Posted in Uncategorized, tagged Bellaterra, Generalitat de Catalunya, Linia S2, nous trens FGC, Plaça Catalunya, Sabadell on 28 gener 2014| Leave a Comment »
La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa els nous trens dels FGC.
BELLATERRA.CAT ha fet el trajecte des de Plaça Catalunya a Bellaterra. Quina sensació més agradable d’estrena i sobre tot guardar.nos el parfum dels materials nous. Gràcies per fer possible la comoditat, i ajudar.nos sigui més segur, ja que tot ell és un sol espai modern i visible.
Posted in Uncategorized, tagged allan little, Artur Mas, bbc, CDC, escòcia, Generalitat de Catalunya, President, regne unit on 21 gener 2014| Leave a Comment »
Dedicatòria del President Mas als bellaterrencs Angi i Francesc, del Restaurant La Taula de Barcelona
President Mas a la BBC: “No es pot aturar un moviment democràtic i pacífic com el del poble català”
Artur Mas destaca l’actitud dialogant del Regne Unit amb Escòcia i la contraposa a la que té l’Estat espanyol amb Catalunya
El cap de l’Executiu ha concedit a la BBC la primera entrevista d’aquesta legislatura a un mitjà de comunicació global
El president Mas, amb el periodista Allan Little, en un moment de l’entrevista
La cadena britànica BBC emet avui una entrevista amb el president de la Generalitat, Artur Mas, centrada en el procés sobiranista que viu Catalunya. Durant la conversa, el cap de l’Executiu subratlla que hi ha una gran majoria del poble de Catalunya que vol decidir el seu futur i es pregunta “com pots convèncer els catalans que no tenen el dret a votar?”. “És difícil d’aturar un moviment democràtic i pacífic”, conclou.
Aquesta és la primera entrevista que concedeix el president Mas aquesta legislatura a un mitjà de comunicació global. La cadena britànica va desplaçar a Barcelona un equip encapçalat per un dels seus periodistes més experimentats de la secció internacional, Allan Little, que va cobrir la transició sud-africana a la democràcia i va ser corresponsal a Moscou i París, entre d’altres assignacions.
Durant l’entrevista, el president Mas compara l’actitud del Regne Unit amb Escòcia amb la que té el Govern espanyol respecte a Catalunya i afirma que, “de fet, envegem una mica el que està passat al Regne Unit, perquè el que voldríem és un acord amb les institucions centrals espanyoles per organitzar la consulta”. Artur Mas afegeix que, a diferència del que passa al Regne Unit, “Espanya diu que no tenim el dret a votar”.
El cap del Govern també insisteix que “hi ha fins a cinc vies diferents per fer la consulta d’acord amb la Constitució espanyola” i assenyala que el que cal és “seure a la taula a parlar, arribar a acords i deixar votar a la gent”, com fan els britànics amb els escocesos. “M’agradaria que Espanya fos el mateix cas, amb la mateixa mentalitat, però no ho és”, lamenta el president.
Artur Mas compara també els processos escocès i català i diu que “hi ha algunes similituds, però també hi ha diferències i crec que tots dos països tenen prou personalitat, fins i tot des del punt de vista polític, per seguir el seu propi camí”.
El president recorda que a Catalunya hi va haver eleccions fa un any, amb uns programes electorals “molt clars” i on la gent “va votar per exercir el dret a decidir el seu futur”. El cap del Govern afegeix que “hem de complir aquest manament”, per la qual cosa assegura que el “referèndum ha de ser organitzat el 2014”.
En aquesta línia, el president Mas assenyala que “si les institucions centrals espanyoles tenen alguna cosa per oferir a la gent de Catalunya, podem incloure la qüestió al mateix referèndum i deixar que la gent triï entre l’oferta de les institucions espanyoles i la pregunta de les institucions catalanes”, que recorda que va ser acordada fa algunes setmanes.
La BBC ha donat una cobertura massiva a aquesta entrevista exclusiva a través del seus diversos canals. Es podrà veure als telenotícies de la tarda i del vespre de la BBC One, News at Six i News at Ten, que tenen un seguiment massiu de l’audiència britànica, així com al canal de notícies de 24 hores i les emissores de ràdio durant tot el dia, a més del web de la cadena. La BBC World també té previst difondre-ho demà al matí, en el moment de màxima audiència a Europa i emetre-ho tot el dia. La versió més llarga de l’entrevista es podrà veure també al canal BBC World News, els butlletins del qual tenen una audiència d’entre 5 i 6 milions de persones.
Posted in Uncategorized, tagged 1714, accio vultural del pais valencia, AMI, ANC, Òmnium Cultural, Catalunya, Diputació Barcelona, el preu de la llibertat, Euskal Telebista, Generalitat de Catalunya, la xarxa de comunicacio local, obra cultural balear, plataforma per la llengua, plataforma pro seleccions catalanes, prodigius cinema, tv3 on 18 gener 2014| Leave a Comment »
Us presentem el projecte ‘1714, El preu de la llibertat’, la mini-sèrie de la Diada de l’Onze de setembre del 2014.
Es tracta d’una producció de Prodigius Cinema, TV3 i La Xarxa de Comunicació Local, que compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Barcelona i de Euskal Telebista (la televisió pública del País Basc). També compta amb la col·laboració de l’ANC, Òmnium, l’AMI, Plataforma per la Llengua, Plataforma Pro Seleccions Catalanes, Acció Cultural del País Valencià, i l’Obra Cultural Balear, entre altres entitats i associacions.
‘1714’ recrearà el món i la societat de principis de segle XVIII i explicarà els darrers vuit anys del conflicte fins arribar al setge a Barcelona. Serà la primera vegada que, des del món audiovisual, es farà un exercici d’imaginació semblant, i pretén constituir un document que ens ajudi, tanmateix, a donar a conèixer aquest fets al món.
Tot i el suport econòmic institucional, el projecte necessita encara cobrir una part rellevant del pressupost i és per això que us encoratgem a que participeu, tant a nivell particular com institucional.
Amb el suport de tots ho aconseguirem.
Posted in Uncategorized, tagged 11 gener 2014, Artur Mas, Catalunya, Generalitat de Catalunya, seu vella lleida, tricentenari 1714 on 12 gener 2014| Leave a Comment »
Teclejant l’enllaç de sota, podeu veure complet, l’acte inagural transmès per TV3:
http://www.tv3.cat/videos/4851691/Recupera-tot-l-acte-inaugural-del-Tricentenari-de-1714
Posted in Uncategorized, tagged 1714, 9 novembre 2014, Catalunya, CDC, CiU, consulta, CUP, ERC, Europa, Generalitat de Catalunya, ICV, President Artur Mas, UDC on 12 Desembre 2013| Leave a Comment »
Dijous 12.12.2013 15:18
La consulta coincidirà amb el vint-i-cinquè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín
La data del referèndum es farà el 9 de novembre de 2014 · La campanya ‘Cauen els murs’ ja va connectar el procés sobiranista amb aquells fets
El president Artur Mas, acompanyat de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, ha anunciat la pregunta i la data del referèndum d’independència de Catalunya. La data, el 9 de novembre de 2014, coincidirà amb el vint-i-cinquè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín. Aquesta coincidència ens convida a recuperar el vídeo que, a partir d’una idea original de Vicent Partal, amb guió i realització de Ramon M. Piqué, a iniciativa de la Fàbrica (grup d’acció per la independència dirigit per Salvador Cardús) i amb la veu de Miquel Calçada, es va fer córrer ara fa un any abans de les eleccions del 25-N.
El vídeo parteix de la coincidència de l’aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, fa vint-i-tres anys, amb la data inaugural de la campanya. Això permet de fer una analogia sobre l’enderrocament dels murs que fan possible l’opressió.
Notícia de WILAWEB:
http://m.vilaweb.cat/noticia/4161603/20131212/consulta-coincidira-vint-cinque-aniversari-caiguda-mur-berlin.html
Posted in Uncategorized, tagged Artur Mas, Generalitat de Catalunya, Gobierno de España, Mariano Rajoy on 27 Juliol 2013| Leave a Comment »
Posted in Uncategorized, tagged Catalunya, Catalunya nou estat d'Europa, dret a decidir, Europa, Generalitat de Catalunya, Parlament de Catalunya, Som una Nació nosaltres decidim, Unió Europea on 27 gener 2013| Leave a Comment »
Plaça del Pi de Bellaterra (Foto: Bellaterra.Cat)
Parlament de Catalunya, 23 de gener de 2013
El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, i de reforçar la cultura pròpia i la identitat col·lectiva.
L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l’edat mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal.
Al segle XIV es creà la Diputació del General, o Generalitat, que anà adquirint més autonomia fins que arribà a actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d’autogovern.
Aquest itinerari històric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-se i promoure’s des del reconeixement mutu.
Durant tot el segle XX la voluntat d’autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 fou un primer pas en la recuperació de l’autogovern, abolit per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola, el 1931, es constituí un govern català, amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d’un estatut d’autonomia.
La Generalitat fou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial que durà fins al 1975. La dictadura va tenir una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l’Assemblea de Catalunya l’any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l’exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonòmic definit per la Constitució espanyola del 1978, el poble de Catalunya aprovà en referèndum l’Estatut d’autonomia de Catalunya el 1979 i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.
Els darrers anys, en la via de l’aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent es va concretar en el procés de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya iniciat pel Parlament l’any 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de l’Estat espanyol, entre les quals cal destacar la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten un refús radical de l’evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins de l’Estat espanyol i creen les bases per a una involució en l’autogovern, que avui s’expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.
El poble de Catalunya ha expressat de diverses maneres la voluntat de superar l’actual situació de bloqueig dins de l’Estat espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010, amb el lema «Som una nació. Nosaltres decidim», i de l’11 de setembre de 2012, amb el lema «Catalunya, nou estat d’Europa», són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.
El 27 de setembre de 2012, mitjançant la Resolució 742/IX, el Parlament constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu per mitjà d’una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 25 de novembre de 2012, van expressar i confirmar aquesta voluntat de manera clara i inequívoca.
Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit a l’inici de la desena legislatura, en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament en les darreres eleccions, aprova la següent:
DECLARACIÓ DE SOBIRANIA I DEL DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA
D’acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per a fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir llur futur polític col·lectiu, d’acord amb els principis següents:
SOBIRANIA
El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.
LEGITIMITAT DEMOCRÀTICA
El procés de l’exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic i garantirà especialment la pluralitat i el respecte de totes les opcions, per mitjà de la deliberació i el diàleg en el si de la societat catalana, amb l’objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l’expressió majoritària de la voluntat popular, que serà el garant fonamental del dret a decidir.
TRANSPARÈNCIA
Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixement adequat per a exercir el dret a decidir i perquè es promogui la seva participació en el procés.
DIÀLEG
Es dialogarà i es negociarà amb l’Estat espanyol, amb les institucions europees i amb el conjunt de la comunitat internacional.
COHESIÓ SOCIAL
Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.
EUROPEISME
Es defensaran i es promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l’estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d’Europa i l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural.
LEGALITAT
S’utilitzaran tots els marcs legals existents per a fer efectiu l’enfortiment democràtic i l’exercici del dret a decidir.
PAPER PRINCIPAL DEL PARLAMENT
El Parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés i, per tant, s’han d’acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.
PARTICIPACIÓ
El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius de tot aquest procés el món local i el màxim de forces polítiques, d’agents econòmics i socials i d’entitats culturals i cíviques de Catalunya, i han de concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.
El Parlament de Catalunya encoratja tots els ciutadans i ciutadanes a ésser protagonistes actius del procés democràtic d’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya.
Posted in Uncategorized, tagged Bellaterra, Bellaterra per la independència, Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, Monica Terribas, President on 13 gener 2013| Leave a Comment »
El 24 de gener a Bellaterra, Mònica Terribas entrevista Jordi Pujol sobre “El futur de Catalunya”
Mònica Terribas , periodista i veïna de Bellaterra, entrevistarà el M.H Sr. President Jordi Pujol qui
ens parlarà sobre El futur de Catalunya, en un format tipus La Nit al Dia.
L’acte es farà el dijous 24 de gener de 2013, a les 20 hores.
El lloc és l’habitual: el Centre Cívic de Bellaterra, plaça de Maragall, núm. 4.
Posted in Uncategorized, tagged Catalunya, Generalitat de Catalunya, President Jordi Pujol i Soley on 22 Desembre 2012| Leave a Comment »
Bellaterra.cat vol compartir amb tots els veïns de Bellaterra aquesta felicitació del President Jordi Pujol i Soley. Bon Nadal i Millor 2013!!
Posted in Uncategorized, tagged Artur Mas, Catalunya, El Matí Digital, Generalitat de Catalunya, Josep Maria Ballarín, mossèn, President on 8 Desembre 2012| Leave a Comment »
Josep M. Ballarín
Barcelona, 1920. Capellà i escriptor. Va participar a la Guerra Civil, com a membre de la “Lleva del Biberó”. De la guerra en tornà tísic, i després d’una llarga recuperació, decidí fer-se capellà. Fou rector de Santa Maria de Queralt i ara viu a Gòssol. Autor de “Mossèn Tronxo” i d’un bon grapat de llibres. També ha col·laborat en publicacions i programes de televisió.
EL MATÍ DIGITAL 06/11/2012
A. Mas
Amic Mas, no et tracto d’honorable perquè vull que se sàpiga ben sabut que ets un vell amic meu enllà de títols i honorabilitats.
Amic Mas, no et tracto d’honorable perquè vull que se sàpiga ben sabut que ets un vell amic meu enllà de títols i honorabilitats.
De la mena que et costarà que la gent t’entengui, no tens res de l’èpica gloriosa del President Macià ni d’aquella follia urgellenca del malaurat Companys. I no crec que et puguin comparar als polítics que fan el borinot per la mediàtica.
No esperis que ningú t’acabi d’entendre en allò més bell que ets. Ni èpic cabdill de pobles, ni revolucionari per canviar la història en falses esperances, ni capaç de ficar-se a les merdissaries de la política del país.
Ets el tipus d’home més estrany que produeix la política d’aquest país, sense jugar a la botifarra, sense menar ramat d’ovelles, sense tenir una botigueta per les Rambles, sense remenar a cap Caixa, ets allò que no hi ha gairbé enlloc en aquest país i en el seu govern.
Ves que et dic, ets un home normal, la mena més estranya d’homes que hi ha al món, fet per tenir dona i canalla i fet per allò que avui dia gairebé no hi ha, ets fet per al treball ben fet, com un fuster dels que ara no hi ha que sabia fer anar la garlopa. I amb aquest estil has fet política demostrant que l’instint de mestre Pujol no l’enganyava.
De patac vas trobar-te amb aquells d’enllà. Com que no em ve d’una ratlla t’ho explicaré com un dels meus records del temps de la República. Discutint de l’Estatut de Catalunya un que li deien Royo Vilanova es va esbravar cridant: “mierda para el Estatuto” i “muera Catalunya”. Nogensmenys que el José Antonio Primo de Ribera li va respondre que “Catalunya era una part d’Espanya” i feia l’elogi del nostre país i de la seva gent, però la vessava, hi afegia que quan una part d’Espanya volia separar-se calia lligar-la més fort sense contemplacions perquè no fugís.
Aquest era l’esperit del Negrín i companyia i, naturalment, el va emprar mestre Franco.
Per no allargar-me a la bestiesa del “café para todos” i la llarga història que hem patit d’ençà de la transició, tots els governs d’enllà sabent-ho o no sabent-ho no van sortir de la posició del falangista que, almenys, parlava clar.
I en aquestes vas sortir tu. Un madrileny mai no podrà entendre què són un paleta o un forjador catalans i molt menys anant de gairell com l’edifici de Bankia mai no serà capaç de saber què s’amaga de tenacitat en la botiga del senyor Esteve.
Així va arribar un dia en el qual, sense més remei, tu vas haver de parlar d’independència. Val a dir, que la gent et va entendre perquè això de la independència la portem en el subconscient i no gosem parlar-ne massa perquè se’ns arronsa el melic tenint-ho per impossible. I vet ací. Sense foguerades patriòtiques, sense escarafalls, sense fanatismes i sense odis tu havies trobat un camí.
Ja hi vam ser. Em fa vergonya pensar que aquesta terra meva produeix tants imbècils per centímetre quadrat. Va ser un clamor, havies perdut les eleccions. Mentida, les havies guanyades talment el que tenia més escons no arribava a la meitat dels teus, però amb escons o sense els pollastrets de vuit rals t’han picotejat sense compassió ni respecte.
He patit per tu, te les han dit totes i de com més males en deien més gran feien la teva persona no ja com a home de cada dia sinó com a polític. Estic per dir que en aquest merder de xafarderies, callant i apesarat tu ets l’únic camí.
Tu ets l’únic camí. I que callin les granotes dels bassals de mala pluja. T’han bastonejat, amb el que diuen els diaris d’enllà, no cal fer-ne cabal i espero que el seny català que tenen alguns dels polítics, benauradament, se’ls imposi per trobar una terra lliure que no serà el cel de les oques, arrossegarà els nostres defectes de segles, però almenys serem a casa.
BELLATERRA.CAT 