BELLATERRA.CAT

Can Fatjó dels Aurons de Bellaterra (Una mida de 4 camps de futbol i 70 metres de profunditat)

Foto: Plataforma Cerdanyola sense abocadors

Ara ens diuen (les autoritats polítiques i administratives) que ben aviat començarà la 1ª fase de la “remediació”, que no descontaminació, de Can Planas. Per que els tòxics restaràn allí. Remeiar vol dir que conviurem amb la malaltia i el perill.

Aquests 16 abocadors son potencials càncers per a una població de 200.000-225.000 persones que viuen 5 Kms. a la rodona del focus. Cerdanyola, Ripollet, Barberà i Badia afectades 100%. Sant Cugat, Montcada, Sabadell i Sant Quirze no tenen tota la població dins d’aquest àmbit.

Als llocs d’origen d’aquests tòxics van pensar que sortia a compte pagar transport i abocament clandestí per desfer-se fraudulentament del material que ells originaven i per Llei obligats a regenerar o precintar amb garanties de no contaminar. A Cerdanyola trobaren un mode molt més econòmic de solucionar-ho amb l’ajut i complicitat de les autoritats locals, empresaris i propietaris i concessionaris dels clots d’extracció d’argila. Tot això ben documenat.
I tot per aplicar un principi senzill d’Economia: abaixant els costos augmentem els beneficis. Quan, per un accident, una erupció de lava amb tot de tòxics per terra, aigua i aire posa al descobert el 2004 el que hi ha enterrat, ens assabentem que fins i tot a la Generalitat s’estava al corrent de totes les irregularitats. Molts tècnics de l’AMB, Medi Ambient,etc. intervingueren per desviar, encobrir,etc. el que amaga el subsòl dels terrenys del CD.
Quan es parla de “netejar”, no ens diuen que volen baixar el grau de contaminació a nivells legals, sempre troben la forma de “fer compatible” la contaminació present amb uns predeterminats usos d’aqueix territori. I tot això per què? Es que costa molts diners el netejar be. I qui fa el balanç cost/benefici? Doncs l’inversor que vol treure el màxim profit dels diners.
Mirem-ho, però, de un altra forma. Al anterior escrit meu sobre aquest tema ja deia que descontaminar requereix personal tècnic i força laboral menys qualificada ( va des de moure les terres fins a deixar-les “netes” i confinar els tòxics. Els llocs de treball generats multiplicat pel temps requerit be serà un bon actiu:salaris, impostos,recerca (pot generar patents),etc. Els terrenys, a Dret de Llei, passaran de ser un passiu (ep! si al Registre ho hem anotat com cal) a tenir un actiu (terrenys nets).
I els morts i afectats pels càncers degut a la contaminació? Quin valor els assignem? I aquí faig meu el que he sentit de economistes reconeguts: “ solo los necios confunden valor y precio”. Les darreres estadístiques (2008-2012) donen anualment 48.171 diagnosticats de càncer a Catalunya i els que acabaren morts en foren 16.554, quasi un terç. Si ho apliquem al radi afectat nostre ens surt la xifra de uns 500 morts. Si apliquem l’augment degut als càncers assenyalats a Environtment International, citat sota l’epígraf “Contaminació/Salut/Negocis” ens surt la xifra de incidència”promig” de 50-75 defuncions addicionals anuals en aquesta zona. I la pregunta ( en Ciència Econòmica) es: Quin valor, quin benefici expressat en euros ( €) te salvar aquestes vides? Algú pot posar la xifra?. Apart i relacionat amb això podem afegir la vàlua o valor de la Natura amb tots els seus serveis mediambientals que son suport de vida.

Roger Caballé-Ciutadà de Cerdanyola

http://www.cerdanyolainforma.com

Read Full Post »

Projecte per pacificar La Rambla de Barcelona, amb més càmeres de trànsit, ampliació de voreres i velocitat màxima de 20 km hora, recollida selectiva de residus porta a porta, etc., Declarar-la zona oficial de conservació i rehabilitació i dret de compra de pisos per part de l’Ajuntament de Barcelona”

Maria Ortega

Com si fos un poble de muntanya en risc de quedar despoblat per la falta de gent jove, la Rambla de Barcelona està desplegant la seva estratègia per seduir veïns. L’amenaça, en aquest cas, és consolidar del tot la pèrdua de caràcter propi i de vida de barri, i que l’artèria quedi engolida per la massificació turística. Repoblar la Rambla és l’objectiu clau del projecte de reforma que es redactarà un cop culmini el procés participatiu que va començar al novembre. La intervenció la capitaneja l’equip Km-ZERO, liderat per l’arquitecta i exregidora Itziar González, que té previst presentar la seva proposta el 19 de juny, després d’un extens procés de coproducció amb els veïns. El projecte inclourà mesures com ara que el consistori tingui prioritat per adquirir pisos a la Rambla -declarant la zona àrea de conservació i rehabilitació- o portar-hi espais d’ús veïnal, com ara un casal de barri. Segons les últimes dades oficials hi viuen 1.033 persones, però els càlculs dels veïns divideixen aquesta xifra entre tres. “Som una espècie en extinció”, reflexiona Eduard Elías, un dels resistents.

Al Pla de l’Os de Joan Miró es projecte un Memorial dedicat a les víctimes de l’atemptat terroriste del 17 d’agost de 2017

L’objectiu que es marca la reforma, com recullen els documents de conclusions, és “rescatar” la Rambla. “El procés s’està fent en grups de treball cooperatius per aconseguir una cosa que ara no passa, que és que la gent es torni a sentir la Rambla com un lloc propi, que es creï una comunitat”, remarca la regidora del districte, Gala Pin. Un dels eixos que ja es perfila com a prioritari és el de donar més protagonisme al vianant. El que es planteja és fer que les voreres laterals puguin guanyar espai i que al conjunt de la Rambla hi hagi un únic carril de circulació per sentit i reduir la velocitat dels 30 km/h als 20 km/h. També es proposa aplicar la restricció d’accés de vehicles per mitjà de càmeres al carril de baixada, com ja funciona al de pujada.

A més, s’estudia donar més protagonisme als passos de vianants en encreuaments clau com el del carrer Ferran o el de Canuda i, fins i tot, apujar-los per posar-los al mateix nivell que la calçada. Aquestes mesures s’enfoquen a fer més proporcional el dibuix de l’espai amb l’ús que se’n fa: un 90% dels usuaris de la Rambla són vianants. En dies feiners hi entren 287.000 persones, i els caps de setmana la xifra s’enfila fins a les 352.000. Es planteja reduir la circulació d’autobusos per la Rambla, millorar el servei del bus de barri i connectar millor el Raval i el Gòtic. Entre les propostes que es volen estudiar hi ha la d’implantar un sistema de recollida de residus porta a porta. L’avantprojecte haurà de recollir, també, el memorial que es va decidir col·locar després de l’atemptat del 17-A. S’ubicarà a la zona del pla de l’Os.

El projecte s’haurà de cenyir al pla d’ordenació que el consistori va aprovar el 2016 i que fixa mesures com ara retirar les parades en què s’han reconvertit els antics ocellaires. El que hi ha a la part central de la Rambla és un dels punts calents del debat. “És una lluita entre els laterals i el centre”, critica la presidenta de l’associació d’exocellaires, Mònica Trias, que remarca que ells eren aquí abans que s’acumulessin les botigues de souvenirs. Des d’Amics de la Rambla, en canvi, s’apressen a retirar aquestes parades i demanen que, en paral·lel a la redacció del projecte, es vagin fent alguns dels canvis aprovats. De moment, el que sí que es recull com a proposta és que aquests punts de venda recuperin el disseny d’Antoni de Moragas.

Per a molts dels veïns, com Maria Mas, de l’Associació del Casc Antic, les últimes propostes de canvi que s’han fet han sigut una decepció, però la manera com s’ha conduït el procés ara és esperançadora. Mas apunta, però, que els canvis a la Rambla sempre són “difícils” pels “grans interessos” que hi ha.

http://www.ara.cat

Read Full Post »

Pastis fondant Made in Bellaterra| Bellaterra.Cat

DIA INTERNACIONAL DE LES MARES “Sense vosaltres no tindríem món”

El 40 per cent de les llars monoparentals a Catalunya estan en situació de pobresa. I d’aquestes, el 22 per cent pateixen pobresa severa. Una situació que afecta sobretot les dones, ja que la gran majoria de llars monoparentals catalanes tenen una dona al capdavant.

Coincidint amb el Dia de la Mare, l’ONG Save the Children denuncia la situació d’aquestes dones, que tenen greus problemes per fer-se càrrec de les despeses de la llar i la criança dels fills. Una situació que s’agreuja per la falta d’oportunitats laborals i per una comptabilitat impossible.

Emilie Rivas, responsable de Polítiques d’Infància de l’organització a Catalunya, retrata la dificultat d’assumir les despeses dels fills i la llar, sovint estant a l’atur:

” S’ajunten a totes les despeses a les quals ha d’afrontar qualsevol família; això vol dir lloguer, alimentació, totes les despeses relacionades amb l’educació dels fills, però només ingressen un sou; si l’ingressen perquè, en general, el 52 per cent de les famílies de les mares soles amb fills, no treballen, estan a l’atur.”

Una situació de precarietat que incideix sobre la seva salut perquè no poden afrontar els tractaments que no recull la Seguretat Social, si necessiten ulleres o han d’anar al dentista, i sovint no reben ajuda per gestionar els problemes emocionals que tenen:

“Una de cada tres dones soles amb fills a càrrec no tenen ningú a qui acudir quan sorgeix un problema. I això, sumat a totes les despeses, sumat al fet que no troben feina, sumat al fet que han de tenir cura dels fills i de la casa, això genera un desgast físic i provoca angoixa i depressió.”

Read Full Post »

Els veïns i comerços de Bellaterra viuen amb preocupació les opinions d’Alvar Roda i Jordi Tardòs aparegudes als mitjans de comunicació Bellaterra Diari i també avançades el pasat mes d’abril al Tot Bellaterra sobre els greus problemes econòmics i de gestió al Club Bellaterra, tota una institució esportiva històrica del nostre poble.

Al “Boletín Oficial del Registro Mercantil” tenen publicats els noms la Junta oficial del Club Bellaterra i seria desitjable que aquests directius ajudesin a respondre i donar tranquilitat als veïns i comerços de Bellaterra per evitar un cúmul de més problemes i mals entesos.

Empresa CLUB BELLATERRA 2005 SL

Publicación en el BORME de los siguientes nombramientos:

PRESIDENTE:

*Fau Risques Jorge

VICEPRESIDENTE:

*Roda Fabregas Alvar

TESORERO:

*Sirera Escuer Miquel

CONSEJEROS:

*Fau Risques Jorge

*Roda Fabregas Alvar

*Rossines De Temple Marcos

*Sirera Escuer Miquel

*Tardos Jorba Jordi

*Corominas Enrich Montserrat

*Rosell Fontanet Josepa

*Alemany Costa Josepa

*Riart Ros Josep

*Rio Charles Carles

*Armengol Company Jordi

SECRETARIO:

Rossines De Temple Marcos

Read Full Post »