Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Confinament’

Persones grans, i també joves, que han hagut de morir soles mentre els seus familiars se sentien impotents i ara no saben com gestionar el dol perquè no van poder fer un comiat que els ajudés a tancar la ferida.

Pares i mares teletreballant com poden mentre els seus fills els reclamen constantment i els retreuen que no estan prou per ells; nens que se senten desemparats perquè de sobte, de la nit al dia, han deixat de veure els amics, els mestres i els avis, i a casa els diuen a tota hora “Ara no, carinyo, que no puc”. Gent que viu sola i porta setmanes sense una abraçada ni un somriure. Adolescents que veuen com de cop els han robat el seu món i se senten més sols que mai. Les situacions són múltiples i moltes han afectat en molt poc temps milions de persones a tot el món.

Ja fa setmanes que la Generalitat ha posat en marxa una aplicació per mirar de donar suport psicològic i pal·liar l’aïllament social. Un estudi internacional, liderat per Open Evidence, una empresa relacionada amb la UOC, revela que la salut mental del 46% dels espanyols està en risc. L’ONU també alerta que la pròxima crisi pot ser de salut mental i anima els estats a preparar plans per donar suport a les persones que poden patir seqüeles del confinament. Serà un tema important en els pròxims mesos perquè seran moltes les persones a qui aquest període d’angoixa, pors i estrès hauran deixat cicatrius que no sabran com gestionar. Caldran plans i un reforç del sistema sanitari no només per controlar la pandèmia, que encara està activa, sinó també per atendre aquesta nova casuística.

El dossier d’avui aborda alguns dels aspectes de la factura emocional del coronavirus, i diversos experts, com metges, psicòlegs o sociòlegs, hi expliquen quines poden ser aquestes seqüeles i per on caldrà actuar. Preveuen, per exemple, un augment de les consultes mèdiques de gent amb angoixa que té por de sortir de casa; també més baralles al carrer, perquè ara ha quedat clar que de l’actitud de cadascú en depèn també la salut dels altres i hi haurà més intransigència amb qui se salti els protocols alhora que més rebel·lia respecte al control constant… Alerten també de la temptació d’una sobremedicació per combatre les ferides emocionals, especialment amb els dols no fets.

És cert que hi ha el perill que aquest malestar social l’aprofitin els populismes, però també es pot veure com una oportunitat per canviar les coses. La lectura positiva també hi és. La societat en el seu conjunt ha sigut solidària. Hi ha hagut milers de casos de generositat, d’ajuda mútua als barris, a les finques, entre veïns. I en conjunt s’ha demostrat que som resilients. Que podem fer-ho. Que som prou forts per aguantar-ho. I aquesta és una seqüela positiva que ens convé no oblidar.

Read Full Post »

Aquests dies de confinament, bastants nens i nenes han respirat alleujats perquè no han hagut d’anar a escola.

I no perquè no els agradi estudiar sinó perquè així s’han estalviat l’assetjament que patien per part dels seus companys i que possiblement no han explicat a ningú, ni als seus pares ni als mestres. Per vergonya o per por. Avui és el Dia Mundial Contra el Bullying i és important recordar-ho perquè aquests dies poden servir per conèixer millor el que suposa aquesta plaga, tenir més comunicació amb els menors a casa i aprendre així a identificar millor si algun en pot ser víctima o, també, si en pot ser el causant. Segons un estudi d’Unicef, al món hi ha 246 milions d’infants que en són víctimes, i a l’Estat, a cada aula d’ESO, hi ha almenys dues víctimes de bullying o cyberbullying. Però, tot i que els assetjaments a secundària tenen més ressò, perquè a vegades desemboquen en el suïcidi de la víctima o en denúncies més públiques, se sap per altres estudis que un de cada tres infants el pateix a les escoles de primària a Catalunya.

L’assetjament, com es pot veure molt bé a l’interactiu de la web i al dossier d’avui al paper, és un problema complex sobre el qual hi ha molts falsos mites. Alguns encara pensen que és una exageració, que són coses de nens i que no cal fer-hi res perquè superar-lo els fa més forts. Falses creences que permeten que el problema es perpetuï sense prendre mesures efectives que el vagin erradicant. Cal recordar, però, que el nivell de violència, física o psicològica, que suposa no es pot minimitzar i que en cap cas s’ha de justificar, perquè té derivades que poden ser greus en molt casos.

És important identificar bé què és bullying i què no ho és per saber com actuar. Ni cada baralla entre nens és un assetjament ni tampoc una befa continuada i pública al carrer o a les xarxes és “una simple broma de nens”. I és que, amb l’ús abusiu de les xarxes socials que fan molt nens i adolescents ha sorgit la variant digital del bullying, el que es coneix com a cyberbullying. De moment, sembla que aquesta variant no ha augmentat arran del confinament, segons indica Josep Fígols, cofundador de l’apli B-resol, que fan servir ja 70 centres educatius i que posa en contacte les víctimes o els companys de classe amb els professors de manera anònima. En canvi, B-resol sí que ha permès detectar problemes de violència a l’interior de les llars que ara han aflorat. Aquesta violència, segons expliquen els experts, té un clar vincle amb el bullying, no sols pel que fa a les víctimes sinó sobretot als agressors, que sovint exterioritzen la ràbia i frustració que els causa projectant-la contra els que identifiquen com a més dèbil a les escoles.

És important agafar-se seriosament aquest problema i per això el més important és no callar. El silenci dels observadors, els que veuen el que passa però no en diuen res, és el que facilita que es pugui produir el bullying. No hi pot haver tolerància ni indiferència davant cap agressió. Si l’entorn no li dona suport ni li riu les gràcies, l’agressor deixa d’agredir. Mestres i pares han d’estar atents per llegir-ne bé els senyals i també per ajudar i animar a trencar aquesta llei del silenci còmplice.

Read Full Post »