Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Desembre de 2013

20131229-041417.jpg

Señor presidente: he decidido hacer pública esta carta al escuchar los datos que usted ha usado en su rueda de prensa de balance de 2013. Las parados registrados en el INEM no disminuyen por haber encontrando un empleo. Han tirado la toalla y han dejado de confiar en usted y en la recuperación. Muchos han dejado de buscar empleo y otros muchos han huido de España ante la incapacidad de encontrar empleo en nuestro país y al no tener expectativas de encontrarlo en el futuro.

La Seguridad Social no va bien. A su ministro de Hacienda se le escapó que cerrará el año con un déficit de 1,8% del PIB o sea 18.000 millones. Es debido a que acabaremos el año con casi 300.000 personas que han perdido su empleo y han dejado de cotizar. Además, las empresas destruyen empleos estables de personas mayores de 45 años y los están sustituyendo por empleos a tiempo parcial y con salarios precarios de jóvenes. El resultado es menor recaudación.

El déficit público tampoco va bien. La destrucción de empleo y la bajada de salarios ha reducido la recaudación del Impuesto sobre la Renta. El IVA ha subido por el aumento de los tipos el pasado año pero no por la mejora de actividad. Los ingresos fiscales están estancados en 2013 y eso supone 4.000 millones de euros menos de lo que usted estimó en los presupuestos y a eso hay que sumar otros 4.000 millones en la Seguridad Social.

En 2013 vamos a pagar más intereses por la deuda pública. La deuda aumenta unos 10.000 millones al mes que es lo mismo que costó el Plan E que usted tanto criticó. Entre enero y octubre el déficit reconocido por la Intervención General de la Administración Central es de 37.000 millones. Un 10% superior al de 2012 y un 15% superior al que usted heredó del Gobierno anterior. La deuda pública va a acabar el año próxima a un billón de euros, 100.000 millones por encima de 2012.

La prima de riesgo no ha bajado fruto de sus reformas. La bajada ha sido generalizada en los países periféricos europeos y el país donde más ha caído es en Grecia. La banca española ha financiado la mitad del aumento de la deuda pública, mientras los inversores extranjeros sólo el 15%. Pero estos mismos inversores extranjeros han vendido bonos, acciones y préstamos a empresas y bancos españoles por más de 30.000 millones.

Las exportaciones no van bien. Tuvieron dos meses excepcionalmente buenos la pasada primavera pero desde entonces se han frenado en seco. Nuestra competitividad no ha mejorado desde 2011. La bajada de salarios y el aumento de la productividad por la masiva destrucción de empleo ha sido compensado por la intensa apreciación del euro contra el dólar y contra las divisas de países emergentes.

La reforma bancaria no ha funcionado. Le recomiendo que vaya a cualquier bar y pregunte a pequeños empresarios y familias por la situación del crédito. Qué garantías les exigen y a qué tipo les prestan. Comprobará que las condiciones son peores que antes del rescate bancario de la Troika.

Retrasar el ajuste fiscal nos ha permitido salir de la recesión, pero no compensa los efectos devastadores sobre el empleo y la deuda pública de su ajuste de 2012. EE UU ha demostrado que hay vida después de una crisis de deuda. Pero hace falta un buen diagnóstico y una política adecuada. Tras su discurso es evidente que tiene un error de diagnóstico y eso complica significativamente la salida de la crisis.

Necesitamos crecer mucho más, depreciar el tipo de cambio, provocar inflación moderada, aumentar la inversión, incrementar la recaudación fiscal y reestructurar deudas de familias y empresas para estabilizar la restricción de crédito. A la vez habrá que resolver la tragedia griega, portuguesa, chipriota, eslovena, irlandesa, etcétera. Si su política económica y la europea no cambian radicalmente, despediremos 2014 con menos población, menos crédito, más deuda y más pobreza

Quedo a su entera disposición y le deseo que la fuerza le acompañe.

Read Full Post »

20131227-082608.jpg

Read Full Post »

20131219-103532.jpg

20131219-103038.jpg

Read Full Post »

20131217-092909.jpg

La tarda del 5 de desembre passat, el senyor Josep Maria Sagrera, de 72 anys, tornava a Girona amb tren amb el seu nét, de 4 anys. El nen és un apassionat dels trens i ell li havia volgut fer el regal de viatjar-hi des de Barcelona, on viu amb els pares. Havia de ser un viatge de plaer per fer realitat el “somni del nen”. Però en preguntar en català a la revisora si el nen havia de pagar bitllet, la dona va respondre amb actitud despòtica i irada que a partir d’enguany tots els nens paguen i que, a més a més, el pagament no es podia fer amb targeta. Aleshores l’avi va intentar trobar canvi per pagar en efectiu i fins i tot una passatgera, veient-lo molt nerviós a causa de l’actitud de la revisora, es va oferir a pagar-li el bitllet. Aleshores la revisora s’ho va repensar i va agredir l’avi amb aquestes paraules: “Pues ahora no me da la gana. Tengo manía a los catalanes y por mis cojones que usted baja del tren”. I efectivament, va fer aturar el tren a Montcada i Reixac i va obligar l’avi i el nen a baixar-ne. En realitat va fer molt més que això. Ella mateixa va agafar el nen i, mentre l’avi recollia les seves coses, se’l va endur fins a deixar-lo tot sol a l’andana. La situació va ser tan angoixant que l’avi es va deixar al tren els catorze euros amb què volia pagar el bitllet. Les desgràcies, malauradament, no van acabar aquí, ja que hi havia vaga a Renfe i circulaven molt pocs trens. Això va fer que en aquell vespre gèlid l’avi i el nen s’haguessin de quedar moltíssima estona a la intempèrie i que, més tard, no els quedés altre remei que fer dos transbordaments, ja que el tren que finalment va aparèixer no anava a Girona. L’avi ha posat una reclamació a Renfe, demanant que li tornin l’import dels bitllets que va pagar, el seu, de 12,70 euros, i el del nét, de 14 euros. En total 26,70 euros. En el supòsit que Renfe li torni aquests diners, algú creu que l’agressió soferta pot quedar així?
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/12/el_cas_de_l_avi_i_el_nen_humiliats_per_ser_catalans_97652.php

Read Full Post »

20131213-185938.jpg

Benvolguts,

com sabeu, fa uns dies us havíem anunciat amb molta satisfacció la celebració dissabte 14 d’una fira de jocs per nens, Juga per la Marató, per col•laborar amb la Marató d’aquest anys en contra de les malalties neurodegeneratives.

En primera instància la EMD ens va informar que no es podria tallar el trànsit per la plaça del Pi com en principi vàrem sol•licitar, però vàrem decidir fer-ho a la part de plaça que queda davant les botigues, on hi ha espai suficient. Dimecres ens han notificar que això tampoc és possible.

Davant aquests inconvenients vàrem valorar la possibilitat de fer-ho en un altre indret, però la pèrdua de condicions favorables era molt evident, per la qual cosa, i a contracor, ens veiem abocats a anul•lar aquest acte.

Lamentem moltíssim aquesta decisió que va en contra de la nostra voluntat i del que pensem que ha de ser la nostra tasca al poble i prendrem mides per tal que aquests inconvenients no es tornin a produir per raons alienes a la nostra voluntat.
Rebeu una cordial salutació

La Junta territorial
ANC Bellaterra

Read Full Post »

20131212-174359.jpg

Dijous 12.12.2013 15:18
La consulta coincidirà amb el vint-i-cinquè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín
La data del referèndum es farà el 9 de novembre de 2014 · La campanya ‘Cauen els murs’ ja va connectar el procés sobiranista amb aquells fets

El president Artur Mas, acompanyat de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, ha anunciat la pregunta i la data del referèndum d’independència de Catalunya. La data, el 9 de novembre de 2014, coincidirà amb el vint-i-cinquè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín. Aquesta coincidència ens convida a recuperar el vídeo que, a partir d’una idea original de Vicent Partal, amb guió i realització de Ramon M. Piqué, a iniciativa de la Fàbrica (grup d’acció per la independència dirigit per Salvador Cardús) i amb la veu de Miquel Calçada, es va fer córrer ara fa un any abans de les eleccions del 25-N.
El vídeo parteix de la coincidència de l’aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, fa vint-i-tres anys, amb la data inaugural de la campanya. Això permet de fer una analogia sobre l’enderrocament dels murs que fan possible l’opressió.

Notícia de WILAWEB:
http://m.vilaweb.cat/noticia/4161603/20131212/consulta-coincidira-vint-cinque-aniversari-caiguda-mur-berlin.html

Read Full Post »

Porta oberta a la dació en pagament: la Unió Europea no la imposarà als bancs, però sí que la preveu, per primer cop, quan les dues parts l’acceptin voluntàriament. La nova directiva hipotecària, que es va aprovar ahir a Estrasburg després de dos anys llargs de negociacions, exigeix als banquers que siguin “raonablement tolerants” abans de desnonar ningú per impagament. I prohibeix als governs posar traves o impedir que un hipotecat pugui saldar el seu deute retornant les claus del pis.
Vigilar de prop els bancs per evitar que es repeteixi la bombolla immobiliària i la barra lliure d’hipoteques és l’objectiu d’aquesta directiva, que ahir va rebre el vistiplau definitiu de l’Eurocambra, amb 596 vots a favor, 31 en contra i 65 abstencions. Ara, els 28 estats membres tenen dos anys de termini per incorporar-la a la seva legislació i fer-la complir. L’Autoritat Bancària Europa s’encarregarà d’investigar que la nova normativa s’aplica. El negoci derivat del mercat hipotecari representa el 52,3% del PIB europeu i dues terceres parts del total de préstecs concedits, segons Brussel·les.
La banca europea estarà obligada a donar als seus clients “un període obligatori de reflexió de set dies abans de signar un contracte hipotecari”. I un cop firmats els papers encara tindran una setmana més de marge per repensar-s’ho i fer-se enrere. La UE, a més, obliga totes les entitats financeres, i només a la zona euro n’hi ha unes 6.000, a seguir els mateixos estàndards o criteris europeus per avaluar si un client és prou solvent per poder retornar un crèdit: la concessió o no d’una hipoteca s’ha de basar només en la capacitat de pagar les quotes i no en el possible augment futur dels preus de l’habitatge (el mantra que “mai no baixen”), per no generar falses expectatives i evitar que ciutadans amb poca cultura econòmica o ingressos baixos i inestables tornin a jugar al Monopoly del totxo.
Si no es pot evitar el desnonament, s’imposa al banc “el deure de buscar el millor preu per a la venda de la propietat”, alleujant al màxim el deute amb què quedarà l’hipotecat. A més, se li haurà de facilitar el pagament de la quantitat pendent, evitant que quedin sobreendeutats amb quotes inassumibles i sense sostre. I en el cas contrari, quan l’hipotecat vol retornar el seu deute abans del previst, la nova directiva prohibeix als bancs castigar-lo amb multes i només accepta que li cobrin una “compensació justa”.
La UE també vol fomentar que hi hagi més competència en el mercat, impedint que d’ara en endavant la concessió d’una hipoteca es vinculi a l’adquisició d’algun altre producte financer. Només es permetrà en alguns casos, com les assegurances o els productes d’estalvi. Tots els bancs hauran d’entregar als client un full informatiu estandarditzat amb els detalls de la hipoteca perquè li sigui fàcil comparar amb les d’altres bancs.
No pot ser la primera opció

El Parlament Europeu ja va demanar al juny al govern espanyol que “s’esforci a oferir solucions alternatives als desnonaments” i s’obri a la “renegociació del deute o a la dació en pagament per a les famílies en situació de fallida”. En un informe de l’ecologista francesa Karima Delli, aprovat tot i el rebuig del PP, els eurodiputats li van reclamar que “s’impedeixi que les famílies desnonades hagin de continuar retornant la hipoteca”. En aquell cas, a diferència de la nova directiva hipotecària aprovada ahir, no era legalment vinculant, però sí que redobla la pressió sobre el govern espanyol. Precisament també aquest any el mateix Parlament Europeu ha desafiat Mariano Rajoy guardonant la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca amb el premi Ciutadà Europeu 2013.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/700550-porta-oberta-a-la-dacio.html

Read Full Post »

La utilización de simbología franquista seguirá sin castigo tras la aprobación de la nueva Ley de Seguridad Ciudadana. El Ministerio del Interior ha confirmado que no bastará la mera exhibición de banderas o emblemas de este tipo para cometer una infracción grave, sino que las Fuerzas de Seguridad deberán entender, además, que con ello se incita a la violencia o se está justificando el odio.

El artículo 16 del anteproyecto aprobado en el último Consejo de Ministros castiga con multas de entre 1.001 y 30.000 euros las expresiones o el uso de banderas y otros símbolos que “inciten, promuevan, ensalcen o justifiquen el odio, el terrorismo, la xenofobia, el racismo, la violencia contra la mujer o cualquier otra forma de discriminación, siempre que no sean constitutivas de delito”. El Ministerio del Interior, por contra, no considera que la sola exhibición de la bandera impuesta por la fuerza en España durante cuarenta años incite al odio o la violencia, según fuentes de ese departamento.

El secretario de Estado de Seguridad, Francisco Martínez, afirmó este lunes que la nueva Ley de Seguridad Ciudadana no pretende castigar “consideraciones de tipo político, sean las que sean”, sino el uso que de esa simbología se haga. “Antes de entrar a la casuística concreta, se aplicara el principio de proporcionalidad y se castigarán las conductas que provoquen ese tipo de comportamientos”, declaró a Antena 3 el ‘número dos’ de Interior. Por tanto, quedará al criterio de los miembros de las Fuerzas de Seguridad imponer sanciones por enseñar, por ejemplo, la bandera con el águila de San Juan.

Las infracciones que recoge el anteproyecto de ley se dividen entre las que hereda del texto ahora en vigor, aprobado en 1992; las que ahora son faltas y como tales desaparecerán del Código Penal; y las de nueva creación, que tratan de acabar con las lagunas de la vigente ley Corcuera. En este último apartado se enmarca el artículo 16 sobre exhibición de lemas o símbolos que inciten al odio o la discriminación.

Tampoco el Código Penal de 1995 sanciona la exaltación del franquismo. De hecho, el componente ideológico sólo está considerado un agravante de otros delitos tipificados en el texto vigente hasta ahora. Fuentes jurídicas destacan la dificultad de los tribunales para condenar en casos de exaltación del franquismo o el nazismo, debido a la ausencia de un “bien jurídico protegido”, es decir, de un colectivo al que se reconozca legalmente perjudicado por esa apología.

El pasado octubre, el Grupo Popular tumbó con su mayoría en el Congreso una moción de CiU, consensuada con PSOE, IU, UPyD y UPN, para que el nuevo Código Penal incluyera los delitos de “apología y enaltecimiento del franquismo”. El PP se escudó entonces en las referencias genéricas que hará el nuevo Código Penal a ideologías totalitarias.

Multa por la “ofensa a España”

La laxitud con las banderas del anterior régimen y otros símbolos de la Dictadura contrasta con las fuertes multas de hasta 30.000 euros que el Anteproyecto de Ley de Seguridad Ciudadana reserva para las denominadas “ofensas a España”. En el mismo capítulo de infracciones graves, un artículo castiga las “ofensas o ultrajes a España, a las comunidades autónomas y entidades locales o a sus instituciones, símbolos, himnos o emblemas, efectuadas por cualquier medio, cuando no sean constitutivos de delito”.

Francisco Martínez, el número dos de Interior, se refirió a este artículo asegurando que la Administración se debe reservar el derecho de castigar “determinadas conductas que atacan a un bien jurídico que debemos proteger: nuestros símbolos constitucionales y todo lo que rodea a la imagen de España”.

Read Full Post »

20131206-225118.jpg

Nelson Rolihlahla Mandela (Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918 – Johannesburg, 5 de desembre de 2013)
Va ser un polític sud-africà, un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític d’apartheid i va arribar a ser el primer President de la República de Sud-àfrica (1994 – 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país.

Nelson Mandela es va afiliar al Congrés Nacional Africà (Africa National Congress, ANC) el 1944, per tal de lluitar contra el domini polític de la minoria blanca i la segregació racial que impulsava. Es va fer advocat i participà en la lluita no-violenta contra les lleis de l’apartheid, que varen ser establertes pel govern del Partit Nacional afrikaner, arribat al poder a través de les eleccions del 1948. L’ANC va ser prohibit el 1960 sense que la lluita pacífica donés resultats tangibles. Mandela fundà i dirigí la branca militar de l’ANC, Umkhonto We Sizwe, el 1961, que dugué a terme una campanya de sabotatges contra objectius militars. Detingut per ordre del govern sud-africà amb el suport de l’Agència Central d’Intel·ligència estatunidenca (CIA), fou condemnat a cadena perpètua de presó i a treballs forçats. Esdevingué una celebritat beneficiant-se d’un fort suport internacional, i fou convertit en un símbol de la lluita per la igualtat racial, especialment després de la massacre de Soweto, del juny de 1976.

Després de vint-i-set anys de presó, Mandela va ser alliberat l’11 de febrer de 1990, i defensà la reconciliació i la negociació amb el govern del president Frederik de Klerk. El 1993, rebé conjuntament amb aquest, el Premi Nobel de la Pau per les seves accions a favor de la fi de l’apartheid i l’establiment d’una democràcia no racial al país.

Escollit primer president negre de Sud-àfrica el 1994, continuà amb èxit la política de reconciliació nacional, però deixà una mica de banda la lluita contra la sida, molt present a Sud-àfrica. Després d’un únic mandat, als 81 anys es retirà de la vida política activa.

Posteriorment, va reprendre la seva actuació contra la sida, a causa de la qual perdé un fill, i seguí sent una personalitat mundialment reconeguda per la seva defensa dels Drets Humans.

Va estar casat tres vegades al llarg de la seva vida, en dues de les quals tingué un total de sis fills. Era un apassionat de la música clàssica, d’autors com Georg Händel o Piotr Txaikovski.

A Sudàfrica, tothom li té un respecte profund i se’l considera “el pare de la nació”. Sovint se l’anomena amb el nom del seu clan, Madiba.

20131206-225842.jpg
Nelson Mandela saluda a Dacia Cerdà Gabaroi, una gran amiga de Bellaterra, i voluntària a Barcelona’92.

Read Full Post »

20131204-105535.jpg

FOCUS/Espagne: de Fagor à Miss España, faillites en série dans un pays en crise
AWP

Madrid (awp/afp) – Des autoroutes, un fabricant d’électroménager, un club de foot: en Espagne, aucun secteur n’échappe à l’épidémie de dépôts de bilan, qui continuent à grimper avec la crise et se terminent pour beaucoup en faillites.

Selon l’Institut national de la statistique, de 1147 dépôts de bilan en 2007, le pays est passé à 6197 en 2009 puis 9071 en 2012.

En 2013, “on devrait être autour des 10’000”, estime Carlos Sancho, avocat et professeur de direction financière à l’IESE Business School.

“2013 va être l’année avec le plus grand nombre de dépôts de bilan de l’histoire de l’Espagne”, renchérit Enrique Bujidos, responsable des restructurations au cabinet PricewaterhouseCoopers.

Plusieurs noms emblématiques, aux yeux des Espagnols, ont trébuché ces derniers mois: en février, le promoteur immobilier Reyal Urbis a été emporté par sa dette de 3,6 milliards d’euros, le deuxième plus gros dépôt de bilan de l’histoire du pays.

Pescanova, dont les poissons surgelés sont vendus dans tous les supermarchés et qui emploie plus de 10’000 personnes, s’est déclaré en cessation de paiements en avril.

Le 13 novembre, c’est l’empire Fagor, connu pour ses fours et machines à laver, qui a fait de même, menaçant plus de 2000 emplois en Espagne, pays déjà touché par un chômage de 26%.

A plus petite échelle, on trouve, dans le club des “concursos” (nom espagnol du dépôt de bilan), l’équipe de football du Deportivo La Corogne, diverses autoroutes privées ou encore l’organisateur du concours Miss España.

De manière globale, le secteur de la construction, le plus touché, représente environ un tiers des redressements judiciaires selon diverses estimations.

Au sein de la maison de courtage Axesor, on table sur “une croissance d’environ 20-25%” des dépôts de bilan en 2013 puis un léger ralentissement en 2014, explique Javier Ramos, son directeur du cabinet d’études.

Mais le phénomène est en fait encore plus large, car “en Espagne les taux de dépôts de bilan restent très bas”, souligne-t-il: entre janvier et septembre, ils n’ont représenté que 26% des fermetures d’entreprise.

CHIFFRE DÉCOURAGEANT

Dans un pays où le tissu industriel est surtout composé de petites entreprises, celles-ci “ont très peur du dépôt de bilan” et “en général, (le patron) ferme directement l’entreprise” plutôt que passer par cette procédure, témoigne Celia Ferrero, vice-présidente de la fédération des petits entrepreneurs ATA.

Un chiffre est décourageant: alors que le dépôt de bilan est censé aider à redresser les comptes de l’entreprise pour lui permettre de repartir, en Espagne, selon Axesor, 94% des dépôts de bilan aboutissent en liquidation.

“Nous avons tous un peu la sensation que si l’entreprise dépose le bilan, alors bien sûr elle ne va pas continuer à exister”, regrette Carlos Sancho, plaidant pour une réforme faisant du mécanisme “un parapluie fourni par la loi au chef d’entreprise pour l’aider à passer l’averse”.

Comment expliquer cette hausse des défaillances d’entreprises, alors que l’Espagne sort de la récession? “Nous sommes maintenant en train de voir les effets juridiques de la crise”, répond l’avocat, rappelant qu’au plus fort de la tourmente, beaucoup de sociétés avaient obtenu des banques des crédits pour tenir le coup.

Ces crédits “arrivent aujourd’hui à échéance” et, alors que la croissance et la consommation restent faibles, les entreprises se trouvent face à des banques plus réticentes à leur prêter de l’argent.

Le secteur bancaire espagnol, qui a reçu en 2012 une aide européenne de 41,3 milliards d’euros, est en effet étroitement surveillé par le Fonds monétaire international et la Commission européenne et du coup, “se sent moins incité à aider ses clients”, commente Enrique Bujidos.

“Je crois que si le crédit revenait, beaucoup d’entreprises qui sont aujourd’hui au bord de la fermeture pourraient tenir jusqu’à ce que l’économie aille un peu mieux”, suggère Celia Ferrero, qui s’inquiète aussi des factures en retard des administrations: celles-ci “paient en 144 jours, presque cinq mois!” alors que la loi dit 30 jours.

“Une petite entreprise sur quatre a dû fermer justement à cause de cela”, assure-t-elle, et au total, “près d’un demi-million de petites entreprises ont disparu pendant la crise”.

afp/rp

Read Full Post »

Older Posts »