BELLATERRA.CAT

Dissabte 26 d’abril, al Centre Cívic de la Plaça Maragall de Bellaterra

Read Full Post »

Bellaterra, 24 d’abril de 2025

“Viu la Fira Modernista al MNACTEC de Terrassa, els dies 10 i 11 de maig“

Programació especial Fira Modernista 2025

El programa inclou visites a les voltes i visites teatralitzades entre altres
El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) obrirà les seves portes durant la Fira Modernista de Terrassa amb un programa lúdic que portarà al visitant en un viatge en el temps el cap de setmana del 10 i 11 de maig. El MNACTEC, en col·laboració amb altres entitats, ha volgut ser present així en aquesta festivitat que creix any rere any a la ciutat de Terrassa.

Diverses sessions, el 10/05 i 11/05 |

Passejada per les voltes

“Una oportunitat per descobrir in situ un dels elements més emblemàtics de l’edifici que avui acull el MNACTEC: les voltes de la teulada del Vapor Aymerich, Amat i Jover”.

Visita teatralitzada “1909. Un passeig per la fàbrica”

“Un passeig per una fàbrica de començaments del segle XX, a través dels espais de l’antiga fàbrica tèxtil del Vapor Aymerich, Amat i Jover”.

Visita guiada a l’exposició “La revolució de l’automòbil“

“Un recorregut pels inicis de la indústria de l’automoció a Catalunya a través de sis vehicles fabricats entre 1890 i 1936”.

Demostració d’un tren elèctric Payà i d’una locomotora de vapor

“Una mostra d’un tren elèctric Payà dels anys 40-50 del segle passat i d’una locomotora de vapor a escala, a l’entrada del Museu”.

PROGRAMA

Dissabte 10 de maig

Portes obertes de 10.00 a 19.30 h

8.30 h | IV Milla Modernista de Terrassa. Sortida i arribada de la cursa al pati del MNACTEC.
De 11.00 a 19.00 h | Demostració d’un tren elèctric Payà i d’una locomotora de vapor a escala i posada en funcionament de la maqueta ferroviària del MNACTEC.
10.15 i 11.00 h | Visita guiada a l’exposició “La revolució de l’automòbil”.
10.30, 11.30, 12.30, 13.30, 16.30, 17.30 i 18.30 h | Passejada per les voltes de la teulada.
11.00, 12.00, 13.00, 17.00 i 18.00 h | Visita teatralitzada “1909. Un passeig per la fàbrica”.
12.00 h | Llegida del manifest i inici de la manifestació de dones obreres i sufragistes.

Diumenge 11 de maig

Portes obertes de 10.00 a 14.30 h

10.15 i 11.00 | Visita guiada “La revolució de l’automòbil” 
10.30, 11.30, 12.30 i 13.30 h | Passejada per les voltes de la teulada.
11.00, 12.00 i 13.00 h | Visita teatralitzada “1909. Un passeig per la fàbrica”.

Activitats amb reserva prèvia. Preu de les visites: 1 euro a partir de 8 anys.

CONTACTE I ENTRADES MNACTEC:

Rambla d’Ègara, 270
08221 Terrassa
Tel. 93 736 89 66
WhatsApp: 638 68 37 97

Read Full Post »

Bellaterra, 23 d’abril de 2025

SENSE PARAULES’…

📷 En Patufet, número 1674, Barcelona 2 de maig de1936 

Read Full Post »

Bellaterra, 24 d’abril de 2025

“En Patufet fou una revista infantil il·lustrada, escrita en català, publicada a Barcelona entre 1904 i 1938. Posteriorment, entre 1968 i 1973, fou represa amb el nom de Patufet”.

* Passà la Festa del Llibre
i la gent n’adquirí molts,
car l’amor a la cultura
té un reconet en molts cors.
Mentrestant també hi ha estómacs
on perdura el tal amor
i els amos de les tals vísceres
—uns bocafins dels millors—
fan compres en aquell dia
de llibres de cuina… i prou.
Oh, l’amor a la cultura,
als canelons i a l’arròs!
JOHN-TINK-UNGEK, Pseudònim de Ramon BLASI I RABASSA, (La Selva del Camp, 1901 – Barcelona, 1980)

* Aquest vers forma part del llibre que el mestre de cuina Josep Garcia Fortuny està preparant sobre els CANELONS.

Font: En Patufet (02/05/ 1936), Josep García Fortuny

Read Full Post »

Bellaterra, 23 d’abril de 2025

LLUÍS TORRES|Compartim aquesta notícia dels alumnes de l’Escola Parroquial de Bellaterra publicada a la Revista Cerdanyola l’any 1968

Un grup d’alumnes de l’Escola Parroquial de Bellaterra actuen durant el Nadal a Televisió Espanyola.  Una de les cançons que van interpretar va ser «Les figures del Pessebre», de Llongueres, que, fa dos anys, van interpretar també, amb la seva rítmica i plàstica, al nostre Casaj amb gran èxit i aplaudiment.

Nadal! Nadal!

Un pas de pardal,
s’allarga el nou dia!
Nadal! Nadal!
A l’home mortal
revé l’alegria!
Cantem i ballem.
Saltem i brinquem.
Deixem la tristesa!
Fem ara, germans,
donant-nos les mans,
florir la infantesa.

Oh que dolça s’ha escampat
la llum d’or del jorn que avança!
Porta als ulls nova esperança;
porta al cor nova bondat!

El temps sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre,
una a una, ja han tornat.

La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.

La noia que porta
la gerra i el pa
i aquell pescador
que al riu va a pescar.

El vell que la terra
remou amb catxassa
i el que es beu el vi
de la carabassa.

El del feix de llenya
i aquell pastoret
que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.

La jove mestressa
que duu la gallina,
la del cistell d’ous
i el sac de farina.

Aquells que sonant
van fent son camí;
el del flabiol
i el del tamborí.

Del sac de gemecs
el qui sempre plora
i el de la simbomba
que ronca a tothora.

També els tres pastors
que fan el sopar
i couen les sopes
i llesquen el pa.

Figures eternes
de vida senzilla
que eixiu de la llum
que enmig del cel brilla.

Vosaltres al món
porteu resplendor.
Oh fràgils figures
de Nostre Senyor.

Font: Salillas.net

Read Full Post »

Bellaterra, 23 d’abril de 2025

Abacus ha inaugurat aquest dimarts Casa Abacus, el nou espai de creació de continguts que acollirà tots els projectes editorials, audiovisuals i altres propostes culturals impulsades per la cooperativa. 

Situada al bell mig de Barcelona, al carrer Peu de la Creu número 4 —antiga seu del Memorial Democràtic de Catalunya i, anteriorment, d’Edicions 62—, Casa Abacus serà “un espai per crear projectes que apostin per la qualitat, la creativitat i el compromís”, en paraules del president d’Abacus Futur, Jaume Roures. 

En aquest sentit, la presidenta de la cooperativa, Maravillas Rojo, ha assegurat a l’acte d’inauguració que Casa Abacus respon a la voluntat de ser “útils” a la llengua catalana ia la cultura, que ha de ser “accessible, plural i crítica”.  “És un dia molt important per tot el que representa haver arribat fins aquí. És un pas més a la nostra història, però sent fidels al nostre llegat i als nostres valors cooperatius”, ha afegit.

L’acte ha comptat amb la presència de nombroses personalitats del món cultural i polític català, entre ells l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha valorat l’obertura d’aquest espai com una “gran notícia” per a la indústria cultural catalana.  Collboni ha destacat la importància de Casa Abacus en la seva tasca de potenciar la creació de continguts en català, especialment perquè ens trobem en plena emergència lingüística.

Casa Abacus, oberta a la ciutadania

L’alcalde ha elogiat els grans finestrals de l’edifici completament renovat, que simbolitzen el compromís de Casa Abacus d’obrir-se a la ciutadania de Barcelona i, en especial, del districte de Ciutat Vella.  De fet, al llarg de tot el matí s’han dut a terme una sèrie d’activitats, música en directe i animació als carrers adjacents a la nova seu per donar-la a conèixer i contribuir a la dinamització cultural de la zona.

La vigília de Sant Jordi, Rojo ha detallat que aquest projecte ha de servir per “donar resposta als reptes actuals de la cultura i l’educació”.  Casa Abacus tindrà dues branques: d’una banda, Abacus Futur, el conglomerat que al juny ja va integrar els projectes editorials d’Abacus Editorial (Ara Llibres, Amsterdam, Casa dels Clàssics-Bernat Metge i Inuk), Enciclopèdia (Univers, Galera, Elastic Books, Rata, Edicions)  Suma Llibres.  I, d’altra banda, Abacus Idea, productora de sèries com Jo Mai Mai, programes d’entreteniment com Fang!  o Cocina salvatge o pel·lícules com La mort de Guillem o Escanyapobres.

El lliurament del Bolígraf de Sant Jordi

En la mateixa presentació, el director general editorial d’Abacus Futur, Ernest Folch, ha lliurat el Bolígraf de Sant Jordi als autors de la cooperativa perquè aquest dimecres puguin signar i dedicar els seus llibres als lectors.  De manera simbòlica, Abacus ha entregat el primer bolígraf a Pilarín Bayés, la renombrada escriptora i il·lustradora que treballa amb La Galera.  “Volem convertir-lo en una tradició”, ha apuntat Folch.

La inauguració ha finalitzat amb l’emissió en directe des de l’interior de Casa Abacus del programa radiofònic Vostè Primer de RAC1, presentat per Marc Giró, en què han intervingut el director general d’Abacus, Oriol Soler;  el president d’Abacus Futur, Jaume Roures;  i escriptors com Sílvia Soler o Roc Casagran.

Font: Ona Falcó, Público

Ona Falcó i Vidal (Redactora de Pauta Media per al servei d´informació d´actualitat de Públic.  Especialment interessada en els feminismes, la cultura i l’actualitat política i internacional.  Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Periodisme Internacional per la Blanquerna-URL.  Sòcia fundadora del col·lectiu Onada Feminista.  Redactora de Pauta Mitjana pel servei d’informació d’actualitat de Públic.  Especialment interessada en els feminismes, cultura i actualitat política i internacional.  Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Periodisme Internacional per la Blanquerna-URL.  Sòcia fundadora del col·lectiu Onada Feminista).

Read Full Post »

Bellaterra, 22 d’abril de 2025

“Per si encara aquestes festes, que acostumen a venir per l’abril, no fossin prou per consagrar-lo mes dels joves, cap a les seves darreries arriba també Sant Jordi, personificador de la més noble joventut cavaller alliberudur d’una princesa, coronat de roses“.

A ciutat, l’abril es coneix pels arbres diris’s que hi paus per damunt i que hi deixa trossos de la seva vesta, d’un verd tendre i lluent. Acabat, aquests troms, que poèticament anamenem fulles, són els que, en combinació amb el sol, fan aquell joc tan alegre de pampellugues en les cares dels que hi passen per sota, i aquell inquiet clapejat d’ombres en la terra.

Al camp, la verdur de l’almil presents setanta set canviants. Des del fosquejant com engurbinada fins a l’ingenu com una cope-rança infantil, el verd, en meravellosa competència de tonalitats, ho exmalta tot. Sembla que hauria de tadigar els ulls i és la cosa més distrets d’imaginar.

Aquesta apotensi de verdor, no podent-se introduir d’altra manera en les persones, els encomana el ses equivalent uns juia fresca, un dalit esponjat, una nova claror a la mirada, una skrivada de jovenesa al cor. Per això les dones, que tenen el secret de la gentilesa, corres ponen dignament a la generositat de l’abril, pount-se a lluir el prodigi temptador de la maca i la gracia prenedors dels braços.

Cap altre mes, com l’abril, pot tenir-se pel més de la joventut. Per disfrutar de tan alta categoria, l’abril, ultra la seva pròpia influen cis, compta amb l’adjutori de les disdes de més escaient patronatge per al jovent

Joventut vol dir ardidem, lluita, ambició de gloria. I, no volen dis sixů mateix el diumenge de ramu i la setmana sunta i el dissabte de Pasqua? Quin millur compendi podreu trobar d’una vida de jove que la fadigant pajada una montanya, ni quia millor estimul que una vibració de palmes i llorers i Tembolcall d’un núvol de victoria?

Per si encara aquestes festes, que acostumen a venir per l’abril, no fossin prou per consagrar-lo mes dels joves, cap a les seves darreries arriha també Sant Jordi, personificador de la més noble joventut cavaller alliberudur d’una princesa, coronat de roses.

Pel jovent català que el volem brau i generis i triumfador tots els mesos haurien de ser el mes d’abril.

Font: Revista Bella-Terra (1923-1927)

Read Full Post »

Bellaterra, 22 d ‘Abril de 2025

Que Bellaterra fou una zona d’estiueig és sabut, però sovint els seus protagonistes són una mica més desconeguts. A través de l’il·lustrador Valentí Castanys gaudirem de l’auca Al·leluies de Bellaterra, de l’any 1959.

Valentí Castanys i l’obra “Al·leluies de Bellaterra”, fou un encàrrec de l’any 1959 de Fomento de la Vivienda Popular, promotora de la urbanització Bella-Terra,  per fer propaganda

Biblioteca Nacional de Catalunya va organitzar l’any 2023 una petita mostra sota el títol Valentí Castanys. Una sàtira elegant i tranquil·la, que repassà la seva vida i obra.

També, el  31 de maig de 2023, el MAC (Museu d’Art de Cerdanyola) va reunir el comissari de la mostra, Joaquim Maria Puigvert, el periodista esportiu de El Periódico i Cadena Ser Marcos López i especialistes de la Biblioteca de Catalunya en una taula rodona, amb l’assistència de membres de la família Castanys per reivindicar aquesta figura del còmic català

Castanys fou dels dibuixants humorístics més rellevants de la primera meitat del segle XX, i que va col·laborar en la majoria dels diaris humorístics barcelonins, com ara Xut! o L’Instant. Castanys també es va dedicar a l’escriptura, amb obres com La memòria es diverteix o Xofer a Cordelles, i va ser el creador del mític Avi del Barça, la personificació del Futbol Club Barcelona.

També fou un personatge amb ombres, com ara la seva participació a la publicació franquista Flechas y Pelayos.

Amb tot, va ser un pioner del cinema amb “La Tragèdia de Cordelles“, que malauradament no ha estat localitzada, i “La bicicleta“, segurament la primera obra cinematogràfica rodada a Cerdanyola i que ha sobreviscut parcialment, recuperada pel GREC gràcies a la família de l’autor i que es projectà a Cerdanyola, en companyia dels seus familiars.

Fill d’una família benestant barcelonina, l’avi matern era un industrial tèxtil que vivia de renda, es feia les cigarretes a mà, tocava l’acordió i, malgrat no ser gaire lector, tenia a la seva llibreria la col·lecció del Cu-Cut, La Ilustració Catalana, Pèl i Ploma i un seguit de revistes que entusiasmaren el petit Valentí. Al seu pare, enginyer industrial, humanista, indulgent, li hauria agradat que el seu fill fos enginyer industrial. Va començar la carrera, però tal com diu a les seves memòries “davant un problema d’àlgebra jo feia els mateixos escarafalls que fan els andalusos davant un gripau” i es va treure el títol d’electricista per correspondència.

Castanys va establir la seva residència d’estiueig en una de les torres noucentistes de la ciutat jardí de Cordelles que va inspirar llibres, pel·lícules i, sobretot, les seves famoses estampes d’estiueig, tot reflectint amb humor i complicitat la vida quotidiana als estius de Cerdanyola.

Durant la Guerra Civil va fugir a Itàlia i a França on feu de col·laboracionista i quan Francisco Franco va guanyar la guerra es va unir al nou règim, segurament per una qüestió de supervivència. Potser per aquesta raó, el gran dibuixant Valentí Castanys va caure en l’oblit. A l’acabar la guerra va col·laborar a la revista Destino, al diari El Mundo Deportivo (fins el 1946) i a ElCorreo catalán. Als anys 40 va voler recuperar la revista satírica sobre l’esport Xut!, el seu gran èxit, però el règim el va frenar  i la va rellançar reconvertida en El Once, una versió castellanitzada tan exitosa com l’original. També va publicar l’obra de teatre Ha guanyat el Barça (1945), i als seixanta es va fer molt popular amb la sèrie La família Sistacs (1965) que havia començat a Ràdio Barcelona el 1933.

Conferenciant, escriptor d’algun sainet de teatre, ninotaire, treballador metòdic que no esperava la inspiració. D’un humor amable i irònic, fins i tot un punt absurd, no dubtava a riure’s d’ell mateix. Enric Gomà, filòleg i guionista el presenta: “Per dir-ho ras i curt, Castanys és l’Andreu Buenafuente dels anys trenta, quaranta, cinquanta i seixanta”.


Font: Cerdanyola Info, MAC,

Read Full Post »

Bellaterra, 20 d’abril de 2025

S’acosta el Sant Jordi 2025 i aprofitem la Setmana Santa per avançar la compra dels llibres a la llibreria Paper’s del nostre llibreter expert, en Víctor.

LLUIS TORRES ✍️ Aquestes són les recomanacions del nostre llibreter Victor, basades en la Cambra del Llibre de Catalunya, per la Diada de Sant Jordi 2025. Paper’s és un dels comerços que ocupen la Plaça del Pi de Bellaterra (Vallès Occidental).

S’acosta Sant Jordi 2025 i aprofitem els últims dies de Setmana Santa per avançar la compra dels llibres. Un dels dies més assenyalats de l’any ve acompanyat d’una de les tradicions més encomiables: regalar un llibre a la persona que s’estima. Aquest gest tan senzill, però, pot comportar molts maldecaps a l’hora de triar el llibre.

Per això, més enllà de les llistes dels títols més venuts aquest any, el llibreter Victor ens fa les seves recomanacions personals de les novetats d’enguany perquè ens inspirem en les nostres tries. Són perles amagades que van des de la ciència-ficció, passant per llibres premiats, fins a recomanacions infantils i juvenils. N’hi ha per triar i remenar!

Llibres més venuts de ficció en català
Quan falta tres dies per la Diada del Llibre i la Rosa, d’ha situa en primera posició la darrera novel·la de Joël Dicker, La catastròfica visita al zoo, seguida de prop per Diagonal Manhhattan, de Xavier Bosch. En tercera posició, puja Cor fort, de Sílvia Soler.

Quins han estat els llibres més venuts la setmana abans de Sant Jordi?

Entre els autors més populars hi ha Joël Dicker, Xavier Bosch, Xavier Sala i Martín, Javier Cercas i Nazareth Castellanos i Albert Sánchez Piñol

* La Cambra del Llibre de Catalunya acaba de publicar la llista de llibres més venuts durant la setmana prèvia a Sant Jordi en ficció, no-ficció i llibre infantil i juvenil, en català.

Ficció en català:

(1) La catastròfica visita al zoo, de Joël Dicker (La Campana)

(2) Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch (Columna)

(3) Cor fort, de Sílvia Soler (Univers)

(4) Aquest tros de vida, d’Estel Solé (Columna)

(5) Somiàvem una illa, de Roc Casagran (Univers)

(6) Les tenebres del cor, d’Albert Sánchez Piñol (La Campana)

No ficció en català:

(1) Entre el paradís i l’apocalipsi, de Xavier Sala i Martín (Rosa dels Vents)

(2) L’art de ser humans, de David Bueno (Destino)

(3) La passada a l’espai, de Manel Vidal Boix (Destino)

(4) La dona del segle, de Toni Cruanyes (Columna)

(5) La fugida, de Mayka Navarro i Francisco Marco Fernández (Columna)

(6) Crims 4. L’hora de la veritat, de Carles Porta (La Campana)

Literatura infantil i juvenil en català

(1) Titó. Excursió a la llegenda de Sant Jordi, de Cristina Jiménez Carbó (Estrella Polar)

(2) La llegenda de Sant Jordi, d’Emma Martínez (Estrella Polar)

(3) Quina història més bèstia, Minimoni!, de Rocío Bonilla (Animallibres)

(4) Em dic Goa 6. Quin drama, Goa, de Míriam Tirado (B de Block)

(5) Una casa de por, de Meritxell Martí i Xavier Salomó (Flamboyant)

(6) Aprendre a llegir a l’escola de monstres, de Sally Rippin (Montena)

* Aquestes llistes s’elaboren amb les dades extretes de Libridata, un sistema automatitzat que recull les vendes de 178 llibreries de Catalunya, i es completa amb una prospecció de la resta de llibreries que configuren el mercat català.

Font: Cambra del Llibre de Catalunya

Read Full Post »

Bellaterra, 20 d’abril de 2025

Lletra de “La Cançó de Bellaterra”

La cançó de Bella Terra
bé l’haureu sentit cantar
Qui la sent a la muntanya
té ganes de caminar
qui la sent en mar o platja
té ganes de navegar,
i sentida, un clar de lluna,
fa ganes de festejar

Qui la canta una vegada
ja no fa sinó cantar
Bella Terra!
Bella Terra!
mai més te podré oblidar!

Bella Terra era una reina
que brodava vora el mar,
de sentir tant les sirenes
la reina s’endormiscà,
li va caure la corona
i el mar se la va emportar
Quan la reina es dessonilla
sospira que fa penar.

Qui la sent tan sospirosa
ja no fa sinó cantar:
Bella Terra!
Bella Terra!
mai més te podré oblidar!

Fa molts anys que Bella Terra
no sap fer sinó esperar;
mariners no t’haureu vista?
d’onades no l’heu besat?
Be n’arriben cada dia
d’onades i naus del mar!
la corona que ella espera
no acaba mai d’arribar.

Qui la veu aixi tan trista
ja no fa sinó cantar:
Bella Terra!
Bella Terral mai més te podré oblidar!

Els vassalls de Bella Terra
per poder-la aconhortar,
li han fet una corona
teixida de bona mà
la ginesta és de muntanya
les pedres del fons del mar
i del camp un pom d’espigues
i roselles flamejants.

I, ballant-li una sardana,
ja no fan sinó cantar
Bella Terra!
Bella Terral
mai més te podré oblidar

Lletra: VENTURA GASSOL
Música: JULI ROMEU
Font: Revista BELLA-TERRA, abril 1924
Dibuix:Juan Mezquita Almer,1881-1956

Ventura Gassol i Rovira (La Selva del Camp, Baix Camp, 1893 — Tarragona, 1980), escriptor, polític, pedagog innovador i orador hàbil.
Rep una sòlida formació humanística al Seminari Conciliar de Tarragona, que abandona poc abans d’ordenar-se capellà.  La seva poesia apareix en ple moviment noucentista, però respon més aviat a una estètica romàntica i vuitcentista.

Juan Mezquita Almer (Onda, 1881 – Castelló, 1956), natural d’Onda, va estudiar Dibuix i Pintura a l’Escola de Belles Arts de València i va ser un extraordinari dibuixant, il·lustrador editorial, aquarel·lista i ceramista.  El seu treball, que abasta la primera meitat el segle XX, es va desenvolupar a diverses ciutats com Barcelona, Madrid, València, Castelló i, per descomptat, Onda.

Font: Revista Bella-Terra (1923-1927)

Read Full Post »