
Al barri jueu de Varsòvia hi ha la tomba de Zamenhof, creador de l’Esperanto, una idea moderna i enginyosa de crear una llengua que fos eix de comunicació mundial …. va fracassar per què els imperis prefereixen que la seva llengua sigui la dominant.
La Unesco va declarar el 2017 com l’Any Zamenhof, coincidint amb el centenari de la mort de qui va ser el creador i iniciador de l’Esperanto.
Un personatge que, malgrat ser polonès, ha tingut molta relació amb Sabadell. “Sabadell té la Ronda Zamenhof que és el carrer més antic de Catalunya, d’Espanya i d’Europa dedicat a aquest pensador polonès” Segons el secretari de l’Associació Catalana d’Esperanto, Alfons Tur. De fet, Tur també recorda que la ciutat té “una comunitat molt especial amb més de 100 anys de vida”. En aquesta línia, recorda, que Sabadell acull encara avui dia la seu de l’Associació Catalana d’Esperanto.
FOTO: RADIO SEFARAD

Biografia de Ludwik Lejzer Zamenhof
Infantesa i entorn cultural Modifica
Ludwik Lejzer Zamenhof va néixer el 15 de desembre de 1859 a Bialystok, ara la capital del voivodat de Podlàquia, al nord-est de Polònia. En aquella època, Polònia no existia com a estat i estava dividida entre Àustria, Prússia i Rússia. La ciutat de Bialystok formava part aleshores de l’Imperi Rus i era habitada per polonesos, alemanys i russos de diferents religions.
Amb aquesta diversitat de nacionalitats, religions, llengües i costums, Białystok era un teatre permanent de tensió i d’incidents greus. Des de la seva infantesa, Ludwik Lejzer Zamenhof va qüestionar els mitjans per erradicar els prejudicis de raça, nacionalitat i religió.
Fill de Markus, un professor d’alemany i francès, autor de llibres de text molt coneguts de llengua i geografia, rigorós, molt aferrat a la cultura de l’aprenentatge, i de Rozalia (Liba), una mare sensible i profundament humanitària, el jove Zamenhof s’apassionà ràpidament pels idiomes.
La seva llengua nativa era el rus, però també parlava ídix, polonès. i alemany amb fluïdesa. Més tard va aprendre francès, llatí, grec, hebreu i anglès i també s’interessà per l’italià, el castellà i el lituà, entre d’altres.
Font: Xavier Andreu, Alfons Tur, Wikipèdia