“Caldria veure si a Alemanya està permès l’apologia delnazisme“
Franco amb Marcet alcalde de Sabadell el 1947|CARLOS PÉREZ DE ROZAS/ AHS
El Consell General del Poder Judicial ha avalat aquest dilluns l’informe que sosté que l’apologia del franquisme està inclosa dins la llibertat d’expressió i que no és motiu suficient per il·legalitzar associacions que facin exaltació del dictador, com la Fundació Francisco Franco.
El ple del màxim òrgan del Poder Judicial ha aprovat, amb 15 vots a favor i 6 en contra, el dictamen sobre la nova llei de memòria democràtica, que preveu il·legalitzar fundacions i prohibir actes públics que facin apologia del franquisme.
El document, que no és vinculant, assenyala que defensar valors contraris a la Constitució està emparat per la llibertat d’expressió i la llibertat ideològica, sempre que no s’humiliï les víctimes:
“L’apologia del franquisme, sempre que no hi hagi el requisit addicional de menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l’expressió d’idees que malgrat que siguin contràries als valors de la Constitució, estan emparades per la llibertat d’expressió”
El franquista Marcet present a Bellaterra|BELLATERRA.CAT
“Josep Mª Marcet es va allistar a l’exèrcit colpista de Franco tot just esclatar la guerra i s’incorporà com a voluntari en la primera centúria de la Falange per a combatre en el Front d’Aragó. El 27 de gener de 1939 entrà a Sabadell encapçalant les tropes franquistes que van ocupar la ciutat”.
Pel que fa als actes públics a favor del franquisme, el CGPJ apunta que el Tribunal Constitucional va assenyalar que el dret de manifestació “no pot sotmetre’s a controls d’oportunitat política ni a judicis en què s’utilitzi com a cànon el sistema de valors que fonamenten i cohesionen l’ordre social en un moment històric determinat”.
L’informe, elaborat pels vocals Roser Bach i Wenceslao Olea, apunta que els processos penals no poden servir per investigar fets vinculats a la Guerra Civil, adduint que es va aprovar la llei d’amnistia de 1977.
També aposta perquè la definició de la figura de la “víctima de la Guerra Civil i la dictadura” quedi restringida a “casos centrals de violació dels drets humans”. El document també es queixa que la llei pot generar “asimetria” entre les víctimes del franquisme i les “d’altres fets constitutius de violacions de drets humans que van tenir lloc en el mateix període històric”.
La llei, aprovada el setembre passat pel Consell de Ministres, s’ha de votar en el ple del Congrés dels Diputats.
Toni Morral amb el bellaterrenc Ignasi Roda|ARXIU BELLATERRA.CAT
ARA|Núria Orriols Guiu i Quim Bertomeu. Un cop formalitzats els primers nomenaments al govern de la Generalitat, de mica en mica es va farcint l’organigrama de l’executiu i les seves delegacions territorials. Tot i que encara no hi ha nomenaments oficials, Esquerra i JxCat ja tenen decidits alguns dels noms que representaran el Govern al territori. En el cas de Junts, segons fonts consultades per l’ARA, Toni Morral, exdiputat i exalcalde de Cerdanyola del Vallès, serà el delegat de la Generalitat a Barcelona, mentre que l’exconseller d’Exteriors Bernat Solé serà el representant de l’executiu a Lleida, segons ha avançat El Segre i ha confirmat aquest diari.
Morral actualment és membre de la direcció de Junts per Catalunya, especialitzat en l’àrea metropolitana. Provinent d’ICV, va ser un dels fitxatges de l’expresident Carles Puigdemont per a la candidatura del 21 de desembre del 2017 i, com a home de confiança de Jordi Sànchez, va ser qui va pilotar la Crida Nacional per la República fins que es va transformar en fundació per sumar-se al partit de JxCat el juliol passat. A les passades eleccions, però, va decidir no presentar-se a les primàries per optar a la llista del Parlament.
Solé ha exercit de conseller d’Acció d’Exterior durant la legislatura passada, un càrrec en el qual va entrar substituint Alfred Bosch, que va dimitir el març del 2020 pel cas de presumpte assetjament sexual de la seva mà dreta, Carles Garcias, que va destapar l’ARA. Solé, que abans de dedicar-se plenament a la política havia exercit de professor, va ser un dels noms que va estar sobre la taula per ser conseller d’Educació del nou Govern, però finalment l’escollit va ser Josep Gonzàlez-Cambray. Sobre l’exconseller d’Acció Exterior pesa l’amenaça d’una propera inhabilitació, ja que el Tribunal Suprem ha de decidir si confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el va inhabilitar un any per haver col·laborat amb l’1-O en la seva etapa d’alcalde d’Agramunt.
En l’acord de govern pactat entre el president, Pere Aragonès, i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, els dos partits es van repartir els càrrecs de les delegacions territorials. Van quedar que Junts farà la proposta de Barcelona, Alt Pirineu i Aran, Tarragona i la Catalunya Central; i Esquerra proposarà els delegats per les Terres de l’Ebre, Lleida, el Penedès i Girona. El partit de Carles Puigdemont, més enllà de Morral, també té decidits la resta de nomenaments, que formalitzarà properament el consell executiu: tal com va avançar l’ACN i ha confirmat l’ARA, Teresa Pallarès serà la delegada a Tarragona; Rosa Vestit, alcaldessa de Sant Quirze de Besora, serà la representant de la Generalitat a la Catalunya Central, mentre que Ricard Pérez, coordinador de JxCat a l’Alt Pirineu i Aran, serà proposat com a delegat de l’Alt Pirineu. ERC també té decidit de fa dies qui serà la delegada a Madrid. La responsabilitat recaurà sobre l’exconsellera de Justícia Ester Capella.
La renovació del Govern no arriba als alts càrrecs
D’altra banda, també hi ha pendents nomenaments interns de l’estructura de l’administració que depèn de la Generalitat. Segons les fonts consultades, el fins ara responsable de processos electorals, Ismael Peña López, es perfila com a director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Aquest càrrec, que depèn de la conselleria de Presidència, requeia fins ara en Marta Felip de JxCat, exalcaldessa de Figueres. Amb l’arribada de Laura Vilagrà al departament, però, està previst que sigui cessada.
Peña López va agafar rellevància pública a partir de les eleccions del 14 de febrer, ja que va ser l’encarregat de muntar el dispositiu per votar en plena pandèmia de coronavirus. Es va distingir, més enllà del treball tècnic, per fer una comunicació habitual a Twitter dels progressos de l’engranatge electoral.
Vergés es perfila per a la mesa Bernat Solé i Ester Capella no van ser els únics consellers d’ERC que no van continuar amb el nou Govern. Tampoc va seguir, entre d’altres, la consellera de Salut durant els temps més durs de la pandèmia, Alba Vergés, que ara mateix s’ha quedat com a diputada rasa al Parlament. Tot i això, segons ha pogut saber l’ARA, el de Vergés és el nom que agafa més força per ocupar el càrrec de vicepresidenta primera del Parlament, que fins ara tenia Anna Caula però que deixarà per convertir-se en la nova secretària general de l’Esport de la Generalitat. Vergés ja té un passat a la mesa. Abans de ser escollida pel càrrec de consellera el maig del 2018 va ser durant uns mesos secretària quarta de l’òrgan director de la cambra. El nomenament de Vergés no serà automàtic. Quan ERC faci públic el nom, s’haurà de sotmetre a votació del ple del Parlament. Malgrat això, no hi hauria d’haver problema perquè els vots de JxCat i la CUP —més els dels republicans— confirmin la designació.
Canal de Youtube “Paraula de Rahola”: La carta d’Oriol Junqueras mata! (publicada avui a La Sexta)
El president d’Esquerra Repúblicana empresonat pel Tribunal Suprem, Oriol Junqueras, ha fet arribar una carta a La Sexta en la que deixa clara l’estratègia del seu partit respecte del govern de Madrid. Una missiva que ha deixat colpida Pilar Rahola, absolutament perplexa.
Oriol Junqueras|FOTO: La Sexta
Comienza a andar una nueva Generalitat republicana. Con el gobierno encabezado por Pere Aragonès, tendremos, después de más de 80 años, un presidente de Esquerra Republicana de Catalunya escogido con normalidad parlamentaria. Con los mismos objetivos que nos han movido siempre: construir un país próspero, justo y plenamente libre para todos y cada uno de los ciudadanos que viven en Catalunya, piensen lo que piensen y vengan de donde vengan. La nueva Generalitat republicana tiene unos retos inmensos, pero afronta las graves crisis que estamos viviendo con voluntad transformadora y estoy convencido de que sabrá liderar la reconstrucción social y económica del país y ganarse la confianza de la ciudadanía manteniéndose siempre al lado de la gente.
Y con el nuevo gobierno se abre una nueva etapa. Más de tres años después del referéndum del 1 de octubre desde ERC hemos hecho una reflexión profunda sobre nuestras fortalezas y debilidades, los errores y los aciertos, para extraer aprendizajes.
Fue evidente que la reacción del Estado fue percibida por gran parte de la sociedad catalana como cada vez menos legítima y alejada de principios democráticos. Pero al mismo tiempo, debemos ser conscientes de que nuestra respuesta tampoco fue entendida como plenamente legítima por una parte de la sociedad, también de la catalana. En este sentido, quiero volver a extender la mano a todos aquellos que se hayan podido sentir excluidos, porque nuestro objetivo debe ser justamente el de construir un futuro que incluya a todos.
Nuestra voluntad es la de siempre. La independencia es la mejor herramienta para ayudar a la gente de este país, pero las estrategias deben adaptarse a las circunstancias para ser ganadoras. La conclusión es que necesitamos ser más; una mayoría incontestable, plural y transversal, que demuestre que gobierna bien y para todos, y que ponga en el centro de la agenda la resolución del conflicto político existente por vías democráticas.
Defendemos la autodeterminación porque queremos que toda la ciudadanía de nuestro país, toda, pueda decidir si desea que Cataluña sea un estado independiente en forma de república o si apuestan por mantenerse dentro del Estado español. Y, legítimamente, nosotros trabajaremos y defenderemos la opción del sí. Tenemos derecho a gobernarnos con las mismas herramientas que cualquier estado. Tres cuartas partes de la ciudadanía de Cataluña defiende que la solución al conflicto político existente se resolverá votando en un referéndum. No podemos negar la realidad, nadie. No podemos actuar como si estos consensos no existieran. Nadie.
No queremos formar parte de un estado donde persisten estructuras que sirven para perseguir a los adversarios políticos, donde hemos de acatar leyes que nos parecen profundamente injustas y arbitrarias, que tipifican como delitos comportamientos que son plenamente democráticos y no deberían ser delictivos. De hecho, tenemos el deber de trabajar incansablemente, por todas las vías democráticas posibles, para cambiar esta situación. Y eso es lo que hemos hecho y haremos.
Y hoy seguimos creyendo que la mejor vía para hacerlo, como siempre hemos defendido, es la vía escocesa. La vía del pacto y el acuerdo, la vía del referéndum acordado. Es la opción que genera más garantías y reconocimiento internacional inmediato. Porque sabemos que otras vías no son viables ni deseables en la medida en que, de hecho, nos alejan del objetivo a alcanzar.
Para convertirnos en un estado es imprescindible construir una gran mayoría en Cataluña, pero también hay que ganarse la legitimidad en todas partes. La partida se juega dentro y fuera. Por ello, nunca renunciaremos al diálogo ni a la negociación. Sería una ingenuidad creer que el diálogo político con el estado dará frutos tangibles de forma inmediata, pero creer que podemos prescindir de él sería una irresponsabilidad carísima. Por mucho que se critique y se ridiculice, la mesa de diálogo y negociación entre gobiernos es un éxito en sí misma porque abre un espacio para la potencial resolución del conflicto.
El diálogo y la negociación son imprescindibles. Los conflictos políticos que se acaban resolviendo lo hacen, tarde o temprano, alrededor de una mesa donde todas las partes exponen libremente sus posiciones. La nuestra, la que representa los grandes consensos del país, es el fin de la represión y la autodeterminación.
Estamos ante un conflicto político y éste sólo se podrá resolver por vías políticas y democráticas. Siempre hemos dicho que hay que volver al ámbito de la política, de donde no se nos debería haber hecho salir nunca. Ahora es el momento de la audacia política, el coraje democrático y la reconciliación social. Porque la conciliación del conjunto de nuestra ciudadanía es fundamento imprescindible del futuro.
Para nosotros, lo hemos explicado muchas veces y lo seguimos defendiendo sin matices, la amnistía es nuestra prioridad para acabar con la persecución judicial. La cuestión no termina ni con los exiliados ni con los presos y presas políticas, sino que hay que hacerla extensiva al resto de las 3.000 personas que sufren causas judiciales.
A pesar de ello, hay gestos que pueden aliviar el conflicto, paliar el dolor de la represión y el sufrimiento de la sociedad catalana, y cualquier gesto en la línea de la desjudicialización del conflicto ayuda a poder recorrer este camino.
Pero para que este nuevo paradigma sea posible es importante que las dos partes muestren su voluntad y predisposición. Nosotros hace tiempo que, a pesar de estar en la cárcel privados de libertad, nos sentamos a la mesa y mantenemos siempre la mano tendida. Es el momento de que el gobierno español demuestre su compromiso con la reconciliación, el diálogo, y la negociación, mirando al futuro.
Pilar Rahola reconeix que ahir la van treure de polleguera al programa Preguntes Freqüents (FAQS) de TV3 i ho va passar malament. Diu són “Gentola” còmplice amb la repressió!
Santiago Abascal, Pablo Casado i Albert Rivera a la plaça de Colón el febrer del 2019 Santiago Abascal, Pablo Casado i Albert Rivera a la plaça de Colón el febrer del 2019 OSCAR DEL POZO / AFP
Els partits polítics van fer un gran esforç durant la Transició per construir una democràcia moderna i avançada en un context, però, en què el règim franquista era molt present en les estructures de l’Estat i en què institucions com l’exèrcit exercien un paper coercitiu molt fort. El resultat va ser una democràcia homologable en molts aspectes a les dels veïns europeus, però amb llacunes, esdeveniments foscos i moments d’involució del pacte constitucional. L’esperit constitucional, que amb ambigüitat i amnèsia semblava que permetia una Espanya plural on la diversitat nacional, cultural i lingüística hi tingués cabuda, ha estat traït repetidament.
Més de 40 anys més tard, moltes d’aquelles llacunes continuen existint, per exemple en el biaix ideològic de l’estament judicial i en la incapacitat de l’Estat per adaptar-se de veritat a la realitat territorial diversa i plural que es va dibuixar en el pacte constitucional. En aquest context, la sentència del TC del 2010 que retallava l’Estatut aprovat pel Parlament, el Congrés, el Senat i en referèndum va marcar un abans i un després per a molts ciutadans a Catalunya. Va suposar l’inici del procés sobiranista, que buscava justament aprofundir en la democràcia donant la veu a la ciutadania a través d’un referèndum. Això no pot representar en cap cas una amenaça a la democràcia, sinó un reforçament del pacte social. ¿O és que l’Estat considera que els catalans no tenen res a dir sobre el marc polític en què volen viure? ¿No té conseqüències l’expressió independentista majoritària en les eleccions?
Sembla que preguntar l’opinió sobre l’arquitectura territorial molesta, perquè tant en el cas del 9-N com en l’1-O l’Estat s’hi va oposar, i en el segon encara va anar més enllà, amb la vergonyosa i indignant repressió als col·legis electorals. La repugnant repressió policial i la utilització de la justícia en substitució de la política van retroalimentar-se amb la competició política interna de l’independentisme, que va sobrevalorar les pròpies forces dins la societat catalana i va posar els greuges i els sentiments genuïns d’injustícia i menyspreu per davant de la racionalitat de la Catalunya entesa com un sol poble i escrupolosament democràtica. L’1-O, la destitució del Govern, l’aplicació del 155 i l’empresonament de líders socials i polítics pacífics han consolidat una escletxa amb l’Estat avui insuperable sense un canvi molt profund. El judici posterior als presos independentistes i les sentències pel delicte de sedició, amb dures i injustificables penes de presó qüestionades a Catalunya però també per ONGs de drets humans i organismes internacionals, són avui dia la falla més gran de la democràcia espanyola, el que li provoca més maldecaps en política exterior i el que més afecta la seva imatge a l’espera d’un pronunciament dels tribunals europeus que pot ser demolidor per a la justícia espanyola.
Avui, el govern de Pedro Sánchez sembla adonar-se, per pragmatisme i potser pel temor als tribunals europeus, que el camí de la venjança no duu enlloc i es disposa a indultar els presos polítics. Les primeres passes per a un canvi de direcció seran difícils, necessitaran un coratge que cal apreciar, però la valentia s’haurà de mantenir amb fermesa si es vol realment ser útil. És una mesura que per si mateixa no resoldrà el conflicte polític, i que és insuficient perquè afecta una part molt petita del total de persones represaliades, però en tot cas és un primer pas per restablir el mínim de confiança mútua que es necessita per encetar un diàleg honest.
Estabilitat parlamentària Hi ha qui veu en el gest una simple maniobra de Sánchez per assegurar-se la continuïtat a la Moncloa, ja que beneficia els seus socis d’investidura. Pot ser. Però els demòcrates espanyols han de saber que aquests socis “perifèrics”, principalment ERC, però també el PDECat, Junts, el PNB i Bildu, són els que ara mateix garanteixen l’estabilitat i, a més, constitueixen el principal dic de contenció que impedeix l’arribada de l’extrema dreta al poder. En efecte, si hi ha alguna amenaça per a la democràcia espanyola no és l’independentisme (o el secessionisme, com en diuen a Madrid) sinó Vox i, de retruc, el PP, un partit condemnat per corrupció, investigat per obstrucció a la justícia i que fa gala de pactar amb els ultres.
Els ciutadans han de saber que només l’aliança entre les forces progressistes i els partits sobiranistes i/o independentistes pot evitar la involució que suposaria l’aplicació del programa reaccionari de Vox, que viu de promoure l’odi entre territoris i entre persones per raó del seu origen, cultura, gènere o ideologia. Perquè la convivència entre persones i la fraternitat entre pobles només és possible des del reconeixement i el respecte mutu. Si Espanya vol parlar sobre una solució estable amb Catalunya és el moment de fer-ho, sense presos, sense exiliats, sense repressió, reconeixent l’altre i amb el diàleg com a únic instrument. En definitiva, fent política.
14 conselleres i consellers del govern del president Aragonès|CCMA
El govern de Pere Aragonès, amb les seves 14 conselleries, una més que la legislatura passada, ja està tancat. Esquerra i Junts, amb set departaments per a cada formació, han confirmat aquest dilluns els últims noms que faltaven. L’executiu comptarà amb més dones que homes.
El president Aragonès, que ha promès el càrrec ahir dilluns al vespre, signarà els nomenaments aquest dimarts i dimecres ja prendran possessió de les carteres.
El vicepresident del govern serà Jordi Puigneró, que també ocuparà la conselleria de Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana. És un polític molt pròxim a Carles Puigdemont i serà també l’home fort de Junts per Catalunya dins del govern, després de les renúncies d’Elsa Artadi i Josep Rius.
Aquests són els 14 consellers del govern de Pere Aragonès:
Per part d’ERC
Laura Vilagrà, Presidència. Número dos d’Esquerra a la candidatura per Barcelona i persona de màxima confiança d’Aragonès, és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre 2003 i 2015 va ser alcaldessa de Santpedor i, entre 2006 i 2011 va ser diputada al Parlament. Ha estat una de les negociadores de l’acord de govern per part d’ERC.
Joan Ignasi Elena, Interior. Llicenciat en Dret, com a militant del PSC va ser diputat al Parlament i alcalde de Vilanova i la Geltrú. Després de deixar el partit, va ser el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum i, durant el judici del procés, va actuar com a portaveu jurídic d’Esquerra.
Roger Torrent, Empresa i Treball. President del Parlament durant la legislatura passada, és diputat des del 2012. En l’últim mandat va simbolitzar el canvi d’estratègia d’Esquerra, passant de la desobediència a una via més pragmàtica, exemplificada amb la suspensió del ple d’investidura de Puigdemont o la retirada de l’escó a Torra. L’any passat es va descobrir que el seu mòbil va ser atacat amb Pegasus, un programa espia israelià que només poden comprar governs i cossos i forces de seguretat. És llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB.
Josep Gonzàlez-Cambray, Educació. El fins ara número 2 de Josep Bargalló assumeix el lideratge de la conselleria d’Educació. Va ser un dels responsables de la gestió de la pandèmia als centres educatius. És llicenciat en Enginyeria Tècnica Industrial per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Va ser un dels detinguts en l'”operació Volhov”, l’octubre passat.
Teresa Jordà, Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació. Llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma, amb 27 anys ja era regidora d’Esquerra a Ripoll, ciutat de la qual va ser alcaldessa entre 2003 i 2011. Abans de ser nomenada consellera d’Agricultura, va ser diputada al Congrés entre 2011 i 2018.
Tània Verge, Feminismes i Igualtat. Catedràtica de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, on ha investigat la relació entre el gènere i la política. Va ser membre de la sindicatura electoral de l’1-O, un fet pel qual se la va acusar d’usurpació de funcions i desobediència. Tant Verge com els altres quatre síndics van ser absolts.
Natàlia Garriga, Cultura. Nascuda a Sant Cugat del Vallès i llicenciada en Dret, va ser gerent de l’Institut Català de les Empreses Culturals entre els anys 2007 i 2016. Actualment és la secretària de Política Cultural, Educació i Esports d’Esquerra.
Per part de Junts
Jordi Puigneró, vicepresidència i Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana. L’home fort de Junts al govern és l’aposta més política dels noms que ha proposat la formació de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez. En l’anterior executiu, Puigneró ja era conseller de Polítiques Digitals, una àrea a la qual ara hi suma Infraestructures i Agenda Urbana.
Josep Maria Argimon, Salut. Metge i epidemiòleg que ha estat la cara de la gestió de la pandèmia del coronavirus des que va ser nomenat secretari de Salut Pública al juliol. Fa dues dècades que ocupa alts càrrecs a la conselleria, on ha dirigit l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya i l’Institut Català de la Salut.
Jaume Giró, Economia i Hisenda. Llicenciat en Ciències de la Informació i Administració i Direcció d’Empreses, té una llarga trajectòria en el sector bancari. Entre d’altres càrrecs, va ser director general adjunt de CaixaBank i director general de la Fundació Bancària “la Caixa”. En les últimes eleccions del Barça, anava a la candidatura de Joan Laporta i havia de ser vicepresident econòmic, però va renunciar-hi pocs dies després dels comicis.
Victòria Alsina, Acció Exterior i Transparència. Doctora en Ciències Polítiques i Socials, va ser delegada del govern de la Generalitat als Estats Units. Ha coordinat, juntament amb Genís Roca, el comitè d’experts de la societat civil encarregat de dissenyar la Catalunya post-Covid, les conclusions del qual encara no s’han fet públiques.
Lourdes Ciuró, Justícia. Diputada al Congrés des de 2011, és llicenciada en Dret i advocada de professió. En les eleccions municipals de 2019 va ser la candidata de Junts a l’alcaldia de Sabadell.
Gemma Geis, Recerca i Universitats. És doctora en Dret i professora a la Universitat de Girona. La cap de llista de Junts per Girona és una persona molt propera a Carles Puigdemont, que la va fitxar per a la candidatura de JxCat abans de les eleccions de 2017.
Violant Cervera, Drets Socials. Llicenciada en Filologia Hispànica, va ser diputada al Parlament entre 2012 i 2017, primer amb CiU i després amb Junts pel Sí. Al Parlament va formar part de les comissions de Salut; Benestar, Famílies i Immigració; Igualtat; i Joventut.
El veïnat de Bellaterra vol menys judicis i exigeix permanentment més reparacions i millores de l’espai públic, molt deixat des de fa anys per Cerdanyola il’EMD
Deixadesa històrica d’un perillós Camí Antic sense voreres |BELLATERRA.CAT
L’Ajuntament de Cerdanyola interposa dos contenciosos als tribunals contra acords aprovats per l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra -un sobre la pacificació del trànsit al Camí Antic de Sant Cugat i el segon sobre l’ordenança reguladora de l’ús de sòl i subsol per empreses subministradores de serveis-, però els responsables de les dues institucions asseguren que el diàleg ha millorat i que és possible que els recursos es retirin.
El regidor de Relacions amb l’EMD, David González, subratlla la millora de relació entre amb dues institucions, tot destacant que l’Ajuntament ha de presentar els recursos per invasió de competències en defensa dels interessos municipals, però espera que el relacionat amb el Camí Antic de sant Cugat es retiri per haver arribat a un acord de consens, com va passar amb el cas dels agents cívics de Bellaterra.
El president de l’EMD, Ramon Andreu, confirmava aquest extrem i explicava que el camí es fa servir molt com a drecera entre Sant Cugat i sabadell, entre les autopistes AP7 i C58, amb alta densitat de trànsit i a molta velocitat. L’EMD vol instal·lar senyals de stop per trencar la velocitat dels vehicles i està en discussió l’administració competent perquè l’Ajuntament té la de disciplina del trànsit i l’EMD la seva ordenació.
El segon recurs afecta a l’ordenança que implanta una taxa sobre l’ús de sol i subsol per part de les companyies subministradores de serveis, com les de telefonia, per exemple. Andreu explica que la cobra fins ara l’Ajuntament, però l’EMD creu que és a ella a qui li correspon cobrar aquest lloguer, que xifra en uns 50.000 euros anuals. El president de l’EMD creu que les dues institucions presenten arguments jurídics plausibles i que el millor és que un jutge determini qui té la raó.
El regidor d’ERC Íñigo de Enterria insisteix en què les dues discrepàncies s’arreglarien amb la redacció d’un nou conveni regulador, al temps que remarca que abans d’anar als jutjats hi ha possibilitats d’intermediació, cm per exemple amb la Diputació o la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat.
Laura Benseny, de Guanyem, remarca la importància d’arribar a acords abans d’interposar recursos judicials i no després perquè “anar als tribunals és legítim; i també car”, cosa que també subscriu Ciutadans.
El regidor de Relacions amb l’EMD, per la seva banda, va afirmar que el govern municipal no vol canviar el conveni amb l’EMD i que “si es pertinent anar a mediació, s’anirà”.
El ple del Parlament, el 27 d’octubre de 2017 ANDREU PUIG.
-La institució a l’exili inicia així la seva marca de publicacions pròpia -El projecte busca generar continguts en relatius al procés d’autodeterminació de Catalunya adreçats a la comunitat internacional “per explicar-nos
El Consell de la República (CxP) celebra la diada de Sant Jordi amb la publicació en diversos idiomes de la Declaració d’Independència que es va proclamar el 27 d’octubre de 2017 al Parlament. La institució a l’exili inicia amb aquesta acció carregada de simbolisme un dels projectes previstos al seu Pla del Govern, el 17, que consisteix a “crear una marca de publicacions pròpia a, que tindrà com a objectiu generar continguts en diversos idiomes relatius al procés d’autodeterminació de Catalunya”. Coincidint amb aquest 23 d’abril, el CxP ha decidit que la primera publicació sigui el text íntegre de la Declaració d’Independència.
El document ja es pot consultar i descarregar de franc a la pàgina web del Consell en una dotzena d’idiomes diferents, alguns dels quals de nacions sense Estat, i en els propers dies es traduirà a més llengües: http://www.consellrepublica.cat
L’organització destaca que oferir la Declaració d’Independència en diferents llengües és una “potent eina diplomàtica enfocada a la comunitat internacional” per “explicar al món que el que vam fer aquell 27 d’octubre del 2017 era legítim, democràtic i pacífic”. “L’objectiu, a part del fort simbolisme del mateix text, és arribar al màxim de gent i el més transversal possible”, assegura el CxP.
“A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Vista aèrea del projecte de desviament de la BV-1414 per darrera del Club Bellaterra
A l’últim Ple de Bellaterra (Junta del Veïnat) es va anunciar que el projecte de l’EMD de peatonalització de la Plaça del Pi romandrà suspès, el que demostra el politiqueo i marejar la perdiu per guanyar eleccions.
La Generalitat de Catalunya va proposar dues subvencions, una per activar el trànsit pel carrer Lluís de Ábalo i per la Plaça del Pi. La subvenció per la desviació suposaria un 80% d’un cost de 160.000 euros, disponible a partir del 2024. En canvi, la subvenció per remodelar la plaça només suposaria un 20% d’un cost de 270.000 euros i amb un termini que caducaria entre l’any 2020-2021.
Projecte de l’EMD de Bellaterra per peatonalitzar la Plaça del Pi
Les dates estipulades impossibiliten la realització de les obres, ja que per fer la remodelació de la plaça primer s’hauria de fer la desviació del trànsit i posteriorment la peatonalització de la Plaça de Pi i no a l’inrevés, tal com ho estipulen els terminis de les subvencions:
Projecte de l’EMD de Bellaterra per desviar la carretera BV-1414 pel carrer Lluís d”Àbalo
“Es fa impossible poder disposar de la subvenció per la reforma de la Plaça del Pi” és el que ha comentat en Ramon Andreu (GXB), president de l’EMD, qui va contactar amb la Generalitat de Catalunya per canviar l’ordre projectat, però s’ha rebutjar. L’EMD va renunciar a la subvenció pública per remodelar la Plaça del Pi, però es manté la subvenció per desviar el trànsit pel darrera del Club Bellaterra.
ERC de Cerdanyola va proposar a la darrera audiència ciutadana del passat 25 de març, que es reactivés la Taula de treball per estudiar la no construcció del crematori i insta a la resta de partits a donar suport a la proposta.
La Taula de treball per estudiar la no construcció del crematori va néixer el passat mandat i estava formada per integrants de l’Associació Stop Crematori i per representants del ple municipal. La Taula es va reunir diverses vegades en la recerca d’una solució viable per evitar la construcció del crematori. De fet, una solució plantejada a la Taula es va portar al debat plenari el setembre del 2016 però va ser rebutjada per un vot.
En el que portem com a mandat sota l’alcaldia del senyor Cordon, i estant gairebé a l’equador del mandat, la Taula encara no s’ha convocat com tampoc el govern del PSC ha presentat cap proposta per evitar la construcció del crematori. Davant d’aquest escenari, la portaveu del GM d’ERC, Helena Solà, va proposar a la darrera audiència ciutadana del passat 25 de març que es reactivés aquesta Taula com a mitjà per cercar consensos i solucions a un crematori que els republicans han rebutjat sempre.
Els republicans insten a tots els partits que recolzin la iniciativa de reactivar la Taula de treball per estudiar la no construcció del crematori i siguin proactius en la recerca de solucions.
BELLATERRA.CAT 