Vinil Cançons i Poemes de Maria Rosa Buïgas (1973), signat per Jaume Pla
LLUÍS TORRES|L’actor i amic Jaume Pla Pladevall, sancugatenc de 96 anys, i ex bellaterrenc, que va construïr casa familiar al carrer Marylin Monroe (actual Pintor Utrillo), ens ha aportat un munt de records culturals sobre la poeta Maria Rosa Buïgas i Suárez, -que amb el seu vestit tradicional d’Àustria, donava la benvinguda als seus amics més especials- a la seva bonica i ample casa de fusta del carrer Joaquim Buïgas de Bellaterra. Pla va aportar la seva veu pel disc Cançons i Poemes de Maria Rosa Buïgas (1973).
L’any 1973, es va editar el disc LP, titulat “Cançons i Poemes de Maria Rosa Buigas”, interpretat per la soprano Maria Dolors Martí acompanyada al piano per Josep M. Llorens, que va musicar la majoria del seus poemes. Els poemes que es canten són: La Puntaire, La Rosa Vermella, musicada pel mestre Pere Mañé, La Gran Albada, Violetes del bosc, Amor, El Geni, Sempre, Mirant al Cel, Campanetes Blaves, Mainumbi. La cara B del disc el conforma un oratori poètic, dividit en quatre apartats que porten els noms genèrics de: Pau, (cinc poemes), Inquietud, (set poemes), Amor, (cinc poemes), Humor (sis poemes).
Són 200 pàgines dedicades al massís i al santuari, fundat el 1025
Portada del número especial de la revista dedicat a la muntanya i el monestir de Montserrat (National Geographic
Dues-centes pàgines per explicar mil anys d’història de Montserrat. Molts més de mil, de fet, ja que s’estima que l’origen de la muntanya “màgica” es remunta a fa uns 40 milions d’anys.
A això està dedicat l’últim número de la revista National Geographic, una edició especial de col·leccionista publicada aquest desembre, que s’ofereix tant en castellà com, per primera vegada, en català.
Amb imatges extretes de diferents arxius i una maquetació cuidada, la capçalera nord-americana ofereix un repàs històric minuciós del massís i del santuari, que el 2025 complirà un mil·lenni: l’abat Oliba el va fundar l’any 1025.
“La importància del monestir com a centre espiritual i el seu pes polític van anar en augment”, destaca la revista.
Els reportatges toquen temes diversos, des del culte a la Moreneta fins a la destrucció durant la Guerra del Francès o el renaixement després de l’època fosca del franquisme.
Extracte d’un reportatge sobre la Moreneta (National Geographic)
L’avançament editorial d’aquesta edició impresa duu com a títol “un monestir alçat sobre un antic mar” i ja explica alguns punts importants de la seva història.
A la part final, posa a disposició dels lectors una guia pràctica de la muntanya i el santuari.
Si n’eren tres petits infants,varen anar espigolar els camps. Mireu el que els va succeir, que es varen perdre pel camí. Tirem per qui, tirem per lla. La nostra casa on serà? Truquen el vespres a un carnisser. Que ens obrireu bon carnisser? Entre, entreu nois estimats que jo tinc lloc per tots plegats..Passar el portal només va fer i els va matar aquell carnisser, els va tallar en xics bocins i al saler els posa com garrins.
Set anys després passà per lli Sant Nicolau tot fent camí. Al carnisser va anar a trucar: Carnisser tens llit i sopar? Sant Nicolau entreu, entreu,que aquí dins lloc trobareu. Sant Nicolau així que entrà, ja demanava per sopar. Voleu pernil d’allò millor? No en vull, no en vull que no es gens bó. Voleu un tros de vedell xic? No en vull, no en vull que no és bonic. De la carn tendra menjaré, que fa set anys és al saler.
El carnisser quan ho sentí de casa seva va fugir. -Oh carnisser no fugis, no, demana a Deu el teu perdó. Sant Nicolau al saler va, picant tres voltes amb la ma. Petits infants que aquí esteu, jo soc el gran Sant Nicolau…i va estirar el Sant tres dits i s’aixecaren els petits. El primer diu: Que he dormit bé!. El segon diu: i jo també!…i fa per últim el tercer: jo mig del Cel em creia ser Si eren tres petits infants,varen anar a espigolar els camp
Joan Llongueres i Badia. (Barcelona, 6 de juny de 1880-13 d’octubre de 1953)
Fill de Marià Llongueras i Trullàs, natural d’Olesa de Montserrat, i de Teresa Badia i Padrisa, de Barcelona. Fou pare de Josep Jordi Llongueras i Galí. Fou promotor a Catalunya del dalcrozisme, un innovador sistema d’aprenentatge musical mitjançant el ritme i el moviment, ideat per l’austríac Émile Jacques-Dalcroze. Aquest mètode, que representa un important revulsiu per a l’escena musical, exercirà durant el primer terç del segle xx una clara influència en el sector professional de les arts escèniques. Llongueres crea l’Institut de Rítmica i Plàstica dins de l’estructura de l’Orfeó Català, l’any 1912, i aplicà les idees del dalcrozisme tant a l’art, com a l’ensenyament musical infantil i a les teràpies per a discapacitats. Així mateix, a les seves columnes a la Revista Musical Catalana i La Veu de Catalunya fa una interpretació crítica de les actuacions dels ballets de Diàguilev al Liceu.
Biografia
Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera. Més tard estudià i es diplomà el 1911 a l’Institut Jacques-Dalcroze de Ginebra. De retorn a Catalunya, l’any 1913 fundà l’Institut Català de Rítmica i Plàstica (que avui porta el nom d’Institut Joan Llongueres; des d’aquesta institució introduí el mètode Jacques-Dalcroze a Catalunya, i en fou el seu màxim impulsor.
En ciutats com Girona, Llongueras va introduir des de la Societat Athenea la gimnàstica rítmica als ambients culturals i artístics, i va muntar espectacles com l'”exhortació poemàtica” Els cants de la Nativitat, el gener de 1917.
La seva labor de pedagog va tenir, però, moltes altres facetes. Fundà i dirigí (1901-18) l’Escola Coral de Terrassa i dirigí (1912-18) l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat, abans de dirigir la de Barcelona (1924); també fou el director musical de les Escoles de l’Ajuntament de Barcelona i de les Escoles Blanquerna. El 1923 va col·laborar a la Revista Catalana de Música. Fundà l’Escola Vallparadís juntament amb Artur Martorell, Enric Gibert i Alexandre Galí.
Lliçons, aplegades en llibre, sobre François Couperin, J.S.Bach i Beethoven, escrites per Joan Llongueras, publicades el 1925 Fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona de 1934. Alguns dels seus poemes reberen música de Lluís Millet i d’Enric Morera. Va fer de crític musical a La Veu de Catalunya i publicà abundosament a la Revista Musical Catalana.[1] Moltes de les seves columnes van ser signades amb el pseudònim ‘Chiron’. El fons personal de Joan Llongueras es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
‘En Patufet’, 120 anys de la revista infantil més estimada per tothom (60 ayns en català)
El dia 3 de desembre va fer 120 anys que va sortir el primer número d’En patufet, una revista infantil molt estimada i popular, molt ben il·lustrada Els principals impulsors en van ser Aureli Capmany, Jordi Bagunyà i Josep Maria Folch i Torres
El primer número de la revista ‘En Patufet’ era encapçalat pel personatge que li dona nom i la data, 3 de gener del 1904
“En Patufet‘ va ser una revista infantil il·lustrada, en català, que es va publicar a partir del 3 de desembre del 1904, ara fa 120 anys. Estimada i esperada amb deler pels infants i els adults a moltes cases, va tenir un final trist en les dues èpoques en què va sortir al carrer. Els seus creadors i impulsors van ser diversos, però qui li va donar la gran empenta, i molts dels escrits més apreciats, va ser Josep Folch i Torres.
La portada del primer ‘En Patufet’ explicava les intencions del personatge, ben entremaliat, abans de la norma de Pompeu Fabra, és clar.
¡Ja veurán los xixarel·los com jo gasto les bravatas!
Si feu bondat, caramel·los, si no al quarto de las ratas’.
Ho destacaven els editors, al subtítol de la revista, des d’aquell diumenge, 3 de ‘janer’ de 1904: ‘En Patufet farà una entremaliadura cada setmana’.
Una revista per pagar les escoles
L’entitat catalanista Foment Autonomista del Català va idear la revista En Patufet per poder pagar les despeses de les escoles catalanes gratuïtes. ‘En Patufet’ entretenia els més petits de casa amb les il·lustracions, als que ja sabien llegir, els permetia fer-ho en català i millorar-ne la coneixença, i als grans els distreia de les cabòries de la vida diària.
Una capçalera de la revista ‘En Patufet’ el mostra cofoi i rodejat de canalla que l’estima Una capçalera de la revista ‘En Patufet’ el mostra cofoi i rodejat de canalla que l’estima rtve La proposta la va engegar Aureli Capmany, gran coneixedor i divulgador de les tradicions i costums catalans, i pare de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany. L’editor Jordi Bagunyà, que també publicava el setmanari satíric ¡Cu-cut!, va aconseguir que la revista tingués continuïtat i fos molt popular.
Font: Francesca Puig, Corporación de Radio y Televisión Española 2024
Josep Maria Jaumài Musté, traductor de “El país que he escollit” de Robert Graves, ha estat guardonat amb el Premi Miramar, un reconeixement creat per la Institució Francesc de Borja Moll per posar en valor l’ofici de traductor.
El premi Miramar a la traducció l’ha rebut Josep Maria Jaumà de mans de l’escriptor Miquel Àngel Llauger. Jaumà ha lloat l’ofici de traductor, “un ofici humil”, ha dit 📷 Ismael Velázquez
El món creatiu i científic de Ramon Llull dona nom als nous premis que s’han lliurarat a la primera Nit de l’Edició i la Lectura que s’ha dut a terme aquest dissabte, 30 de novembre, al monestir de la Real, a Palma. És una iniciativa de la Institució Francesc de Borja Moll, entitat que promociona la lectura amb activitats diverses, a més de tenir la titularitat exclusiva dels drets sobre el Diccionari català-valencià-balear de Moll i Alcover.
Robert Graves protagonitza una nova antologia bilingüe
La Nova Editorial Moll ha iniciat la commemoració dels 40 anys de la mort de Robert Graves amb la publicació de El país que he escollit. Aquest volum bilingüe, traduït per Josep Maria Jaumà, inclou 160 poemes ordenats cronològicament. Segons la seva filla Lucia Graves, aquesta selecció reflecteix les emocions, creences i experiències vitals del poeta al llarg de la seva trajectòria.
Presentació del llibre a Palma
L’antologia va ser presentada ahir dissabte, 30 de novembre, a les 11.30 h, a la llibreria Abacus de Palma. L’acte comptà amb la presència del traductor, Josep Maria Jaumà, i familiars de Graves. Aquesta edició ha rebut el suport del Consell de Mallorca, l’Institut d’Indústries Culturals i la Fundació Robert Graves.
Un recorregut poètic per la vida de Graves
Els poemes seleccionats exploren temes centrals en l’obra de Graves, com la mitologia, el paisatge mallorquí o les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. La Deessa Blanca, figura recurrent a la seva obra, és un altre dels pilars temàtics, com a símbol d’un passat matriarcal esborrat pel patriarcat grec.
L’empremta de Mallorca en la vida de Graves
Graves s’instal·là a Deià el 1929 amb Laura Riding, en un context de vida austera al poble. Després d’un exili forçat per la Guerra Civil Espanyola, retornà definitivament el 1946 amb Beryl, la seva segona esposa. Aquesta etapa a Mallorca fou especialment fructífera i marcà la seva obra, incloent-hi obres cèlebres com Jo, Claudi.
La figura del traductor i el seu reconeixement
Josep Maria Jaumà, traductor de El país que he escollit, també serà guardonat amb el Premi Miramar, un reconeixement creat per la Institució Francesc de Borja Moll per posar en valor l’ofici de traductor. El premi serà lliurat durant la Nit de l’Edició i la Lectura al Monestir de La Real, el mateix dia 30 de novembre.
Altres publicacions recents de l’editorial
A més d’aquesta antologia, Nova Editorial Moll ha publicat El crestall rost, una selecció de poemes de muntanya en versió d’Eduard Moyà, i Breus històries mallorquines, traduïdes per Nofre Moyà. Amb aquests volums, l’editorial reafirma el seu compromís amb la difusió del llegat de Robert Graves.
UEP! Mallorca és una plataforma cultural amb una pàgina web http://www.uepmallorca.app dedicada a l’actualitat cultural i amb una aplicació dedicada exclusivament a esdeveniments a Mallorca relacionats amb la cultura i el lleure. Contacta a: hola@uepmallorca.app
Josep M. Jaumà i Musté (Reus, 1938) 📷 Bellaterra.Cat
BIOGRAFIA JOSEP M. JAUMÀI MUSTÉ
Josep M. Jaumà i Musté neix a Reus el 1938. Llicenciat en Lletres, el 1979 es doctora en Literatura Anglesa per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la poesia de Philip Larkin, dirigida per Doireann MacDermott. Durant quinze anys és professor d’anglès de diversos instituts i de 1973 a 2006 és professor de literatura anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha viscut i ensenyat a dos instituts de Liverpool (1962-63), dos instituts de Bremen (1963-64), a la University of Illinois (1975-76) i a la Universitatea de Iasi, de Romania (2003).
Arran de la seva experiència docent ha publicat nombrosos llibres de text de llengua anglesa i diversos llibres d’assaig com Els meus instituts: Els Instituts de Batxillerat per dins i per fora (1981), obra mereixedora del Premi d’educació Josep Pallach 1980. Altrament, publica La ciutat que volem (2003, amb Jordi Menèndez), els dos volums José María Valverde, lector de Joan Maragall (2004-2005) i, amb Alexander Fidora, Les cartes de Dietrich Bonhoeffer des de Barcelona. La seva activitat crítica es complementa amb la col·laboració en revistes especialitzades com Quimera, Reduccions, Els Marges, Revista de Occidente i L’Avenç, on signa ressenyes i articles sobre traducció literària.
Entre d’altres, ha traduït de l’anglès autors com Philip Larkin, William Shakespeare, Robert Graves, Thomas Hardy, David Lodge, W.B. Yeats, Geoffrey Chaucer i Geraldine McCaughrean. En reconeixement a la seva tasca com a traductor de poesia, ha guanyat el Premi Cavall Verd de Traducció poètica 1991 per D’amor. Trenta poemes de Roobert Graves, el Premi de traducció poètica de l’Associació Espanyola d’Estudis Anglesos i Nord-americans 2004 per Gebre i sol de Robert Frost i ha estat finalista al Premi “Vidal i Alcover” de traducció 2004 concedit per l’Ajuntament de Tarragona per La Irlanda indòmita de William Butler Yeats.
Pel que fa al teatre, escriu Pedra i Sang: L’assassinat de l’abat Arnau de Biure al monestir de Sant Cugat del Vallès, obra publicada el 2005 però representada cada any la setmana de Nadal al monestir de Sant Cugat des de 2000. Les seves altres obres teatrals són també posades en escena al monestir de Sant Cugat. També escriu El màrtir Cugat (representada els estius de 2005 i 2006), El naixement (2006), Els dos Mahatmas (representat l’hivern de 2008) i una antologia de textos shakesperians traduïts (representats l’estiu de 2007) titulada Love in Shakespeare. Les 4 estacions de l’amor i estrenada per Emma Vilarasau, Joan Berlanga i l’Orquestra de Solistes de Sant Cugat.
El 2016 rep una menció especial al Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana, i unes setmanes més tard, el Premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica, ambdós per la traducció de l’antologia Irlanda indòmita. 150 poemes, de William Butler Yeats, publicada a Edicions de 1984.
LIBERTÉ (Paul Eluard) Poésie et vérité 1942 (recueil clandestin) Au rendez-vous allemand (1945, Les Editions de Minuit)
✍️ Sur les sentiers éveillés Sur les routes déployées Sur les places qui débordent J’écris ton nom
Sur la lampe qui s’allume Sur la lampe qui s’éteint Sur mes maisons réunies J’écris ton nom
Sur le fruit coupé en deux Du miroir et de ma chambre Sur mon lit coquille vide J’écris ton nom
Sur mon chien gourmand et tendre Sur ses oreilles dressées Sur sa patte maladroite J’écris ton nom
Sur le tremplin de ma porte Sur les objets familiers Sur le flot du feu béni J’écris ton nom
Sur toute chair accordée Sur le front de mes amis Sur chaque main qui se tend J’écris ton nom
Sur la vitre des surprises Sur les lèvres attentives Bien au-dessus du silence J’écris ton nom
Sur mes refuges détruits Sur mes phares écroulés Sur les murs de mon ennui J’écris ton nom
Sur l’absence sans désir Sur la solitude nue Sur les marches de la mort J’écris ton nom
Sur la santé revenue Sur le risque disparu Sur l’espoir sans souvenir J’écris ton nom
Et par le pouvoir d’un mot Je recommence ma vie Je suis né pour te connaître Pour te nommer
Liberté (Paul Eluard) Poésie et vérité 1942 (recueil clandestin) Au rendez-vous allemand (1945, Les Editions de Minuit)
Eugène Émile Paul Grindel, conegut com Paul Éluard, va néixer a Saint-Denis el 14 de desembre de 1895. La seva mare era modista. El seu pare és el director d’una agència immobiliària.
El 1908, la seva família es va traslladar a París. Becari a l’escola superior de Colbert, Paul Éluard va obtenir el seu diploma l’any 1912. La seva escolaritat es va veure interrompuda per la mala salut. Patia una malaltia pulmonar que el va portar a passar diverses estades en sanatoris suïssos. Va ser als 17 anys, durant una d’aquestes estades, que es va enamorar de la jove russa Helena Diakonova, sobrenomenada Gala, la seva primera dona i la seva musa inspiradora.
El 1914 va ser mobilitzat i va anar com a infermer militar al front de Somme. Després d’una bronquitis, va ser enviat de tornada a París. La guerra i les trinxeres el marcaran per sempre.
El 1917 es va casar amb Gala i va ser pare l’any següent. A París es va unir primer al moviment dadà, després va participar en el moviment surrealista. sie (1929).
El 1928 Gala el va deixar pel pintor Salvador Dalì. No obstant això, els llaços d’afecte romandran intactes i ell romandrà a prop d’ells tota la vida.
El 1929, Éluard va conèixer Maria Bentz, sobrenomenada Nusch, una artista escènica. Es torna a enamorar. Es van casar l’any 1934. Nusch va ser alhora esposa i còmplice d’Éluard i model i musa dels pintors surrealistes.
Exclòs del Partit Comunista l’any 1933 com la resta de surrealistes, va continuar la seva lluita a favor de les revolucions. Viatja per Europa sotmès a règims feixistes. A Espanya es va rebel·lar al costat de Pablo Picasso contra el franquisme.
Mobilitzat el setembre de 1939 al comissariat, el juny de 1940 s’instal·là amb Nusch a París. Durant el període d’ocupació alemanya, Paul Éluard va formar part de la resistència. Participa en literatura clandestina al capdavant del Comitè Nacional d’Escriptors de la Zona Nord. Va continuar publicant fins a l’alliberament el 1945. El seu poema “Freedom” va ser llançat en milers d’exemplars sobre la França ocupada per avions anglesos en forma de fulletons.
Un cop acabada la guerra, Paul Eluard i Nusch van augmentar el nombre de gires i conferències a Europa sobre el signe de la pau. El 28 de novembre de 1946, Nusch va morir d’una hemorràgia cerebral. Paule Éluard està vençuda pel dolor.
El 1948, amb Picasso, va ser convidat a participar al Congrés d’Intel·lectuals per la Pau a Wroclaw, Polònia. L’any següent al Congrés de Pau de Mèxic va conèixer la seva tercera esposa Dominique, amb qui es va casar el 1951.
Va morir d’infart el 18 de novembre de 1952. El 22 de novembre va ser enterrat al cementiri del Père-Lachaise de París.
Paul Éluard és un poeta humanista. Lluita amb els seus versos contra les injustícies, l’odi, l’horror de la guerra. Defensa l’amor, la llibertat i la fraternitat.
Font: La Grande Librairi, Wikipèdia, Fundació Salvador Dalí
Es reemeten les dues primeres temporades “Bola de Drac” i “Bola de Drac Z” i, a més, s’incorporarà “Bola de Drac Súper”, que es veurà per primera vegada en català
Son Goku, dibuix original de Guy Pérez (Barcelona, 1981) 📷 CEDIDA
Els fans de la sèrie japonesa “Bola de Drac”, estrenada a Catalunya als anys noranta, estan d’enhorabona. El retorn de Son Goku ja és aquí: “Bola de Drac” es pot veure a la plataforma 3Cat des d’aquest dimarts, 26 de novembre.
Es recuperen les primeres temporades de la ficció d’Akira Toriyama “Bola de Drac” i “Bola de Drac Z” – aquesta última estarà disponible a partir del 5 de desembre -. Tot plegat, s’emmarca dins l’aposta per una oferta audiovisual àmplia per a tots els públics a la plataforma 3Cat.
Bola de Drac Súper”, per primera vegada en català
Més endavant s’incorporarà al catàleg “Bola de Drac Súper” (2015-2018), que s’emetrà per primera vegada en català a l’SX3.
A la plataforma digital 3Cat i al SX3 s’hi podran veure en total 575 capítols de la sèrie doblats al català.
3Cat ha arribat a un preacord amb Toei Animation per oferir els 575 capítols de la celebrada sèrie i la cessió gratuïta del doblatge al català per poder-lo distribuir internacionalment a altres plataformes.
Això sí, les cançons de la sèrie no sonaran en català. Per indicacions de la productora, la banda sonora s’ha d’emetre amb la llengua original, la japonesa, tant aquí a Catalunya com a qualsevol altre país del món.
40 anys de l’estrena
La reemissió de la trilogia coincideix amb el 40è aniversari de l’estrena de la sèrie japonesa, més de trenta anys després de l’emissió del primer capítol en català a TV3. “Bola de Drac” va arribar a Catalunya als anys 90 i, amb un gran èxit d’audiència, la saga ha esdevingut un referent de l’anime en català per a diverses generacions i s’ha creat un fenomen al voltant de les aventures de Son Goku.
De fet, Catalunya és un dels punts del món amb més seguidors del manga, l’anime i la cultura japonesa, i amb el retorn de Bola de Drac, 3Cat es vol acostar més a aquesta comunitat amb diverses accions per descobrir novetats, trobar-se i ser protagonistes de l’actualitat.
L’aposta per la mítica sèrie japonesa s’emmarca en l’estratègia d’oferir continguts audiovisuals de qualitat i en català per connectar més amb el públic infantil a través de les plataformes 3Cat i SX3.
Cinc valors que “Bola de Drac” ens ensenya i perduren en el temps A banda de les aventures del Son Goku i els seus amics, “Bola de Drac” es caracteritza per transmetre uns valors fonamentals que mereixen ser esmentats
El dia que Son Goku va començar a parlar en català
1. El valor de l’amistat
A “Bola de Drac”, l’amistat és molt més que una simple connexió: és una força vital que dona sentit a l’aventura i impulsa els personatges a superar-se constantment. I en aquesta història, el vincle entre en Goku i en Krilin és un dels més icònics, una amistat plena de moments èpics i de lleialtat inqüestionable.
El simple fet que en Goku sempre estigui disposat a sacrificar-se per salvar els altres és una manifestació de com l’amistat no es tracta només de compartir èxits, sinó de ser allà en els moments més difícils.
Es reflecteix clarament a través del mític Núvol Kinton, el núvol groc que en Goku utilitza per desplaçar-se.
Aquest núvol permet viatjar a gran velocitat, però només el poden fer servir aquells que tinguin el cor pur, com el Son Goku. Si algú intenta pujar-hi sense tenir bones intencions, el núvol els rebutjarà i el travessaran. D’aquesta manera, aquest simple objecte simbolitza com la bondat i la noblesa poden obrir camins que els altres no poden seguir.
3. El sentit de la justícia: el bé, el mal i les segones oportunitats
El sentit de la justícia es manifesta de manera clara a través de la figura del Gran Rei Enma, l’ogre encarregat de jutjar les ànimes.
És ell qui decideix si algú va al paradís o a l’infern, segons les accions que hagi fet el personatge en qüestió durant la seva vida.
Per exemple, Son Goku sempre anirà al paradís, ja que la seva vida ha estat dedicada a salvar l’univers i protegir els innocents. En canvi, Freezer, amb una obsessió per conquerir i una moral destructiva, sempre serà condemnat a l’infern.
Tot i això, la justícia no és sempre tan simple. Dabra, el rei de l’infern, és enviat al paradís com a càstig. El Gran Rei Enma, en lloc de premiar-lo, vol que es redimeixi i es converteixi en una millor persona. Aquesta excepció ens ensenya que, de vegades, la justícia no només castiga, sinó que també ofereix segones oportunitats per canviar.
La cooperació per assolir els objectius establerts; que important que és a “Bola de Drac”. L’exemple més clar és la cerca de les set Boles de Drac. Des del començament de l’aventura, en Goku, la Bulma i altres personatges es veuen obligats a unir forces i combinar intel·ligència, força i valentia per trobar-les. Cadascun hi aporta alguna cosa única, i és precisament aquest treball conjunt el que els permet superar les proves, enfrontar-se als enemics i mantenir l’esperança en moments difícils. Al final, reunir les set boles i convocar el drac Shenron per demanar els desitjos simbolitza la recompensa a la perseverança.
Un altre valor present en l’anime és el perdó. Al llarg de la història, hi ha moments en què els personatges decideixen donar una segona oportunitat a antics adversaris, fins i tot quan aquests han causat molt de dolor. És el cas, per exemple, del Gran Rei dels Dimonis o el rei dels insults i renecs, el Vegeta, qui s’acaba convertint en un aliat i el marit de la millor amiga del Goku, la Bulma.
LLUÍS TORRES|Aquestes són algunes cobertes que ha tingut el llibre “Jo no sóc espanyol” de l’escriptor i periodista Víctor Alexandre d’ençà que es va publicar l’any 1999. Vuit edicions amb l’original i un canvi en la 9a. Torna a canviar en l’edició de butxaca del 2002, en té una altra en la del 2009, i una altra en la versió espanyola.
Víctor Alexandre i Benet, conegut pel nom de ploma Víctor Alexandre (Barcelona, 10 d’abril de 1950), és un escriptor català en llengua catalana. Començà la seva carrera professional el 1972 a Ràdio Popular d’Eivissa, i el 1974 a Ràdio Joventut, a Barcelona, on fou el primer periodista radiofònic a presentar música estrangera en català. Ha estat director i presentador de programes de Ràdio 4 (1976-1993), entre els quals Trobada, Aperitiu amb Diamants o Hollywood Boulevard, i corresponsal a Alemanya per al diari Avui, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Va presentar el programa Cinema a l’abast a RTVE Catalunya, va ser redactor del programa Clàssica del Canal 33 i és autor de diverses obres de ficció per a la ràdio. Va escriure a les pàgines de la revista Lletres gairebé des dels seus inicis, i col·labora habitualment als portals El Món, Racó Català, Cugat.cat i Tot Sant Cugat.
Victor Alexandre i Benet 📷 CEDIDA
El 2007 va estrenar l’obra de teatre Èric i l’Exèrcit del Fènix, sobre el cas de repressió política d’Èric Bertran, que va suposar el seu debut com a dramaturg. L’any 2008 va publicar Nosaltres, els catalans, llibre en què Alexandre conversa amb vint nous catalans dels cinc continents, entre els quals: Patrícia Gabancho, Najat El Hachmi, Sam Abrams, Matthew Tree, Asha Miró i Txiki Begiristain. El desembre del mateix any se li atorgà el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per l’obra Set dones i un home sol i tot seguit va publicar Trifulkes de la Katalana Tribu, la història de Catalunya explicada amb humor i didàcticament per a lectors de 8 anys en amunt (Joan Vilamala, va escriure dotze cançons per aquesta obra teatral, i Toni Xuclà en va compondre la música). Sobre el seu llibre Jo no sóc espanyol, Núria Cadenes va dir que va marcar un abans i un després en la presa de consciència nacional de Catalunya.
LLUÍS TORRES|Poc es parla des de Catalunya del Romanx, llengua llatina tant propera, parlada per uns 40.000 persones al Cantó dels Grisons. Coira o Chur és la seva capital. El respecte de Suïssa per les llengües minoritàries, portà a introduïr el Romanx al bitllets del CHF, -tal com es pot veure a la foto de sota-, està escrit en alemany, francès, Itàlia i romanx (els 4 idiomes oficials de Suïssa). També tenen el seu propi canal de televisió (RTR) i La Quotidiana, l’únic diari en Romanx.
Bitllet de 1.000 francs suïssos on està incorporat el Romanx: Banca Nazionale Svizzera
El Romanx és una de les llengües descendents de la llengua llatina parlada de l’ Imperi Romà , que al segle V dC va substituir les llengües celtes i raètiques abans parlades a la zona. El romanx conserva un petit nombre de paraules d’aquestes llengües. El romanx també ha estat fortament influenciat per l’alemany en el vocabulari i la morfosintaxi.
Presentació d’un reportatge de la televisió en Romanx 📷 RTR
La llengua es va anar retirant progressivament a la seva àrea actual al llarg dels segles, sent substituïda en altres zones pels dialectes alamànic i bavarès . Les primeres escriptures identificades com a romanx daten del segle X o XI, tot i que les obres principals no van aparèixer fins al segle XVI, quan van començar a desenvolupar-se diverses varietats escrites regionals. Durant el segle XIX la zona on es parlava la llengua va decaure a causa de la industrialització de Suïssa, però els parlants de romanx van tenir un renaixement literari i van iniciar un moviment lingüístic dedicat a aturar la decadència de la seva llengua .
En el cens suís de 2000, 35.095 persones (de les quals 27.038 viuen al cantó dels Grisons ) van indicar el romanx com la llengua de “millor domini” i 61.815 com a llengua “parlada regularment”.
El Cantó dels Grisons és el més extens de Suïssa. En color verd, territori on es parla el Romanx
El 2010, Suïssa va canviar a un sistema d’avaluació anual que utilitza una combinació de registres municipals dels ciutadans i un nombre limitat d’enquestes. El 2019, hi havia 40.074 residents suïssos que parlaven principalment romanx; l’any 2017, 28.698 habitants del cantó dels Grisons (14,7% de la població) l’utilitzaven com a llengua principal.
El Romanx es divideix en cinc grups dialectals regionals diferents ( Sursilvan , Vallader , Putèr , Surmiran i Sutsilvan ), cadascun amb la seva pròpia llengua escrita estandarditzada. A més, el 1982 es va introduir una varietat panregional anomenada Rumantsch Grischun , que és controvertida entre els parlants de romanx.
VISITEU LA CIUTAT DE CHUR/COIRA
Chur és la ciutat més antiga de Suïssa i un punt de partida ideal per a excursions de descoberta al cantó dels Grisons. El pintoresc nucli antic, l’ampli ventall d’oferta cultural i gastronòmica, un telefèric des del centre de la ciutat directament a l’experiència de muntanya, així com els viatges en tren amb el Ferrocarril Rètic fan que una estada a Coira sigui única i inoblidable. Descobreix les possibilitats! La vibrant ciutat alpina amb arrels històriques està enclavada en un paisatge magnífic. Chur és el centre cultural dels Grisons, la seu del bisbe i la ciutat més antiga de Suïssa. Nombroses botigues, restaurants, bars, museus i galeries creen un toc gairebé mediterrani al seu nucli antic totalment lliure de cotxes. Com a nucli central del ferrocarril Rètic, es pot accedir des de Chur a centres turístics famosos com Davos, St. Moritz i Arosa, així com les rutes panoràmiques mundialment famoses del Glacier Express i el Bernina Express. A la muntanya local de Brambrüesch es pot arribar directament des del centre de la ciutat amb telefèric.
Viande des Grisons, un de l’especialitats gastronòmiques de Suïssa
PODEU VEURE EL CANAL OFICIAL DE TELEVISIÓRTR A L’ENLLAÇ DE SOTA
Pocs dies després que s’estrenés, la sèrie s’ha convertit en la més vista de tota la història de Netflix, fins i tot superant la sèrie sud-coreana Ojingeo Geim que havia abatut tots els records històrics.
LLUÍS TORRES|Arcane és una sèrie de televisió ambientada a l’univers de videojocs de League of Legends (LoL). La sèrie, composta per tres actes, de tres episodis cadascun, d’aproximadament quaranta minuts cadascun, va ser produïda per Fortiche Production amb la supervisió de Riot Games que ho va anunciar amb motiu del desè aniversari del joc.
El primer episodi de la sèrie es va estrenar el 6 de novembre de 2021 mentre que l’últim es va estrenar el 20 de novembre de 2021. La sèrie va romandre en producció durant gairebé sis anys. Va pujar al rànquing de les sèries més vistes a Netflix i només una setmana després del seu llançament va desbancar la sèrie Squid Game i també té la valoració més alta entre totes les sèries de la plataforma de streaming.
Configuració
El món en què està ambientat Arcane és el de tota la franquícia de League of Legends. En particular, els esdeveniments es poden limitar a la ciutat de Piltover.
Piltover és una ciutat molt rica, fins i tot definida com ” la ciutat del progrés ” per les ments brillants que hi viuen i perquè està situada entre les rutes comercials de dos grans continents. La ciutat, però, està terriblement dividida. La part superior, més florida i progressiva, és una zona central rica en aparença i gesta. Conserva bona part del poder a la Consulta, l’òrgan de govern que pren decisions per a tota la ciutat. Els barris marginals, en canvi, són un embolcall de carrerons i barraques on viuen els habitants més pobres, molts d’ells delinqüents. L’esperança de vida dels pocs treballadors és terriblement baixa, tant és així que molts nens queden orfes. Aquesta zona aterra la part alta potser també per les fortes diferències que presenta, començant per l’aire molt contaminat per l’anomenat Zaun Gray .
“ Per als estrangers, l’aire de Zaun és pesat, irrespirable i amb un regust acre i químic: el del gris de Zaun. En canvi, els residents troben l’aire exterior lleuger i impalpable “.
Trama
La història tracta de l’equilibri entre la ciutat rica de Piltover i els seus propis barris marginals. Tanmateix, la invenció de l’Hextech, una ciència capaç de controlar la màgia fins ara prohibida, amenaça el ja precari equilibri de les dues àrees. Enmig de la gran discòrdia entre Piltover i l’anomenat Zaun, s’escampa una guerra entre tecnologies màgiques, creences contradictòries i propòsits inabastables. El robatori d’uns objectes de preu inestimable tindrà llavors enormes conseqüències a la resta de la ciutat, canviant-ne l’equilibri i provocant un potencial col·lapse de tot ordre.
Personatges
Principal:
Caitlyn Kiramman: Caitlyn és una guàrdia de Piltover que busca la pau entre els dos regnes. El seu personatge ocupa el lloc de la justícia moltes vegades dins de la sèrie.
CAITLYN|Caitlyn és una agent de Piltover. Otrora, va fer ús de la seva perícia i dots detectius per exposar la corrupció a Zaun i Piltover, però, després de l’atac de Jinx al Consell, ha abandonat tota esperança d’aconseguir la pau.
Ekko: Ekko és un noi dels barris marginals i un gran coneixement del lloc i de la mecànica.
EKKO|Ekko dóna vida als Firelights, un grup de zaunites que han construït una nova llar que juren protegir. Per a la seva sorpresa, ha trobat un bon amic a Heimerdinger, i tots dos lluiten per fer de Zaun un lloc millor.
Heimerdinger Cecil B.: Membre del consell, així com un científic i inventor brillant.
HEIMERDINGER|Heimerdinger ja va advertir el Consell de Piltover sobre els perills de fer servir la màgia sense precaució. Després d’aprendre dels seus errors amb Jayce, Heimerdinger anima Ekko a seguir buscant una solució i treballa amb ell per solucionar el problema en lloc de limitar-se a oferir consell.
Jayce Talis: un científic i inventor brillant que persegueix el progrés alhora que dóna la màxima importància a la seguretat dels habitants de Piltover.
JAYCE|Després d’un seguit d’esdeveniments, Jayce comença a qüestionar l’ús de la tecnologia hextech per millorar les vides dels piltovans. Mentrestant, amb Heimerdinger i Ekko descobreix que l’ús d’aquesta tecnologia ha enverinat la Ciutat Subterrània. La seva investigació continua, fins que topen amb una mica més…
Jinx/Powder: Jinx és un criminal maníac i impulsiu de Zaun que viu per causar estralls a Piltover sense preocupar-se per les conseqüències. És la germana petita de la Violet
JINX|Jinx tenia l’ànima dividida en dos identitats: la forta i poderosa filla que va criar el mateix Silco, i la temorosa i feble germana petita de Vi. Ara, després d’acceptar el monstre que Vi ha creat, Jinx s’hanconvertit en un receptacle buit, la noia maleïda que fa malbé.
Mel Medarda: Mel és un hereu renegat del clan Medarda. És un polític ambiciós les accions del qual impacten a tota la ciutat.
MEL|La prudent inversió de Mel en la tecnologia hextech ha transformat Piltover en un dels majors focus comercials de tota Runaterra, i en una de les persones més influents de la ciutat. Després de l’atac de Jinx, Mel planta cara a la seva mare i al conseller Salo per protegir el somni de Jayce.
Silco: Silco és un senyor del crim poderós i despietat. Dona suport a la independència de la regió de Zaun respecte a Piltover i està disposat a fer qualsevol cosa per aconseguir-ho.
Singed: Singed és un químic d’excel·lent habilitat dels barris marginals. Va dedicar la seva vida a una recerca inhumana del coneixement
Vander: Vander és el líder de facto dels barris marginals a més de ser el pare adoptiu de Vi, Powder, Mylo i Claggor.
Violet/VI: Hi ha un antic criminal: un cap calent impulsiu que no té por mentre guarda un vague respecte per les autoritats. És la germana gran de Powder.
VI. Després d’acceptar que Powder ja no existeix, Vi assumeix què ha de fer: encarregar-se del monstre que ha creat, és a dir, Jinx. Sabent el perillós que pot arribar a ser la seva germana, Vi s’alia amb Caitlyn i accedeix a portar la insígnia d’agent.
Viktor: Viktor és l’assistent d’Heimerdinger i ve dels barris marginals. Creu que tots els de sota es mereixen un futur millor i està disposat a trobar la manera de donar-los-ho.
SEVIKA|Tot i els advertiments sobre els seus perills, Viktor sobrepassa els límits de la tecnologia hextech. Guiat per la culpa, s’embarca en una croada per complir el somni: posar la tecnologia hextech a l’abast de tothom.
Els coproductors Christian Linke i Alex Yee van fer dues entrevistes diferents. El primer al canal LoL i el segon a ScreenRant. Aquests són alguns passos:
CHRISTIAN LINKE: Diria que ens interessava molt la doble perspectiva sobre la situació política entre Piltover i Zaun (as) […] una bona manera de mostrar com de fàcil és deixar-se influenciar pel teu propi punt de vista sense entendre realment què és. és com a l’altre costat.
ALEX YEE: Les connexions màgiques que veus a la sèrie són les que succeeixen entre personatges que vénen de costats oposats del món. Crec que una cosa fàcil de perdre’s quan estàs immers en la història […] és com tot a la pantalla és un acte d’amor: cada rerefons, cada element i cada personatge. Algú va passar tot el seu temps centrant-se a fer-ho el millor possible.
BELLATERRA.CAT 