Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 12/08/2021

Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, opina sobre els sous dels futbolistes

Somriures i llàgrimes de Leo Messi

Sí, ja sé que aquest és un article políticament incorrecte, perquè parlar de l’eixida de Messi del Barça i dels sous dels futbolistes, pot crear suspicàcies, ja que aquest tema alça passions i mou moltes emocions.

Aquests dies, la primera (i gairebé única) notícia dels mitjans de comunicació ha estat la fi de Messi al Barça. Frases com: Laporta trist amb l’adéu a Messi; Messi i el drama de la massa salarial; el retuit d’Enric Masip que aclareix molt de Leo Messi; dia 1 de l’era post-Messi; Minguella ja va alertar de la situació de Messi quan tothom creia que renovaria; la reacció de Guardiola a l’adéu de Messi; ja res no tornarà a ser igual; el plor de Messi és el plor del barcelonisme; se’n van les botes que van dur el Barça al cel; tot és Messi i altres comentaris semblants, han omplert les pàgines dels diaris (i no només dels esportius), les ones de la ràdio i les hores de televisió. L’adéu de Messi ha portat Catalunya (gairebé) a un estat de shock.

L’eixida de Messi del Barça, pràcticament ha anul·lat a les notícies el drama dels refugiats i dels immigrants, que continuen morint a la Mediterrània, l’atur, les guerres (oblidades) a tants i tants països, el negoci dels senyors de les guerres, que s’enriqueixen amb la venda d’armes, la violència de gènere, la situació dramàtica dels professionals de la salut que, esgotats, continuen lluitant contra la pandèmia i tants altres problemes de la nostra societat, que, informativament, han quedat mig oblidats en un segon, tercer o quart nivell informatiu. Fins i tot un periodista, molt mediàtic, escrivia al seu twitter, en relació a l’eixida de Messi: “Tinc 47 anys, però ara em posaria a plorar com un xiquet. Va ser molt, molt, molt bonic mentre va durar. Molta sort allà on vages”.

Cal recordar (El Nacional, 6 d’agost de 2021) que durant la temporada 20/21, Messi va suposar al Barça un salari brut de 60,3 milions d’euros, tot i que l’argentí generava uns ingressos enormes i un rendiment esportiu monumental. I també, cal dir-ho, una immensa alegria als aficionats culers. Per la seua part, Griezmann va tindre una fitxa de 35,8 milions. El sou de Coutinho va ser de 24,5 milions. Pjanic, cobrà la temporada passada, 16,3 milions. Jordi Alba, Umiti i Dembélé, 12,8 milions cadascun d’ells; Sergi Roberto i De Jong, 10,6 milions; Piqué, 6,6 milions. I al Madrid, Hazard, 24,5 milions; al Liverpool, Salah, 12 milions; al Manchester United, De Gea, 21 milions i a la Juventus, Cristiano Ronaldo, 31 milions. Una cosa semblant passa amb els sous dels jugadors de l’Hèrcules, el València, el Castelló, l’Elx, el Llevant o el Vila-real.

Davant les fitxes dels jugadors, ¿què cobra un mestre, un infermer, una periodista o un metge? Què cobra un llaurador o un fuster? Quin sou té un cambrer? ¿Podem continuar amb aquestes despeses al futbol? ¿No aprendrem res de la pandèmia que estem vivint? ¿No ens diuen res les famílies que no poden arribar a finals de mes i que han de rebre ajuda de Càritas i dels Bancs d’Aliments?

Es parla molt de l’amenaça que suposa el canvi climàtic. I és cert. Però no parlem mai de l’amenaça que plana sobre nosaltres pel ritme de vida, insostenible, que portem. I crec que és hora de posar fil a l’agulla i canviar de rumb, encara que això siga impopular. I tot i que aquest article siga políticament incorrecte, cal replantejar ja, d’una manera totalment nova i racional, el món del futbol. Perquè el què no és racional, és que l’eixida de Messi del Barça siga més important que la mort dels refugiats, les guerres oblidades o els problemes econòmics que viuen moltes famílies. ¿No hauríem d’aprendre a viure amb més austeritat?

Fa un temps hi havia un eslògan de Càritas, per conscienciar-nos de la necessitat de ser solidaris amb els qui ho passen malament, que deia: “Viu senzillament, perquè altres, senzillament, puguen viure”. ¿No seria hora ja de fer realitat aquest lema, començant pel món del futbol?

Read Full Post »

NOTA: Risc d’incendi als terrenys de Bellaterra amb restes de poda seca. Perquè l’EMD no ha fet un seguiment rigurós en ple estiu?No és suficient omplir el poble de cartells de risc d’incendi”

Passatge Noucreus de Bellaterra abandonat per l’EMD|BELLATERRA.CAT

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica aquest dijous una resolució del departament d’Interior amb diverses restriccions d’accés i de les activitats al medi natural davant l’elevat risc d’incendis, com a conseqüència de l’ona de calor que afecta a tot el territori.
Les restriccions afecten als 279 municipis de les 24 comarques catalanes en les quals està en vigor el nivell 3 del Pla Alfa per l’ona de calor i el risc d’incendi, i després de l’activació simultània del Pla de protecció civil de Catalunya (Procicat) i del Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT), encara que es recomanen per a tots els municipis de la comunitat.

A partir d’aquest dijous queda suspesa l’activitat agrícola que comporti ús de maquinària a la franja horària entre les 10 i les 20 hores, excepte la recollida de fruita, que queda exclosa d’aquesta restricció.
També se suspenen les obres i intervencions a la xarxa interurbana de carreteres de Catalunya i en els seus vorals, excepte aquelles que autoritzi expressament el Servei Català de Trànsit.
Igualment, es limita la circulació del transport dins del bosc dels productes forestals entre les 10 i les 20 hores.
Es limita a més la circulació motoritzada en el medi natural d’aquests municipis, si bé no serà aplicable als residents ni per a les activitats que per la seva naturalesa resultin inajornables.
D’altra banda, a partir de les 12 hores de demà i fins a les 00.00 hores del proper 17 d’agost queden suspeses totes les activitats d’educació en l’oci de tipus acampada, ruta i ruta esportiva, així com d’aquelles activitats esportives que es desenvolupin en el medi natural i altres que tinguin condicions equivalents.
També es restringeixen les activitats vinculades als casals de vacances, colònies i estades esportives i equivalents a l’entorn immediat de les edificacions on es faci la pernocta.
La resolució adverteix que l’incompliment d’aquestes limitacions, restriccions i suspensions pot donar lloc a la imposició de les sancions previstes en la llei de protecció civil de Catalunya, i a altres responsabilitats que es puguin derivar de l’ordenament jurídic vigent.

Read Full Post »

Tomba de L.L.Zamenhof al barri jueu de Varsòvia|XAVIER ANDREU

Al barri jueu de Varsòvia hi ha la tomba de  Zamenhof, creador de l’Esperanto, una idea moderna i enginyosa de crear una llengua que fos eix de comunicació mundial …. va fracassar per què els imperis prefereixen que la seva llengua sigui la dominant.

La Unesco va declarar el 2017 com l’Any Zamenhof, coincidint amb el centenari de la mort de qui va ser el creador i iniciador de l’Esperanto.

Un personatge que, malgrat ser polonès, ha tingut molta relació amb Sabadell. “Sabadell té la Ronda Zamenhof que és el carrer més antic de Catalunya, d’Espanya i d’Europa dedicat a aquest pensador polonès” Segons el secretari de l’Associació Catalana d’Esperanto, Alfons Tur. De fet, Tur també recorda que la ciutat té “una comunitat molt especial amb més de 100 anys de vida”. En aquesta línia, recorda, que Sabadell acull encara avui dia la seu de l’Associació Catalana d’Esperanto.

FOTO: RADIO SEFARAD

L. L. ZAmenhoff|RADIO SEFARAD

Biografia de Ludwik Lejzer Zamenhof

Infantesa i entorn cultural Modifica
Ludwik Lejzer Zamenhof va néixer el 15 de desembre de 1859 a Bialystok, ara la capital del voivodat de Podlàquia, al nord-est de Polònia. En aquella època, Polònia no existia com a estat i estava dividida entre Àustria, Prússia i Rússia. La ciutat de Bialystok formava part aleshores de l’Imperi Rus i era habitada per polonesos, alemanys i russos de diferents religions.

Amb aquesta diversitat de nacionalitats, religions, llengües i costums, Białystok era un teatre permanent de tensió i d’incidents greus. Des de la seva infantesa, Ludwik Lejzer Zamenhof va qüestionar els mitjans per erradicar els prejudicis de raça, nacionalitat i religió.

Fill de Markus, un professor d’alemany i francès, autor de llibres de text molt coneguts de llengua i geografia, rigorós, molt aferrat a la cultura de l’aprenentatge, i de Rozalia (Liba), una mare sensible i profundament humanitària, el jove Zamenhof s’apassionà ràpidament pels idiomes.

La seva llengua nativa era el rus, però també parlava ídix,  polonès. i alemany amb fluïdesa. Més tard va aprendre francès, llatí, grec, hebreu i anglès i també s’interessà per l’italià, el castellà i el lituà, entre d’altres.

Font: Xavier Andreu, Alfons Tur, Wikipèdia

Read Full Post »