El govern espanyol va publicar ahir a la tarda al BOE els detalls de les fases de desconfinament que comencen aquest mateix dilluns, és a dir, sense donar gairebé temps als sectors implicats per preparar-se.
Aquesta és la tònica habitual d’un executiu que, un mes i mig després de la declaració de l’estat d’alarma, encara no és capaç d’actuar amb la diligència esperable en una crisi d’aquesta magnitud. Així, hi ha comerciants que s’han assabentat amb només unes hores d’antelació que necessitaran adquirir mampares de protecció, per exemple, o habilitar espais per fer de vestidors per als treballadors.
Tot i això, aquesta tardança no és el més preocupant. El que a hores d’ara fa dubtar més sobre el procés de desconfinament són els criteris que s’han establert per decidir si una unitat territorial, en el cas de Catalunya les nou regions proposades per la Generalitat, passa d’una fase a l’altra. Resulta que els únics requisits numèrics que s’han posat sobre la taula són la capacitat de tenir entre 37 i 40 llits disponibles en hospitals per a malalts aguts per cada 10.000 habitants i 1,5 o 2 unitats d’UCI.
Resulta molt sorprenent que a la pràctica l’únic criteri vàlid sigui el de la capacitat de resposta del sistema sanitari i no el de la incidència de la malaltia en cada zona o la capacitat de fer tests a la població de manera massiva per aïllar els casos positius. El cas és que el desconfinament s’inicia sense tenir tests suficients ni una fotografia clara de quina és la situació de la malaltia, ja que els resultats de l’estudi serològic que s’està fent no estaran a punt fins a finals de juny.
A més a més, si només es té en compte el nombre de llits s’estarà privilegiant unes zones, les grans ciutats per exemple, per sobre de les rurals, que tenen menys equipaments sanitaris. I a sobre aquestes zones són les que tenen precisament menys incidència de la malaltia i tindria tot el sentit que poguessin desconfinar-se abans.
L’ideal seria tenir un coneixement més exacte de la situació, fins i tot a l’hora de decidir les unitats territorials de referència. Segurament els tests ràpids ens podrien aportar molta més informació, tot i els dubtes sobre la seva eficàcia i el debat existent entre els científics. Però almenys hauríem de poder saber de manera aproximada quin percentatge de la població catalana està infectada i com es reparteix territorialment l’impacte del covid-19. Així, per exemple, un estudi fet a la ciutat de Nova York indica que un 20% dels seus habitants han passat la malaltia. Aquí no en tenim ni idea.
El que sí que acompanya de moment són les xifres. A l’espera dels temuts rebrots, les dades indiquen que l’impacte de la malaltia s’ha reduït molt en les últimes setmanes. És especialment remarcable la millora de la situació a les UCI, on en aquests moments hi ha menys de 600 ingressats amb covid-19, quan n’hi havia arribat a haver 1.500. La corba s’ha doblegat. Ara el que cal és mantenir la pressió per controlar-la al màxim fins que hi hagi vacuna.
BELLATERRA.CAT 