“Et liberté ne se dit plus en espagnol On peut toujours rêver, d’Athènes et Barcelone”
El bellaterrenc Francesc Pérez Torres amb Georges Moustaki al seu últim concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
FRANCESC PÉREZ TORRES|El 8 de gener del 2009, Georges Moustaki va pujar per última vegada a un escenari, va ser una vegada més en el Palau de la Música Catalana de Barcelona. Ho recordaré tota la vida, perquè aquella nit vaig poguer saludar-lo i comentar-li que jo, amb 19 anys, vaig gaudir d’aquell primer concert seu de 1971, pocs dies abans de desplaçar-me a Ginebra (Suïssa), per residir 2 anys. Inoblidables cançons: Ma liberté, Les Temps de Vivre, Il y avait un jardin, La Métèque, La Mediterranée, etc., va ser fantàstic!!, un del meus millors records musicals, més després d’haver gaudit de les meves classes de français a l’acadèmia Berlitz del carrer Pelai de Barcelona, on vaig coincidir amb Jordi Sabater, amic i company de feina del Restaurant Via Veneto.
Moustaki va debutar a Espanya el 1971, un concert dins del Festival de Primavera organitzat per Oriol Regàs Pagès, alma mater del restaurant Via Veneto, Bocaccio, etc.,etc., precisament va ser al Palau de la Música Catalana, en un moment en què a la censura franquista no li feia cap gràcia la seva cançó ” En Méditerranée”, que conté uns versos que diuen ‘el cel està de dol i la paraula llibertat ja no es diu encastellà”
EN MEDITERRANÉE, 1971 (Georges Moustaki/Areski Belkacem)
Dans ce bassin où jouent des enfants aux yeux noirs Il y a trois continents et des siècles d’histoire Des prophètes, des dieux, le Messie en personne Il y a un bel été qui ne craint pas l’automne En Méditerranée….
Il y a l’odeur du sang qui flotte sur ses rives Et des pays meurtris comme autant de plaies vives Des îles barbelées, des murs qui emprisonnent Il y a un bel été qui ne craint pas l’automne En Méditerranée….
Il y a des oliviers qui meurent sous les bombes Là où est apparue la première colombe Des peuples oubliés que la guerre moissonne Il y a un bel été qui ne craint pas l’automne En Méditerranée….
Dans ce bassin, je jouais lorsque j’étais enfant J’avais les pieds dans l’eau, je respirais le vent Mes compagnons de jeux sont devenus des hommes Les frères de ceux-là que le monde abandonne En Méditerranée….
Le ciel est endeuillé par-dessus l’Acropole Et liberté ne se dit plus en espagnol On peut toujours rêver, d’Athènes et Barcelone Il reste un bel été qui ne craint pas l’automne En Méditerranée….
Tomba de Georges Moustaki (1934-2013), sempre florida i plena de colors 📷 Cementiri Montparnasse de Paris
El Palau de la Música Catalana va ser construït entre el 1905 i el 1908 per l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner com a seu de l’Orfeó Català, finançat amb fons procedents de subscripció popular. L’edifici està situat al barri de Sant Pere, una de les zones més boniques de Barcelona.
Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana, dibuix original d’Aurora Altisent Balmàs (Barcelona, 2 desembre 1928 – 8 juny 2022), dedicat als bellaterrencs Angi i Francesc
El Palau de la Música Catalana és una perla arquitectònica del Modernisme català, l’única sala de concerts declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO (4 de desembre de 1997), i constitueix actualment un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya. A més, s’ha erigit en patrimoni simbòlic i sentimental de tot un poble que s’identifica amb la seva història.
La Sala de Concerts
Sala de Concerts|Palau de la Música Catalana
La Sala de Concerts −una de les més singulars del món− és des de fa més de cent anys escenari privilegiat de la vida concertística, nacional i internacional, de la ciutat de Barcelona. Ha acollit estrenes mundials i és un referent de la música simfònica i coral del país. Presidida per l’orgue sobre l’escenari i amb una lluerna central que representa el sol, la sala gaudeix de llum natural.
Sala mística i paradoxal, conté múltiples figures i representacions, com les muses que envolten l’escenari, les valquíries de Wagner que sorgeixen del sostre, un bust d’Anselm Clavé a una banda i un de Beethoven a l’altra, i elements de la natura, com flors, palmeres i fruits.
Sala d’Assaig de l’Orfeó Català
Sala d’assaig de l’Orfeó Català| Palau de la Música Catalana
Un altre petita joia del Palau de la Música és la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català.
Un espai íntim i acollidor on tenen lloc concerts de petit format, conferències, presentacions i on assagen els cors de l’Orfeó Català. Aquí es troba la primera pedra que es va col·locar el 1905 durant la construcció del Palau. Amb un arc semicircular de butaques, que es correspon amb la mitja lluna de l’escenari de la Sala de Concerts que hi ha just a sobre, està caracteritzada per unes grans columnes, vitralls i decoració de l’època típica del Modernisme català.
La façana del Palau
Façana del Palau de la Música Catalana
La façana del Palau, situada al carrer de Sant Pere Més Alt, únic accés fins a l’any 1989, fa cantonada amb el carrer d’Amadeu Vives, que es resol amb la inclusió del grup escultòric La cançó popular catalana, de l’artista Miquel Blay i reproduïda a mida superior al natural per Frederic Bechini, on estan representats un sant Jordi, sota una figura femenina al centre com un gran mascaró de proa, que és una al·legoria de la música, envoltada d’un grup de personatges que representen el mariner, els camperols, l’ancià i els nens. És considerada l’obra cabdal de l’escultor Blay, amb una sensibilitat social i un conjunt de gran harmonia. Tal com consta en una inscripció al peu de l’escultura, va ser pagada pel marquès de Castellbell (Joaquim de Càrcer i d’Amat) i va ser inaugurada el dia 8 de setembre de 1909. La complexitat de la façana angular a dos carrers estrets fa difícil la visió completa del conjunt. Altres elements d’aquesta façana són els arcs amb grans columnes de maó vermell i ceràmica.
Les Columnes del Palau
Columnes de la balconada Lluís Millet|Palau de la Música Catalana
Dins de dues d’aquestes columnes es trobaven les taquilles originals. Al primer pis hi ha un balcó que recorre la façana amb catorze columnes en grups de dues, cobertes amb mosaic, totes amb dibuix diferent; i al segon pis els busts dels músics, sobre columnes, realitzats per Eusebi Arnau: d’esquerra a dreta són Palestrina, Bach i Beethoven; passat el grup escultòric de la cantonada es troba el bust de Wagner, ja al carrer d’Amadeu Vives. A la part superior d’aquesta façana, un gran frontó en mosaic de Lluís Bru simbolitza la senyera de l’Orfeó, obra d’Antoni Maria Gallissà, i al centre una reina presidint una festa amb una filosa, en al·lusió a La Balanguera, poema de Joan Alcover i Maspons, amb música del compositor Amadeu Vives, una de les peces més interpretades per l’Orfeó i que des del 1996 és l’himne oficial de Mallorca.
Sala Lluís Millet| Palau de la Música Catalana
Sala Lluís Millet| Palau de la Música Catalana
Un altre espai representatiu del Palau és l’emblemàtica Sala Lluís Millet, un gran saló –sala de descans i trobada– dedicat al mestre Millet, fundador de l’Orfeó Català. La sala, d’una altura de dos pisos, la tanquen uns grans vitralls ornats amb motius florals, d’un efecte extraordinari. I més excepcional encara és la balconada que es veu a través d’aquests vitralls, amb una doble columnata amb coloració i ornamentació característiques.
El Foyer del Palau
El Foyer|Palau de la Música Catalana
També és un escenari privilegiat el Foyer del Palau, el qual admet una nombrosa concurrència que ocupa cadires i taules, tant quan hi ha audicions com quan s’utilitza de restaurant-cafeteria independent. Els amplis arcs de maons combinats amb ceràmica vidriada de color verd i flors també ceràmiques, rosades i grogues, confereixen a aquest espai una tonalitat singular i molt pròpia.
Carme Vives Humbert, bellaterrenca familiar d’Amadeu Vives, fundador amb Lluís Millet de l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana de Barcelona |BELLATERRA. CAT
Tot un plaer compartir amigablement una petita conversa amb la nostra veïna, la bellaterrenca Carme Vives Humbert (Sabadell, 25 juliol 1930), mare del prestigiós actor Sergi Mateu, i ex secretària de l’Ajuntament de Sabadell, on va compartir responsabilitats de feina amb alcaldes d’epoques bén diverses.
La Sra. Carme és una dinàmica persona molt amable, amb una activitat admirable, sempre present a tot allò que és positiu per Bellaterra, siguin conferències veïnals o actes culturals. Recorda una trobada familiar al Palau de la Música Catalana i el present que va rebre com familiar directe d’Amadeu Vives, fundador amb en Lluís Millet de l’Orfeó Català l’any 1891.
La bellaterrenca Carme Vives Humbert (Sabadell, 25 juliol 1930)
L’avi de la Sra. Carme era cosí germà d’Amadeu Vives.
Amadeu Vives i Roig va neixer el 18 de novembre de 1871 a Collbató (Barcelona) i va morir a Madrid, el 2 de desembre del 1932. Històric escriptor i compositor català, molt conegut per les seves obres liriques, especialmemt de Sarzueles, com la inolvidable Doña Francisquita (1923). Amb un altre català universal, Lluís Millet, el 6 de setembre de l’any 1891 va fundar l’Orfeo Català. Una de les seves obres que va compondre, i de més repercusió popular va ser L’emigrant (1893) sobre un texte de Jacint Verdaguer. Fins l’any 1900 va viure a Barcelona, i es va casar amb Montserrat Giner. A Madrid va ser un indiscutible personatge de la vida cultural, on va estrenar Sarzueles de gran popularitat. El 1914 va estrenar la seva òpera Maruxa al Teatre de la Zarzuela de Madrid i al cap d’un any al Teatre Real. Curiosament una de les seves cites més reconegudes va ser: “Si Barcelona és la meva mare, Madrid és la meva promesa”
Bellaterra recorda amb orgull en Amadeu Vives, però tristement al carrer que té dedicat no llueix cap placa, sinó unes costosses pilones que mai es van activar. Una sentència judicial del 2020 les van declarar il·legals. Mare Verge de Montserrat!
Compartim amb el veïnat de Bellaterra “Ma solitude”, una cançó inoblidable de l’estimat cantant George Moustaki. Recordem la nostra assistència al seu últim concert al Palau de la Música Catalana, poc temps abans de la seva mort. Tampoc mai oblidarem el seu primer concert de l’any 1970, amb un Palau ple de joves de gom a gom. Sempre hi serà als nostres cors.
Horaci Miras Giner (Barcelona, 7 març 1918-24 decembre 2019)|BELLATERRA. CAT
Volem compartir amb les veïnes i veïns de Bellaterra la triste notícia dels traspàs de l’amic del nostre poble, Horari Miras Giner (Barcelona, 7 març 1918/24 desembre 2019). La notícia ens l’ha comunicat ahir al vespre el també molt estimat Mossen Carles de la Parroquia de la Bonanova de Barcelona.
Horaci Miras Giner amb el Doctor Joaquim Barraquer|BELLATERRA. CAT
Horaci Miras visitava molt sovint Bellaterra, i compartía amb nosaltres el seu secret per haber arribat a l’edat de 101 anys, i tenir la vitalitat que va demostrar durant tants anys. L’afició principal d’Horaci ha estat sempre la muntanya, portava esquiant des de 1940, va inaugurar el primer teleesquí d’Espanya i va ser un dels fundador de les lestacións d’esquí Cerler d’Osca i La Molina de Girona.
Horaci Miras amb el pianista Radu Lupu, al. Palau de la Música Catalana|BELLATERRA. CAT
Horaci, era un gran amant de la gastronomía, deia que el secret no és més que portar una vida sana. No va fumar mai en tota la seva llarga vida. Portava una bona alimentació i feia molt exercici físic, fins que fa mig any va caure a casa seva de Sant Gervasi i es va trencar el femur. El van operar amb tant d’èxit que amb una voluntat de ferro va tornar a caminar amb una forta voluntat personal.
Horaci Miras Giner va neixer el 7 de març de 1918 al carrer Carretes de Barcelona|BELLATERRA. CAT
Quan va complir els 99 anys, el programa Temps de Neu de TV3 el va portar fins a La Molina per filmar-lo baixant lentament les pistas, però amb el seu gran estil. Com esportista aficionat va fer moltrs activitats va fer varies marxes pels Alps i uns anys va participar a la travessia del Port de Barcelona. Amant de la música clàssica i l’òpera, va esponzoritzar el Palau de la Música Catalana i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. L’aristocràcia de la ciutat comtal segueix recordant la seva petita ex Joieria Miras del Passeig de Gràcia, cantonada amb el carrer Consell de Cent (actual botiga Miu Miu del grup Prada).
Horaci Miras amb Mariona Carulla al Palau de la Música Catalana|BELLATERRA. CAT
Horaci Miras també mantenia una gran admiració i amistat amb la familia Jordi Savall. Ens enorgulleix haber comptar entre els nostres amics, persones com Horaci i és per això que volíem compartir aquesta triste perdua.
Maria Rosa Raventós i Horaci Miras Gener a Bellaterra|BELLATERRA.CAT
El nostres sentiments i respecte per la seva companya Maria Rosa Raventós i famílies. Sempre guardarem un gran record per haver-lo tingut en les nostres vides. Descansi en pau!
Orquestra Simfònica Camera Musicae Salvador Mas, director
PROGRAMA
F. SCHUBERT:Simfonia núm. 8, en Si menor, D. 759, “Inacabada” J. STRAUSS: Die Libelle, op. 204 J. BRAHMS: Simfonia núm. 2, en Re major, op. 73
TRES VISIONS D’ÀUSTRIA AL SEGLE XIX
Llacs, jardins i l’eternament elegant ciutat de Viena. La batuta mestra de Salvador Mas ens endinsarà en la música de tres compositors essencials per comprendre el romanticisme musical.
LaInacabadaés una de les simfonies més interpretades del vienès Franz Schubert, per dues raons: en primer lloc pel misteri que suposa no saber amb certesa per què no la va acabar o si realment sols volia que tingués dos moviments i, per tant, està finalitzada; en segon lloc, perquè agrupa totes les característiques de l’època de forma sublim: dramatisme, esperança, il·lusió, tristesa…
Josef Strauss no és tan famós com el seu germà Johann pel fet que la seva música és menys esplendorosa, però la seva destresa en l’orquestració es fa perfectament palesa en aquestaPolka-Mazurkaque parla del vol de la libèl·lula pels jardins vienesos.
LaSegona Simfoniade Brahms fou concebuda l’estiu del 1877 al llac de Wörth i estrenada tres mesos més tard a Viena. Alguns estudiosos consideren que es podria denominar “simfonia pastoral”, ja que en cadascun dels seus quatre moviments la música dibuixa ambients campestres i una certa nostàlgia de la vida en comunió amb la natura.
Diumenge 10 febrer 2019
17:30 hores, Sala de Concerts
Palau de la Música Catalana
Mariona Carulla vol consolidar l’impuls del Palau de la Música|Ara.Cat
Mariona Carulla va ser reelegida presidenta de l’Associació Orfeó Català en els comicis celebrats dimarts. La candidatura de Carulla era l’única que es presentava a les eleccions. El resultat va ser de 330 vots a favor, d’un total de 385 vots emesos. Va haver-hi 3 vots en blanc i 52 vots nuls.
Mariona Carulla va anunciar una nova etapa en què la junta aposta per un projecte de futur per al Palau de la Música Catalana i l’Orfeó Català. També va explicar que treballarà per obrir l’entitat musical, per assegurar la solvència econòmica i l’excel·lència musical, per convertir el Palau en un centre de cultura en confluència amb altres arts i per obrir aquesta institució al conjunt de la ciutadania.
La nova junta directiva de l’Orfeó Català, formada per la majoria de membres de la junta anterior, compta amb tres noves incorporacions: Àlex Honrubia, representant del Cor Jove i cantaire de la família de l’Orfeó Català des del 2007; Maria del Mar Calvet, cantaire de l’Orfeó Català des de fa 17 anys, i Lluís Domènech i Girbau, besnet i especialista en l’obra de Lluís Domènech i Montaner.
Gran interpretació de Lascia ch’io pianga de Händel
Aquesta nit Bellaterra té l’oportunitat d’assistir al gran concert de Philippe Jaroussky, acompanyat del Cor de Cambra del Palau. Es tracte del principal contratenor a nivel internacional. El concert començarà a les 20:30 al Palau de la Música Catalana.
El doctor Joaquim Barraquer, un dels oftalmòlegs més prestigiosos del món i fill del fundador de la clínica de Barcelona que porta el seu nom, ha mort avui als 89 anys, al seu domicili de Barcelona.
El metge, que va crear la Fundació Barraquer i el Banc d’Ulls per a Tractaments de la Ceguesa, havia estat pioner en la inclusió de lents intraoculars per corregir la miopia i va revolucionar les tècniques quirúrgiques oftalmològiques.
Des del punt de vista clínic, la tasca del doctor Barraquer es va centrar al llarg de la seva llarga trajectòria professional, principalment, en quatre camps: els trasplantaments de còrnia, i la cirurgia de la cataracta, del glaucoma i de la miopia.
Nascut a Barcelona el 1927, va estudiar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona llicenciant-se en 1951 i doctorant a Madrid el 1955. El 1957 va obtenir el títol de Doctor en Medicina i Cirurgia de la Universitat de Guayaquil (Equador) i, el 1965, el de la Universitat de Bogotà (Colòmbia). En 1970 va ser nomenat Catedràtic de Cirurgia Ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Va ser nomenat doctor honoris causa i Professor Honorari de 11 universitats nacionals i estrangeres, i guardonat amb sis distincions i premis científics a Espanya i 28 a l’estranger.
Era membre honorari de 40 associacions científiques tant nacionals com estrangeres, i membre ordinari d’altres 52 societats mèdiques.
El funeral per l’oftalmòleg serà el diumenge a les 11.45 hores al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona
La societat civil mostra el seu condol
Entre les moltes personalitats que han volgut traslladar els seus condols a la família del difunt doctor, el president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, ha lamentat la mort de l’oftalmòleg i ha assegurat que va ser un dels innovadors que va situar la oftalmologia catalana com a referent mundial.
En declaracions a Europa Press, Padrós ha assegurat que Barraquer representa la “història d’èxit” de l’oftalmologia catalana, en què la saga Barraquer, al costat d’altres especialistes com Hermenegildo Arruga, la van posar a l’avantguarda.
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona també ha lamentat la seva mort i ha recordat que va ser benefactor i abonat del teatre. En un apunt al seu compte de Twitter recollit per Europa Press, el teatre líric ha recordat que “l’òpera era una gran passió” de Barraquer.
A més, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha volgut recordar al difunt en el seu compte de Twitter definint-lo com “un home de gran talent i prestigi”. De la mateixa manera que el líder del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández, ha volgut recalcar el sentit social de Barraquer que, a través de la seva fundació i mitjançant convenis, va contribuir al fet que persones amb pocs recursos poguessin accedir a operacions oculars.
MARC PUJOL i MANYÀ (Barcelona, 15 desembre de 1977)
(Foto: diari Ara)
La ficció dóna a Fèlix Millet, saquejador confés del Palau de la Música, l’oportunitat d’explicar la seva versió dels fets cantant en un musical. L’obra la dirigeixen Jordi Pérez Solé i Xavier Bonfill a l’Almeria Teatre de Barcelona. En l’espectacle, un únic actor, Marc Pujol, s’encarrega d’interpretar l’expresident del Palau de la Música Catalana.
‘Millet’, estrenat a l’Almeria Teatre i estarà en cartell inicialment durant cinc setmanes, és definit pels seus creadors, la companyia La Mama, com “una comèdia musical, indignada i de petit format”, amb text i música de creació pròpia. Segons Jordi Pérez Solé, l’obra “retrata l’astúcia d’un prohom que ha sabut estafar la societat catalana en nom del Palau de la Música i a la vegada guanyar la Creu de Sant Jordi per la seva contribució al país, entre moltes altres condecoracions”. El director considera el musica com una oportunitat per “descobrir com pensa el bon corrupte, i, posats en matèria, com estafar el consogre”, fa broma.
La productora, Helena Moliné, comenta que aquest espectacle “neix de la nostra perplexitat i indignació davant la corrupció que cada dia omple les notícies, en aquest cas personalitzada en la figura de Fèlix Millet”. Una altra de les particularitats d’aquest muntatge ha estat el seu finançament, mitjançant l’anomenat ‘crowfunding’, amb microdonacions a través d’internet, que ha permès a la companyia fins i tot superar els 3.150 euros que necessitaven.
FORMACIÓ DE L’ACTOR CATALÀ MARC PUJOL:
INTERPRETACIÓ: Pep Tosar i Xicu Masó, Tamzin Townsend, Nancy Tuñón, Scuola Int. Dell’Attore Comico (Commedia dell’Arte – Itàlia), Memory (Teatre Musical), Tabula Rasa, El Puente de Cuba (Antropología Teatral), Tom Walker (Biomecànica), Loredana Cozzi (Improvisació), Boris Rotenstein (Viure a l’Escenari), Enrique Vargas (Teatro de los Sentidos), Christine Adaire (Veu i Shakespeare), Eva García i Julian Boal (Teatre de l’Oprimit) CANT (a’capella, líric, musical): Júlia Conesa, Susanna Domènech, Isabel Soriano, Ruth Nabal, Stupendams, Col·legi del Teatre, S.Chung Tao-Cheng (Tao de la Veu), Satheesh Kumar (Cant Karnàtic), Maria Nora (Ioga de la Veu). DANSA (clàssic, jazz, contemporani, claqué): Company & Company, Memory, Area, Búbulus, Coco Comín, Eulàlia Blasi, Camut Band, Mireia Serra (entrenament M&B) CLOWN: Claret Papiol, Moshe Cohen, Clara Cenoz, Théâtre Orgànic, Marja Schoonheym (slapstick), Ton Muntané (acid-clown) ACROBÀCIA: Estudio Víctor Hernando, Escola de Circ Rogelio Rivel (Ateneu de 9Barris) FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA: Actor davant la càmara (Jordi Frades, Eduard Cortés), Càsting (Pep Armengol), Guió (Enric Cruz), Expressió Corporal i Malabars (Pep Parés), Balls de Saló (Ferran Castells, Mireia Portas), Esgrima, T.Alexander (Xavi Ortiz), Pilates (Karla Colman), S.Aberastury, Tai-Chi, Yoga, Solfeig (II), Piano (I), Guitarra (autodidacta). També he dut a terme una recerca dins el camp del Teatre dels Orígens (J.Grotowsky, 1979-83) i les Arts Escèniques Tradicionals de la Índia, especialitzant-me en Teatre-dansa Kathakali i Art Marcial Kalarippayattu, gràcies a una beca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
IDIOMES: Català, Castellà, Anglès, Italià, nocions de Francès./
Estatura: 1,73 m. Color cabell: Morè/ Pes: 67 Kg. Color ulls: Verd-Marró/ Natural de: Barcelona
BELLATERRA.CAT 