Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Desembre de 2021

Read Full Post »

El govern de l’EMD paga bons diners al departament de premsa per informar al poble i mitjans de comunicació sobre les inversions i activitats públiques. La manca de transparència és profunda. Podeu dir per exemple, quan heu pagat a Roca Vallès (Carles Rocamora), per la reforma del Camí de dels Enamorats?

El govern de Ramon Andreu (GXB), no s’ha pres ni la molèstia d’aportar nota de premsa i comunicar el cost i les inversions realitzades recentment al Centre Cívic de la Plaça Maragall o al del Turó de Sant Pau. Lamentable!!

Read Full Post »

Tradicions com els pessebres vivents i les funcions d’Els Pastorets, senderisme i nuclis medievals: n’hi ha per a tots els gustos

El poble medieval de Rupit (Osona) està declarat Conjunt Històric-Artístic Nacional / iStock – Iakov Filimonov

El Nadal és a tocar i cal tenir-ho tot preparat per a les festes. També possibles excursions i sortides a prop de casa, sempre que la sisena onada de la Covid ho permeti i complint amb les precaucions contra els contagis.

A poca distància de Barcelona hi ha un bon grapat de pobles dignes de visitar en qualsevol moment de l’any, però que prenen especial encant just quan torna el Nadal. N’hi ha que s’amaren d’un evident esperit festiu a mesura que s’apropa el 25 de desembre i, d’altres, són una postal que mereix ser retratada en qualsevol estació de l’any, encara més en uns dies per aprofitar per estar amb la família i gaudir-ne.

Aquestes dates es converteixen en tot un esdeveniment en els pobles que han fet de tradicions ben nostrades un signe d’identitat. Una d’elles són els pessebres vivents, que mobilitzen veïns per muntar els escenaris, teixir vestits i, també, per actuar en la recreació del naixement de Jesús. N’hi ha per donar i vendre, però dos municipis a no gaire distància de Barcelona assoleixen enguany un aniversari rodó exhibint aquest espectacle tan propi del Nadal a Cataunya. Són San Fost de Campsentelles i Prats de Rei.

A només 20 quilòmetres del centre de Barcelona, el pessebre vivent de Sant Fost de Campsentelles fa 55 anys que s’escenifica. Als inicis, el 1966, un grup de nens de la parròquia representaven una senzilles escenes, al voltant d’una foguera; ara, és un espectacle amb efectes especials amb llums i música en què participen i atreu desenes de persones. De fet, es promociona com el “pessebre vivent dels efectes especials” i el “més antic del Vallès”.

Després d’haver de cancel·lar-se l’any passat per culpa de la Covid, les actuacions del pessebre vivent de Sant Fost es programen per aquest diumenge -les entrades ja s’han exhaurit-, el 25 i 26 de desembre i l’1, el 2, el 6 i el 9 de gener. Es fan sessions a les 18.00 i a les 19.00 hores. L’entrada general costa 6,50 euros i per a nens de sis a 12 anys, 3,50. El passi és gratuït pels més petits de sis anys.

Escena del pessebre vivent de Sant Fost de Campsentelles

Prats de Rei és a uns 80 quilòmetres del centre de Barcelona, a una hora en cotxe aproximadament circulant per l’A-2. El pessebre vivent d’aquesta vila de l’Anoia també torna després d’un any sense representacions a causa de la pandèmia. Arrelat des de fa just 50 anys, els carrers i les places de tot el nucli antic del poble s’engalanen per fer d’escenari de Betlem, transformat en tot un autèntic poble del Nadal. Gran part dels habitats hi prenen part. Les actuacions estan previstes pel 26 de desembre i l’1, el 2, el 6 i el 9 de gener, totes a les 18.30. L’entrada general val vuit euros i es redueix a cinc euros pels infants de cinc a 12 anys.

Art i paisatge

Si els pessebres vivents són imprescindibles per Nadal, no ho són menys les representacions d’Els Pastorets, de Josep Maria Folch i Torres, tot un clàssic arreu del territori català. A Calaf, a uns 85 quilòmetres de Barcelona i a una hora en vehicle, fa més de 90 anys que s’interpreten pels volts del Nadal. Al cartell figuren actuacions el 25 de desembre, a les 19.00 hores, i el 2, el 6, el 9 i el 16 de gener, a les 17.30 hores. Les entrades es poden adquirir a la taquilla una hora abans de la funció o de manera anticipada a la web d’Els Pastorets de Calaf, que s’interpreten al Casal de Calaf, al número 11 de la Carretera Llarga d’aquesta població. El passi general són 17 euros.

Tradicions al marge, també el Nadal es pot aprofitar per estirar les cames i passejar per alguns pobles encisadors, tot intentant escapar de les multituds de la ciutat. Fa uns anys, la Diputació de Barcelona va publicitar els que unia sota l’etiqueta de “pobles amb encant nadalenc”. Són tots a la demarcació de Barcelona: Bagà, que conserva un alè medieval; Gósol, un paradís per a senderistes; Castellar de n’Hug, on neix el riu Llobregat; Rupit, una vila clavada a la zona de la vall de Sau i l’altiplà de Collsacabra, declarat conjunt històric-artístic nacional, i Mura, farcit de regust romànic.

Font: Tot Barcelona

Read Full Post »

Les unitats sèrie 115 són la quarta generació de trens des que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)|FOTO: TRENSCAT.CAT

La posada en servei de les prolongacions de la línia Barcelona-Vallès a Terrassa i Sabadell, entre els anys 2015 i 2016, va suposar la construcció d’autèntiques línies de metro en aquestes dues importants poblacions del Vallès Occidental, que van generar un important augment de la demanda tant interior com suburbana, especialment cap a Barcelona: dels 31,2 milions de viatgers transportats al servei suburbà (Metro del Vallès) l’any 2014, es va passar als 38,8 milions l’any 2018. Ja des del primer moment es van detectar problemes de capacitat als trens, i les previsions d’FGC apuntaven a que aquesta demanda continués augmentant fortament els següents anys. Per tant, es feia palesa la necessitat d’incrementar les freqüències de pas en aquestes línies, que només es podria fer amb l’adquisició de nous trens.

Estació de Bellaterra dels FGC|BELLATERRA.CAT

El 2 de setembre de 2016, durant la inauguració del darrer perllongament a Sabadell, el llavors Conseller de Territori i Sostenibilitat va anunciar una inversió d’uns 130 milions d’Euros per a l’adquisició de 15 noves unitats de tren elèctriques, per millorar la freqüència de pas a les línies suburbanes, que en hores punta seran d’un tren cada cinc minuts.

Contractació i fabricació

El 17 de maig de 2017, FGC va licitar la fabricació d’aquestes UT, amb un pressupost de 128 milions d’Euros sense IVA. Al concurs públic s’hi van presentar tres ofertes:

La del consorci format per Alstom i CAF, per un import de 109 milions d’Euros.
La de l’empresa espanyola Patentes Talgo, per import de 96,765 milions d’Euros.
I la de l’empresa suïssa Stadler Rail, per import de 99,5 milions d’Euros.
El 22 de desembre de 2017 es va adjudicar la construcció a Stadler Rail. La seva oferta va obtenir una valoració de 94,78 punts (sobre un màxim de 50 punts de la part econòmica i 50 de la part tècnica), davant dels 92,07 punts de l’oferta de Patentes Talgo i els 86,28 punts de l’oferta d’Alstom i CAF. El contracte per la seva construcció es va signar el 17 de juliol de 2018, amb un termini d’execució de tres anys i mig. Era previst que els trens s’entreguessin entre l’agost de 2020 i l’agost de 2021.

Placa estació BELLATERRA FGC|BELLATERRA.CAT

Degut a l’aturada industrial a nivell mundial causada per la pandèmia pel COVID-19, el 24 de juliol de 2020 es va modificar el contracte, endarrerint les dates d’entrega del material més de mig any. Segons aquesta modificació, era previst que el primer tren es rebés el febrer de 2021 i el darrer el març de 2022. Al final, però, la primera unitat arribà al Centre d’Operacions de Rubí la nit del 29 d’abril de 2021, sent descarregada al dia següent. La segona unitat va arribar el dia 14 d’octubre del mateix any.

Font: FGC, Trencat.cat

Read Full Post »

Oriol Mitjà i Villar (Arenys de Munt, 23 de juny de 1980) és un metge investigador català, especialitzat en medicina interna i malalties infeccioses i expert en malalties tropicals relacionades amb la pobresa. Entre 2010 i 2020, va desenvolupar des del centre mèdic de Lihir (Papua Nova Guinea) recerca sobre el diagnòstic i tractament de malalties infeccioses com el pian. El 2020, des de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, treballà contra la pandèmia de coronavirus que afecta el món d’ençà del novembre del 2019.

Oriol Mitjà i Villar (Arenys de Munt, 23 de juny de 1980) és un metge investigador català, especialitzat en medicina interna i malalties infeccioses i expert en malalties tropicals relacionades amb la pobresa| TWITTER PERSONAL

💔La previsió és que hi haurà un gran pic d’Òmicron el gener de 2022

💔La gravetat d’Òmicron en comparació a Delta és inferior, però infectarà a un grup molt gran de persones, incloent vacunats

🧑‍🎄Els sopars, millor cadascú a casa amb els pares i convivents habitual

🧑‍🎄Les terceres dosis son clau per a tots els 60 Perquè remunten la protecció contra l’Òmicron

🧑‍🎄Ho sento molt pels restauradors, i per tothom, però hem de fer aquest esforç junts.

🧑‍🍳Els sopars, millor cadascú a casa amb els pares i convivents habituals.

Font: Oriol Mitjà Villar

Read Full Post »

La cerimònia de comiat al bellaterrenc Pacu Soler Izard, -que va construïr casa seva al carrer Doctor Fleming/Terranova-, serà dilluns, 20 de desembre, a les 11 hores, al Monestir de Sant Cugat. La vetlla és aquest diumenge des de les 11 hores, al tanatori de Sant Cugat del Vallès.

Pacu Soler Izard (Sant Cugat, 28 desembre) 1947-2021) Cedida per la família

Paco Soler ens va deixar la matinada de dissabte a Sant Cugat del Vallès. Soler era un dels creadors dels premis de poesia dedicats a Gabriel Ferrater, junt el periodista Ramon Barnils, i destacat membres de les tertúlies del Mesón amb Gabriel Ferrater, de qui era amic. Soler, també músic, va projectar el bar musical Bee Bop, situat al carrer de Sant Domènec de Sant Cugat.

Esther Madrona, tinent de cultura de Sant Cugat, ha destacat el paper de Soler en la creació dels premis Gabriel Ferrater. “Si la ciutat és ferreteriana és, en part, gràcies a ell”.

Àngels Ponsa, ex Consellers de Cultura, ha lamentat la mort del santcugatenc. “És una gran pèrdua per la cultura de la ciutat, Recordo quan va venir a proposar els premis, En l’àmbit cultural sempre el trobaves i ell va ser. l’embrió del que ara és el festival de poesia.

Read Full Post »

Compra i ven productes ubicats a Catalunya. Fem ús d’una eina de país útil i eficaç, donant suport als botiguers del territori i gaudint d’una qualitat del producte garantida.

Logo de l’aplicació catalana de venda de productes de proximitat|CEDIDA

Ets nou a Amazcat? Registra’t per poder gaudir del millor mercat en línia de Catalunya 👇👇👇👇

https://play.google.com/store/apps/details?id=cat.amazcat.app

Amazcat, una empresa de comerç electrònic fundada a Girona l’any 2020. L’objectiu d’aquesta companyia és atraure el màxim nombre de negocis amb seu fiscal a Catalunya al seu marketplace perquè puguin oferir els seus productes a través d’internet, un procés similar i a petita escala al que fan Amazon o Aliexpress.

Àlex Bulau, un dels socis fundadors de la firma, defineix Amazcat com «una botiga de botigues» on productors, botiguers i proveïdors de serveis poden vendre els seus productes sense haver-se de preocupar per les complicacions que suposa tenir una web i un canal de venda online propi.

Només iniciar l’activitat l’any passat, van arribat a un acord amb 300 venedors d’arreu de Catalunya, un 40% dels quals són de la província de Girona. Tot i això, revelen que han contactat amb 5.000 venedors més, molts dels quals esperen a que passin les festes per decidir-se. La meta és arribar al miler de productors amb la pàgina web operativa. Per aquest motiu, estan arribant a acords amb associacions de comerciants, com ara l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, per assegurar-se usuaris finals. A finals d’aquest 2021 els responsables d’Amazcat (que asseguren que la semblança amb el nom d’Amazon és coincidència, ja que Amazcat és l’abreviatura d’Amazing Catalunya) treballen amb diversos objectius: facturar 1,2 milions d’euros en facturació (i els venedors un volum de vendes de 24 milions d’euros).

«En ple confinament vam veure com molts negocis van llançar-se a fer pàgines web per digitalitzar-se, i que la dispersió era brutal», relata Bulau, que abans havia treballat com a creador de llocs web. Va ser llavors ell i altres socis van dedicar el seu temps i estalvis per crear un marketplace que incorporés tots aquests interessats en obrir canals de venda a la xarxa. A canvi d’una quota de 50 euros mensuals, Amazcat proporciona als comerços una plataforma electrònica i suport logístic. També es finança amb un 5% de comissió sobre les vendes, i a través de la publicitat.

El venedor empaqueta la comanda i un operador extern (com Seur o Correos Express) el ve a buscar i el porta directament al consumidor.

Un altre aspecte que diferencia Amazcat d’altres companyies de comerç electrònic és que no es limita a la venda de productes, sinóque també convida a vendre serveis, un sector que aglutina 400.000 empreses arreu de Catalunya.

CONTACTEU AMB AMAZCAT: Cartellà, 27 (17007 Girona) ☎️ 872 220 039 (de 9h a 18h) info@amazcat.cat http://www.amazcat.cat

Font: Amazcat, Francesc Benejam, Diari de Girona,

Read Full Post »

Quin gran detall solidari universal del Pastificio Guerra di Roma!! Des de 1918, cada 24 de desembre es formen cues al llarg de tota la Via della Croce per gaudir d’un plat de pasta i copa de vi totalment GRATIS!

Recordatori del plat de pasta i copa de ví gratis pel dia 24 de desembre|Pastificio Guerra di Roma

Des de 1918, quan es va acabar la Gran Gruerra (La primera guerra mundial), la botiga gastronòmica Pastificio Guerra, Via della Croce, 8, (Roma), us ofereix un plat de pasta a escollir entre dos receptes diàries, amb una copa de vi (Tot per només 4 Euros)

PASTIFICIO GUERRA
Via Della Croce, 8
00187 Roma (Itàlia)
☎️ +39 66793102

Read Full Post »

Read Full Post »

Reclamen també accelerar l’administració de terceres dosis i que el govern promogui el teletreball.

Comitè Científic Assessor de la COVID-19 per a l’abordatge de control de la  pandèmia|SALUT

Reduir la interacció

Joan Ramon Masclans, cap de Medicina Intensiva de l’Hospital del Mar, creu que hi ha certa normalitat al carrer i reclama mascareta, ventilació, reducció de les interaccions i anar molt ben protegit al transport públic.

Davant d’aquest escenari, Prieto- Alhambra, professor de Farmacoepidemiologia de la Universitat d’Oxford, demana “molta prudència i molta avaluació de risc-benefici de cada trobada i minimitzar interacció social”.

L’avanç de la variant òmicron a Europa preocupa el Comitè Científic Assessor de la Covid del govern. Estan ultimant un informe de recomanacions, que tancaran aquest divendres en una reunió, per entregar-lo a l’executiu davant l’empitjorament de les dades i l’escenari de més interaccions socials dels pròxims dies de cara a Nadal.

Davant d’això, recomanen minimitzar tant com es pugui les interaccions socials, augmentar el teletreball i també accelerar la vacunació, amb l’administració de terceres dosi.

Segons Magda Campins, presidenta del Comitè Científic Assessor de la Covid i investigadora d’Epidemiologia i Salut Pública del Vall d’Hebron Institut de Recerca, s’ha d’apostar per “minimitzar interaccions sense posar en risc l’economia” i recuperar teletreball en la mesura del que es pugui.

“Amb l’acceleració de la vacuna no n’hi ha prou, caldrien també més restriccions sobretot perquè venen uns dies de festes, amb moltes interaccions socials, s’ajunten motes persones i ja portem bastants dies dient que els sopars d’empresa i amics no es facin.”

En una entrevista al programa “Els matins” de TV3, conjuntament amb Daniel Prieto- Alhambra, que també és membre del Comitè Científic Assessor de la Covid del govern, i Joan Ramon Masclans, cap de Medicina Intensiva de l’Hospital del Mar, han fet una crida a la prudència per als pròxims dies. Consideren que aquest any, amb la vacunació, hi ha més relaxació que l’any passat, però alerten de l’empitjorament de la situació epidemiològica. Els contagis s’han triplicat en l’últim mes a Catalunya.

Amb les propostes a la mà, el Govern decidirà en els propers dies si cal adoptar mesures més restrictives i com fer-les efectives.

Aquest dimecres el Centre Europeu de Control de Malalties reclama mesures “fortes” per reduir els contagis, ja que amb la vacunació no n’hi ha prou per frenar la variant òmicron. Considera “molt probable” que hi hagi més hospitalitzacions i morts del que es preveia amb la variant delta.

Font: CCMA

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »