Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 11/08/2021

Bellaterra.Cat ha parlat aquest matí amb l’Ajuntament de La Pera (Girona) i ens han comentat que aquesta empresa Col·lectiu Solar ja no existeix i que molts afectats els truquen per saber quelcom més.

Instal·lacions de fotovoltaiques Col·lectiu Solar de La Pera (Girona) a cases de Bellaterra |BELLATERRA.CAT

Aquest és l’article que Col·lectiu Solar va penjar a la seva web després de la presentació amb la Unió de Veïns de Bellaterra l’any 2020👇

Fa més d’un any que la “Unió de Veïns de Bellaterra”, l’associació de veïns d’aquesta urbanització residencial situada a uns 25 km de Barcelona, impulsa accions ambientals enfocades a la lluita contra el canvi climàtic i a millorar la qualitat de vida dels seus veïns.

El més destacat ha estat aconseguir que en aquest curt termini de temps més de 50 habitatges es passin a l’autoconsum solar fotovoltaic. Fa quatre mesos van començar les primeres instal·lacions que facilitaran un subministrament d’energia 100% renovable a través de les plaques solars fotovoltaiques instal·lades en els seus terrats o jardins.

L’associació va promoure la iniciativa Col·lectiu Solar entre el veïnat

L’entitat veïnal va promoure passar a l’autoconsum mitjançant el Col·lectiu Solar, una iniciativa de compra col·lectiva de plaques solars. El moviment social Col·lectiu Solar “ha aconseguit normalitzar la instal·lació de plaques solars i ha impulsat la sobirania energètica per tota Catalunya” assegura Sjoerd Gaastra, el seu president.

I és que Col·lectiu Solar abarateix la compra de plaques solars fotovoltaiques establint grups de compra per localitzacions. Quan s’apunten un nombre determinat de cases, es tanca el col·lectiu i es fa la comanda massiva de plaques solars.

En el cas de Bellaterra, la difusió d’aquest moviment de compra col·lectiva i el suport per part de l’associació veïnal, han permès que ara 50 veïns hagin pogut adquirir plaques solars fotovoltaiques “a un cost d’instal·lació zero” afirma Gaastra.

L’impulsor de Col·lectiu Solar assegura que gràcies a aquest sistema, “en quatre anys, la inversió de 4.000 € – la meitat del que costa realitzar una instal·lació d’autoconsum per compte propi-, no només estarà 100% amortitzada, sinó que a partir de llavors el seu cost serà zero”.

El president de l’associació veïnal, Josep Mª Riba, també s’ha sumat a aquesta compra col·lectiva. “Amb aquesta instal·lació espero reduir almenys a la meitat la factura elèctrica” assegura Riba. I afegeix, “Investigaré quina companyia elèctrica renovable paga millor l’excedent d’electricitat que subministrarem a la xarxa “.

A més, gràcies a la connexió a internet de la nova instal·lació, es possible seguir i controlar tot el consum elèctric de la llar des de l’ordinador: “Puc fer un seguiment a temps real de l’energia elèctrica produïda per les meves plaques solars fotovoltaiques, davant de la demanda del meu habitatge”. “Això em permetrà adaptar els hàbits de consum buscant la màxima eficiència energètica” resumeix Riba.

A més d’aquests 50 habitatges, s’espera que el número ascendeixi en els pròxims mesos. I és que el col·lectiu del Vallès Occidental, comarca a la qual pertany Bellaterra, ha estat reobert en dues ocasions a causa de l’alta demanda d’instal·lacions d’aquesta urbanització i altres municipis i pobles de la zona. De moment s’han apuntat a aquesta compra col·lectiva 265 habitatges de tota la comarca.

L’associació de veïns també va liderar un projecte per tal de conèixer la petjada de carboni de Bellaterra

Tot i que aquest no és l’únic projecte de caràcter ambiental que impulsa aquesta associació veïnal. Fa uns mesos els veïns de Bellaterra van poder conèixer el nivell de dependència del carboni de les seves llars gràcies a un Estudi de recerca fruit d’un conveni entre l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) i la mateixa associació de veïns.

Durant tres mesos els alumnes del màster Universitari d’Intervenció Sostenible en el Mitjà Construït (MISMeC) van visitar 40 habitatges i edificis públics de la urbanització i van entrevistar els seus usuaris, obtenint dades i informació per a calcular el nivell de dependència del CO₂ – principal agent causant del canvi climàtic-, de Bellaterra. Juntament amb els resultats, els veïns van aconseguir un full de ruta per a reduir la seva petjada de carboni i optimitzar els recursos disponibles. Aquest document els permetrà reduir la seva petjada de carboni i un considerable estalvi econòmic.

Amb el projecte Bellaterra + Sostenible 2030, Bellaterra vol convertir-se en una urbanització pionera a Catalunya

Tant aquest estudi com la iniciativa de promoure 50 instal·lacions d’autoconsum, s’emmarquen dins de la iniciativa Bellaterra + Sostenible 2030. Un projecte pioner amb el qual vol reduir la seva petjada de carboni i convertir-se a la urbanització residencial més ZEO -zero emissions- i sostenible de Catalunya.

El projecte recull un conjunt d’accions, iniciatives i col·laboracions per tal d’afrontar la nova situació d’emergència climàtica que vivim i fer la seva urbanització més eficient i sostenible. Bellaterra + Sostenible 2030 és un projecte pioner que estan liderant els mateixos veïns i que a més “pretén ser un exemple a seguir per a altres urbanitzacions i nuclis urbans com el nostre” asseguren des de la Junta directiva de la Va unir de Veïns de Bellaterra.

El president, Josep Mª Riba defensa que “aquest projecte és una oportunitat perquè altres municipis i poblacions agafin aquest exemple i comencin a actuar per reduir la seva petjada de carboni, ens trobem en una situació d’emergència climàtica i el moment d’actuar és ara”. “Canviar i adaptar-nos no hauria de ser tan difícil tenint en compte que la majoria d’accions ZEO -zero emissions-, són una inversió que ens permetrà estalviar-nos molts diners en un futur” conclou Riba.

by Z.E.O. | 31 gener 2020 ClimatitzacióEnergiaHàbitat

Read Full Post »

El fin del amor/ Amar y follar en el siglo XXI|SEIX BARRAL

Sinopsi El fin del Amor de Tamara Tenenbaum

Un llibre entre l’autobiografia i el manifest feminista sobre com entenem l’amor avui i a quina trampes i contradiccions ens enfrontem.

Nascuda i criada en una comunitat jueva ortodoxa al cor de Buenos Aires, Tamara Tenenbaum va aprendre els costums afectives i sexuals del món laic com una antropòloga que descobreix una civilització desconeguda.  A partir dels seus estudis de filosofia i la militància feminista, de les converses amb amics i companyes, de la seva pròpia experiència i fins i tot del seu propi cos, recorre en aquest llibre els desafiaments a què s’enfronten avui els i les joves en l’inici de la seva vida com a adults.

El fin del amor explora què passa quan el matrimoni o la parella monògama ja no són un objectiu vital, com ho va ser per als nostres pares i avis.  Des del valor de l’amistat fins a la cultura del consentiment, passant per la maternitat, la solteria, el poliamor, les parelles obertes i el funcionament de les tecnologies del desig com Tinder, Tenenbaum es capbussa en l’univers dels afectes per celebrar la fi  de l’amor romàntic i proposar que, de les seves cendres, surti un amor millor, que faci més lliures a homes i dones.

Tamara Tenenbaum ha escrit poesia i ficció, ha treballat com a docent a la Universitat de Buenos Aires i ha col·laborat en mitjans com El País, Orsai i Vice.  El fin del amor, el seu primer assaig, ha estat un èxit a Argentina, on porta ja set edicions publicades.

Tamara Tenenbaum|Twitter Oficial

Biografia de Tamara Tenenbaum

Tamara Tenenbaum neix a Buenos Aires (Argentina) l’any 1989

Criada en una llar jueva ortodoxa, la seva infància va transcórrer al barri Once de la Balvanera, on encara hi viu la seva mare. El seu pare va morir en l’atemptat a l’AMIA quan ella tenia 5 anys.

A la Universitat de Buenos Aires va llicenciar-se en Filosofia, on treballa ara com a docent. A més, és professora a la Universidad Nacional de las Artes.També exerceix com a periodista literària i cultural a mitjans com Infobae, La Nación, Anfibia, Orsai i Vice, entre altres.

En 2018 va ser guardonada amb el Premi Ficciones organitzat pel Ministeri de Cultura de l’Argentina pel seu llibre Nadie vive tan cerca de nadie. En l’àmbit literari se la considera una dona que intenta transitar la vida a través de vincles sincers, lliures i respectuosos. En una quarta onada d’un feminisme massificat, veus com la de Tenenbaum s’entreteixeixen amb profunditat entre dones que experimenten sensibilitats que alcen la veu.

Read Full Post »

Barcelona supera Madrid per escàs marge en la llista de ciutats més sostenibles d’Europa

Panoràmica de Barcelona des de l’Observatori Fabra / Jordi Play

Les dues ciutats obtenen una nota similar i queden lluny d’Àmtersam, Londres i París, que lideren el rànquing

Barcelona i Madrid es troben entre les 20 ciutats més sostenibles d’Europa, segons l’Índex de Ciutats Europees Sostenibles de Schroders. La capital catalana ocupa el lloc catorzè i la capital madrilenya el quinzè del rànquing, encapçalat per Àmtersam, Londres i París.

L’Índex de Ciutats Sostenibles de Schroders es basa en els perfils de sostenibilitat de les ciutats europees de més d’un milió d’habitants, en què destaquen les urbs que estan complint les seves metes mediambientals d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Les 59 ciutats de l’Índex es classifiquen en funció de 13 polítiques mediambientals igualment ponderades. Aquestes abasten àrees com els objectius de consum d’energies renovables, el transport públic més net, les estacions de càrrega de vehicles elèctrics públics, els plàstics d’un sol ús, la qualitat de l’aire, els plans climàtics, els objectius de neutralitat de carboni i la política de residus.

Més de 50 cases de Bellaterra han instal·lat plaques fotovoltaiques des de 2020|BELLATERRA.CAT

Les puntuacions més altes es basen en la sòlida resposta de les ciutats per fer front al canvi climàtic. Així, Àmsterdam, Londres i París van obtenir puntuacions similars en totes les categories de polítiques, en gran mesura recolzades pels plans climàtics de les ciutats. Els primers llocs de l’índex estan dominats per ciutats d’Europa occidental i septentrional, mentre que les ciutats de nord d’Europa s’han situat gairebé exclusivament en el quartil superior i les urbs d’Europa de l’Est al capdavall de l’índex, amb la excepció de Praga i Sofia.

Pla de zones verdes

En el cas de l’Estat espanyol, Barcelona i Madrid reben les dues ciutats puntuacions similars en totes les categories de polítiques. Els aspectes més destacats de Barcelona inclouen un nou pla de 38 milions d’euros per augmentar el nombre de zones verdes a la ciutat.

L’actual Pla Climàtic 2018-2030 de Barcelona se centra en una sèrie d’àrees per aconseguir el seu objectiu de neutralitat de carboni per al 2050. Aquest pla inclou la millora de l’eficiència energètica en els edificis, l’augment de la generació d’energia solar, un estratègia de residu zero i l’adquisició d’una flota d’autobusos municipals amb baixes emissions de carboni per 2025.

Font: Tot Barcelona

Read Full Post »

A un mes per la 9ª Sansi de Bellaterra (5 i 10km) organitzada per La Sansi,  l’EMD de Bellaterra i la Diputació de Barcelona, ja porten la millor xifra d’inscrits/es de totes les edicions esportives que es celebra durant La Diada 11 setembre.

Recorregut de La Sansi de Bellaterra|@lasansi

La 9ª Sansi de Bellaterra serà de nou una cursa popular, en un entorn idíl·lic i tranquil, amb un recorregut atractiu per aquesta Bellaterra del Vallès Occidental.

Més informació http://www.lasansibellaterra.com

Read Full Post »