El Carrer de Ricard Opisso de Bellaterra (al plànol oficial apareix com Pintor Opisso). Té una llargada d’uns 120 metres, comenca al Carrer de Casas i Amigó i finalitza al Carrer d’Octavi Bruix.
A la placa apareixen dibuixadades les fulles d’heura (Hedera Hèlix)
Placa del Carrer Ricard Opisso de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT
Ricard Opisso i Sala
Dibuixant i caricaturista.
Tarragona, Tarragonès, 20 de novembre de 1880 — Barcelona, Barcelonès, 21 de maig de 1966
Fill de l’escriptor i periodista Alfred Opisso i Vinyas. Autodidacte, treballà un temps al costat d’Antoni Gaudí, a les obres de la Sagrada Família. Freqüentà la taverna artística els Quatre Gats i publicà el seu primer dibuix a la revista modernista Luz (1898). També exposà a l’establiment de Pere Romeu i publicà a la portada del setmanari Quatre Gats (1899). Començà amb gran empenta, seguint els estils de Toulouse-Lautrec i Steilen. També publicà a Joventut i Pèl & Ploma durant el 1901. L’any 1903 entrà a la redacció de Cu-Cut!, on féu nombrosos dibuixos “esquitxats”, que han quedat com els millors de la seva extensa obra. El 1906 viatjà a París, on col·laborà a Le Rire i a Ruy Blas, Frou-Frou i Fantasio. Tornà a Barcelona i en desaparèixer Cu-Cut! (1912), entrà a L’Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia
A la primera d’aquestes revistes publicà dibuixos de “multituds”, que li donaren gran popularitat. Fets primer amb exigència artística, anaren convertint-se en caricatures aninotades a mesura que creixia l’anomenada del dibuixant i aquest gairebé no donava abast a fer totes les col·laboracions que li demanaven. També col·laborà a Papitu amb el pseudònim Bigre, a El Caloyo i a altres revistes eròtiques. Realitzà també dibuixos per a Hojas Selectas, Mi Revista, Lecturas, La Ilustración Artística, El senyor Canons, TBO, Pocholo i moltes altres publicacions, a més d’il·lustrar contes infantils i fer auques i col·leccions de cromos. L’any 1936 tornà a dibuixar els ambients i personatges de la seva joventut, amb dates de final del segle XIX. Publicà al Diari de Barcelona una sèrie d’articles de records.
Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA
Font: Gran Enciclopèdia Catalana
