Bellaterra.cat desitja a totes les Veïnes i Veïns, Un Molt Bon Nadal 2014!!
Archive for Desembre de 2014
Bon Nadal Bellaterra!
Posted in Uncategorized, tagged Bellaterra, bon nadal on 25 Desembre 2014| Leave a Comment »
Últim comunicat de l’ANC
Posted in Uncategorized, tagged ANC on 21 Desembre 2014| Leave a Comment »
Des de fa molt de temps, però sobretot des de 2012, la il•lusió col•lectiva, el convenciment i la força de la gent ens ha fet arribar fins on som ara. Tu, nosaltres, vosaltres, la força de la gent és el que ens ha dut fins aquí, és la que ha fet canviar el rumb de la història d’aquest país.
Durant aquests anys hem treballat junts, incansablement, per fer de Catalunya un Estat de dret, democràtic i social. Hem avançat molt i de manera ràpida i, en aquests moments, som del tot conscients que ens trobem davant dels mesos més decisius dels darrers segles. Tenim l’objectiu a l’abast de la mà i sabem que no podem fallar. Sabem que no fallarem.
Tots els qui ho hem fet possible, com tu, com tots nosaltres, sentim ara una gran sensació interior d’urgència: volem que els partits polítics catalans arribin a un acord; volem que aquest acord ens permeti afrontar amb unitat unes properes eleccions que ens donin un mandat democràtic, clar i inequívoc; volem que el nou Parlament pugui iniciar el procés que ens ha de dur a la proclamació de Catalunya com a Estat independent.
L’ANC està treballant intensament per tal de facilitar aquest acord unitari entre les diverses forces polítiques. Un acord sobre el full de ruta comú que regeixi el procés a partir de les eleccions.
Un full de ruta que ha de permetre també començar a aplicar, immediatament, unes polítiques clares de progrés, de justícia social i de regeneració democràtica. Volem deixar ben clar que aquest gran acord unitari ha d’incloure respostes concretes a aquestes problemàtiques per tal que es visualitzi quin és el model del nou país que volem construir. Des del primer moment s’ha de fer ben evident que la independència respon a una urgència nacional, però també a una urgència social i a una urgència democràtica.
L’ ANC ha estat protagonista a certs moments, però hi ha un temps per a cada cosa i ara és el moment dels polítics. L’aparent silenci de l’ANC durant aquestes setmanes ve motivat per la discreció amb què cal dur a terme aquesta feina tan important. És l’hora en què els partits polítics, ells i només ells, han de trobar els punts d’acord que els permetin avançar en un full de ruta comú.
Com no pot ser d’una altra manera, l’ANC donarà tot el suport a aquest acord polític perquè és el que permetrà executar el full de ruta mitjançant el mandat democràtic sorgit d’aquestes eleccions. I en cas de fracàs, també sabrem posar tothom devant les seves responsabilitats.
Et volem fer arribar la convicció que estem en el bon camí. Som optimistes i disposem encara d’un marge de temps important (suficient) perquè l’acord es formalitzi. De fet, hi ha temps per convocar les eleccions fins a finals de gener.
Per acabar, volem insistir que l’objectiu principal de l’Assemblea és el de convèncer, el d’ampliar la majoria social favorable a la independència. T’animem, doncs, a continuar la feina en aquesta línia i t’anunciem que des del Secretariat Nacional estem en la fase final de concreció del nou Pla d’Acció que aprovarem en el proper plenari del 10 de gener. Immediatament, es convocaran reunions per presentar-lo al territori.
Ens comprometem a continuar amb fermesa i Et demanem que et mantinguis ferm amb la il•lusió, el convenciment, la fortalesa i el coratge intactes. Entre tots plegats sabrem mantenir la unitat d’acció que el país ens exigeix. Serem dignes de tots els que ens han precedit en la lluita per les llibertats. I farem un país millor pels que vindran.
Aprofitem per desitjar-te, a tu i als teus, un Bon Nadal, en la seguretat que l’any 2015 serà l’any definitiu.
Salut i independència!
Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana
21 de desembre de 2014
Els 200 dies de Felipe VI
Posted in Uncategorized on 14 Desembre 2014| Leave a Comment »
Los primeros balances de los presidentes y de los gobiernos democráticos suelen realizarse a los 100 días de mandato. Franklin D. Roosevelt inició esta tradición cuando, tras lograr la presidencia en marzo de 1933, quiso demostrar su capacidad para cambiar el panorama político, económico y social de Estados Unidos en este breve período de tiempo en el que una reciente legitimidad electoral genera más poder e influencia. Las monarquías parlamentarias tienen otras legitimidades, otros ritmos y otras responsabilidades, pero después de casi 200 días como Jefe de Estado ya podemos hacer un primer examen de la labor realizada por Felipe VI.
El flamante Rey de España se ha preparado durante 46 años para hacer lo mismo que hizo su padre durante casi ocho lustros: desarrollar las funciones simbólicas, moderadoras, de representación y de arbitraje que señala la Constitución, y cumplir con los cánones de la parafernalia, el boato y el protocolo monárquicos. El problema es que los tiempos y el país han cambiado, y Felipe VI se ha encontrado con una familia desestructurada y una España ruinosa, corrupta y con un Gobierno incompetente e incapaz de resolver los problemas políticos de alta tensión que tiene sobre la mesa. A los españoles ya no les vale seguir con la inercia soporífera del juancarlismo, ni con los discursos vacíos, fáciles y previsibles como el que pronunció Felipe VI el día de su proclamación. La responsabilidad del nuevo monarca debería empezar por restaurar de arriba abajo su institución y reaccionar sin disimulo y con firmeza ante el actual caos que reina en España.
El eslogan que Felipe VI repitió en su discurso de proclamación como Rey de España fue: “una monarquía renovada para un tiempo nuevo”. Para cumplirlo debería hacer borrón y cuenta nueva, censurar enérgicamente las prácticas corruptas de parientes y colaboradores, prohibir la pompa y la fastuosidad que siempre le acompañan, evitar la falsa solemnidad y la simbología estéril y, en definitiva, airear la Casa del Rey y liberarla de las malas prácticas que la caracterizan.
Si Felipe VI prometió en su alocución una “conducta íntegra, honesta y transparente” ¿por qué no reprobó públicamente el comportamiento de personas de su entorno como el que fue jefe de la Casa del Rey durante casi tres años y consejero privado de Felipe VI, que abusó sin escrúpulos de las tarjetas ilegales de Caja Madrid? ¿Por qué no impide que se apruebe una nueva Ley de Presupuestos absolutamente opaca sobre las partidas, directas e indirectas, destinadas a la monarquía? ¿Por qué no hace pública la declaración y el registro de actividades y bienes de los miembros de la Familia Real? Hay muchas medidas ejemplares que ayudarían a dignificar mínimamente la Corona.
¿Cree Felipe VI que puede resolverse el conflicto catalán apelando a la manida unidad de España?
Después de tantos años preparando su reinado y sabedor de antemano que se acercaba su proclamación, resulta sorprendente la manifiesta incapacidad del Rey para cumplir con lo que se comprometió ese día: “advertir y aconsejar en defensa de los intereses generales”. Felipe VI reina impasible una España, que está a la cola de la Unión Europea en índices vergonzosos: tasa de riesgo de pobreza (20,4%), tasa de paro (24,2%), tasa de paro juvenil (54,6%). No ha exteriorizado ni una idea para que España deje de ser, según informes de la Comisión Europea, uno de los países con mayor corrupción política de la Unión Europea. No ha realizado ninguna advertencia manifiesta al Gobierno del PP, que es el partido que acumula más casos de corrupción.
El Rey tampoco ha cumplido otras promesas de su discurso del 19 de junio: “Contribuir a la estabilidad del sistema político español” y “respetar la independencia del poder judicial”. ¿Cree Felipe VI que puede resolverse el conflicto catalán apelando a la manida unidad de España? ¿Qué medidas está tomando para evitar la politización del poder judicial y para garantizar que la justicia sea igual para todos, incluidos sus familiares? El régimen hace aguas por todos lados, aunque se observe desde el Palacio de la Zarzuela.
Felipe VI dijo que estaba “dispuesto a escuchar, a comprender, a defender los intereses generales” y “a ganarse el respeto y la confianza de los españoles”. De momento, la última encuesta del CIS que preguntó por el grado de confianza en la Monarquía (abril 2014, con un Juan Carlos I decadente), la puntuación media (utilizando una escala de 0 a 10) indicaba un claro suspenso (un 3,72). En Cataluña, por su parte, la confianza todavía es inferior (un 2,42, según el CEO de octubre de 2014 y ya con el actual Rey).
¿Qué ha hecho Felipe VI desde su entronización para frenar la degradación del sistema político español? Nada. Todo sigue igual, o peor, y la huella del nuevo Monarca no se ve por ningún lado. Palabrería y viajes, pero pocos resultados. Con tan solo seis meses ya podría merecer el cognomento de Rey remolón, y a la dudosa utilidad de la institución monárquica se suma la ineficacia de casi 200 días de reinado de Felipe VI.
Jordi Matas Dalmases es catedrático de Ciencia Política de la UB
Dia Declaració Universal dels Drets Humans a l’ONU
Posted in Uncategorized, tagged declaracio universal drets humans, onu on 10 Desembre 2014| Leave a Comment »
El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans[1][2] (Resolució 217 (III) A).[3] Es tracta d’un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s’apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans.[1] Es tracta del més bàsic d’una sèrie de tractats que es van redactar l’any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional.[4]
El document es va crear com un seguit d’objectius que els governants mundials havien de seguir. Com a llei internacional, és una arma utilitzada sovint per pressionar els governs dels països que no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta d’un document d’obligat compliment per a tots els estats membres de la comunitat internacional.[5] Per tal de vigilar-ne el compliment l’any 2006 es va crear en el si de les Nacions Unides un organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.
El text de la declaració va ser traduït a multitud d’idiomes, i l’Assemblea va demanar a tots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos “distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d’ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris”.[6] En conseqüència, la declaració ha esdevingut, segons descriu el Llibre Guinness de Rècords, el “Document més traduït” del món.[7]
BELLATERRA.CAT 