Bellaterra, 8 d’octubre de 2024
Enamoren les fotografies familiars on els fills fan de models improvisats per aconseguir instantànies de gran valor compositiu i sentimental. Es posa a la pell dels infants i reprodueix amb imatges el seu món desenfadat, sincer, sense hipocresia; mirades innocents i escenes joganeres i a voltes esperpèntiques.
LLUÍS TORRES|Bellaterra acollirà una exposició fotogràfica en homenatge a Josep Mateu Morenilla (1930-2022), reconeguda figura destacada en l’àmbit de la fotografia artística. La mostra es podrà visitar al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra, des de l’11 d’octubre fins al 10 de gener, oferint un recorregut per la seva prolífica trajectòria, que s’estén des de 1950 fins al 2022.
L’exposició reuneix fotografies de gran format que foren exposades del 13 de març al 13 d’abril de 2024 l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, fotografies de gran format que capturen paisatges, personatges i escenes de la vida quotidiana, on la seva mirada única convida a una reflexió profunda sobre la bellesa dels moments i l’essència de la vida. Aquest viatge visual permet explorar la sensibilitat artística de Mateu, que va saber immortalitzar l’instant amb autenticitat i passió.
Josep Mateu i la seva connexió amb Bellaterra
Josep Mateu va viure a Bellaterra des de l’any 1980 fins la seva mort el 2022, i el seu llegat fotogràfic ha estat cedit a l‘Arxiu Històric de Sabadell, on es preservaran més de 100.000 instantànies que capturen no només la seva visió artística, sinó també la història viva del seu temps. Aquesta exposició és una oportunitat única per conèixer una obra que, més enllà de la tècnica, es defineix per la seva autenticitat i passió per la fotografia
El Grup Divergent va retre homenatge al fotògraf Josep Mateu i Morenilla (membre fundador del grup l’any 2017), en forma d’exposició fotogràfica, obra que abasta del 1950 al 2022, any del seu traspàs. Més de 7 dècades d’amor i dedicació a la imatge fotogràfica dins l’ampara del Càmera Club Sabadell, del qual n’era soci honorari.
El més natural hagués estat que Càmera Club Sabadell li oferís aquest darrer detall després dels seus 72 anys com a soci, però després d’haver-ho demanat dues vegades i davant el desinterès de la junta directiva, Divergent va decidir agafar el testimoni i es va posar com a fita l’organitzar aquella exposició. Es varen posar en contacte amb la família i es posaren d’acord de com ho volíem fer.
La preparació de l’exposició va estat un treball de visualització de tota la seva obra per poder fer una tria dels negatius que van creure més interessant a nivell artístic, digitalitzar-los i reproduir-los sobre paper en fotografies de gran format que són les que van exposar a la sala. L’exposició és composà de 24 obres físiques de mides entre els 50×96 cms, mostra reforçada per un passi de diapositives de la seva extensa obra fotogràfica mitjançant un monitor on s’hi van visualitzant les seves instantànies.El que més va atraure de la col·lecció artística d’en Josep Mateu que s’esposà és la seva habilitat de trobar un punt de vista i un enquadrament efectiu per comunicar el que ell volia. Aquest determina allò que veiem en la fotografia i des d’on ho veiem. En Josep Mateu també era un juganer i feia de les seves fotografies joguines per disfrutar-les ell i els seus espectadors quan les contemplem. Hi ha multitud de fotos seves que es visualitzen d’entrada amb un somriure.
Els temes que fotografia són diversos: paisatges, personatges, escenes de carrer, bodegons… però sempre hi destaca amb gran força la seva manera de veure les coses. Destaca també la seva capacitat per captar el moment que dóna interès a la imatge i l’habilitat per capturar l’expressió dels personatges que fotografia.
Se li reconeix un parell d’etapes. La seva primera etapa, la majoria de fotografies en blanc i negre i més desconeguda és la que encaixa més amb els standards fotogràfics de l’època. Ell no era un perfeccionista de la tècnica del revelat, sempre havia admirat al seu amic Josep Busoms perquè deia que a ell no l’importava repetir infinitat de vegades una còpia fins que li sortia com ell volia. En Mateu era més directe, era més discret i a voltes s’infravalorava, potser per aquesta mancança de perfecció en el resultat final de les seves fotografies. No per això aquestes deixen de tenir el seu impacte, la seva estètica i el seu missatge.
La segona etapa és la divergent on el que més li interessa és el que diu la fotografia deixant de banda tota tècnica. Ajudat pel Photoshop crea imatges imaginàries i escènes de la vida i de l’actualitat amb una visió sarcàtica, crítica o divertida. Tant se li endonà el que pensin els col·leges o els espectadors de les seves instantànies, ell s’ho pasava bé amb les creacions que feia i amb això ja en tenia prou.
Enamoren les fotografies familiars on els fills fan de models improvisats per aconseguir instantànies de gran valor compositiu i sentimental. Es posa a la pell dels infants i reprodueix amb imatges el seu món desenfadat, sincer, sense hipocresia; mirades innocents i escenes joganeres i a voltes esperpèntiques.
En Josep Mateu, a part de la fotografia artística té un extens arxiu de fotografia de reportatge fruit dels seus nombrosos viatges per la geografia del nostre país, la qual obviarmen, és inevitable que els dos estils es creuin de manera inevitable.
Font: Joan Rosell, Divergent
JOSEP MATEU MORENILLA (1930-2022)
Va néixer el 30 de març del 1930 a la Maternitat de Sabadell. Fill d’en Joaquim Mateu (Quimet) i de Teresa Morenilla. Vivien a cal Seydoux de Sabadell (empresa tèxtil francesa) on el seu pare n’era el comptable i la seva mare la portera. Al cumplir dos anys va néixer la seva única germana, la Carmen. Va ésser alumne de l’Academia Miralles per poc temps i després va anar a fer escola amb el Sr. Pujol, professor particular, que no podia exercir a l’escola pública per haver col·laborat amb els republicants. Aquest li va ensenyar anglès entre d’altres materies. Ell va tenir molta facilitat pels idiomes, cosa que li serviria en el futur per fer classes particulars així com pels seus viatges a l’estranger.
LA SEVA VIDA LABORAL
Als 16 anys va deixar d’estudiar i va entrar a treballar a l’escriptori de l’empresa tèxtil de cal Llonc. Aquí ja va iniciar la seva trajectoria professional on després d’estar-hi força temps va iniciar la seva etapa de viatjant com a representant de l’empresa. Més endavant, ja casat i amb fills, el van reclamar de l’empresa Baygual Llonch, també tèxtil. Després d’uns anys va passar del ram del tèxtil al de les arts gràfiques, concretament a Busquets Gruart. Va ser aquí on va començar a viatjar per tot el món. Anys després torna a canviar de feina i es traslladà a València amb tota la família, per treballar de representant a l’empresa de bijuteria «Creaciones Gralo». Hi van estar 2 anys. De retorn a Sabadell va anar a fer de representant al sector de l’alta joieria fins a la seva jubilació.
LA SEVA VIDA LÚDICA
Quan tenia 14-15 anys el seu pare li va regalar la seva primera càmera fotogràfica i la va estrenar en una excursió a Mura. Sembla que va ser llavors que va agafar el cuquet per la fotografia. També de ben jove es va apuntar a la JAS (Joventut Atlètica de Sabadell) per practicar atletisme on va fer bones amistats: Josep Bussoms, Francesc Llorens, Antoni Farell… Havia heredat l’afecció per l’esport del seu pare. Va fer el servei militar a Saragossa i el van acabar destinant a l’aeroport del Prat. Ell contentíssim perquè li encantaven els avions. És una altra de les seves grans aficions.
LA SEVA VIDA FAMILIAR
En una sortida a Núria, el juliol de 1952, amb tota una colla, va coneixer a la Carme Vives Humbert, també de Sabadell i filla de fabricant del tèxtil. Ella treballava de secretària a l’ajuntament de Sabadell. Es van prometre i el 12 d’abril del 1955 i es van casar al Santuari de la Salut. La residència familiar va començar a Sabadell, València, Sabadell i Bellaterra. Van tenir 4 fills: Sergi, Georgina, Glòria i Olga. Morí sobtadament el 28 de febrer del 2022 a l’edat de 91 anys.
La faceta fotogràfica
El seu bagatge fotogràfic s’inicia fent-se soci del Casinet juntament amb en Josep Busoms. El 1950, a l’edat de 20 anys, l’Antoni Fité, secretari de Càmera Club Sabadell, el covenç perquè es faci soci de l’entitat sota la presidencia de Carles Gumbau i així ho va fer. De la mà dels seus companys Jaume Bañó, Quadres, Francesc Barat… aprèn tècniques fotogràfiques, aconsegueix revelar les fotografies a casa seva i comença a participar als mensuals de l’entitat.
Degut a la seva feina de viatjant no pot participar assiduament en els esdeveniments de Càmera Club, però la contrapartida és que en els seus viatges per la península fa amics i contacta amb altres entitats fotogràfiques com les de Ponferrada, Salamanca, Burgos, Reus… de la mà de Josep Busoms que curiosament també viatjava com a representant tèxtil i coincideixen de manera puntual en els seus desplaçaments per la península.
Durant els anys 1968-1969 es va traslladar a viure a València, on a través del Camera Club de Valencia va aprendre a revelar negatius de color i al seu retorn a Sabadell, juntament amb Josep Busoms van practicar el color en els seus laboratoris casolans i van fer algun curset de com revelar un mateix el color.
El 1999, en motiu de la celebració del cinquantenari de Càmara Club Sabadell se li concedeix el reconeixement de soci honorari i deixa de pagar la quota annual de l’entitat.
El 2016 és soci fundador d’un grup fotogràfic independent format per membres de diverses entitats fotogràfiques de Sabadell que es troben un dia a la setmana per parlar i comentar de fotografia. Aquest grup va començar les seves reunions a diversos bars de Sabadell i el 2019 va establir-se a la UES pagant lloguer d’una sala. Finalment el 2022 s’establiren a l’Acadèmia de Belles Arts fins el dia d’avui.
Font: Joan Rosell, Divergent, EMD Bellaterra
BELLATERRA.CAT 