Aquests dies de confinament, bastants nens i nenes han respirat alleujats perquè no han hagut d’anar a escola.
I no perquè no els agradi estudiar sinó perquè així s’han estalviat l’assetjament que patien per part dels seus companys i que possiblement no han explicat a ningú, ni als seus pares ni als mestres. Per vergonya o per por. Avui és el Dia Mundial Contra el Bullying i és important recordar-ho perquè aquests dies poden servir per conèixer millor el que suposa aquesta plaga, tenir més comunicació amb els menors a casa i aprendre així a identificar millor si algun en pot ser víctima o, també, si en pot ser el causant. Segons un estudi d’Unicef, al món hi ha 246 milions d’infants que en són víctimes, i a l’Estat, a cada aula d’ESO, hi ha almenys dues víctimes de bullying o cyberbullying. Però, tot i que els assetjaments a secundària tenen més ressò, perquè a vegades desemboquen en el suïcidi de la víctima o en denúncies més públiques, se sap per altres estudis que un de cada tres infants el pateix a les escoles de primària a Catalunya.
L’assetjament, com es pot veure molt bé a l’interactiu de la web i al dossier d’avui al paper, és un problema complex sobre el qual hi ha molts falsos mites. Alguns encara pensen que és una exageració, que són coses de nens i que no cal fer-hi res perquè superar-lo els fa més forts. Falses creences que permeten que el problema es perpetuï sense prendre mesures efectives que el vagin erradicant. Cal recordar, però, que el nivell de violència, física o psicològica, que suposa no es pot minimitzar i que en cap cas s’ha de justificar, perquè té derivades que poden ser greus en molt casos.
És important identificar bé què és bullying i què no ho és per saber com actuar. Ni cada baralla entre nens és un assetjament ni tampoc una befa continuada i pública al carrer o a les xarxes és “una simple broma de nens”. I és que, amb l’ús abusiu de les xarxes socials que fan molt nens i adolescents ha sorgit la variant digital del bullying, el que es coneix com a cyberbullying. De moment, sembla que aquesta variant no ha augmentat arran del confinament, segons indica Josep Fígols, cofundador de l’apli B-resol, que fan servir ja 70 centres educatius i que posa en contacte les víctimes o els companys de classe amb els professors de manera anònima. En canvi, B-resol sí que ha permès detectar problemes de violència a l’interior de les llars que ara han aflorat. Aquesta violència, segons expliquen els experts, té un clar vincle amb el bullying, no sols pel que fa a les víctimes sinó sobretot als agressors, que sovint exterioritzen la ràbia i frustració que els causa projectant-la contra els que identifiquen com a més dèbil a les escoles.
És important agafar-se seriosament aquest problema i per això el més important és no callar. El silenci dels observadors, els que veuen el que passa però no en diuen res, és el que facilita que es pugui produir el bullying. No hi pot haver tolerància ni indiferència davant cap agressió. Si l’entorn no li dona suport ni li riu les gràcies, l’agressor deixa d’agredir. Mestres i pares han d’estar atents per llegir-ne bé els senyals i també per ajudar i animar a trencar aquesta llei del silenci còmplice.
BELLATERRA.CAT 