Quim Torra i Pla, 131e. President de la Generalitat de Catalunya|CCMA
La família de Quim Torra prové de Santa Coloma de Farners, on encara hi viu la seva mare, ja viuda,[4] i on el seu pare fou regidor d’urbanisme el 1991.[5] La família es va establir a Blanes arran de la feina del pare, un enginyer químic que treballava a l’empresa Sociedad Anónima de Fibras Artificiales, més coneguda pel seu acrònim SAFA. Era un home vinculat al catalanisme polític i gran afeccionat a la lectura. Quim Torra va néixer a Blanes i va passar els seus primers anys en un dels habitatges de la colònia industrial d’aquesta empresa,[6] que també disposava d’escola i on va estudiar fins a cinquè.[7] Posteriorment, la família es va traslladar a Barcelona, quan van nomenar al pare directiu de l’empresa. Quim Torra va estudiar des de llavors al Col·legi Sant Ignasi de Barcelona, més conegut com els Jesuïtes de Sarrià.[4] Posteriorment, els seus pares retornarien a Santa Coloma, on tenen la casa pairal.
Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (1985), entre 1987 i 2007 Quim Torra va treballar com a advocat i directiu a l’empresa asseguradora Winterthur, els dos darrers anys establert a Suïssa. Un d’ells, sol, baixant a Catalunya els caps de setmana, i l’altre, ja amb la família. Quan l’empresa fou adquirida per AXA, l’empresa li fa oferir continuar al seu càrrec a Madrid, però no el va convèncer, i va deixar l’empresa.[8] El mateix Torra explicà la seva experiència d’aquests anys a Ganivetades suïsses. Viatge (d’anada i tornada) al cor del management i del capitalisme salvatge, un llibre editat pel seu amic Jaume Ciurana. Mentre esperava a Suïssa que acabés el curs escolar dels seus fills, va començar a investigar sobre la figura d’Eugeni Xammar, periodista català que havia treballat per a les Nacions Unides a Ginebra. Va ser la seva porta d’entrada al periodisme en català dels anys 20 i 30. Va decidir llavors començar una nova etapa professional i van tornar a Barcelona.[1][4]
Torra està casat amb Carola Miró, mestra, amb qui té tres fills, dues noies i un noi, la Carola, el Guillem i l’Helena.[4][9]
Etapa com editor i activista
<img alt=”” src=”//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Quim_Torra.JPG/220px-Quim_Torra.JPG” width=”220″ height=”150″ class=”thumbimage” data-file-width=”640″ data-file-height=”436″>
Quim Torra recollint el premi Carles Rahola d’assaig a Girona
Va ser llavors, el 2008, quan va fundar l’editorial A Contra Vent, des d’on va començar a desenvolupar una intensa activitat de recuperació de la tradició literària i periodística catalana, especialment de l’època de la Segona República Espanyola i l’exili.[1]
El 8 d’octubre de 2009 va obtenir el premi Carles Rahola d’assaig per la seva obra Viatge involuntari a la Catalunya impossible, en el marc dels Premis Literaris de Girona. En aquest assaig rescata l’obra i la trajectòria de diversos periodistes catalans de l’època de la Segona República Espanyola, entre els quals hi ha Just Cabot, Francisco Madrid, Àngel Ferran, Lluís Capdevila i Manuel Fontdevila.
El febrer de 2011 va substituir Agustí Bassols com a president de l’associació independentista Sobirania i Justícia[10] i el mes següent va ser elegit al consell permanent de l’Assemblea Nacional Catalana. El mateix any va presentar amb l’advocat Jordi Cortada una demanda contra la sentència de l’Estatut al Tribunal Europeu dels Drets Humans, que va ser rebutjada el 2012.[11]
El mateix 2011 els regidors Antoni Vives i Jaume Ciurana (CiU)[4] el van fitxar com a gerent de l’empresa municipal barcelonina Foment de Ciutat Vella l’any 2011,[1] i l’any següent, va ser nomenat director del Born Centre Cultural,[12] on va dirigir el procés de museïtzació de les ruïnes del jaciment del Born que es conserven al sòl de l’antic mercat, que corresponen a la Barcelona de 1716. El maig del 2015 va ser nomenat director de la Revista de Catalunya.[13]
Va ser vicepresident d’Òmnium Cultural entre 2013 i 2015,[14] des d’on va proposar fer una llista sense polítics de cara a les eleccions al Parlament de 2015. Una enquesta encarregada per Òmnium donava a la proposta 70 diputats.[15] La proposta va ser estudiada per diversos partits, però no va rebre el suport d’Artur Mas, i finalment es va convertir en la candidatura Junts Pel Sí.[16][17] Muriel Casals es va incorporar a les llistes d’aquesta candidatura, i per aquest motiu el 21 de juliol de 2015 Quim Torra va ser proclamat president de l’entitat de manera interina.[18] Mantindria el càrrec fins al desembre del mateix any, quan l’assemblea de socis va escollir una nova junta directiva encapçalada per Jordi Cuixart i Navarro.[2][19]
Després de les eleccions municipals de 2015, i amb l’entrada de Barcelona en Comú al consistori, Torra va deixar la direcció del Born Centre Cultural. El 7 de març de 2016 fou nomenat director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya, i el mateix any va recolzar Liz Castro com a presidenciable a l’ANC.[20]
Com a articulista, col·labora en diversos mitjans, fent d’articulista a El Punt Avui, Nació Digital, El Temps, El matí digital, l’Esguard, i ocasionalment al diari Ara.[21][22]
Etapa política
Vinculat al corrent crític d’Unió Democràtica de Catalunya anomenat El Matí, a finals de setembre de 2009, va publicar un article on anunciava que s’havia adherit a Reagrupament.[23] Reagrupament estava liderat per Joan Carretero i Rut Carandell, cunyada de Quim Torra.[4] El partit no va obtenir cap escó a les eleccions al Parlament de 2010. El 2011 Oriol Junqueras el va tantejar com a possible candidat per Girona, però ho va descartar.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 es va presentar com a 11è candidat a la circumscripció per Barcelona, on fou escollit diputat amb la llista de Junts per Catalunya.[24][25]
El 10 de maig de 2018 va ser suggerit com a candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya per Carles Puigdemont.[3] El debat d’investidura se celebra entre dissabte 12 i dilluns 14 de maig de 2018. Fou investit President de la Generalitat de Catalunya el 14 de maig de 2018.
BELLATERRA.CAT 