Josep Maria Subirachs (1927-2014), Antoni Tàpies (1923-2012), J. J. Tharrats (1918-2001), Francesc Todó (1922-2016), Joan Pere Viladecans, etc.

La Fundació Cavall Fort

L’any 1991 es va constituir la Fundació Cavall Fort, amb l’objectiu de donar suport a la revista i assegurar-ne la continuïtat. Per aquest motiu, la Fundació va passar a ser la propietària de l’editorial de la revista. Els seus estatuts preveuen, a més, la possibilitat de promocionar la publicació de noves revistes i de dur a terme tota mena d’activitats culturals adreçades al públic infantil i juvenil.

La Fundació es regeix per un Patronat que es va renovant i que ha estat presidit per Miquel Oto i Garcia, del 1991 al 1995; Manuel Subirà i Rocamora, del 1996 al 2004; Francesc Clua i Horcajuelo, del 2004 al 2006; Albert Jané I Riera, del 2006 al 2010, i Xavier Blanch i Gisbert, del 2010 al 2018. Des del maig de 2018 n’és president Xavier Carrasco i Nualart.

El Premi Cavall Fort

El Premi Cavall Fort va ser instituït per la revista i està dotat econòmicament per la Fundació Cavall Fort. L’import actual del premi és de 2.500 euros. Es va convocar per primera vegada l’any 1963, en el marc del concurs de Poesia de la Parròquia de Cantonigròs. Des de 1970 fins a 1993 va formar part del cartell de premis de les Festes Populars de Cultura “Pompeu Fabra”, continuació de les festes literàries de Cantonigròs. Un cop es van deixar de celebrar les Festes “Pompeu Fabra”, Cavall Fort va continuar convocant el premi pel seu compte.

En els seus inicis, s’atorgava a un recull de contes destinat al públic lector de la revista. Des de fa uns anys, s’atorga alternativament a un recull de tres contes o a un recull de tres reportatges o articles de divulgació. L’any 2001, per celebrar el 40è aniversari de la revista, el premi es va atorgar a una historieta de còmic: d’aquesta manera es va voler donar un relleu especial a aquest gènere, que ha tingut des de sempre un paper fonamental dins de Cavall Fort. L’any 2008 es va tornar a repetir aquesta modalitat.

Font: Cavall Fort

Read Full Post »

Com funciona el projecte Terracycle?

El compromís d’illy amb el reciclatge no és nou, i ara hem desenvolupat un sistema per separar i reciclar els materials de les nostres càpsules de plàstic i d’alumini.  Des de la fundació de l’empresa, hem treballat cada dia per perfeccionar allò que fem i ser encara més sostenibles, reduint l’impacte que fem al nostre planeta i cuidant la gent que comparteix el nostre viatge cap a l’excel·lència del cafè.

Necessitem la teva ajuda per reduir l’impacte mediambiental i tenir cura del planeta: uneix-te al projecte amb illy i TerraCycle® per reciclar les càpsules utilitzades.  Guarda les teves càpsules usades, les recollirem sense cap cost per a tu i separarem el plàstic i l’alumini.  Seran reciclats per fer materials per a nous productes, i el cafè utilitzat serà transformat en adob, reduint així la quantitat de residus.  Dia a dia, pas a pas, tots podem marcar la diferència per a un món més sostenible.

PAS 1:
Recull les teves càpsules utilitzades de cafè illy.

PAS 2:
Aconsegueix la teva etiqueta d’enviament a la nostra pàgina web, imprimeix-la i enganxa-la al paquet.

PAS 3:
Programa una recollida segons la teva  disponibilitat.

Per què illycaffè ha decidit llançar aquest projecte?

La sostenibilitat forma part de l’ADN d’Illy: és un dels pilars corporatius sobre els quals es basa l’empresa.  Les estratègies de Illycaffè es basen en un model de negoci sostenible.  Això ofereix a l’empresa un avantatge competitiu i integra metes econòmiques i empresarials amb preocupacions mediambientals i socials.  L’empresa cerca la sostenibilitat a través de compartir el valor que genera (sostenibilitat econòmica), el creixement personal (sostenibilitat social) i el respecte per l’ecosistema (sostenibilitat mediambiental).  Per respectar el medi ambient, ens comprometem a gestionar els residus de càpsules Iperespresso i compatibles amb Nespresso®, convertint-les en materials reutilitzables per fabricar nous productes.  Per això illycaffè ha llançat el projecte per recollir i reciclar càpsules de cafè utilitzades.

Tasses de col·lecció illy

Per què la illy s’ha associat amb TerraCycle®?

Per protegir el medi ambient i reduir l’impacte del polipropilè i l’alumini de què estan fetes les càpsules Iperespresso i compatibles amb Nespresso®, illycaffè s’ha associat amb TerraCycle®, líder internacional en reciclatge de residus difícils.  TerraCycle® recull les càpsules, les separa del cafè i recicla el plàstic i l’alumini per convertir-les en materials reutilitzables.  El residu de cafè s’envia a una planta de compostatge industrial.  Mentre tots els residus són potencialment reciclables, no sempre és rendible fer-ho amb mètodes de recollida tradicionals.  Per això molts recol·lectors de residus locals no accepten alguns materials, i aquí és on entra TerraCycle®. 

Les càpsules de cafè illy, per exemple, estan fetes de barreja complexa de materials que requereixen equips i tècniques específiques per reciclar-los.  Això fa que el procés de reciclatge sigui molt costós pel que fa al valor del producte final.  Per això, residus com les càpsules de cafè illy no poden ser reciclats per un servei de reciclatge de residus local: no té sentit des del punt de vista econòmic.  Per resoldre aquest problema i que la part econòmica funcioni, TerraCycle® treballa en associació amb marques sponsor com a illy, que cobreixen els costos perquè puguin oferir programes de reciclatge a nivell estatal.

Són reciclables les càpsules Iperespresso?

Totes les càpsules illy Iperespresso i compatibles amb Nespresso® poden ser reciclades com a part de la solució de reciclatge illy en associació amb TerraCycle®.  Les càpsules i embalatge illy estan fets de diferents materials per assegurar que el sabor i l’aroma dels nostres productes es preserven perfectament al llarg del temps.  illy es compromet a la sostenibilitat, i treballa amb TerraCycle® per recollir i reciclar les teves càpsules Iperespresso.  Després de ser recollides, TerraCycle® dissol les càpsules i l’embalatge Iperespresso per transformar-los en grànuls de plàstic.  Aquests grànuls poden ser usats per fabricar nous articles de plàstic reciclat.  L’alumini de les càpsules compatibles illy Nespresso® se separa del cafè i es dissol per fer lingots que es poden utilitzar per a nous productes.  Quan s’han separat, els residus de cafè es fan servir per a compostatge.

Com puc programar una recollida?

Per enviar les teves càpsules de cafè illy usades a TerraCycle®, et recomanem que reutilitzis la caixa on et van arribar, per recollir els teus residus (mida màxima 60 cm x 60 cm x 50 cm).  Després de recollir el pes mínim, tanca la capsa de manera segura.  Demana la teva etiqueta d’enviament a la web d’illycaffè, descarrega i imprimeix l’etiqueta que rebràs al teu correu electrònic i enganxa-la al paquet.  Tingueu en compte que cada etiqueta és única i només pot ser utilitzada una vegada per a un sol enviament.  Si vols fer diversos enviaments, necessitaràs descarregar una nova etiqueta cada cop.  Si les càpsules estan humides o brutes, poseu-les en una bossa de plàstic i tanqueu-la abans de posar-la a la caixa per impedir que es faci malbé si hi ha filtracions.

Per què he de recollir un pes mínim de càpsules illy abans d’enviar-les per ser reciclades?

Volem limitar lús de transport per reduir limpacte mediambiental.  Enviar grans quantitats alhora és millor per al medi ambient.  Per això us demanem que envieu un pes mínim de 2 kg, que són aproximadament 200 càpsules.

Necessito netejar les càpsules abans d’enviar-les?

Les càpsules no necessiten estar netes per ser reciclades.  Abans d’enviar-nos les càpsules, però, assegura’t que no contenen líquid.  Espera fins que les càpsules estiguin fredes, llavors sacseja-les o comprimeix-les sobre l’aigüera durant 10 segons per eliminar qualsevol possible líquid.  Si les teves càpsules reciclades estan humides o brutes, et recomanem que les posis en una bossa i la tanquis abans d’empaquetar-la, perquè així la caixa no es faci malbé per possibles filtracions.

Illy espresso servit en tassa de col·lecció|FOTO: BELLATERRA.CAT

Atenció al Cliente illy ☎️ 933 03 40 50

Font: illy,

Read Full Post »

“Si ara mateix el govern de Bellaterra consultés al veïnat sobre l’allumenat nadalenc del poble, el suspès seria majoritari” Cal viure per Bellaterra i no de Bellaterra. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!

El veïnat de Bellaterra pot imaginar una Plaça del Pi de Nadal més il·luminada, i no pas amb les tres pilotes habituals|BELLATERRA.CAT

Com és possible que com mínim, la Plaça del Pi de Bellaterra no es vegi més il·luminada en Nadal? Repetir el mateix des de fa 11 anys és una mostra de deixadesa i desinterès per l’espai públic del poble. “Les excuses històriques que l’EMD no té diners” no són creïbles, perquè cal administrar millor i d’acord amb el que vol el veïnat, no pas com ho fa Ramon Andreu des de la seva poltrona de president.

Read Full Post »

Reparacions FGC talús de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

Demà dilluns a les 13 hores, FGC restablirà totalment el servei de trens a la línia Barcelona-Terrassa un cop habilitada la circulació entre les estacions de Les Fonts i Terrassa Rambla

Els trens funcionaran amb l’horari habitual de dia festiu

Més info 👉 https://t.co/qOMSt6oAQZ

Read Full Post »

Bellaterra Gourmet ha visitat Casa Gispert de Terrassa, una institució en productes de proximitat i gourmet, on hem vist un assortiment espectacular de lots i centelles gastronòmiques per totes les butxaques, i que podeu regalar aquest Nadal als vostres éssers estimats i amics. Felicitats pel prestigiós Premi Nacional de Comerç de Catalunya!!

Aparador de Casa Gispert de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

Casa Gispert, especialitzada en la venda de fruits secs, cafès, tes, xocolates, conserves i licors, ha estat distingida amb el Premi Nacional de Comerç que atorga la Generalitat. Un guardó dotat amb 7.000 euros que reconeix la seva trajectòria, 170 anys d’història, la seva vinculació al comerç de proximitat i el seu compromís amb la sostenibilitat i, també, per haver sabut adaptar-se als canvis conservant la seva identitat.

Interior de Casa Gispert de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

Casa Gispert va aixecar la persiana al barri del Born de Barcelona l’any 1851 i l’establiment conserva encara el seu aspecte original. Era un comerç d’ultramarins que venia productes considerats exòtics com ara cafè, te, cacau i espècies i també fruits secs (l’emblema de la firma), a granel i envasats.

Detalls del interior de Casa Gispert de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

El 2013 va establir a Viladecavalls tota la part logística: l’obrador, el magatzem i les oficines. Des del 2015 tenen botiga a Terrassa, al carrer Gavatxons, decorada amb el sabor dels anys. Han preparat una gran campanya de Nadal amb productes, lots i cistelles per a tots els gustos.

Productes de km0 de la Casa Gispert de Terrassa|BELLATERRA.CAT

Casa Gispert comercialitza productes de la terra i d’alta qualitat també a través d’internet (www.casagispert.com) i en l’actualitat exporta a 14 països.

La Botiga de Terrassa

Gavatxons, 21
08221 Terrassa (Barcelona)
Tel. +34 937 128 203

De dilluns a divendres de 9:30 a 14h i de 16:30 a 20:30h

Dissabtes de 9:30 a 14h i de 17:30 a 21h

Font: Lourdes Sarrion, Terrassa Digital, Bellaterra Cat,

Read Full Post »

El veïnat de Bellaterra, -fent pinya amb Sant Cugat i la plataforma Cerdanyola Sense Abocadors- lluitaren i van frenar que Cerdanyola tirés endavant l’abocador de Can Fatjó dels Aurons, aprovat pel “Silenci administratiu de l’alcalde Toni Morral” i els 9 milions d’euros que ingresaven a les arques municipals.

Clot de Can Fatjó dels Aurons|FOTO: BELLATERRA.CAT

La terra no és només pols i brutícia, és l’hàbitat de milions de bacteris que fan possible la vida al planeta.  I els terres són clau en la lluita contra el canvi climàtic.

El 1937, el llavors president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, va dir als seus governadors en un moment de sequeres i tempestes de sorra: “Un país que destrueix els seus sòls es destrueix a si mateix”.

Potser hi ha qui en escoltar la paraula “sòl” pensi en brutícia, pols o fang.  Però el Dia Mundial del Sòl, aquest 5 de desembre, volem fer una mirada sota la terra per entendre per què els sòls tenen una importància central per a l’ésser humà i per a l’ecosistema.

Diversitat d’espècies assegura l’existència de l’ésser humà

La Terra, el planeta sobre el qual plantem cereals, fruites i verdures, sobre el qual creuen els nostres boscos, i on excavem per fer el nostre jardí, és la superfície a través de la qual respira el nostre planeta.  És una barreja de substàncies minerals i orgàniques, de sediments rocosos, de vegetals en estat de putrefacció i de microorganismes.

Font: DW

Read Full Post »

Aquest matí de diumenge ens hem desplaçat des de Bellaterra a Terrassa per veure els treball de reparació del talús caigut ahir a les vies dels FGC de Terrassa.

La línia S1 dels FGC va recuperar ahir la normalitat, tot i que el tram entre les Fonts i Terrassa Rambla continua tallat i cal sortir dels trens i fer-lo en els autocars habilitats per salvar el trem de l’esllavissada.

FGC trigarà dos o tres dies a avaluar els danys sobre les vies i com poder refer el talús enfonsat divendres al vespre. Un cop avaluada la situació, es podrà fixar un termini d’obra i de restabliment total del servei a la línia, que podria estar tallada en aquest punt, ben be una setmana.

Treball de reparació a la via dels FGC de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

Ensurt majúscul ahir a la tarda a la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat. A un quart tocat de cinc ha cedit un mur de contenció, de 20 metres de llargada per 6 d’alçada, a la Rambleta del Pare Alegre, just abans de l’inici del túnel, i ha sepultat les dues vies. Afortunadament, en el moment de l’esllavissada no hi passava cap tren i no hi ha hagut cap afectació personal. A aquella hora circula de mitjana per aquest punt un comboi cada sis minuts.

Al moment de l’accident hi havia un tren parat a l’estació de a Rambla i un altre a Vallparadís i els viatgers que eren dins han pogut sortir dels combois. El soroll provocat per la caiguda de mur i un tros de catenària s’ha propagat per tot el túnel fins el punt que els viatgers que eren a l’andana de l’estació de Vallparadís han pensat que es tractava d’una explosió.

Operaris reparant el talús enfonsat a les vies dels FGC de la Rambleta del Pare Alegre de Terrassa| FOTO: BELLATERRA.CAT

La catenària ha quedat inestable arran del despreniment i per això la circulació de trens de la línia S1 ha quedat interrompuda entre Terrassa i Sant Cugat. Ferrocarrils ha muntat un servei alternatiu per carretera que connecta les parades afectades. Transports Municipals d’Ègara ha cedit autobusos pels trajecte urbans. Es recomana fer el recorregut entre Terrassa i Barcelona per Rodalies.

Ferrocarrils encara no sap quan podrà restablir la circulació fins a Terrassa. Sí que preveu que aquest cap de setmana es restauri la catenària entre Sant Cugat i Les Fonts. L’empresa ferroviària no fa cap previsió de la represa del servei entre Les Fonts i Terrassa.

Detall de la part sense mur que va caure a les vies dels FGC de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

Sis dotacions de Bombers de la Generalitat s’han desplaçat fins al lloc de l’incident per revisar la zona i s’hi quedaran tota la nit per donar suport al gestor d’infrastructures. També s’hi han dirigit diverses unitats del SEM. L’alcalde, Jordi Ballart, ha activat el Pla d’Emergència Municipal en alerta. Per precaució, la Policia Municipal ha tallat el carril de circulació dret d’entrada, el més proper a la via.

La tinent d’alcalde de territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares, es va desplaçat al lloc dels fets. Tot i que està pendent de la investigació, apunta com a possible causa de l’accident unes filtracions d’aigua al mur de contenció derivades de les pluges de la setmana passada.

Font: El Punt Avui, Terrassa digital,

Read Full Post »

A la Llibreria Paper’s de Bellaterra podeu encarregar totes les obres de Laia Aguilar” Regalem llibres per Nadal!!

L’escriptora Laia Aguilar|CEDIDA

Laia Aguilar|Un grup d’amics i una xerrada anodina. La covid. Recordeu quan vam dir que ens canviaria la nostra manera de viure? Han canviat tant, els nostres hàbits? Sí, diuen alguns. Nosaltres hem marxat a viure al camp, intentem dur una vida amb menys recursos i més saludable. No, diuen uns altres. Jo continuo més estressat que mai. Les tecnologia, la feina que em consumeix, l’addicció a les xarxes. Parlen i entrellacen diàlegs i elucubren sobre un món on tots voldrien tenir l’oportunitat de canviar. Però com seria aquest món? Viure més aïllats? En plena natura? Deixar de banda el capitalisme extrem? Les desigualtats econòmiques i de poder? Deixar d’explotar els recursos naturals? Ser més humans, més dignes, més ètics?

Una conversa com aquesta es dona en molts entorns i amb tot tipus de gent. Si una cosa hem après o podríem aprendre de la covid és plantejar-nos com volem que sigui el món on hem de viure durant els propers anys. Un món amenaçat pel canvi climàtic, l’escalfament exponencial, les catàstrofes naturals, l’explotació de recursos o la superpoblació i les migracions, entre molts altres temes. I sí, la covid ha estat un punt d’inflexió que ens ha fet pensar com volem que sigui el nostre present i futur. Hi ha gent que ha canviat de vida i ha optat per anar-se’n a viure al camp. D’altres han canviat la forma de relacionar-se i han triat viure en comunitat, per exemple. Però la majoria de persones, diria jo, han retornat als seus antics hàbits poc saludables d’un món on ens pensàvem que no érem vulnerables quan resulta que ho érem del tot.

Hem canviat tant, realment, com a societat? La novel·la distòpica El llibre blau de Nebo, de l’escriptora gal·lesa Manon Steffan Ros i editat per Periscopi, ens narra la vida de Rowenna i els seus dos fills –Sion i Dwynwen–, que viuen aïllats en una caseta als afores de Nebo, al nord de Gal·les. No saben què va passar després del Final, però des d’aleshores la seva vida és una altra. Sobreviuen com poden, cultiven el seu hort, han deixat enrere el món tecnològic i el de les xarxes i intenten subsistir amb els pocs recursos naturals que tenen. La mare no troba gens a faltar l’antic món, que considera d’un capitalisme extrem i d’un individualisme ferotge. El fill, en canvi, s’aferra a la religió, i al futur immediat. Cadascú escriu en el seu diari les vivències que experimenten després del Final. I anem descobrint a poc a poc què va passar: una explosió, un núvol tòxic, la supervivència com a instint per preservar l’espècie… I una pregunta que els assetja alhora que assetja el lector: cal viure un Final perquè tots plegats aprenguem una nova manera de viure?

La cimera del clima de Glasgow no ha servit de res, diu un dels nois d’aquest grup d’amics. Promeses i més promeses. Els països explotadors ho continuaran sent, no volen perdre el seu potencial econòmic. I què passa amb els països més pobres? Àfrica, Sud-amèrica… I això de la gran apagada? Què en penseu? Estaria molt bé, no? Però calla, calla, que primer penjo una fotografia d’aquest sopar a les xarxes! La relació de Rowena i el fill és plena de tendresa i contradiccions. Se senten sols al món, desemparats, però es tenen l’una a l’altre. Cadascú elucubra un futur diferent que plasmen en el seu diari sense dir-ne res a l’altre. Promeses, expectatives, records… Es pregunten qui són i cap on es dirigeix aquest nou món, qui sap si amb uns valors una mica més sòlids.

M’imagino aquest grup d’amics conversant amb els personatges de Rowenna i Sion que provenen d’un futur distòpic. Es presenten, encaixades de mans, entrecreuen somriures. I doncs, amics… Com ho podem aturar? Tant és que sigui una explosió nuclear, un virus, o una catàstrofe natural… Què podem fer per no destruir el nostre planeta? O encara millor: què podem fer per aprendre a viure amb uns altres valors? Rowenna contesta una frase que cita al seu diari i que diu exactament així: “Com que aquí no hi queda gaire vida, com que no hi ha gent gran, ni ràdio, ni Facebook, veig emocions humanes per tot arreu.”
Tots callen i escolten. I pensen uns instants: “Emocions humanes…” Canvien de tema i tornen a les xarxes.

Biografia de Laia Aguilar ( Barcelona, 1976)

Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull, a més d’escriptora, és professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com ara El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre d’altres. Anteriorment va publicar la novel·la Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres) i Pare de família busca… (Al Revés). El 2016 va guanyar el Premi Carlemany per al foment de la lectura, amb l’obra Wolfgang (extraordinari). Wolfgang, la seva novel·la més personal, és una novel·la juvenil protagonitzada per un nen d’onze anys, Wolfgang, amb un coeficient intel·lectual de 152, al qual li agrada fer llistes de coses impossibles, conèixer com es podria viatjar a Neptú i pensar que algun dia es convertirà en un gran pianista, entre altres accions. Després de Wolfgang (Columna, 2017), va publicar la seva segona novel·la juvenil, Juno (Fanbooks, 2018) que fa d’altaveu de la solitud i la desesperança dels menors tutelats, explicant la vida d’una adolescent desemparada i enrabiada. El 2020 va rebre el Premi Josep Pla de narrativa per Pluja d’estels (Destino, 2020), una novel·la per a adults que relata el retrobament d’un grup d’amics, un cap de setmana, al cap de Creus, anys després d’un incident tràgic.

Obres de Laia Aguilar

2008: Les bruixes de Viladrau. Ara Llibres.
2014: Pare de família busca… Al Revés.
2017: Wolfgang (extraordinari). Columna. Premi Carlemany per al foment de la lectura
2018: Juno. Fanbooks
2019: Wolfgang. El secret del pare. Grup 62
2020: Pluja d’estels. Destino. Premi Josep Pla de narrativa 2020.

Font: El Punt Avui, Wikipèdia

Read Full Post »

L’Ajuntament de Terrassa les ha restituït ahir dissabte, després del tercer robatori des que es va muntar el pessebre, ara fa una setmana

El pessebre gegant de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

Paula Florit Gomila|El pessebre de la plaça Vella de Terrassa torna a estar complet, però durant unes hores la verge Maria s’ha quedat tota sola. El que havia estat una tradició a la ciutat s’ha convertit, aquest any, en un caos.

Des de fa uns anys, ciutadans anònims fan desaparèixer durant una nit la figura del nen Jesús del pessebre oficial de la ciutat. L’endemà, la figura torna al seu lloc. I així havia passat enguany.

El problema ha vingut quan no ha estat l’única figura que ha desaparegut. Primer van endur-se un altre cop el nen Jesús i la mula, la nit del 31 de novembre. Aleshores, l’associació La Xemenia feia una crida a les xarxes perquè es tornessin amb urgència. 

Afegien un comunicat en què destacaven el valor de les figures, com a patrimoni de la ciutat, i demanaven respecte per la tradició i per l’esforç de l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa.

També el mateix alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, demanava separar “tradicions de bretolades” i exigia el retorn de les figures:

El nen Jesús ja es va restituir -i ara es retira cada nit per protegir-lo-, però va quedar el buit de la mula. I tres dies després, desapareixen dues figures més. Aquest dissabte, la verge Maria s’ha llevat tota sola. Tot i que després el nen Jesús s’ha col·locat al seu lloc, han desparegut el bou i sant Josep.

Les petjades dels lladres davant el pessebre gegant de Terrassa|Joaquim Albalate

L’Ajuntament ha reforçat la vigilància

El buit ha durat unes hores, fins que l’Ajuntament ha restituït un altre cop les figures. L’alcalde de Terrassa ho comunicava a través de Twitter. També ha anunciat que es reforçarà la vigilància durant les nits amb seguretat privada per evitar nous robatoris:

Font: CCMA

Read Full Post »

Passejar per Sabadell també ens dona l’oportunitat de gaudir d’uns boníssims xurros o porres, que els podeu acompanyar amb una bona xocolata a la pedra desfeta. La família de professionals de les Xurreries La Floresta -de 5a generació- us esperen a l’Eix Macià de Sabadell (davant d’El Corte Inglés, de la Plaça de la Concòrdia o del Parc Hospitalari Taulí.

Xurreria La Floresta (1924) de Sabadell|FOTOS| BELLATERRA GOURMET

La història de la Xurrería La Floresta comença el 1924, quan van fundar la seva primera xurreria a Mallorca, ja han passat 90 anys d’aquell moment i la tradició familiar ha anat passant de pares a fills (fins a cinc generacions), mantenint així l’artesania i la tradició que els caracteritza.

Xurreria La Floresta elaboren els seus propis productes des de l’any 1924, mantenint sempre la tradició i l’artesania que ha anat passant de pares a fills fins a la 5ª generació. Segur que gaudireu degustant els seus productes, perfectes per  quansevol moment del dia.

Des de Bellaterra. Cat us donem les gràcies per a mantenir una de les tradicións més antigues i popular del nostre país

Xurros i especialitats de La Floresta per les vostres festes personals: 
Disposen de xurreries mòbils que poden  instal·lar a la festa que desitgeu. On hi hagi una festa hi haurà Xurreria La Floresta!

Contacte Xurreries La Floresta:
676 48 17 15 ☎️ 648 44 16 39
Email: xurrerialafloresta@gmail.com

Horari:
Dilluns a Divendres: de 08 a 13h y 16 a 21h.
Dissabte i Diumenge: de 08 a 13h. i 16 a 21h.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »