Bellaterra, 20 d’octubre de 2024
Tot i l’existència del Ferrocarril de Barcelona-Saragossa (via Terrassa i Sabadell), que uneix el Vallès Occidental amb Barcelona des del 1855, el gran creixement de Barcelona i també de Sabadell i Terrassa feia palesa la importància d’una comunicació més directa. Des de mitjan segle xix i fins a la darreria de segle, hi van haver diversos projectes per la construcció de serveis ferroviaris entre Barcelona i el Vallès, que per diverses raons no es van dur a terme.
Carles Emili Montañès, enginyer industrial català, volia demostrar la necessitat de la construcció d’un ferrocarril entre Barcelona i el Vallès i la viabilitat tècnica de travessar la serra de Collserola. El 1908 va inaugurar el ferrocarril Mina Grott amb un ample de via de 600 mm, construït en aprofitar el túnel que portava aigua del pantà de Vallvidrera a Sarrià. Va tenir un èxit immeditat, però va tenir problemes legals, ja que la direcció del Tren de Sarrià va aconseguir que la Guàrdia Civil el tanqués, ja que aquest perjudicava el Funicular de Vallvidrera. L’Estat finalment va donar la raó a Montañès, però no podia atorgar-li la concessió ferroviària perquè el ferrocarril circulava per terrenys privats. Després d’arribar a un acord, el 1909 es legalitzava la Mina Grott amb una concessió provisional i se l’obligava a demanar la concessió d’un ferrocarril entre Sarrià i les Planes de Vallvidrera, que circularia en terrenys revertibles a l’Estat. Tres anys més tard se li adjudicava la construcció del ferrocarril.
Montañès no disposava de suport financer i, mentre era a Londres per trobar finançament per als seus projectes d’electrificació, va conèixer Frederick Stark Pearson. El 1911 Montañès va aconseguir que Pearson visités Barcelona, i després d’explicar-li tot el projecte, Pearson va decidir dur-lo a terme. Un dels primers passos era adquirir el Tren de Sarrià de FSB, que era propietat de la Société Générale de Tramways Électriques en Espagne (SGTEE)
En aquells anys, SGTEE va ser adquirida per AEG que era propietària de Tramvies de Barcelona (TB); aquesta companyia pretenia suprimir el tram entre Pl. Catalunya i Diagonal per vendre els terrenys amb força benefici, i acoblar la resta de la línia a la seva xarxa. Tot i el preu elevat de l’operació, finalment Montañès i Pearson van adquirir les accions del FSB i el 1912 es constituïa Ferrocarriles de Cataluña S.A. (FCC), també coneguda com a Ferrocarrils de Catalunya. L’empresa va començar a actuar per ampliar el Tren de Sarrià cap al Vallès amb l’inici de les obres del túnel de Vallvidrera al maig i a l’any següent entre les Planes i Sant Cugat.
Les obres van patir alguns problemes i van durar bastants anys; per una part, l’any 1914 esclatava la Primera Guerra Mundial, cosa que afectava el capital de procedència britànica i, per una altra, un cop solucionats els problemes econòmics, alguns trams van tenir filtracions d’aigua que van provocar l’enfonsament d’una part ja construïda. El 1915 un tercer fet va obligar modificar les previsions de la companyia, ja que el 7 de maig Pearson va morir quan tornava a Anglaterra d’un viatge al Canadà. Tot i que les obres es van paralitzar, FCC les va reprendre i a la tardor de 1916 les enllestia. El 28 de novembre FCC inaugurava la línia de Sarrià a les Planes de Vallvidrera, amb un tren inaugural que sortia a les tres de la tarda de Plaça Catalunya. Amb la inauguració va deixar de circular el ferrocarril de la Mina Grott. La tardor de 1917 arribava el ferrocarril a Sant Cugat.
https://youtu.be/R4VpR4SutiM?si=EgQMZg1M4RIfxaGs
Les obres d’ampliació de la línia van continuar amb la construcció del ramal de Terrassa. Es va inaugurar l’estació de Rubí el 13 de setembre de 1918. El 1919 el tren ja arribava a Terrassa, tot i que en una estació provisional, fins que el 1920 s’acabava l’estació de Les Fonts i el 1921 l’estació de Terrassa (ara anomenada Terrassa-Rambla). La construcció del ramal de Sabadell estava avançada i s’esperava que cap al final de l’any 1921 es podria iniciar el servei. Finalment, l’entrada en servei de la línia entre Sant Cugat i Sabadell es va produir l’1 de juny de 1922. El perllongament fins a l’interior de la ciutat, a l’estació de Sabadell-Rambla, no va arribar fins al 1925, ja que el consistori va pressionar perquè la línia fos subterrània.
📷 ARXIU NACIONAL CATALUNYA
El 1924 va ser l’any amb més nombre de viatgers, però el trànsit va disminuir a causa de les molèsties per les obres de soterrament del Tren de Sarrià, que havien obligat a canviar l’emplaçament habitual de les estacions de Barcelona i Gràcia. El 1929 s’obria el tram soterrat entre Pl. Catalunya i Muntaner.
Part de la comarca del Vallès es va convertir en zona residencial com a resultat del servei dels Ferrocarrils de Catalunya. Per tal de servir a les urbanitzacions que van sorgir al voltant de la línia, es va inaugurar el 1925 l’estació de la Floresta, i entre 1930 i 1931, les estacions de Bellaterra i Valldoreix. El 1952 es van acabar les obres de soterrament del Tren de Sarrià fins a l’estació de les Tres Torres, i el 1959 s’inaugurava la segona nau de l’estació de Pl. Catalunya. Tot i que ja havia funcionat de manera provisional, el 1965 s’inaugurava el baixador de Sant Joan.
A partir de la dècada dels 70, les companyies FSB i FCC van començar a patir problemes financers a causa de la inflació, l’augment de les despeses d’explotació i perquè el Govern feia mantenir tarifes polítiques baixes, sense cap compensació. El 1977, després de demanar subvencions a diferents institucions, va sol·licitar el rescat de la concessió de les línies urbanes, però l’Ajuntament de Barcelona va denegar la petició i el 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.
A principi del segle xxi, es presenta el projecte d’extensió a les dues branques existents, el primer des de vuitanta anys, cap a l’interior de Terrassa i Sabadell, i la generació de dos intercanviadors amb la línia Barcelona-Manresa (línia R4). L’octubre de 2003 s’iniciaven les obres de perllongament a Terrassa, que comportaven la construcció de tres noves estacions i un nou tram de 3,9 km de longitud. Pel que fa al perllongament de Sabadell, les actuacions es van iniciar el març de 2008, i consistien en la construcció de cinc noves estacions i un nou tram de 5,2 km. Les obres de construcció d’aquests perllongaments es van allargar més del previst (gairebé una dècada) a causa de canvis en la redacció del projecte per incrementar la seguretat dels túnels i, posteriorment, per problemes de finançament. Finalment, el 29 de juliol del 2015 va tenir lloc a Terrassa la inauguració del nou tram entre Terrassa Rambla i Terrassa Nacions Unides. A Sabadell, el perllongament es posà en servei en dues fases; la primera, el 12 de setembre del 2016, amb la posada en servei de les estacions de Can Feu | Gràcia i Sabadell Plaça Major, substituint les antigues Sabadell-Estació i Sabadell Rambla. Posteriorment, el 20 juliol del 2017 s’inaugurà el tram entre Sabadell Plaça Major i Sabadell Parc del Nord, completant així el perllongament de la línia a Sabadell.
📷 ARXIU NACIONAL CATALUNYA
Maximització de circulacions a la línia
Degut a l’increment de demanda després de l’obertuta de les extensions es van fer diferents actuacions per incrementar les circulacions de trens.
Es va canviar la configuració ferroviària el 2016 a l’estació de Sarrià i El 2021 es van allargar les andanes a l’estació de Plaça de Catalunya. Tot i que primer s’havia estudiat la construcció d’una cua de maniobres, però que degut al elevat cost es va desestimar.
FGC va posar en marxa en 2021 una nova subcentral elèctrica a Bellaterra i es van ampliar els tallers del Centre Operatiu de Rubí amb tres noves vies de fossat, ampliat l’edifici principal de la nau de tallers i s’han construït tres noves vies sobre pilarets per augmentar la capacitat de manteniment.
Durant el 2022 es van afegir 15 nous trens de la sèrie 115, una comanda que es va efectuar el 2018 i es va fer la revisió i renovació de les 22 unitats de tren de la sèrie 112. Les línies S1 a Terrassa i S2 a Sabadell van millorar els intervals de pas de 7 i 10 minuts respectivament als 5 minuts en hores punta el 9 de desembre de 2022, tot i que va suposar l’eliminació dels serveis semidirectes.
Font: ANC, Eurepeana, Wikipèdia
Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA
BELLATERRA.CAT 