LLUÍS TORRES|Bellaterra que no té cinema, però sí un veïnat majoritari per assistir als cinemes de Sant Cugat, en particular per aprofitar i gaudir tots els dimarts d’entrades per només a 2€ per als majors de 65 anys a Cine Yelmodel Centre Comercial Sant Cugat, i com no, d’aparcament gratuït als soterranis del centre.
Cine Yelmo Centre Comercial Sant Cugat
Aquesta promoció és vàlida tots els dimarts des del 30 d’abril fins al 31 de desembre de 2024, entrades a 2€ per a persones més grans de 65 anys. Poden adquirir a la taquilla del cinema o en el seu defecte al bar del cinema, web, app i quioscos de Cine Yelmo
No vàlid per a esdeveniments, continguts +QUE CINEMA (Òpera, Ballet, Teatre, Musicals, Concerts, Documentals, Reestrenes o altres continguts dins de la marca +Que Cinema). No vàlid per a formats UHD, Macro XE, Dolby Atmos i 4D Emotion*. No incloses les ulleres 3D.
Per aprofitar aquesta promoció caldrà portar el document d’identitat perquè el personal del cinema pugui comprovar les dades corresponents al punt d’accés.
La promoció és vàlida per a tots els cinemes del grup Yelmo.
Aquesta gran oportunitat per gaudir del cinema a boníssim preu és gràcies al finançament de l’Institut de Cinematografia i de les Arts Visuals, el Ministeri de Cultura i Esport, Govern d’Espanya.
*Sala Junior inclosa en promoció tenint en compte els propis termes i condicions de la sala.
La cita serà gratuïta i hi haurà un punt de trobada a l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) de Bellaterra a les 18.30 hores, per anar passejant fins a l’indret amb l’equip del festival. En cas de voler-hi anar amb cotxe, es podrà accedir des del carrer 1 del Turó de Sant Pau (G35V+99 Bellaterra). El concert començarà a les 19 hores i serà gratuït.
BOFESTIVAL al Campus de Bellaterra
LLUIS TORRES|4ar. BOFESTIVAL d’experiències artístiques a la natura de Bellaterra. El dissabte 19 d’octubre, la programació es trasllada a Bellaterra, amb una Passejada Artística pels boscos de la UAB. La jornada començarà a les 10.15 hores des de l’estació de Bellaterra, amb un esmorzar comunitari que donarà pas a un recorregut artístic per diversos espais naturals, on es podran gaudir d’espectacles de petit format.
BoFestival arriba a la seva 4a edició, proposant un cap de setmana ple d’art i natura. Les activitats es desenvoluparan entre Sant Quirze del Vallès i els boscos de Bellaterra i la UAB, amb entrada lliure i obert a tots els públics, incloent-hi el familiar. Sant Quirze acollirà la jornada inaugural El Parc de les Morisques de Sant Quirze serà l’escenari que obrirà el festival la tarda del divendres 18 d’octubre a partir de les 17.30 hores. L’artista Claire Ducreux, reconeguda per la seva sensibilitat escènica, serà l’encarregada de presentar l’espectacle ‘Fleurir les abîmes’, una proposta que barreja dansa, teatre, humor i poesia en un ambient íntim i proper. Aquesta actuació busca captivar el públic en un espai natural privilegiat i accessible per a tothom.
Un dissabte artístic als boscos del Campus de Bellaterra
El 19 d’octubre, la programació es trasllada a Bellaterra, amb una Passejada Artística pels boscos de la UAB. La jornada començarà a les 10.15 hores des de l’estació de Bellaterra, amb un esmorzar comunitari que donarà pas a un recorregut artístic per diversos espais naturals, on es podran gaudir d’espectacles de petit format. La programació inclou artistes com la guitarrista i compositora Amaia Miranda, la bailaora “La Chachi” acompanyada per la cantaora Lola Dolores, la performer Mabel Olea, i l’artista de circ Manel Roses. A més, Ángel de Miguel oferirà un espectacle de llit elàstic integrat en l’entorn natural. La jornada es completarà amb una col·laboració sonora i textual entre Marta Diez i el col·lectiu Animal Religion, que lligarà les diferents propostes artístiques.
Entrada lliure per a tothom
El BoFestival és un esdeveniment que aposta per la sostenibilitat i l’accessibilitat, tant per als artistes com per al públic. Totes les activitats són gratuïtes, fomentant l’accés lliure a la cultura i la participació de persones de totes les edats. A més, es tindrà especial cura en fer els espais accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
El festival culminarà el 27 de novembre amb una actuació de dansa a càrrec de Sònia Gómez i Encarni Espallargas a la Sala Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta iniciativa, organitzada per Elclimamola, compta amb el suport de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Font: Diari Sant Quirze, Javi Quintano, BoFestival,
LLUÍS TORRES|Amb ocasió del 13è Aniversari de la representació en viu Maragall a casa, el seu autor en Josep Maria Jaumà, ens presenta en llibre el texte de l’obra que es representa des de 2011 a la casa familiar del poeta Joan Maragall (Barcelona, 10 d’octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911), situada al carrer Alfons XII de Sant Gervasi de Barcelona.
Casa familiar Joan Maragall i Gorina, al carrer Alfons XII, 79, al barri de Sant Gervasi de Barcelona
“Maragall a casa” és un espectacle creat per Josep M. Jaumà a partir d’articles, poemes i correspondència del poeta Joan Maragalli Gorina, que es representa des de l’any 2011 al menjador de la seva casa de Sant Gervasi, des d’on l’actor Jep Barceló, sota la direcció de Dolors Vilarasau, ens explica les seves vivències, els seus somnis, el seu ideari. Els versos, articles, discursos i cartes de Joan Maragall (Barcelona, 1860 – 1911) van suposar un canvi de rumb en la literatura, en el pensament i, en general, en la cultura catalana. Ja amb el seu primer recull de poemes i amb els primers articles al “Diario de Barcelona” va aconduir els seus lectors des del floralisme historicista i rural de la Renaixença a la modernitat de la vida quotidiana a ciutat. Maragall cresqué alhora que creixia l’Eixample barceloní i –atès que l’atzar li oferí aquesta possibilitat- es proposà educar la nova burgesia industrial i comercial que s’hi instal·lava. Va obrir-li horitzons més enllà dels diners i de les ostentacions socials, va fer-li descobrir l’ordre i la bellesa de la natura, el poder de la paraula i de l’art, la força de l’esperit que li permetria enfrontar-se al demà. El fet que vint anys dedicats quasi exclusivament a aquest propòsit tinguessin el final tan tràgic del juliol de 1909, degué ser per a ell un cop molt dur. Envellí ràpidament i morí dos anys després. El centenari, any en què es creà l’espectacle, va ser una bona ocasió, no tan sols per celebrar l’alta qualitat del que (malgrat els obstacles de l’època) arribà a assolir, sinó també per comprovar una vegada més la vigència actual del seu pensament i de la seva actitud, enfrontats encara avui a obstacles potser més poderosos dels que li tocà viure. L’home Maragall i la seva obra continuen essent un referent literari, moral i cívic indispensable per a nosaltres, per al país.
Menjador de la casa Joan Maragall i Gorina de Sant Gervasi (Barcelona), on es representa en directe l’obra Maragall a casa
Enamoren les fotografies familiars on els fills fan de models improvisats per aconseguir instantànies de gran valor compositiu i sentimental. Es posa a la pell dels infants i reprodueix amb imatges el seu món desenfadat, sincer, sense hipocresia; mirades innocents i escenes joganeres i a voltes esperpèntiques.
LLUÍS TORRES|Bellaterra acollirà una exposició fotogràfica en homenatge a Josep Mateu Morenilla (1930-2022), reconeguda figura destacada en l’àmbit de la fotografia artística. La mostra es podrà visitar al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra, des de l’11 d’octubre fins al 10 de gener, oferint un recorregut per la seva prolífica trajectòria, que s’estén des de 1950 fins al 2022.
Josep Mateu Morenilla 📷 CEDIDA
L’exposició reuneix fotografies de gran format que foren exposadesdel 13 de març al 13 d’abril de 2024 l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, fotografies de gran format que capturen paisatges, personatges i escenes de la vida quotidiana, on la seva mirada única convida a una reflexió profunda sobre la bellesa dels moments i l’essència de la vida. Aquest viatge visual permet explorar la sensibilitat artística de Mateu, que va saber immortalitzar l’instant amb autenticitat i passió.
Josep Mateu i la seva connexió amb Bellaterra
Josep Mateuva viure a Bellaterra des de l’any 1980 fins la seva mort el 2022, i el seu llegat fotogràfic ha estat cedit a l‘Arxiu Històric de Sabadell, on es preservaran més de 100.000 instantànies que capturen no només la seva visió artística, sinó també la història viva del seu temps. Aquesta exposició és una oportunitat única per conèixer una obra que, més enllà de la tècnica, es defineix per la seva autenticitat i passió per la fotografia
El Grup Divergent va retre homenatge al fotògraf Josep Mateu i Morenilla (membre fundador del grup l’any 2017), en forma d’exposició fotogràfica, obra que abasta del 1950 al 2022, any del seu traspàs. Més de 7 dècades d’amor i dedicació a la imatge fotogràfica dins l’ampara del Càmera Club Sabadell, del qual n’era soci honorari.
El més natural hagués estat que Càmera Club Sabadell li oferís aquest darrer detall després dels seus 72 anys com a soci, però després d’haver-ho demanat dues vegades i davant el desinterès de la junta directiva, Divergent va decidir agafar el testimoni i es va posar com a fita l’organitzar aquella exposició. Es varen posar en contacte amb la família i es posaren d’acord de com ho volíem fer.
La preparació de l’exposició va estat un treball de visualització de tota la seva obra per poder fer una tria dels negatius que van creure més interessant a nivell artístic, digitalitzar-los i reproduir-los sobre paper en fotografies de gran format que són les que van exposar a la sala. L’exposició és composà de 24 obres físiques de mides entre els 50×96 cms, mostra reforçada per un passi de diapositives de la seva extensa obra fotogràfica mitjançant un monitor on s’hi van visualitzant les seves instantànies.El que més va atraure de la col·lecció artística d’en Josep Mateu que s’esposà és la seva habilitat de trobar un punt de vista i un enquadrament efectiu per comunicar el que ell volia. Aquest determina allò que veiem en la fotografia i des d’on ho veiem. En Josep Mateu també era un juganer i feia de les seves fotografies joguines per disfrutar-les ell i els seus espectadors quan les contemplem. Hi ha multitud de fotos seves que es visualitzen d’entrada amb un somriure.
Els temes que fotografia són diversos: paisatges, personatges, escenes de carrer, bodegons… però sempre hi destaca amb gran força la seva manera de veure les coses. Destaca també la seva capacitat per captar el moment que dóna interès a la imatge i l’habilitat per capturar l’expressió dels personatges que fotografia.
Se li reconeix un parell d’etapes. La seva primera etapa, la majoria de fotografies en blanc i negre i més desconeguda és la que encaixa més amb els standards fotogràfics de l’època. Ell no era un perfeccionista de la tècnica del revelat, sempre havia admirat al seu amic Josep Busoms perquè deia que a ell no l’importava repetir infinitat de vegades una còpia fins que li sortia com ell volia. En Mateu era més directe, era més discret i a voltes s’infravalorava, potser per aquesta mancança de perfecció en el resultat final de les seves fotografies. No per això aquestes deixen de tenir el seu impacte, la seva estètica i el seu missatge.
La segona etapa és la divergent on el que més li interessa és el que diu la fotografia deixant de banda tota tècnica. Ajudat pel Photoshop crea imatges imaginàries i escènes de la vida i de l’actualitat amb una visió sarcàtica, crítica o divertida. Tant se li endonà el que pensin els col·leges o els espectadors de les seves instantànies, ell s’ho pasava bé amb les creacions que feia i amb això ja en tenia prou.
Enamoren les fotografies familiars on els fills fan de models improvisats per aconseguir instantànies de gran valor compositiu i sentimental. Es posa a la pell dels infants i reprodueix amb imatges el seu món desenfadat, sincer, sense hipocresia; mirades innocents i escenes joganeres i a voltes esperpèntiques.
En Josep Mateu, a part de la fotografia artística té un extens arxiu de fotografia de reportatge fruit dels seus nombrosos viatges per la geografia del nostre país, la qual obviarmen, és inevitable que els dos estils es creuin de manera inevitable.
Font: Joan Rosell, Divergent
JOSEP MATEU MORENILLA (1930-2022)
Va néixer el 30 de març del 1930 a la Maternitat de Sabadell. Fill d’en Joaquim Mateu (Quimet) i de Teresa Morenilla. Vivien a cal Seydoux de Sabadell (empresa tèxtil francesa) on el seu pare n’era el comptable i la seva mare la portera. Al cumplir dos anys va néixer la seva única germana, la Carmen. Va ésser alumne de l’Academia Miralles per poc temps i després va anar a fer escola amb el Sr. Pujol, professor particular, que no podia exercir a l’escola pública per haver col·laborat amb els republicants. Aquest li va ensenyar anglès entre d’altres materies. Ell va tenir molta facilitat pels idiomes, cosa que li serviria en el futur per fer classes particulars així com pels seus viatges a l’estranger.
LA SEVA VIDA LABORAL Als 16 anys va deixar d’estudiar i va entrar a treballar a l’escriptori de l’empresa tèxtil de cal Llonc. Aquí ja va iniciar la seva trajectoria professional on després d’estar-hi força temps va iniciar la seva etapa de viatjant com a representant de l’empresa. Més endavant, ja casat i amb fills, el van reclamar de l’empresa Baygual Llonch, també tèxtil. Després d’uns anys va passar del ram del tèxtil al de les arts gràfiques, concretament a Busquets Gruart. Va ser aquí on va començar a viatjar per tot el món. Anys després torna a canviar de feina i es traslladà a València amb tota la família, per treballar de representant a l’empresa de bijuteria «Creaciones Gralo». Hi van estar 2 anys. De retorn a Sabadell va anar a fer de representant al sector de l’alta joieria fins a la seva jubilació.
LA SEVA VIDA LÚDICA Quan tenia 14-15 anys el seu pare li va regalar la seva primera càmera fotogràfica i la va estrenar en una excursió a Mura. Sembla que va ser llavors que va agafar el cuquet per la fotografia. També de ben jove es va apuntar a la JAS (Joventut Atlètica de Sabadell) per practicar atletisme on va fer bones amistats: Josep Bussoms, Francesc Llorens, Antoni Farell… Havia heredat l’afecció per l’esport del seu pare. Va fer el servei militar a Saragossa i el van acabar destinant a l’aeroport del Prat. Ell contentíssim perquè li encantaven els avions. És una altra de les seves grans aficions.
LA SEVA VIDA FAMILIAR En una sortida a Núria, el juliol de 1952, amb tota una colla, va coneixer a la Carme Vives Humbert, també de Sabadell i filla de fabricant del tèxtil. Ella treballava de secretària a l’ajuntament de Sabadell. Es van prometre i el 12 d’abril del 1955 i es van casar al Santuari de la Salut. La residència familiar va començar a Sabadell, València, Sabadell i Bellaterra. Van tenir 4 fills: Sergi, Georgina, Glòria i Olga. Morí sobtadament el 28 de febrer del 2022 a l’edat de 91 anys. La faceta fotogràfica
Josep Mateu Morenilla 📷 Josep Busoms
El seu bagatge fotogràfic s’inicia fent-se soci del Casinet juntament amb en Josep Busoms. El 1950, a l’edat de 20 anys, l’Antoni Fité, secretari de Càmera Club Sabadell, el covenç perquè es faci soci de l’entitat sota la presidencia de Carles Gumbau i així ho va fer. De la mà dels seus companys Jaume Bañó, Quadres, Francesc Barat… aprèn tècniques fotogràfiques, aconsegueix revelar les fotografies a casa seva i comença a participar als mensuals de l’entitat.
Degut a la seva feina de viatjant no pot participar assiduament en els esdeveniments de Càmera Club, però la contrapartida és que en els seus viatges per la península fa amics i contacta amb altres entitats fotogràfiques com les de Ponferrada, Salamanca, Burgos, Reus… de la mà de Josep Busoms que curiosament també viatjava com a representant tèxtil i coincideixen de manera puntual en els seus desplaçaments per la península.
Durant els anys 1968-1969 es va traslladar a viure a València, on a través del Camera Club de Valencia va aprendre a revelar negatius de color i al seu retorn a Sabadell, juntament amb Josep Busoms van practicar el color en els seus laboratoris casolans i van fer algun curset de com revelar un mateix el color.
El 1999, en motiu de la celebració del cinquantenari de Càmara Club Sabadell se li concedeix el reconeixement de soci honorari i deixa de pagar la quota annual de l’entitat.
El 2016 és soci fundador d’un grup fotogràfic independent format per membres de diverses entitats fotogràfiques de Sabadell que es troben un dia a la setmana per parlar i comentar de fotografia. Aquest grup va començar les seves reunions a diversos bars de Sabadell i el 2019 va establir-se a la UES pagant lloguer d’una sala. Finalment el 2022 s’establiren a l’Acadèmia de Belles Arts fins el dia d’avui.
LLUIS TORRES|Des de Bellaterra.Cat, hem dedicat força temps a la recerca de totes les cròniques de teatre del bellaterrenc Frederic Roda Pérez, que va escriure per la revista Destino dels anys 1963 al 1968. Escanejades totes les portades i pàgines de teatre, les hem enviat a Ignasi Roda Fàbregas, perquè ens va dir que vol reunir-les en una publicació (o potser dos), ja que el gruix de l’obra podria superar els 600 articles. Cal tenir present que la revista Destino dedicava al teatre tota una plana on s’incloïa: articles de fons, crítica teatral, gasetilles i tot allò que tenia a veure amb el mon teatral.
LLUIS TORRES|Des de Bellaterra.Cat, hem dedicat força temps a la recerca de totes les cròniques de teatre del bellaterrenc Frederic Roda Pérez, que va escriure per la revista Destino dels anys 1963 al 1968. Escanejades totes les portades i pàgines de teatre, les hem enviat a Ignasi Roda Fàbregas, perquè ens va dir que vol reunir-les en una publicació (o potser dos), ja que el gruix de l’obra podria superar els 600 articles. Cal tenir present que la revista Destino dedicava al teatre tota una plana on s’incloïa: articles de fons, crítica teatral, gasetilles i tot allò que tenia a veure amb el mon teatral.
LLUÍS TORRES| Compartim el poema Bella-Terra de Mª Rosa Buïgas, publicat l’any 1973 al seu llibre de poemes El Signe del Matí de AYMA EDITORA de Barcelona.
Exemplar nr. 273 EL SIGNE DEL MATÍ de Mª Rosa Buïgas i Suárez, AYMA Editor 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
En haver llegit el llibre…
L’autora d’aquest recull, em demana uns mots; ara que tot fa olor de primavera i els demana una dama, jo no puс ni dec negar-m’hi.
En haver llegit el llibre, penso que els poetes són uns jardiners que Déu envia a la terra per tal que tot l’any les pa- raules treguin florida.
Això em porta per la mà a dir que els versos de M. Rosa Buigas de Brillas, han estat escrits amb un aire senzill, molt femení, sense l’exigència reiterada de la mètrica i amb un vehement daler de llum i de veritat. L’amor i l’encis duen M. Rosa, sempre, pels camins de les coses belles; el mateix s’esdevé tant en les poesies com en els contes breus i en els poemes evocadors de la «Pampa» argentina.
Jo crec que el lector percebrà, si més no, en cloure aquest aplec, el perfum d’una graciosa espontaneitat que haurà d’ar- ribar-li al cor, sense massa neguit i amb la joia d’un trenc d’alba i la melangia d’un capvespre suau. (Tomàs Roig i Llop, maig del 1973)
Bella-Terra…
Bella-Terra
SOL IXENT,
llum dolça,
estels i vent,
cants d’ocells
flaires de pins,
espígols i romanins.
Bella vista,
bon redós,
aigua pura,
ciceres d’arboç,
mel i fruites,
pomells de flors,
cel rogent
en fer-se fosc.
Bella-Terra!
Dolç repòs!
MARIA ROSA BUÏGAS I SUÁREZ, 1973
Tomàs Roig Llop i Mª Rosa Buïgas Suárez
Tomàs Roig i Llop (Barcelona, 1902 — Barcelona, 1987) Narrador, assagista, poeta i dramaturg.
Es llicencià en dret i fou perit cal·ligràfic i director de Catalunya-Ràdio. Fundador de l’entitat FESTA (Foment de l’Espectacle Selecte i del Teatre Associació, 1949) i col·laborador, entre d’altres, de La Paraula Cristiana, Avui, Esplai, D’Ací i d’Allà i La Veu de Catalunya. S’inicià en la literatura recollint l’herència de Víctor Català i del grup modernista gironí —sobretot de Prudenci Bertrana i Carles Rahola—, que progressivament anà substituint per ressorts psicològics. Publicà diversos volums de contes i alguna novel·la curta: Facècies (1924), El botxí (1925), La noia de bronze (1926), la més reeixida, Marta la fatídica (1932), Lena i el seu destí (1934), Ronda d’històries (1935), El paradís perdut (1936), Pels camins de la llum (1938), Ventall de contes (1939), Records d’un pelegrí de la Verge (1954) i La represàlia (1968). Ultra la seva narrativa, escriví uns retrats literaris, Siluetes epigramàtiques (1933, 1952 i 1971), en tres volums, les memòries Del meu viatge per la vida (1975 i 1978), en tres volums, un dels quals és inèdit, i el llibre de records Girona, arca de somnis (1956). També conreà el teatre i la prosa lírica —Ombres i clarors (1946) i Petits poemes de la llar (1947)—, i el gènere biogràfic: Josep Maria Folch i Torres (1953), que signà amb el pseudònim de Miquel de Girona, i Prudenci Bertrana: l’home i l’escriptor (1959). Era el pare de l’escriptora Montserrat Roig.
LLUÍS TORRES|L’actor i amic Jaume Pla Pladevall, sancugatenc de 96 anys, i ex bellaterrenc que va construïr casa familiar al carrer Marylin Monroe (actual Pintor Utrillo), ens ha aportat un munt de records culturals sobre la poeta Maria Rosa Buïgas i Suárez, -que amb el seu vestit tradicional d’Àustria, donava la benvinguda als seus amics més especials- a la seva bonica i ample casa de fusta del carrer Joaquim Buïgas de Bellaterra. Pla va aportar la seva veu pel disc Cançons i Poemes de Maria Rosa Buïgas (1973).
LP vinil Cançons i Poemes de Maria Rosa Buïgas (1973). Intèrprets del recital: Immaculada Genis, Olga Díez, Jaume Pla i Rafael Vidal Folch 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
CRÍTIQUES DE PREMSA DEL DISC:
(X. MONTSALVATGE (La Vanguardia Española, 29 abril 1972):
A la sala del Camarote Granados es va celebrar el dia 12 de juliol de 1972 un recital de cant que va tenir de protagonistes la cantant M. Dolors Marti i Josep M. Llorens en la doble personalitat de pianista i compositor.
M. Dolors Marti té una veu molt agradable i expressiva. Totes les seves versions de les obres del programa van ser de particular bon gust. Josep M. Llorens és notable pianista, destacant com a compositor en una sèrie de cançons de caràcter romàntic i fina melodia. Tres van ser repetides per correspondre a la bona acollida d’un auditori que omplia la sala. Al programa figuraven igualment altres cançons de Consol Fort i Pere Mañé.
ROSA TEN:
…el concert va tenir la seva dedicació a la poètica de M. Rosa Buïgas, iniciant-se amb la cançó La Puntaire, evocació de la popular figura, sobre uns versos delicats, de gran sabor romàntic i dramatisme, sobre música de Consol Fort, una original forma musical, només a base d’il·lustracions, corroborant una reiterada forma de tipus coplistic molt suau. Va seguir una bella cançó La rosa vermella, amb música de Pedro Mañé, nova, adequada al text poètic, idònia al sentit i a musical de la poètica de l’autora. Les següents cançons, La gran albada. Violets del bosc, El geni, Sempre», Mirant al cel i Campanetes blaves, totes elles amb música del mestre Llorens, van tenir tant al ver, posseïdor de les mateixes i rellevants qualitats que hem trobat en aquesta poetessa, com a la música de Josep M. Llorens, aquesta afinitat i reunió d’encerts que fan possible la construcció d’una obra completa, unida.
Excel·lent concert, per tant el que va donar lloc a una vetllada de societat tan concurrida, i en què el públic assistent va comprovar fets tan importants com la troballa de la bona música del mestre Llorens, la qualitat interpretativa de la soprano M. Dolors Marti i la poètica de M. Rosa Buïgas.
ROSA TEN:
A Bellaterra va tenir lloc la nit del dia 13 de juliol de 1972 passat una vetllada artística, durant el curs de la qual va ser presentat el recital poètic de M. Rosa Buigas sobre les preses: Pau, Inquietud, Amor i Humor. Aquests poemes, proveïts d’una construcció molt aconseguida quant a estil i valor diccional, resolts breument, però sense cap minva de quantitat i qualitat humana tinguessin si la intensitat requerida en el seu desenvolupament, que en aquest Oratori poètic. Van cantar a la pau: Sempre, Amistat, Pau, Mirant al cel, A la Pàtria». A la inquietud: Desesperació, El pensament, El temps, Fum. L’etern adéu, Comiat i Conhort. A l’amor: Trobar-se, Absència, La donzella, Amor i A l’amor. Humor: El cirt, El pallasso, El gos, L’espantall, Quan un és fa vell…» i «Anem a mercat”.
Van ser intèrprets del recital, Immaculada Genis, Olga Díez, Jaume Pla Pladevall i Rafael Vidal Folch.
Un quadre interpretatiu molt lloable, tant per la seva dicció, com per la interpretació que van donar a cada poema, prova d’un estudi i un exercici artístic dins la poètica que només es pot trobar en especialistes de gènere tan delicat com el de “dir” la poesia vivint-la, interpretant-la.
Fernando Alonso es en la seva doble personalitat, compositor e intérpret de la cançó Mainumbi. Amb la veu plena de melodia i matisos, s’endinsa en l’esperit de l’oient fent-li viure els passatges que el poeta expressa en els seus versos d’una manera viva i captivadora al ritme de la poesia acompanyada de la seva guitarra -gran mestre d’aquest instrument a la qual fa vibrar amb un domini absolut.
C.S.
Fernando Alonso va veure la seva primera llum a Sud-amèrica, del folklore musical de la qual són la majoria de les seves cançons, com Rio abajo, Les meves nits sense tu, La Flor de la Canela», Garufa», etc., i moltes més a les que imprimeix la seva personalitat extraordinària i acompanyant-se el mateix a la guitarra.
L’estrena de Mainumbi va ser un èxit més que es va apuntar Fernando Alonso, compositor de la música i intèrpret de la poètica de M. Rosa Buigas, sent acollida amb molts i entusiastes aplaudiments i visades diverses vegades a requeriment del nombrós i entès públic que omplia la sala.
LP vinil Cançons i Poemes de Maria Rosa Buïgas (1973). Intèrprets del recital: Immaculada Genis, Olga Díez, Jaume Pla i Rafael Vidal Folch 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
ELS ESTUDIS CARBONELL
Daniel Carbonell i Casanovas (Barcelona , 1940), Enginyer de so. Amb els títols d’enginyer industrial i de direcció i administrració d’empreses per ESADE, es diplomà en acústica i electroacústica a l’Universitat de Surrey, Anglaterra. Col·laborà com a crític musical en “Fotogramas” i “La Vanguardia” i fou membre fundador del Jubilee Jazz Club. Treballà per a Fono España de Madrid el 1963, i fundà a Barcelona els Estudis Carbonell (Centre Integral de So), dels quals en fou gerent i director tècnic. Al principi només gravà música i falques radiofòniques, i fou un dels primers que emprà multipistes en publicitat. El seu prestigi en aquest terreny propicià que aquests estudis comencessin a doblar films. Adquirí uns equipaments dels Estudis Metro-Goldwyn-Mayer que servien per a transferir el so fotogràfic a òptic, l’antic tècnic dels quals, Esteban Foldbary, l’ajudà a posar-los en funcionament. Cap al 1972 introduí, juntament amb Joan Vidal i Costa, una innovació tècnica que consistia en la correcció del decalatge produït entre la imatge i el so fotogràfic. Reberen nou vegades el primer premi de la revista “Control” al “millor estudi de gravació publicitària” de l’Estat espanyol. Contractà com a directors de doblatge Elsa Fàbregas i Joan Ramon Romaní, amb alguna incursió d’Enric Arredondo. Al principi de la dècada del 1980, amb l’arribada del vídeo i les televisions autonòmiques, iniciaren una gran activitat que els portà a ampliar les instal·lacions. Els estudis entraren en crisi i tancaren el 1998. També ha donat conferències i seminaris d’acústica i electroacústica a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, l’ESCAC i l’Institut de Comunicació Integral. És membre de l’Associació d’Enginyers de Cinema, Ràdio i Televisió (SMPTE, Nova York).
EL CAMAROTE GRANADOS DE L’HOTEL MANILA DE BARCELONA
El Camarote Granados a l’Hotel Manila 📷 Fons Granados del Museu de la Música
Un cas més curiós i de nou relacionat amb Enric Granados va ser el que trobem a l’Hotel Manila, situat al carrer del Pintor Fortuny fent xamfrà amb La Rambla, ara Hotel Le Méridien. Alli, l’empresari i propietari de l’hotel, Luis Maria de Zunzunegui, va voler commemorar un altre doble aniversari de Granados, ara fa 58 anys, el 1966-67, amb l’espai que va anomenar “Camarote Granados“. Es tractava d’una sala al soterrani de l’hotel on es feien concerts i que tenia un àmbit decorat com una cabina amb un piano vertical, on Alicia de Larrocha, acompanyada per Natàlia Granados i el Dr. Antoni Carreras, entre altres amics, havia interpretat moltes de les seves obres. Fins i tot el gran violinista Yehudi Menuhin va visitar aquesta cabina simbólica i va deixar-hi la seva fotografia signada.
El Camarote Granados era un dels salons al soterrani de l’Hotel Manila.
En la seva creació es va tractar de representar la cabina del Sussex en què va viatjar per última vegada Enrique Granados i la seva esposa Amparo Gal. El saló tenia la forma còncava d’una cabina, el terra era de fusta envernissada i a les parets hi havia falsos ulls de bou per donar aquesta sensació. Un piano de paret que havia pertangut a l’autor, una màscara de bronze i un motlle de la mà de Granados, a més d’algunes fotos seves, li donaven al camarot una personalitat recreacionista. Però el més destacat del lloc era els Concerts de l’Associació d’Amics de Granados que s’hi celebraven. L’aforament no era per a més de vint persones i els exclusius membres de la societat podien assistir a uns esdeveniments meravellosos que consistien en concerts de peces de Granados interpretats al piano per Alicia Larrocha, l’alumna predilecta de Frank Marshall, deixeble d’Enric i cantats per l’excepcional soprano Conchita Badía, també alumna de Granados.
Font: Jaume Pla Pladevall, Gravació Estudis Carbonell / Fabricació Barnafon. S. A. / N.º Dipòsit Legal: B. 17.950-1973 / Coberta: Gráficas Layetana
Portada i crònica de teatre de Frederic Roda Pérez, 17 de juliol de 1965 📷montatge gràfic Bellaterra.Cat
LLUIS TORRES|Des de Bellaterra.Cat, hem dedicat força temps a la recerca de totes les cròniques de teatre del bellaterrenc Frederic Roda Pérez, que va escriure per la revista Destino dels anys 1963 al 1968. Escanejades totes les portades i pàgines de teatre, les hem enviat a Ignasi Roda Fàbregas, perquè ens va dir que vol reunir-les en una publicació (o potser dos), ja que el gruix de l’obra podria superar els 600 articles. Cal tenir present que la revista Destino dedicava al teatre tota una plana on s’incloïa: articles de fons, crítica teatral, gasetilles i tot allò que tenia a veure amb el mon teatral.
“A les pàgines de teatre de Destino, el bellaterrenc Frederic Roda i Pérez parlava de tot amb un profund coneixement de causa”
El gruix de l’obra segurament portarà tot un any de feina, però creiem que val la pena donar a conèixer aquesta faceta literària, més quan aquest any 2024 és recordat com Any Frederic Roda i Pérez (Barcelona, 1924-Bellaterra, 2006)
Compartim amb el veïnat de Bellaterra el primer de 9 vídeos montats amb tots els seus articles a Destino, que durant una pila d’anys va ser el setmanari per excel·lència, des de 1937 a 1985 👇
“Igual que s’ha dit que el Barça és més que un club, Destino va ser més que un setmanari”
Destino va connectar amb amplis sectors de la població, i va esdevenir indispensable per conèixer l’evolució de la cultura i els costums de Catalunya. Va deixar una gran petja no tan sols en el món de la premsa, sinó com a part d’una societat que volia ser diferent sota el franquisme.
Pàgina La alegría que pasa (TEATRE) “El asunto Oppenheimer, una crònica dramàtica” per Federico Roda 📷 Montatge gràfic BELLATERRA.CAT
LLUIS TORRES|Des de Bellaterra.Cat, hem dedicat força temps a la recerca de totes les cròniques de teatre del bellaterrenc Frederic Roda Pérez, que va escriure per la revista Destino dels anys 1963 al 1968. Escanejades totes les portades i pàgines de teatre, les hem enviat a Ignasi Roda Fàbregas, perquè ens va dir que vol reunir-les en una publicació (o potser dos), ja que el gruix de l’obra podria superar els 600 articles. Cal tenir present que la revista Destino dedicava al teatre tota una plana on s’incloïa: articles de fons, crítica teatral, gasetilles i tot allò que tenia a veure amb el mon teatral.
“A les pàgines de teatre de Destino, el bellaterrenc Frederic Roda i Pérez parlava de tot amb un profund coneixement de causa“
El gruix de l’obra segurament portarà tot un any de feina, però creiem que val la pena donar a conèixer aquesta faceta literària, més quan aquest any 2024 és recordat com Any Frederic Roda i Pérez (Barcelona, 1924-Bellaterra, 2006)
Compartim amb el veïnat de Bellaterra el primer de 9 vídeos montats amb tots els seus articles a Destino, que durant una pila d’anys va ser el setmanari per excel·lència, des de 1937 a 1985 👇
“Igual que s’ha dit que el Barça és més que un club, Destino va ser més que un setmanari”
Destino va connectar amb amplis sectors de la població, i va esdevenir indispensable per conèixer l’evolució de la cultura i els costums de Catalunya. Va deixar una gran petja no tan sols en el món de la premsa, sinó com a part d’una societat que volia ser diferent sota el franquisme.
BELLATERRA.CAT 