CERDANYOLA INFO| El Ple de març va aprovar totes les mocions que es van debatre sobre qüestions tan diverses com el tribut metropolità, la creació d’un servei d’atenció psicològica, la protecció del Parc Natural de Collserola, el canvi de model de la recollida de residus, sancionar l’incivisme o posar-se al dia en matèria de protecció civil i plans d’actuació per emergències.
Guanyem, Junts per Cerdanyola i PP van presentar una moció conjunt, llegida per la regidora de Guanyem, Vera Sánchez, instant al govern municipal a demanar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona la suspensió de la implantació del tribut metropolità pels anys 2021 i 2022; que no es puguin aplicar els recàrrecs per via executiva si l’administració no acredita que s’ha fet la notificació de forma individualitzada i la devolució dels diners pagats de més degut als errors de càlcul de les administracions.
Tant PSC com ERC es van abstenir pels mateixos motius. Tal com expressava el regidor de Serveis Econòmics, Javier Sánchez, “la via per donar solució a les irregularitats mencionades és la del recurs, tal com ha fet l’Ajuntament, i no la de la resolució, que podria incórrer en prevaricació”.
Ciutadans va denunciar la sensació d’impunitat enfront les accions incíviques i tal com exposava el seu regidor, Gorka Samaniego, veuen necessari augmentar les sancions que es reben per aquestes infraccions, fer campanyes de sensibilització del bon comportament i una major presència policial al carrer.
La resta de grups es van mostrar favorables a renovar l’ordenança de civisme, que és la via per modificar les sancions, i augmentar les campanyes de sensibilització, la neteja viària i els agents de la policia local. Només En Comú Podem va votat en contra per no compartir les campanyes sancionadores.
En Comú Podem va presentar tres mocions. Així, el seu portaveu, Isaac Martínez, demanava la creació d’un servei municipal d’atenció psicològica a la ciutadania tal com es va proposar a la Taula per a la reconstrucció a Cerdanyola, atès que els efectes en la salut mental de la pandèmia per la COVID-19 afecten majoritàriament els adolescents, les dones i a la població en situació social precària.
El PSC es va abstenir per considerar que des de l’Ajuntament ja s’està treballant en matèria de salut mental en la línia que apunta la moció, argument que es va repetir per justificar l’abstenció en la resta de mocions que es van debatre i aprovar.
En Comú Podem, ERC i Guanyem van demanar dedicar més atenció a la protecció del Parc de Collserola davant l’augment d’activitat humana que pateix, incrementat per la pandèmia; i En Comú Podem i ERC van instar a accelerar en el canvi d’un model de recollida de residus que s’ha revelat fallit, mentre que des del govern s’anunciava que properament es presentaran els treballs sobre el nou contracte de recollida que s’està enllestint.
ERC entrava d’urgència, amb el suport de Guanyem, Junts per Cerdanyola i PP, una moció per acabar amb l’incompliment de la normativa en matèria de protecció civil per part de l’Ajuntament. Sense voler crear alarmisme, la portaveu d’ERC, Helena Solà, parlava de desprotecció de la població davant possibles emergències per no comptar amb els plans que són obligatoris.
Des del govern es va contestar que ja fa temps que es treballa en aquestes qüestions i que s’està a punt de contractar el Pla Únic de Protecció Municipal (DUPROCIM), i assegurant que la xarxa d’hidrants i les franges forestals es troben en perfecte estat.
Finalment, es va aprovar per Junta de portaveus donar suport a la candidatura de la sardana a la llista del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat de la UNESCO.
Tanatori de Cerdanyola en construcció|CEDIDA
CERDANYOLA AL DIA|El crematori, els carrils bici i el tribut metropolità protagonitzen l’audiència ciutadana
La plataforma Cerdanyola diu NO al crematori intervenia al plenillo per recordar al govern que 18 mesos després no tenen resposta a la seva instància. “Com pot ser el crematori un tema de ciutat si quan la ciutadania, en forma de plataforma que ha presentat més de 3000 signatures en contra del crematori, que té el suport de més de 20 entitats locals i que quan vol ajudar amb uns advocats contractats privadament se l’ignora d’aquesta forma?”, demanava el col·lectiu. “Tot just fa un mes per fi vam poder tenir una reunió amb la regidora d’Urbanisme i la nostra sorpresa va ser que el contenciós tot just estava tancat i l’ajuntament restava a l’espera de la resolució per part del jutge”, criticava el portaveu de la plataforma, Arnau Bria. La regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó, es disculpava per no haver contestat la instància i remarcava que el govern també s’oposa a la construcció del crematori: “Hem estat amb llicència aturada i amb procés de mediació que ara s’ha tancat. No s’ha trobat cap solució viable a la construcció del crematori i ara el jutge ha de dictar sentència”. En aquest sentit, l’alcalde assegurava que quan hi hagi sentència s’intentarà donar una resposta el més unitària possible”. Des d’ERC recordaven que van trobar una solució que van plantejar al plenari, però que no va prosperar. “Seria una bona oportunitat tornar a convocar la taula de treball i compartir posicionaments perquè els marges de temps cada vegada són menys”, demanava Helena Solà.
La Plataforma no Tribut AMB va intervenir per demanar al govern municipal que la moció aprovada al plenari es pugui debatre a l’AMB, al Parlament de Catalunya i fins i tot al Congrés dels Diputats. “No trobareu un mur de contenció en nosaltres, sinó la màxima col·laboració”, responia el regidor de Finances, Javi Sánchez.
D’altra banda, la plataforma Som Bici Cerdanyola demanava al consistori que s’ampliï la xarxa de carril bici a la ciutat i preguntava per què Cerdanyola no ha decidit fer passes en canvis de mobilitat com altres ciutats durant la COVID-19. Som bici Cerdanyola. La regidora de Mobilitat, Glòria Urbano, assegurava que sí que es preveuen carrils bici als plans urbanístics, com per exemple al Centre Direccional, però que en la reforma de carrers ja existents moltes vegades no és possible la instal·lació d’un carril bici per la poca amplada de la via. “En aquests casos poden ser viables alternatives com la instal·lació d’una Zona 30”, afegia. Properament es faran carrils bici a l’avinguda Argentina, a la carretera de Barcelona o la de Badia. “És prioritari un carril bici entre Cerdanyola i la UAB i hi estem treballant”, anunciava la regidora.
Pere Aragonès i Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya|CEDIDA
ERC i Junts es van fer un fart, durant la campanya electoral, de prometre que el nou Govern se sustentaria sobre noves bases, que es refarien les confiances trencades i que havien après la lliçó per no repetir el desori de l’última legislatura. Les eleccions, a més a més, estaven en l’horitzó des que el llavors president Quim Torra va donar la legislatura per esgotada el desembre de 2020, tot i que finalment va ser la seva inhabilitació la que va provocar l’avançament electoral, i tothom donava per fet que ERC i JxCat s’haurien de tornar a posar d’acord. Tot i això, aquests dos partits han estat incapaços de tancar un pacte de forma ràpida, de manera que el primer intent d’investidura d’aquest divendres al Parlament ha resultat fallit i Pere Aragonès no ha reunit els vots suficients.
A l’hora de començar el debat ja se sabia el resultat, perquè Junts ja havia anunciat que s’abstindria i que ERC només podria sumar els vots de la CUP en virtut del pacte signat entre les dues forces. El que no era esperable és el grau d’hostilitat entre els dos principals actors de l’independentisme, que va portar Junts a fer una petició inèdita al candidat d’ERC: que renunciés a presentar-se a la segona votació, que la mesa va fixar per a dimarts, i que esperés a tenir tancat un acord amb ells. Aragonès va declinar la petició amb l’argument que la situació del país, amb la pandèmia i la crisi econòmica que se n’ha derivat, no admet més dilacions.
Ara bé, a aquesta hora gairebé ningú creu que Junts i ERC es posin d’acord abans de dimarts, de manera que el primer intent per investir un president i un Govern independentista, l’única majoria que sembla operativa a hores d’ara, es pot saldar amb un sonor fracàs. Lamentablement, tots dos partits van donar la raó a l’oposició, especialment al PSC de Salvador Illa, que va criticar l’espectacle i la poca confiança que generen de cara a conformar un Govern estable i sòlid. La candidata dels comuns, Jéssica Albiach, va dir que més que un Vietnam el pròxim Govern serà un “Iraq”, en referència a la realitat d’un país dessagnat per les lluites internes.
Junts no va amagar divendres el seu enuig amb el discurs d’Aragonès, que va pivotar bàsicament sobre el programa d’ERC i l’acord signat amb la CUP. En canvi, els cupaires estaven satisfets, i la seva portaveu, Dolors Sabater, va destacar en el seu discurs que ells “havien fet els deures”. Ara Junts haurà de calibrar molt bé fins on pot allargar la negociació, ja que el país no està en una situació de normalitat i porta massa temps en una mena d’interinitat forçada.
El més responsable seria que, d’aquí a dimarts, els dos partits fessin un esforç, i si no es pot enllestir l’acord abans de dimarts, almenys sí encarrilar-lo definitivament. Una segona votació fallida de la investidura sense cap horitzó d’acord i amb el nivell de retrets i desconfiances que s’ha vist aquest divendres seria la prova que l’independentisme no ha après res del passat més recent. I un molt mal auguri de cara al futur.
✅ Aquest vespre a les 20:00 hores s’ha convocat una concentració veïnal a la Plaça del Pi contra les decisions del Parlament Europeu i retirada del tercer grau als presos polítics
✅ Sorprèn que finalment cap representant del govern de l’EMD de Bellaterra s’ha presentat a la convocatòria veinal per les llibertats i la Independència.
19:30 hores: Veïnat de Bellaterra iniciant la concentració a la Plaça del Pi |FOTO: BELLATERRA.CAT19:30 hores: Veïnat de Bellaterra iniciant la concentració a la Plaça del Pi|FOTO: BELLATERRA.CAT
L’ANC i Òmnium també han convocat concentracions a la presó dels Lledoners i a les places de tots els pobles de Catalunya per a donar suport als presos polítics i exiliats.
Totes les mobilitzacions s’han fet a les vuit del vespre i han servit per donar resposta a la retirada del tercer grau als presos polítics del Lledoners, però també per la decisió del ple del Parlament Europeu d”aquest matí aixecant la immunitat al president Carles Puigdemont, el conseller Toni Comí i la consellera Clara Ponsatí.
✅ L’ajuntament assumeix deutes contrets fora dels procediments establerts com a reconeixements d’obligacions.
Regidors d’ERC a l’Ajuntament de Cerdanyola
✅ Esquerra proposa una comissió per revisar aquestes despeses i evitar que la situació es repeteixi.
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès arrossega un problema molt greu en la gestió comptable que el govern del PSC, tot i la seva llarga experiència de govern, és incapaç de resoldre de forma ràpida i eficient. D’acord amb un informe de la intervenció municipal, al que ha tingut accés el grup Municipal d’ERC, durant l’any 2020 es va aprovar una despesa de 4 milions d’euros amb els procediments de reconeixements d’obligacions o pagaments de caixa fixa, és a dir, actuacions sense cap tipus de procediment contractual. Aquesta situació no és nova ja que el 2018 es van pagar sense contracte 8 milions d’euros i el 2019 fins 5 milions d’euros.
El servei d’intervenció municipal ha avisat reiteradament d’aquest incompliment al govern municipal i també els regidors republicans ho han denunciat als plens demanant mesures per evitar la proliferació d’aquest tipus de forma de pagament. Els reconeixements extrajudicials d’obligacions haurien de ser excepcionals, per despeses imprevistes i urgents que no poden esperar la tramitació administrativa. A l’ajuntament de Cerdanyola però s’ha convertit en una forma habitual, reiterada, permanent i constant durant anys i s’utilitza com a procediment ordinari de gestió de la despesa.
Precisament aquest lloc de treball d’intervenció municipal pateix una greu inestabilitat a l’Ajuntament, on es succeeixen les persones que ocupen el càrrec amb més freqüència de la que seria desitjable. Totes elles s’han queixat de la manca de personal per poder dur a termes les seves competències amb la deguda agilitat i eficiència. En aquest sentit Esquerra recorda que va presentar una moció al ple de novembre de 2020 per millorar la dotació personal i material dels serveis econòmics i d’intervenció, que va ser aprovada amb els vots a favor de tots els grups municipals, però el PSC, i En Comú Podem hi van votar en contra.
Si bé el govern municipal afirma que aquest problema crònic està en vies de solució, Esquerra denuncia la manca d’informació sobre com i amb quins recursos es compta per resoldre-ho. Segons indica l’interventor municipal, aquesta dinàmica pot suposar responsabilitats de tot ordre, fins i tot penals, i afectar a tots els intervinents dels expedients.
El Grup Municipal d’ERC va proposar al ple de febrer la creació d’una comissió per a l’estudi de tots els reconeixements d’obligacions i els reparaments en les despeses autoritzades, així com per trobar solucions tant dels procediments necessaris per evitar l’abús del pagament de despeses sense contracte, com solucions organitzatives per a què tots els serveis puguin complir amb les exigències dels serveis públics que tenen encomanades. Aquest acte de transparència permetria deixar clar que no hi ha cap irregularitat més enllà de les administratives, fer seguiment de les accions del govern per evitar l’ús indegut de reconeixements d’obligacions en el futur, i protegiria les treballadores municipals de les deficiències organitzatives.
☑️ Bellaterra. Cat ve denunciant que al nostre nomenclàtor només tenim el nom d’una dona (Mercè Rodoreda) i noms franquistes.
Placa del Carrer Mercè Rodoreda de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT
L’aprovació inicial –amb els vots favorables de PSC, Junts, En Comú Podem i Ciutadans i les abstencions de PP, Guanyem i ERC- del Pla Local d’Habitatge de l’Ajuntament de Cerdanyola va ser la protagonista del ple municipal de febrer.
Quin és el Pla d’Habitage de Cerdanyola?
El treball de diagnosi constata que hi ha desajustaments entre l’oferta i la demanda d’habitatge. Es demana molt més lloguer (42,9%) del que s’ofereix (5,3%). Pel que fa a la superfície dels habitatges s’ofereixen superiors (83,6 m2 mitjana plurifamiliar) a les dels habitatges sol·licitats (73,2 m2 mitjana plurifamiliar). Pel que fa a preus es constata una gran diferència entre propietat i lloguer. Si s’opta per la compra, l’habitatge en oferta té un preu global de 347.000 € mentre el comprador podria pagar fins a 152.582 € de mitjana. Pel que fa al lloguer l’habitatge en oferta té un preu mitjà global de 1.220 €/mes de mitjana i els que en cerquen un podrien pagar fins a 676 €/mes de mitjana.
Pel que fa a l’accés al mercat lliure d’habitatges, la diagnosi destaca que tres de cada deu noves unitats familiars de la ciutat no hi podran accedir. 911 estimades fins al 2.025. D’aquestes noves unitats familiars més de la meitat s’adequaran a un perfil de necessitats basat en el lloguer assequible i més de dos terços no podran accedir ni tan sols a l’HPO més assequible (lloguer de règim especial). L’estudi identifica un parc d’habitatges buits potencial màxim que podria assolir el 8,7% del total (2.186).
“Cap moció per eliminar els noms franquistes del nomenclàtorde Bellaterra“
Josep Maria Marcet, un dels noms franquistes al nomenclàtor de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT
Mocions aprovades al Ple de Cerdanyola
Van obtenir la llum verda del plenari la presentada per En Comú Podem per la incorporació del municipalisme en els òrgans de govern del pla d’actuació del Procicat per emergències associades a malasties transmissibles emergents amb potencial alt risc, la presentada per ERC i Guanyem per a la feminització del nomenclàtor a Cerdanyola, la d’ERC per manifestar la voluntat del ple de l’Ajuntament de Cerdanyola per a que el servei integral de l’aigua a Bellaterra (Turó de Sant Pau reb Aigües de Barcelona i la resta de Bellaterra Aigües de Sabadell) es presti mitjançant una empresa pública metropolitana i dues de Ciutadans per condemnar la violència al carrer i per l’adhesió de Cerdanyola a la xarxa de ciutats per la bicicleta.
Mocions no aprovades al Ple de Cerdanyola
Es va rebutjar una de suport a l’amnistia (presentada per Jxc, Erc i Guanyem de suport a l’amnistia), una d’En Comú Podem per demanar l’indult de Pablo Hasél i defensar la llibertat d’expressió i una altra de suport a Pablo Hasél (presentada per Junts, ERC i Guanyem).
☑️ Feminitzar el nomenclàtor, prestació integral del servei d’aigua i suport a la llibertat d’expressió.
☑️ Cap moció política per eliminar els noms franquistes del nomenclator de Bellaterra com Marcet, Viza o Àbalo.
Al nomenclàtor de Bellaterra només hi ha 1 carrer amb nom de dona: Mercè Rodoreda
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) presentarà tres mocions al Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola de febrer: per feminitzar el nomenclàtor de carrers i equipaments; perquè el servei integral d’aigua de Bellaterra el presti una empresa pública metropolitana; i de suport a Pablo Hasél i la llibertat d’expressió.
“El servei d’aigua de Bellaterra el presta Aigües de Sabadell, menys al Turó de Sant Pau que ho fa Aigües de Barcelona”
La moció sobre la feminització del nomenclàtor destaca que només el 5% dels carrers de Cerdanyola tenen nom de dona, apuntant a més que d’aquests 25 carrers, fins a 18 tenen nom “de verges i santes i un és el pseudònim masculí de l’escriptora Caterina Albert, Víctor Català”. Esquerra indica que tan sols 6 carrers tenen un nom amb referència a una dona concreta i “això vol dir que amb prou feines un 1% dels carrers homenatgen el nom d’alguna dona referent”.
Davant d’aquesta situació, ERC demana que l’Ajuntament es comprometi “a tenir presents només a dones referents, alhora de nomenar nous equipaments municipals, espais i carrers al municipi” amb l’objectiu “ d’anar normalitzant la igualtat efectiva entre dones i homes”. La moció també demana reafrimar el compromís municipal “subscrit amb l’adhesió del Decàleg per a la construcció de ciutats feministes” al febrer de l’any passat.
La segona moció demana que l’Ajuntament mostri la seva voluntat per a què s’opti per gestionar el servei integral del cicle de l’aigua a Bellaterra a càrrec d’una empresa pública metropolitana.
Esquerra recorda que el Consell Metropolità va aprovar al desembre la creació d’una Comissió d’Estudi per identificar els mecanismes i models de gestió més sostenibles i eficients als municipis en que el servei de distribució d’aigua no es presta a través d’Aigües de Barcelona, com és el cas de Bellaterra on es fa càrrec l’empresa Aigües de Sabadell, del grup CASSA.
Pel que fa a la tercera moció, el text encara no està totalment definitiu ja que s’està negociant amb altres grups municipals, però vol donar suport al raper Pablo Hasél i a la llibertat d’expressió i reclamar la despenalització del delicte d’injúries a la corona, pel qual s’ha condemnat, entre d’altres, Hasél.
☑️ David González Chanca (Portaveu del PSC a l’Ajuntament de Cerdanyola) nou diputat al Parlament, seguirà sent regidor de Cerdanyola.
☑️ El regidor de relaccions de l’Ajuntament amb Bellaterra només ha participat una vegada a la Junta del Veïnat, tot i dir que no faria com Victor Francos (Cap de gabinet de Salvador Illa) que mai va assistir.
David González Chanca (PSC Cerdanyola) i Ramon Andreu Atik (GxB)|FOTO: BELLATERRA. CAT
La intenció inicial de David González, que ahir era escollit diputat al Parlament de Catalunya, és fer compatible aquest càrrec amb les seves responsabilitats a l’Ajuntament de Cerdanyola, tot i que destaca que ’alcalde de la ciutat és qui té la responsabilitat última sobre el govern municipal i ha de confiar en la seva tasca. — David González explica que fa dos anys es va presentar com a candidat a les eleccions municipals amb l’objectiu de treballar per Cerdanyola “per millorar la meva ciutat i aquest compromís continua”, però apunta que ha d’abordar aquesta compatibilitat dels càrrecs, i com es pot organitzar, amb l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, “que finalment té la darrera responsabilitat i ha de confiar en mi per poder desenvolupar” les tasques al govern municipal.
David González és un dels pesos pesants del govern del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a Cerdanyola. Des de l’inici de mandat, González és el portaveu del grup municipal socialista i ha portat les responsabilitat de Bon Govern i Qualitat Democràtica; UAB i Ciutat del Coneixement; Educació; Joventut; i Tecnologies i Sistemes d’Informació. A aquestes regidories es va sumar la de Relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra a partir de setembre de l’any passat, arran de la renúncia d’un altre dels homes forts del govern Cordón, Víctor Francos, a causa del seu nomenament com a cap de gabinet de Salvador Illa al ministeri de Sanitat -en aquestes eleccions, Francos ha dirigit la campanya d’Illa-. González és també el segon tinent d’alcaldia a l’Ajuntament.
Únic cerdanyolenc al Parlament
David González serà l’únic diputat a la cambra del Parc de la Ciutadella després de les eleccions al Parlament celebrades ahir, en què va ser escollit com a nñumero 21 de la llista del PSC. L’exalcalde de Cerdanyola Carles Escolà es va quedar a prop de ser elegit com a número 6 de la candidatura de la CUP-Guanyem per Barcelona, ja que aquesta formació va aconseguir 5 diputats a la nostra circumscripció. En el passat mandat, la ciutat comptava amb dos diputats, Antoni Morral, de Junts per Catalunya, i María Valle, de Ciutadans.
Laura Borras, Candidata per Junts a la presidència de la Generalitat de Catalunya: FOTO DE BELLATERRA. CAT
La campanya electoral de les eleccions més estranyes de la història va acabar ahir amb les tradicionals crides al vot útil a càrrec de tots els partits. És un recurs clàssic i que funciona, però no deixa de ser trist que l’últim recurs per portar els teus electors fins a les urnes sigui apel·lar a un vot en negatiu, és a dir, en contra d’alguna cosa més que a favor d’un projecte en concret. Ahir es van sentir aquestes crides a evitar tant un tripartit d’esquerres amb el PSC com un govern independentista, que governin “els de sempre” o un executiu en què Vox o la CUP puguin jugar algun paper. És cert que l’elevat nombre d’indecisos i la fragmentació partidista (amb fins a nou partits amb possibilitats d’entrar al Parlament) potser justifica aquestes apel·lacions al vot més emocional, però ara ja podem dir que hauria sigut desitjable un tipus de campanya més constructiu.
Perquè, a més, es dona la circumstància que, com que no sembla que hi hagi d’haver transvasament entre el bloc independentista i el contrari, la majoria dels atacs s’han donat entre formacions en teoria properes o condemnades a pactar, com Junts i ERC, però també entre Junts i el PDECat, entre el PP i Ciutadans o entre els comuns i el PSC. És aquesta recerca del vot fronterer –el que es decideix a última hora i pot acabar decantant el resultat (és el que va passar el 21-D, per exemple)– el que ha fet augmentar la temperatura de la campanya en els dies finals, on ja s’han imposat clarament els missatges més dirigits al cor que al cap. Cal afegir que un altre factor que ha enrarit la campanya i l’ha feta encara més antipàtica és la presència d’una força d’extrema dreta com Vox, disposada a mentir descaradament per inocular el seu missatge xenòfob i autoritari.
El cas és que durant la campanya no s’ha pogut fer un debat serè i argumentat ni sobre quin ha de ser el rumb del Procés ni sobre el model de país ni, més a curt termini, sobre com ha d’afrontar Catalunya la reconstrucció de l’economia a partir dels fons europeus. Hauria sigut ideal veure els candidats discutint, amb xifres a la mà, sobre pressió fiscal, economia verda, ciència i investigació, model universitari o tantes altres coses imprescindibles per construir el país del futur. També hauria sigut una manera de calibrar les aptituds de cada candidat, ja que la presidència de la Generalitat no és un càrrec qualsevol i necessita un cert nivell d’expertesa.
Esperem, però, que un cop finalitzada la campanya i la seva pròpia dinàmica simplificadora i caïnita, i amb els resultats del 14-F a la mà, s’obri pas la política en el sentit més elevat del terme. La política entesa com la capacitat de teixir acords, generar consensos i dibuixar les línies mestres estratègiques que el país necessita per aixecar-se altre cop. I per això caldrà que els que avui es barallen (Junts, ERC, PDECat, CUP però també comuns o PSC) arribin a acords al llarg de la legislatura.
Laura Borràs, candidata de JxCat a la presidència de la Generalitat de Catalunya|ARXIU BELLATERRA. CAT
Laura Borràs ha retret al candidat del PSC i exministre de Sanitat, Salvador Illa, que no es fes un test de detecció del coronavirus abans del debat de TV3 , tal com assegura que els va demanar el comitè de Salut de TV3. Creu que Illa hauria d’haver donat exemple.
La seva incompetència al capdavant del Ministeri ja ha quedat acreditada. Ara tenim la seva irresponsabilitat de no complir amb el que ens demanava el Comitè de Salut de TV3. A més, denota una falta d’exemplaritat. Ho hem de fer com a servidors públics i ell més, que era ministre de Sanitat
Possible suport a ERC si els republicans guanyen les eleccions
La candidata de JxCat a la presidència de la Generalitat, per primera vegada durant aquesta campanya, ha admès que, tot i que treballen per guanyar les eleccions, si no ho aconsegueixen i ho fa ERC, donaran suport a la investidura de Pere Aragonès.
Només treballarem en el marc d’un govern independentista”
Ara bé, no s’ha estalviat crítiques als republicans. En aquest cas, al president del Parlament, Roger Torrent. Borràs retreu que no hagi tingut la determinació de defensar la cambra dels embats de l’estat i el fa responsable d’haver convertit la institució en una sucursal del Tribunal Suprem.
No ens podem permetre un Parlament segrestat com hem tingut aquesta legislatura per l’amenaça i la pressió de l’estat espanyol. No pot ser que el Parlament es converteixi en una sucursal del Tribunal Suprem. Això ha passat i no pot tornar a passar. Cal recuperar la normalitat democràtica de la sobirania del Parlament
El fitxatge d’Argimon com a conseller si Borràs és presidenta
Borràs també ha donat més detalls de l’anunci que va fer al debat de TV3, la incorporació de Josep Maria Argimon com a conseller de Salut si ella esdevé presidenta de la Generalitat de Catalunya.
Vaig convènce’l [Josep Maria Argimon] la setmana passada en el decurs d’un dinar que vam mantenir plegats. Ell és perfectament conscient dels moments delicats que vivim i que necessitem els millors professionals. Ell és independent i molt competent i jo vull un govern fort, eficaç i eficient
Laura Borras i Castanyer, candidata 132e Presidenta a la Generalutat de Catalunya per Junts|BELLATERRA. CAT
Laura Borras (Junts) Una biografia intel·lectual
Si miro de justificar la meva trajectòria investigadora he de recórrer forçosament a la meva pròpia biografia. I en fer-ho em vénen al pensament, de manera inequívoca, els mestres. Afortunadament n’he tingut molts i molt diversos. Em resultaria recordar què he après de cadascun d’ells, entre d’altres coses perquè, amb el pas del temps, els seus ensenyaments s’han anat incorporant subtilment dins de la meva pròpia manera de treballar. Amb tots ells he mantingut una relació de disciplina i de respecte i la majoria han suposat per a mi fascinants exemples d’intel·ligència, brillantor i competència intel·lectual: tot un mirall on tractar de reflectir la meva pròpia imatge.
Els inicis: una base interdisciplinar
Al començament va ser la literatura. Atreta a parts iguales per la literatura i l’art, i davant de la tessitura d’haver de triar un futur quan ni tan sols s’ha arribat a la majoria d’edat, les meves preferències em van dur a les portes de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Ja en el meu primer curs vaig descobrir que les múltiples disciplines que m’interessaven em duien a investigar abans, durant, després i en lloc de la literatura. Del particular al general, articulant mètodes interdisciplinars que responien als meus desigs preuniversitaris i molt abans de poder imaginar que algun dia aquest desig seria una realitat, els meus passos s’orientaven ja envers la pràctica crítica i hermenèutica que conformen la base necessària per a la literatura comparada. Com que llavors la llicenciatura de “Teoria de la Literatura i Literatura Comparada” era llavors un projecte que encara estava a les beceroles, l’exemple dels mestres que la conreaven era per a mi el millor estímul.
Una part important dels estudis de Literatura Comparada ha consistit en intentar abordar l’elaboració dels principis empírics de la literatura: la literatura com un fenomen supranacional i universal. A partir de l’anàlisi d’obres concretes, s’ha provat d’establir els fonaments de la universalitat literària. Aquesta premissa, constitutiva de l’àrea dins la qual s’ha formulat tant la meva formació com la meva recerca, ha de ser posada de relleu per tal com té a veure amb la percepció de l’abast de la disciplina i la seva relació amb matèries circumdants com ara la teoria literària i la història, entre d’altres. Per això, lluny de veure el conflicte entre el particular i l’universal –el comparatisme i la institucionalització en filologies nacionals dels estudis literaris– com una tensió que ha de resoldre’s, vaig optar per començar els estudis de filologia catalana (posats a fer una tria, triava la meva cultura) per aviat tractar de simultanejar-los amb els de filologia romànica, que em donaven la base plurilingüística imprescindible.
D’acord amb la meva manera d’entendre la disciplina, doncs, quedava clara la premissa d’estudiar la literatura com un ens que supera les barreres nacionals o lingüístiques. Aquesta necessitat –no permesa pels plans d’estudi que regien aleshores– em va anar orientant vers l’aprofundiment del sentit, vers la intertextualitat, vers les múltiples i productives relacions de la literatura amb els seus “altres”, i va veure un primer resultat en la tria del tema de la meva tesi doctoral: un estudi que va ser definit pel president del tribunal que la va jutjar, l’eminent comparatista Claudio Guillén, com “d’art et littérature comparée”.
En efecte, una trajectòria de recerca comença, un cop finalitzats els estudis de llicenciatura, quan es comencen els cursos de doctorat. En aquell moment, havent optat clarament per un estudi comparatiu de textos literaris i representacions iconogràfiques, vaig obtenir una beca de Formació de Personal Investigador (FPI) del Ministeri d’Educació i Ciència que em va permetre ingressar en el Departament de Romàniques de la UB on, abans fins i tot d’assolir la suficiència investigadora, vaig alternar la investigació amb la docència. Finalitzades les meves ajudanties, la beca de la que gaudia em va permetre fer estades a l’estranger (Anglaterra, primer, i França, després) que van resultar extremadament productives, atès que, uns anys més tard, van cristal·litzar en el títol de Doctor Europeu. Aprofito per incidir aquí en la importància de la dimensió exterior de la recerca. El contacte amb mètodes innovadors i capdavanters sempre resulta enriquidor, a més de necessari.
La conferència que Hans Robert Jauss havia impartit a Barcelona l’abril de 1988 va dirigir el meu interès envers la teoria de la recepció i les seves possibilitats pràctiques immediates. Unes possibilitats que veurien la llum en els cursos de “Teoria de la literatura” que he estat impartint ininterrompudament al Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona des de l’any 1995 i a la Universitat Oberta de Catalunya del 1999 fins el 2009. Des de llavors, albergo la idea que el teòric de la literatura o el crític literari modern està “condemnat” a mantenir una situació d’amateurisme en relació amb els seus col·legues intel·lectuals que es dediquen a disciplines més “tècnicament pures”. Tal vegada no sigui el terme amateurisme el més pertinent, atès que el nostre coneixement està sempre en funció d’un comentari especulatiu sobre un text literari. Això no obstant, és indubtable que el domini d’una disciplina mental determinada dota les nostres operacions hermenèutiques d’una més gran solidesa i uns resultats més brillants, es tracti de la lingüística, la filosofia o la història. La coincidència de la meva docència en teoria literària amb l’elaboració de la tesi doctoral va suscitar que tractés de trobar un camp conceptual sòlid des del qual donar validesa a la meva investigació sobre les formes de la follia a l’Edat Mitjana. Així va ser com vaig escollir com a base de reflexió – previnguda per les indicacions que trobava en el pensament crític i comparatista de la majoria de romanistes–, el teixit històric, literari i iconogràfic del món medieval que va veure’s recompensat amb la concessió del Premi Extraordinari de Doctorat.
No podia tampoc deixar de banda –i confio que les meves publicacions en donin compte– les propostes teòriques més recents, com ara la semiòtica de la cultura, el marxisme, el feminisme i el postcolonialisme, els quals han insistit en el caràcter institucional de la literatura i en la seva imbricació en un sistema cultural més ampli. Aquests suggeriments són especialment rellevants per la Literatura Comparada, que tracta els textos inserits en un teixit d’intercanvis. En conseqüència, si l’obra literària representa un objecte que adquireix la seva identitat en processos extraliteraris que el constitueixen com a tal, l’anàlisi d’aquests ha de formar part dels estudis literaris, en particular de la comparatística. Per tot el que he exposat més amunt, entenc el comparatisme com un camp obert d’investigació textual, per la qual cosa l’aparició d’eines teòriques provinents de corrents com la teoria de la recepció, el postestructuralisme, els estudis culturals i la crítica colonial van suposar per a mi un repte estimulant. Tal vegada en aquest sentit la comparatística estigui més a prop que mai dels seus plantejaments universalistes, per bé que paradoxalment, tampoc mai abans s’havia plantejat obertament el problema de l’apropiació cultural, en particular respecte a la relació de la cultura europea amb altres cultures, tot i les veus que temen pels camins que aquesta diversitat pot arribar a seguir.
El present: la docència com a servei i la investigació com a deure.
Per raons del destí personal de cadascú, he exercit en diversos nivells de l’ensenyament: des de la ja extingida Educació General Bàsica fins a la universitat, on també he passat per les categories de professora associada a la UB i professora agregada a la UOC, així com Directora Acadèmica de l’àrea de Postgrau dels Estudis de Llengües i Cultures. Tots i cadascun d’aquests càrrecs docents han suposat per a mi una valuosa font de coneixement tant didàctica com tècnica.
Les funcions bàsiques de la Universitat segons la Llei Orgànica de Reforma Universitària (11/1983) són el desenvolupament científic, la formació professional i l’extensió de la cultura. La Universitat exerceix el servei de l’educació mitjançant la docència, l’estudi i la investigació. En aquest marc, estic convençuda que el desenvolupament de la tasca docent del professorat ha de sustentar-se en el pilar bàsic de la investigació, de la qual és inseparable. Un dels espais on la investigació té cabuda és en les societats literàries i les associacions professionals on l’intercanvi i el contacte entre col·legues és més que saludable per prendre el pols a les actituds i propostes més innovadores. Amb aquesta convicció vaig ingressar –sempre amb els avals previs i preceptius- i he treballat en la SELGYC (Sociedad Española de Literatura General y Comparada), la ICLA (International Comparative Literature Association), l’ASETEL (Asociación Española de Profesores de Teoría de la Literatura), la Societat Catalana d’Estudis Dantescos, el Centre Català de l’International PEN Club, l’Associació d’Escriptors o l’International Board of Directors de l’ELO, l’Electronic Literature Organisation.
Així mateix, a banda d’atendre sempre les invitacions per a pronunciar conferències arreu, i impartir seminaris i cursos de doctorat i postgrau en diverses universitats (UB, UAB, Universitat d’Alacant, Universidad de Málaga, Universidad de Jaén, Universidad de Santiago de Compostela, Universidad Carlos III de Madrid, Universidad Complutense de Madrid, etc.) la pròpia inquietud m’ha portat a organitzar i dirigir Congressos, Seminaris i Jornades, així com Cursos d’Extensió Universitària com El viatge de la literatura o Narrativa del segle XX que van gaudir sempre d’un èxit notable (en el decurs de cinc edicions van passar-hi més de cinc cents estudiants). Amb altres col·legues la tasca cooperativa ha tingut també el seu espai. Així és com vaig cofundar GENA, un grup interdisciplinari d’estudi de la narrativa actual a la UB. Més endavant, van arribar “El viatge de la literatura” i, més tard encara, OFELIA. Dos projectes literaris en xarxa i a la xarxa.
Certament, l’experiència em demostra cada dia que per a desenvolupar la tasca docent amb profunditat, amplitud i perspectiva, el professorat no pot limitar-se a una simple exposició de fets emmagatzemats i memoritzats. És indiscutiblement necessària l’assistència a col·loquis, simposis o congressos, i en definitiva, a qualsevol reunió científica per contrastar els propis punts de vista amb d’altres i accedir, d’aquesta manera, a informacions que reverteixen favorablement en la docència i que permeten una planificació més actual de les assignatures i del coneixement.
Docència i investigació: present i futur.
Fins aquí, doncs, el que podria considerar-se com les fonts de la meva biografia intel·lectual. Queden per detallar molts altres impulsos i moltes altres fonts que serien aquí difícilment citables i encara més difícilment valorables. En realitat, la tasca d’un investigador de la literatura no difereix de qualsevol altra dedicació, és a dir, es realitza a través d’un complicat teixit d’experiències, en les que las estretes dels llibres de l’estricta especialitat són només una part. En la docència, quan es tracta de convèncer per a una certa actitud intel·lectual i ensenyar coneixements que, en definitiva, puguin ser superats, aquesta part ha de ser vivificada i posada en acte. Per a tal fi es necessita alguna cosa més que la lletra. I és important comprovar que tot el que s’ha estimat es converteix en pensament útil.
El progrés, en les qüestions intel·lectuals, és a vegades difícil de precisar; però crec que, almenys en el meu cas, resideix en una major autoconsciència de la pròpia disciplina. En aquest sentit, les innovacions tecnològiques que fan de la nostra feina un compromís constant amb la modernitat, ha estat el trampolí ideal per a constituir un grup d’investigació interdisciplinar i capdavanter: HERMENEIA. L’any 2009, més de deu anys després de la seva gestació, el grup va ser reconegut com a Grup Consolidat per la Generalitat de Catalunya (SGR-529).
El màster en Literatura en l’era digital del qual sóc directora acadèmica, desenvolupat a la UB i amb el suport d’Edicions 62, constitueix en aquests moments un projecte interessant i engrescador. Igualment, la direcció per a la UB del Doctorat Europeu Master Mundus “Interzones” és una experiència d’aprenentatge europeu i mundial al més alt nivell. Igualment, en la meva trajectòria individual, d’una poètica descriptiva es passa a una poètica que es fa conscient dels metallenguatges que utilitza en les seves construccions i que és capaç d’incorporar novetats sense perdre el rumb teòrico-pràctic ni la seva eficàcia didàctica de saber aplicat i aplicable. Des d’aquesta perspectiva he mirat d’enfocar la meva trajectòria com a investigadora i com a docent al llarg de quinze anys. El futur: tot un repte!
BELLATERRA.CAT 