Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Novembre de 2014

«El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, després de la mobilització del 9 de novembre passat i en la perspectiva de la properacelebració d’unes eleccions anticipades que prenguin el caràcter deplebiscitàries i donin l’aval definitiu a la constitució de l’Estat Catalàindependent, vol fer pública aquesta

DECLARACIÓ DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT

ANTECEDENTS

1.- El Full de ruta de l’ANC

Quasi vuit mesos després de l’aprovació del Full de ruta a l’Assembleageneral de Tarragona (05/04/2014), les etapes incloses en la Via A del Full de Ruta ja han estat superades.

L’escenari c) preveu la celebració d’unes eleccions de caràcter plebiscitari sino ha estat possible celebrar una consulta amb plenes garanties democràtiques. És en la fase on ens trobem ara.

2.- La valoració del 9N

La jornada del 9 de novembre ha representat un punt de no retorn en elprocés d’independència nacional. Aquesta nova mobilització s’hamaterialitzat en una votació que ha superat les xifres de qualsevol mobilització precedent i en la signatura massiva de la denúncia contral’Estat espanyol davant les principals institucions internacionals. L’actitudintransigent del Govern espanyol i una utilització política del poder judicial més pròpia de règims passats, ha contribuït a la mobilització massiva delpoble català d’aquest 9N que ha plantat cara als intents involucionistesimpulsats per les elits espanyoles.

La forma en què s’ha hagut de celebrar aquest 9N, fa necessari que elresultat aconseguit hagi de ser confirmat. Com que no ha estat possible fer-ho mitjançant un referèndum o una consulta legal, caldrà fer-ho mitjançant unes eleccions que es dotin d’un caràcter plebiscitari i que ofereixin un resultat amb una lectura inequívoca. Cal, doncs, centrar l’oferta en els punts comuns i evitar la lluita partidista, que podria portar al desànim d’una part important de l’electorat o, pitjor encara, a la impossibilitat d’una lectura clara dels resultats per part de les institucions internacionals i dels altres estats a qui demanarem el reconeixement.

El 9N, per com es va desenvolupar, ens ha ofert una lliçó inesperada: una part important de la ciutadania catalana ha estat conscient que, votant,desconnectava de l’Estat espanyol i que començava a construir una nova legalitat, la catalana. Alhora, el 9N ha mostrat que la ciutadania ha pres, definitivament, el protagonisme del procés.

3. El paper de l’ANC

A partir de les eleccions que cal celebrar al més aviat possible, cal construir els espais de sobirania que ens permetin avançar en la construcció del nou Estat i les estructures socials i polítiques necessàries per disposar de les eines que facin possible fer un país molt millor, on valgui la pena viure-hi, que combati la corrupció, la precarietat i la pobresa.

És en aquest marc que el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha fet un procés intern per decidir el posicionament de l’ANC enrelació amb les eleccions previstes en aquesta fase del procés, la valoraciódel 9N i el paper de l’ANC en aquest futur immediat. Com a resultat d’aquest procés de debat intern i del posterior debat del Secretariat Nacional fem pública aquesta

PRESA DE DECISIÓ

1.- Després del 9N el camí per obtenir un mandat democràtic clar i definitiu, que avali que la majoria social del poble català vol la constituciód’un Estat català, passa per la celebració d’unes eleccions “autonòmiques”de caràcter plebiscitari. Aquestes eleccions han de ser la constatació definitiva del suport majoritari del poble català a la constitució del nou Estat, el seu resultat ha de ser inequívoc i ha de poder ser llegit, internacionalment, com a base suficient per iniciar les converses per al reconeixement internacional de l’Estat català.

2.- Aquestes eleccions han de permetre la formació d’un Parlament i d’unGovern que garanteixin el funcionament de l’administració pública d’acord amb criteris de regeneració democràtica i de justícia social i per crear lesestructures del nou Estat, mentre es generen els espais de sobirania necessaris que demostrin els beneficis de la independència.

3. La data de celebració d’aquestes eleccions ha de fer-se pública al mésaviat possible, amb l’objectiu de tenir constituït el nou Parlament durant laprimavera de l’any vinent. La proposta de l’ANC de celebrar-les el propermes de febrer és possible si les forces polítiques i socials que donem suport a aquest procés ens posem a treballar immediatament.

4.- Considerem que la proposta feta pel President de la Generalitat el passat dia 25, representa un important salt endavant en el procés de constitució del nou Estat català. Aquesta proposta és un bon punt de partida per fer possible la construcció d’una àmplia unitat política i socialentorn d’una candidatura transversal que tingui com a principal objectiu l’assoliment de la independència nacional en el termini més breu possible.

L’ANC assumeix el repte i es compromet a implicar-se a fons perquè siguipossible la configuració d’una candidatura d’aquestes característiques, que respon a les propostes recollides en el nostre Full de ruta i que representi i inclogui totes i cadascuna de les diverses sensibilitats socials i polítiques del sobiranisme.

5.- Una candidatura així només serà possible des de la unitat política i social que ha anat construint-se durant aquest procés i que cal enfortir a partir d’ara. Aquest enfortiment ha de ser el resultat d’un treball col·lectiuque persegueixi la cerca dels punts de coincidència i comenci per definir el “què” i el “com” per decidir, a continuació, el “quan” i només en última instància el “qui”.

6.- De la mateixa manera que hem treballat unitàriament per superar les dificultats sorgides en el moment en què la celebració del 9N va perillar, cal mantenir els espais unitaris de treball per avançar en aquest procés i per construir els acord necessaris que assegurin la celebració de les eleccions com a mitjà per assolir els objectius abans esmentats.

7.- Durant aquesta fase del procés d’independència és fonamental continuar ampliant la majoria social i consolidar la cohesió social.

L’Assemblea reforçarà els instruments, recursos i estructura per assolir aquests dos objectius i per ampliar les aliances necessàries per aconseguir- los.

Els eixos principals del nostre treball seran: l’acció política, la pedagogia sobre els beneficis de la independència, la creació permanent i progressivad’espais de sobirania i la mobilització.

Cornellà de Llobregat, 29 de novembre de 2014.»

IMG_3945.JPG

Read Full Post »

IMG_3938-0.JPG

IMG_3937-0.JPG

Read Full Post »

El conseller de la Presidència i portaveu del govern, Francesc Homs, ha garantit que el procés segueix endavant ‘amb més força que mai’ malgrat la querella que ha presentat el fiscal general de l’estat espanyol, Eduardo Torres-Dulce, contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vice-presidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau.

‘No volem formar part d’un estat on facilitar la llibertat d’expressió és penalitzat i és motiu de querella. No volem formar part d’una manera de fer d’aquestes característiques quan el que es fa des de Catalunya és facilitar la llibertat d’expressió’, ha argumentat en declaracions a l’ACN.

El fiscal general de l’estat espanyol, Eduardo Torres-Dulce, ja ha presentat la querella contra el president Artur Mas, la vice-presidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau per quatre delictes de desobediència greu, prevaricació, malversació de fons públics i usurpació de funcions.

IMG_3877.JPG

Read Full Post »

El periodista Enric Juliana constata avui en un article a ‘La Vanguardia’ que la querella que el Fiscal General de l’Estat ha decidit interposar contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega, i la consellera Irene Rigau per posar les urnes el 9-N, “reforça políticament” al president. En l’article, Juliana fa referència a aquest fet, a les declaracions del cap de l’Estat Major de l’Exèrcit i a les paraules del cardenal Antonio Cañizares sobre Espanya: “La relació de l’Estat amb Catalunya es diu querella, el cap de l’Exèrcit veu la metròpoli en perill i el cardenal més amic del Govern escriu que Espanya està que crema”.

El periodista explica que “la querella pretén ser, en primera instància, un gest d’autoritat davant el públic conservador espanyol, el nucli dur, atònit, nerviós i irritat després del 9-N català: gent votant malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional. Després d’un octubre terrible per a la credibilitat del sistema polític espanyol, sobre el president del Govern comença a pesar l’estigma del governant lent, que confia massa en el pas del temps com a mètode per afrontar els problemes més complexos i delicats”.

A més, recorda que “les enquestes són molt negatives per al PP i falten set mesos per a unes eleccions locals i regionals que es presenten enverinades”. Sobre la querella, afirma que “el primer efecte serà una onada de solidaritat catalanista, que anirà més enllà dels 2,3 milions de persones que van participar en la consulta succedània” i avisa que convida Mas “a convocar eleccions anticipades a Catalunya abans que arribi la primavera”.

Segons Juliana, aquestes tres estampes coincideixen amb el tercer aniversari de la victòria del Partit Popular en les eleccions del 20 de novembre del 2011: “Avui fa tres anys, Mariano Rajoy va aconseguir convèncer a 10,8 milions d’electors que la solució a la crisi passava per les seves mans. Va obtenir una contundent majoria absoluta i va decidir afrontar en solitari la greu situació, sense pactes polítics, sense pactes socials, sense pactes territorials”.

IMG_3856.JPG

Read Full Post »

IMG_3855.PNG

IMG_3854.PNG

IMG_3853.PNG

Read Full Post »

S’anuncia una querella per desobediència i prevaricació contra Artur Mas i Joana Ortega, que podrien anar acompanyats per algun conseller com Irene Rigau o Ramon Espadaler. La desobediència requereix que les autoritats es neguin obertament a donar compliment a una resolució judicial o mandat d’un superior. Obertament és desobediència contumaç davant ordres formals i directes, no els subterfugis o dilacions. Aquesta ordre no consta. A més, ni Mas ni Ortega, en virtut del constitucional principi d’autonomia política, estan subordinats a ningú.
Quedaria no atendre un mandat judicial. Tampoc existeix ordre directa dirigida a ells d’execució d’una resolució judicial. Les dues providències del TC no tenen motivació donat el seu automatisme. És més: amb la segona demanda davant el TC, el Govern no va promoure un incident d’execució de la providència de 29 de setembre, sinó que va instar un nou plet. Això és una mostra que no existeix incompliment obert.
Per tant, el que està en joc és, de fet, la voluntat del Govern, no una voluntat judicial primigènia. A més a més, ¿el TC és un autèntic òrgan jurisdiccional? No s’integra en el poder judicial ni materialment ni formalment; ni està sotmès al CGPJ. Quan el seu president va ocultar la seva militància al PP, el mateix TC, per unanimitat, va decretar que no havia incomplert cap mandat, perquè la Constitució no ho prohibia. En el nostre sistema, un jutge no pot militar en partits o sindicats, de manera que mal pot ser un òrgan judicial si l’integra qui no pot ser jutge. Així, faltarien per a aquest delicte diversos dels elements que la llei exigeix.
Pel que fa a la prevaricació (dictar sabent de la seva injustícia una resolució arbitrària en un assumpte administratiu) també dista d’ajustar-se la conducta dels querellats al delicte en qüestió. Per un costat, és dubtós que estiguem davant d’una resolució arbitrària dictada a consciència de la seva il·legalitat, perquè la normativa només està suspesa i no ha estat declarada nul·la: la seva validesa no ha estat qüestionada. L’anterior llei de consultes també va ser impugnada, suspesa cinc mesos, transcorreguts els quals està en vigor. O sigui que la il·legalitat no sembla tan manifesta com es podria argumentar.
Per un altre costat, és força discutible que estiguem davant un assumpte administratiu. Més aviat, s’hauria de descartar. A l’haver recorregut al TC estem en un assumpte constitucional, aspecte sobre el qual la llei penal calla. Si el Govern hagués considerat almenys en la segona impugnació que era un assumpte administratiu, hauria anat a la jurisdicció contenciosa i va tornar a recórrer al TC.
En tot cas, s’haurà de veure si els fiscals insten la suspensió cautelar dels querellats. Potser era aquest l’objectiu primigeni de pretendre imputar el president i la vicepresidenta i així sumir la Generalitat en una transitòria crisi d’inestabilitat. En el fons, la inviabilitat d’aquesta acció penal consisteix a seguir utilitzant el bon dret democràtic aliè als seus fins. Res de més aliè als seus fins (resoldre conflictes en un horitzó de raó i justícia) que utilitzar-lo com a ariet destructiu de la política de la pitjor factura.

CATEDRÀTIC DE DRET PENAL (UB)

Read Full Post »

La data del 9 de novembre de 2014 restarà per sempre més a Catalunya com a símbol de la llibertat d’expressió. Serà recordada com el dia que el poble català, reafirmant-se en els seus principis democràtics, es va revoltar pacíficament contra un Estat absolutista, que no sols li nega el dret a la llibertat, sinó fins i tot la condició de poble, i va traçar una línia més enllà de la qual ja res no serà com abans. És cert que hem trigat molt a arribar fins aquí, molt més del que alguns volíem, però tot procés d’alliberament d’un poble és un procés col·lectiu, i, per tal que això s’esdevingui, cal primer una tasca titànica, com és la conjuminació de milions de processos individuals. I encara bo, si només fos això, perquè aquests processos, en el cas català, han hagut de descodificar les claus d’una colonització mental de tres-cents anys. És a dir, els catalans no sols hem hagut de despertar la nostra consciència col·lectiva, també hem hagut de lluitar contra un poder que ens l’estabornia i que ens deia que no teníem ni passat ni futur perquè no érem ningú.

El 9 de novembre ha transmès un missatge molt nítid a l’Estat espanyol. Li ha dit que les amenaces i els averanys apocalíptics contra Catalunya només provoquen en nosaltres el mateix somriure que provoca el gosset petit que borda sorollosament per disfressar la seva inseguretat. Prohibir que la gent voti, prohibir que la gent s’expressi per mitjà d’una papereta en una urna, és un signe diàfan d’inseguretat i de pànic. Pànic d’afrontar la realitat, pànic d’admetre el fracàs espectacular de la tirania. Per això, com més volen intimidar-nos, com més furibunds són els insults que rebem, com més delirants i rabioses són les desqualificacions que ens adrecen, més palesen la seva impotència i la desesperació que els causa saber que han perdut.

Fixem-nos en quina ha estat l’evolució de la reacció espanyola davant del procés català, aquests darrers anys. Va començar amb menyspreu i maniobres de ridiculització; tot seguit, en veure que el procés no s’aturava, va recórrer a la por i als mals averanys; després, esbalaïda davant la nostra fermesa, va emprar l’amenaça i les mesures intimidatòries; i ara, desconcertada, enfurismada i sobreeixint de despit, intenta bloquejar la nostra vida política. Encegada com està pel seu absolutisme, ni s’adona del descrèdit internacional que aquest comportament li genera. Un descrèdit que ara mateix, més enllà dels dos mil casos de corrupció que arrossega, es veu incrementat per la demanda de la justícia argentina de detenir dos exdirigents feixistes, Rodolfo Martín Villa i José Utrera Molina, per la seva responsabilitat en crims contra la humanitat. Espanya no sols es nega a investigar aquests crims, sinó que protegeix els seus responsables perquè restin impunes.

Mentrestant, Catalunya manté el cap fred, no cau en el parany de les provocacions i es manté ferma en el seu camí vers la llibertat. El mur, ja ho veiem, és a punt de caure per la força de la gent. El mur de l’absolutisme, de l’arrogància i del menyspreu és a punt de ser abatut amb molta més facilitat que milions de catalans no es pensaven. L’any 2006, quan vaig escriure el llibre “La paraula contra el mur”, per explicar de quina manera i per quines raons la paraula catalana s’estavellava indefectiblement contra el mur espanyol, l’independentisme encara era minoria. Avui, en canvi, el nostre país ha fet un tomb meravellós i ha comprès que la llibertat només és a l’abast de l’ostatge que desobeeix les lleis del segrestador. Som molt a prop de ser lliures, i quan això s’esdevingui entendrem que érem febles perquè no sabíem que érem forts.

Read Full Post »

Older Posts »