Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Barcelona’92’

Els Jocs Olímpics d’Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d’agost de 1992. Hi participaren 9.356 atletes (6.652 homes i 2.704 dones) de 169 comitès nacionals, que competiren en 32 esports i 286 especialitats.

La cerimònia inaugural va tenir lloc al remodelat Estadi Olímpic de Montjuïc (al qual posteriorment es va donar el nom de Lluís Companys), que tot i que va ésser inaugurat en ocasió de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, fou renovat completament per tal d’acollir els Jocs Olímpics de Barcelona’92 i només se’n va conservar la façana.

Els Jocs Olímpics de 1992 varen suposar una transformació profunda de la ciutat de Barcelona i de la societat catalana. La primera com a resultat d’una gran quantitat d’obres d’adequació de la configuració de la ciutat aprofitant l’oportunitat de l’esdeveniment sense caure en l’error d’orientar-los exclusivament al seu servei, sinó per fer canvis a la ciutat que haurien requerit decennis en condicions normals. La transformació social va venir de la mà de la necessitat d’implicació de tots els sectors: ciutadans, empreses, entitats, etc. en el suport de l’esdeveniment i, especialment, de la seva organització. Les múltiples accions generades per aconseguir aquest suport tenien com a resultat un alt grau de complicitat, sentiment de pertinença i orgull individual i col·lectiu que va reforçar la societat en el seu conjunt. A més a més, algunes de les iniciatives engegades, com el foment de la pràctica de l’esport o el foment del voluntariat es van quedar instal·lades a la societat catalana de forma estable.

Coincidint amb l’etapa de preparació dels jocs es van organitzar múltiples esdeveniments paral·lels que ajudaven a informar, formar i incrementar el grau d’involucració de la ciutadania. D’entre totes elles destaca el conjunt d’exposicions i actes agrupats dins el programa de l’Olimpíada Cultural, una iniciativa pionera que acostava l’esport des d’una perspectiva diferent a la de la pràctica esportiva.

Dins les noves construccions destaca la construcció de l’Anella Olímpica al voltant del reformat estadi olímpic, formada per les piscines Picornell, les piscines de salts de Montjuïc, el camp d’hoquei de Pau Negre, el Palau Sant Jordi, l’edifici de l’INEFC i d’altres instal·lacions.

També es construïren noves instal·lacions arreu de la ciutat, com ara el poliesportiu de l’Espanya Industrial al barri d’Hostafrancs, on es desenvoluparen les competicions d’halterofília.

Els Jocs Olímpics es van caracteritzar per la seva descentralització en diferents subseus properes a la ciutat que van suposar un important esforç de renovació d’infraestructures i de divulgació de la imatge de la ciutat a tot el món. Per aquest motiu es construïren diferents viles olímpiques per als atletes, al Poblenou, Montigalà (Badalona), entre altres.

Els Jocs Olímpics de Barcelona varen ser els primers a incorporar dins una mateixa organització els Jocs Paralímpics corresponents. Fins aquell moment s’havien configurat com a esdeveniments separats. Des del 1992, el model Barcelona es va instaurar com a definitiu.

Font: Wikipèdia

Read Full Post »

Antoni Llena i Font (Barcelona, 1942) és un artista plàstic català. És considerat un innovador dins del panorama artístic actual. La seva obra, subtil i elegant, és un constant desafiament a les formes convencionals i als límits de l’art.

El Parc de les Cascades està situat al Districte de Ciutat Vella de Barcelona. Va ser creat el 1992 amb un disseny de l’equip MBM Arquitectes.

Aquest parc procedeix de la renovació urbanística realitzada a la façana litoral amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, a uns terrenys anteriorment d’ús industrial. Amb aquest també es van crear els parcs de Carles I, del Port Olímpic, de la Nova Icària i del Poblenou.

Es troba sobre la Ronda del Litoral, que en aquest tram està soterrada, i és el saló d’entrada a la Vila Olímpica. Es divideix en dues seccions separades pel carrer Ramon Trias Fargas, a cada una de les quals hi ha com a element distintiu una escultura de grans dimensions i estil abstracte: David i Goliat, d’Antoni Llena.

Read Full Post »

20131206-225118.jpg

Nelson Rolihlahla Mandela (Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918 – Johannesburg, 5 de desembre de 2013)
Va ser un polític sud-africà, un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític d’apartheid i va arribar a ser el primer President de la República de Sud-àfrica (1994 – 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país.

Nelson Mandela es va afiliar al Congrés Nacional Africà (Africa National Congress, ANC) el 1944, per tal de lluitar contra el domini polític de la minoria blanca i la segregació racial que impulsava. Es va fer advocat i participà en la lluita no-violenta contra les lleis de l’apartheid, que varen ser establertes pel govern del Partit Nacional afrikaner, arribat al poder a través de les eleccions del 1948. L’ANC va ser prohibit el 1960 sense que la lluita pacífica donés resultats tangibles. Mandela fundà i dirigí la branca militar de l’ANC, Umkhonto We Sizwe, el 1961, que dugué a terme una campanya de sabotatges contra objectius militars. Detingut per ordre del govern sud-africà amb el suport de l’Agència Central d’Intel·ligència estatunidenca (CIA), fou condemnat a cadena perpètua de presó i a treballs forçats. Esdevingué una celebritat beneficiant-se d’un fort suport internacional, i fou convertit en un símbol de la lluita per la igualtat racial, especialment després de la massacre de Soweto, del juny de 1976.

Després de vint-i-set anys de presó, Mandela va ser alliberat l’11 de febrer de 1990, i defensà la reconciliació i la negociació amb el govern del president Frederik de Klerk. El 1993, rebé conjuntament amb aquest, el Premi Nobel de la Pau per les seves accions a favor de la fi de l’apartheid i l’establiment d’una democràcia no racial al país.

Escollit primer president negre de Sud-àfrica el 1994, continuà amb èxit la política de reconciliació nacional, però deixà una mica de banda la lluita contra la sida, molt present a Sud-àfrica. Després d’un únic mandat, als 81 anys es retirà de la vida política activa.

Posteriorment, va reprendre la seva actuació contra la sida, a causa de la qual perdé un fill, i seguí sent una personalitat mundialment reconeguda per la seva defensa dels Drets Humans.

Va estar casat tres vegades al llarg de la seva vida, en dues de les quals tingué un total de sis fills. Era un apassionat de la música clàssica, d’autors com Georg Händel o Piotr Txaikovski.

A Sudàfrica, tothom li té un respecte profund i se’l considera “el pare de la nació”. Sovint se l’anomena amb el nom del seu clan, Madiba.

20131206-225842.jpg
Nelson Mandela saluda a Dacia Cerdà Gabaroi, una gran amiga de Bellaterra, i voluntària a Barcelona’92.

Read Full Post »

Foto: bellaterra.cat

Presentació del llibre “BELLATERRA Crònicas de 75 Anys 1930-2005 ” del bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas

Foto: cerdanyola.info

Ramon Andreu Atik, president de l’EMD Bellaterra, no dona resposta a la carta enviada per Ignasi Roda Fàbregas, comentant el pagament de la darrera factura del llibre “Bellaterra Crònica de 75 Anys, 1930-2005” per un import de 8.556,40€ Ignasi Roda va avançar el pagament, per responsabilitat amb la cultura de Bellaterra, i aixì evitar una mala imatge del nostre poble. Durant la Festa Major de Bellaterra 2010, l’EMD va perdre una molt bona oportunitat per oferir als bellaterrencs i visitants, un record històric de gran qualitat cultural. Ara és moment de rectificar i depositar els 300 llibres a la seu de l’EMD, per quan s’hagi de fer un present als visitants oficial al nostre poble.  S’ha de recordar que Ignasi Roda  no ha tingut cap mena de remuneració pel projecte, i que va dedicar vora tres anys en investigar, fent entrevistes a veïns de Bellaterra, Cerdanyola, etc., i s’ho va plantejar com la seva contribució al projecte de futur de Bellaterra. Ramon Andreu i el seu govern municipal, ha de solucionar amb responsabilitat aquest problema econòmic, pel bé de la bona marxa de la cultura a Bellaterra!

Ignasi Roda Fàbregas, neix a Barcelona l’11 de març de 1953, fill de Frederic Roda Pérez i M. Rosa Fàbregas Rovira. Escriptor, actor, pedagog i promotor cultural. El 1968 forma amb els seus dos germans Frederic i Alvar, el grup de cançó catalana “El Tricicle” (res a veure amb el posterior Tricicle). Entre moltes altes activitats, ha estat gerent del teatre La Faràndula de Sabadell i promou la creació del TEST “Teatre Estable de Sabadell”,en 1973 crea l’obra musical IRIS,  el 1988, crea Dissenys Culturals, que participa en les infraestructures de Barcelona’92, el 1999 es fa càrrec de La Passió de Cervera, el 2002 torna als escenaris musicals i crea el segell discogràfic IMION enregistrament de 4 CDs “Musica per a Poetes: volum I i II, “Llibre de Cançóns” i “Tornarem a Viure”.     

 

Read Full Post »