LLUÍS TORRES| Compartim la nota de reflexió que hem rebut del cronista de Bellaterra, Ignasi Roda Fàbregas, creador del llibre “Crònica de 75 anys Bellaterra 1930/2005” Ignasi va néixer a Barcelona, l’11 de març de 1953. També és escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar. L’any 2023 va publicar el llibre “Nova Crònica de Bellaterra”, coincidint amb la nova gestora de l’EMD del partit polític BE, presidida per Josep Maria Riba.
Ignasi Roda Fàbregas, creador del llibre “Crònica de 75 anys Bellaterra 1930/2005”
REFLEXIÓ A VOLTES D’UN COMUNICAT OFICIAL, per Ignasi Roda Fàbregas, cronista de Bellaterra
Havent llegit el comunicat del President del Club Jordi Fau adreçat als mitjans de comunicació (a misses dites) hom no pot per menys que fer aquestes reflexions:
Primer. EL Club no acaba una etapa. Dir això és com dir que en comença una altre i no és cert. El Club Bellaterra desapareix i ja no tindran identitat fiscal.
Segon. En el comunicat no veig cap mena d’autocrítica i això no és bo. Cal explicar on es van equivocar per arribar a la desaparició de l’entitat. Així ho expressió en un article enviat a Bellaterra Diari.
Tercer. El Club va ser un aglutinador social i sobre tot cultural. Era l’epicentre de l’activitat veïnal. Cap menció, doncs, a aquesta pèrdua de culturalitat i que es va decidir quan es va fer la operació de la maceo transformació.
Quart. Em sap greu que, quan es menciona a l’Artur Vidal, no es faci menció de la meva feina de recopilació de la història del club en el llibre Bellaterra Crònica de 75 anys. No crec ni tan sols que se l’hagin llegit.
Cinquè. Tornant a la menció de l’Artur Vidal, i sense treure-li cap mèrit, qui veritablement va empènyer el projecte del Club va ser la meva tia Lluïsa Fàbregas. Ella i les noies d’aleshores van ser les que van anar porta per porta demanant els diners per aixecar el Club. A la meva tia se li va negar el dret a ser la sòcia número 1 li van atorgar, benèvolament, el número 2.
Sisè. Atribuir-se el mèrit d’una “millora de qualitat de vida” em sembla del tot exagerat. Amb el nou club, sí, es va generar una àrea de serveis inexistent a Bellaterra, però d’això a dir que la gent de Bellaterra té més qualitat de vida em sembla, com a mínim, exagerat.
Per acabar. Tots els que vam tenir i gaudir el Club l’hem perdut i això dol, no pas per la pèrdua material sinó perquè el club es i forma part de l’origen de Bellaterra com a comunitat. El club i la Unió de Propietaris i l’Hostal Sant Pancraç i el seu factotum Bartomeu Bartomeu. Aquesta troica va ser qui va plantar l’embrió del que és ara Bellaterra, amb les seves virtuts i els seus vicis.
LLUÍS TORRES| Artur Vidal Solà, qui va ser cronista de Bellaterra, ens recorda al número 1 de la revista L’Esquirol de Bellaterra (gener- febrer de 1985), com es va iniciar el Club Bellaterra, aquell estiu de 1934, quan un grup de famílies del veïnat estaven de xerrameca a la terrassa de l’Hostal Sant Pancràs, i Bartomeu, el seu propietari, els acusava d’apatia i els hi digué que si ells volien podien tenir una pista de tennis; que els hi facilitaria els terrenys del costat de l’Hostal, amb la condició que haurien de cercar els diners per la construcció de la pista. Artur Vidal va anar publicant cròniques del Club Bellaterra al llarg de molts números de la revista, i que Bellaterra.Cat ha reproduït durant molts dies.
Jordi Fau, president del Club Bellaterra
EL CLUB BELLATERRA CESSA LA SEVA ACTIVITAT.
NEIX UN NOU CENTRE ESPORTIU
El nostre Club, com probablement ja sabeu, arriba a un final d’etapa. Després de 90 anys, l’explotació de l’activitat esportiva canvia de mans, cosa que farà possible la seva continuïtat amb unes instal·lacions completament renovades.
Per aquest motiu, ens agradaria fer un breu repàs de la trajectòria del Club per entendre el perquè de la situació actual.
El “Club Bellaterra Associació” va néixer ara fa 90 anys com entitat sense ànim de lucre amb l’objectiu de donar serveis esportius als veïns de Bellaterra.
Al llarg dels anys el Club va créixer i va anar ampliant la oferta d’aquests serveis esportius, sent al mateix temps un gran aglutinador social i un punt de trobada i de referència de joves i grans.
Efectivament, al que va començar amb un modest “xalet” com seu social i una pista de tennis, s’hi van anar afegint al llarg dels anys, la bolera, la pista poliesportiva, la piscina, la pèrgola, etc. Per altra banda, la seu social es va veure ampliada amb una segona planta i l’oferta de serveis esportius i activitats va anar creixent.
El nostre Club va tenir uns anys de bonança, que els que ho vàrem viure recordem amb enorme estima. Si hem arribat fins on som és gràcies a l’esforç de les successives juntes directives que han lluitat i s’han esforçat per millorar-lo, i també dels socis i sòcies que sempre ens han recolzat.
– No obstant, a nivell econòmic aquesta lluita era de pura supervivència, ja que les quotes dels socis eren insuficients i les noves inversions es feien amb aportacions extraordinàries en forma de derrames.
A finals dels 90 la situació era realment insostenible, amb instal·lacions molt deficients i una massa social a la baixa. Per aquest motiu, amb el nou mil·lenni varem aconseguir crear un nou projecte que feia possible la seva total transformació, amb possibilitat de finançament extern gràcies a la creació de 1.000 m2 de locals comercials. Un projecte que va anar agafant forma paulatinament, fins que el juny del 2010 vàrem obrir les portes del “vell-nou” Club remodelat.
Malauradament, les dificultats econòmiques que, per diferents motius, varem patir posteriorment, varen conduïr a la execució de la hipoteca per part del banc el desembre de 2017.
En aquest sentit però, voldríem posar en valor quatre aspectes importants:
• El nou Club es va finançar amb recursos externs i mai ha sigut una càrrega econòmica pels socis.
• La creació d’uns espais de serveis (supermercat, botigues) i les noves instal·lacions esportives, representen una plusvàlua important pels veïns i veïnes i una millora de la qualitat de vida.
O Es decebedor que els esforços que hem fet els darrers anys per trobar recolzament econòmic per part de l’Administració no hagin trobat resposta.
• Actualment necessitàvem una sèrie d’inversions per posar al dia les nostres instal·lacions, però per fer-ho cal un múscul financer que no teníem.
Finalment l’empresa propietària Building Center (filial de Caixa Bank), que prèviament va signar un contracte de comodat amb el Club i es farà càrrec del cost del passiu laboral, ha tancat un contracte d’arres amb el Grup Sorli per vendre l’immoble.
Sorli, una coneguda empresa catalana que inverteix en centres de lleure incloent activitats esportives, a partir de l’1 d’agost passarà a ser propietària de les instal·lacions i els locals comercials.
Es preveu una inversió molt important en nous equipaments esportius, nova maquinària de fitness, nova piscina amb zona de wellness, nous vestidors, nova recepció, nou pàrquing, etc., per la qual cosa es projecten unes obres que tindran una durada aproximada de 3 ó 4 mesos, temps durant el qual les instal·lacions esportives romandran tancades. No així els locals comercials, que continuaran la seva activitat normalment.
Creiem que aquesta nova etapa representa una molt bona sortida pel Club i per Bellaterra, i esperem amb il·lusió continuar gaudint d’uns nous serveis esportius de màxima qualitat..
Així doncs no ens acomiadem, sinó que esperem seguir trobant-nos com sempre al Club!
VISCA EL CLUB BELLATERRA!
Jordi Fau Risques
President del Club Bellaterra
Terrenys del Club Bellaterra els anys 30 i façana el 2024
ARTUR VIDAL SOLÀ|A l’any 1933, Bellaterra, creada el 1929 aproximadament, creixia lentament perjudicada per la crisi econòmica d’aquells anys. L’Hostal Sant Pancràs era el nucli central i social indiscutit. La societat urbanitzadora Fomento de la Vivienda Popular, S.A. havia construït unes set o vuit torres per donar aparença de moviment i que després va vendre. La majoria dels colonitzadors, començaven per fer-se llogaters dels pisos de l’Hostal i després d’una experiència inicial compraven els seus solars i s’hi feien la casa i jardí. Els joves, i jo era un dels joves, no teniem altre esbargiment que fer un passeig per la urbanització i rodalies, anar a l’estació a veure com arribaven els trens, anar amb bicicleta i les tertúlies a la terrassa de l’Hostal Sant Pancràs i els dissabtes anar a les festes una mica picants que es feien a l’Hostal, els més grans. La propaganda, enlluernant els compradors amb camps d’esports, piscina, església, etc., era pura falornia, perquè no hi havia res de res. Els carrers tenien voreres, però eren un pedregal i la il·luminació era tan minsa que de nit anaves a les palpentes, i no diguem de l’aigua, que a ple estiu es fonia i fins i tot m’havia arribat a dutxar amb un sifó. Els propietaris de l’Hostal eren la Sra. Pepita, que segurament molts encara recorden i el seu marit, el Sr. Bartomeu. El Sr. Bartomeu, antic apotecari de Cerdanyola, era un home emprenedor, organitzador, enamorat de Bellaterra i naturalment una mica eixelebrat. Els joves, en aquell temps, eren els qui avui són avis. Les noies Fàbregas, Maria Lluïssa i Paquita, les dues grans, doncs la Maria Rosa era un marrec; les dues noies Llorach, la Mercè i la Juanita, en Conrado Llorens Suqué, en Josep Maria Milapeix, jugador de tennis, crec de tercera, el meu germà Climentijo. Un altre grup era format per les dues nebodes d’en Gonzalo Bosch Bierge, per la Frasquita Camps i els seus germans. De la família Grifé circulava en Ramon, el seu germà Francesc ja tenia relacions i no venia gaire i en Lluís era un altre marrec. També hi havien unes noies que es deien Bosch que no recordo altra cosa que quan la guerra civil van desaparèixer. Alguns, però formaven part dels dos grups. En aquells dies, eren també menuts la Carme i Lluís Ábalo. Bé, un dia de l’estiu de 1934 estàvem de xerrameca a la terrassa de l’Hostal de Sant Pancràs, quan el Sr. Bartomeu ens va acusar d’apatia: ens digué que si nosaltres volíem podríem tenir una pista de tennis; ell ens facilitaria els terrenys que tenia darrera de l’Hostal, però nosaltres hauríem de cercar els diners per la construcció de la pista. Aquesta inesperada proposta va motivar nombroses reunions dels joves: gaudir d’una pista de tennis era una fita gairebé impossible. No podíem pensar en una futura piscina, doncs per una part, econòmicament era inviable i per altre part l’esperit intransigent, ple d’efluvis morals no podia admetre un lloc tan disbauxat, on els invididus ensenyen interioritats pecaminoses.
LLUÍS TORRES|Coincidint amb el 90è aniversari de la creació del Club Bellaterra i a l’espera del “Comunicat Oficial de Premsa” de Jordi Faus, sobre el futur immediat del Club, compartim aquesta interessant opinió que ell mateix va publicar a la web http://www.delcamp.cat el dia de 6 de juliol de 2018.
Jordi Faus, president del Club Bellaterra
SER POSITIUS, per Jordi Fau
Una vegada algú va dir: “si no comets errors, és que no estàs fent res”.
Crec que aquesta frase és oportuna pel moment en què es troba el Club Bellaterra. Recordo amb emotivitat els anys que va durar el procés de construcció del nou Club, fins a la finalització de les obres el 2010.
Aquell any 2000 dels inicis, la Junta Directiva érem un equip molt motivat, compromès amb un projecte en el qual creiem fermament, amb voluntat clara de tirar-ho endavant i que va trobar moltes complicitats, començant per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i els 3 alcaldes amb qui vam treballar, Cristina Real, Toni Morral i Carme Carmona. També amb la Unió de Veïns de Bellaterra i els seus presidents, Joan Ros i Manet García Planas.
Amb veïns que ens van oferir el seu ajut de manera espontània i que en algun cas va resultar decisiu, tots remant en la mateixa direcció.
Una experiència dificil d’oblidar i un gran agraïment per cadascuna de les aportacions dels membres de la Junta. Sense aquesta dedicació altruista, sense les seves idees i la força de tot l’equip fent pinya quan ens va tocar fer front a grans dificultats, mai hagués estat possible conduir el projecte a bon port.
És cert que hi va haver veus crítiques amb el projecte, que ens van ajudar a refer alguns aspectes. I segurament s’han comès errors. És el que deia al començament, si no comets errors, és que no estàs fent res.
Tots ens estimàvem el Club d’abans, però cal reconèixer que les dificultats econòmiques que patia, l’entorn de competència creixent i el canvi d’hàbits dels socis feien molt complicada, per no dir impossible, la seva supervivència.
No podem perdre de vista que tot allò important que hem aconseguit: Conduir el vaixell a port (és a dir, acabar l’obra) i fer-ho sense perjudici pels socis, que en definitiva no han hagut de fer cap aportació a fons perdut.
Un cop arribats a aquest punt, voldria comentar algunes opinions que tot sovint encara podem escoltar i no em semblen encertades:
D’una banda aquells que segueixen aferrats al passat, fent referència a aquella imatge d’un Club que molts recordem amb nostàlgia i estima però que a partir d’una època va ser econòmicament inviable; i no volen veure, en canvi, la part positiva de la situació actual: La realitat d’un Club que segueix a plena activitat amb tots els grans avantatges que això representa, no tan sols pel que fa a les pròpies instal·lacions esportives, el bar restaurant, etc., sinó també, per una altra realitat importantíssima que a vegades es vol oblidar: Els serveis bàsics, la socialització i el fort caràcter aglutinador que el supermercat i les botigues suposen per a la Bellaterra actual.
I d’altra banda s’insisteix en la suposada pèrdua de la propietat per part dels socis. Si bé és veritat que hem perdut la propietat dels actius, no podem oblidar que quan es va acceptar el risc de l’endeutament hipotecari, avalat per la gran majoria de la massa social (que ho va aprovar en Assemblea Extraordinària) i el Consell de l’Esport, que va donar el vistiplau al pla de remodelació, ja estàvem assumint la possibilitat (llunyana però existent) d’una pèrdua per impagament.
El Club mai no ha sigut propietat dels socis. Els estatuts ja preveien que en cas de dissolució, el romanent net dels seus actius revertiria a l’Ajuntament, per tant s’estava reconeixent de manera implícita la funció social que sempre ha complert el Club (tot i ser una entitat privada sense ànim de lucre). Podríem dir que la inversió que no va fer l’Ajuntament al seu moment en un equipament esportiu pel “barri”, la va assumir el Club al llarg dels anys. Una cosa que no et pots vendre, ni se’n poden repartir els beneficis entre els associats, no pots dir que et pertany.
Tinc el convenciment que en aquests moments és necessari fer pinya tots plegats, veïns, EMD, entitats, mitjans de comunicació i que tots remem en la mateixa direcció, pel bé del Club i de Bellaterra.
EL CLUB BELLATERRA POT CONTINUAR DONANT SERVEI ALS BELLATERRENCS I A MÉS TENIM UN CONVENI AMB L’AJUNTAMENT QUE CAL POSAR EN VALOR I QUE DEFENSA LA SEVA CONTINUÏTAT.
Voldria fer una crida a tots els veïns i veïnes, perquè estic convençut que si treballem plegats, trobar una solució serà més fàcil.
Des de la Junta confiem i ens esforçarem per tal que el propi Club esdevingui de nou en un referent de trobada i de fer esport entre els bellaterrencs.
LLUÍS TORRES|A l’espera que Jordi Fau, president del Club Bellaterra enviï la nota de premsa oficial als mitjans de comunicació, sobre el futur immediat del club, compartim amb el veïnat l’article “El nostre club” d’Artur Vidal Solà, de juliol de 1936.
Club Esportiu Bellaterra 2024
REVISTA SPORT CLUB BELLA-TERRA (Número 1, juliol de 1936, única publicació de la revista)
Un dia a Bella-Terra, hom digué: Veus? Si ara tinguéssim una pista de tenis podriem jugar. També s’aventurà la idea de jugar a la plaça; a l’esplanada on l’any abans es féu l’envelat, i fins i tot crec que es va proposar de jugar a la via del tren. Es que teníem ganes de jugar.
Voliem jugar, i no pas perquè tinguéssim un gran nombre de jugadors, puix com tots sabeu sols n’hi havien un parell o tres, entre ells en Josep M. Mirapeix, malauradament baixa del nostre Club, per haver canviat de residència estiuenca.
Com passa a Bella-Terra, i anant al davant en aquest cas, amb gran rapidesa es feren els passos necessaris perquè Fomento de la Vivienda Popular. S. A., autoritzés una cessió temporal dels terrenys que ara definitivament ocupa el nostre Club, on cons truirhi una pista, o quelcom que s’hi assemblés.
Fins varem tenir la humorada de posar-hi uns pals de fusta amb uns quants metres de filat de galliner. Però al cap de tres dies d’aquella idea caçada al vol, i portada a cap potser més que res, per esperit de contradicció, ja que es deia no fora possible fer res que s’assemblés ni a pista ni a club, donat a anteriors fracassos, teníem una esplanada amb pals i filferro i tot, on fèiem voleiar la pilota.
Que no jugavem? Ja ho sabem. Fins n’hi havien que deien que fangavem, o que llauràvem, i que ja ens en cansariem. I naturalment, ens en varem cansar, i és per això que es va anar millorant i es continuarà sempre en aquest sentit.
Discussions no en faltaren, no pas entre els socis de la societat que encara no existia, però sí suscitades per elements aliens al Club, tan escassos, però, que es podria parlar en singular.
Però tothom hi posa la seva part en el progrés del Club. Fins aquells elements que amb llurs tretes i paranys, servien d’oposició necessária a tot procés constructiu, i evitaren que els elements directius del Club s’adormissin al peu dels petits avantatges obtinguts fins llavors.
Immediatament es publicaren uns Estatuts que deurien regir al Club; es portaren a l’aprovació de la Conselleria de Governació de la Generalitat; fou inscrita la Societat en el Registre corresponent, etc., i tot, quan encara es creien la majoria dels llavors futurs socis, que no era més que un passatemps per aquell estiu.
Seguint aquest sistema d’activitat, portat a cap especialment per tres dels organitzadors, en Conrad Llorens i germans Vidal, amb intensa col.laboració dels demés membres del que ara és el nostre Club, s’aconseguí del Sr. Lossantos, directiu del Fomento de la Vivienda Popular, S. A., la cessió gratuita dels terrenys que actualment ocupem.
Un cop assegurada la possessió dels terrenys que devien servir d’emplaçament al nostre Club, i constituït legalment Sport Club Bella-Terra, es procedí a la compra de pals de ferro per a la futura pista. Llavors es reproduiren les anades i tornades dels ja organitzadors directius, per virtut d’acord pres per votació en l’Assemblea General en què es constituí la primera Junta Directiva del Club.
Comprats pals, encarregat filat, i contractat amb l’empresari que devia procedir al muntatge, aquest estigué enllestit a primers d’agost del 1935, quan encara no feia un any d’aquella lluminosa idea de jugar, i menys de mig que s’havia constituït legalment la societat.
Però d’això no en teníem ni per començar els de Bella-Terra. Volíem més. Molt més volíem un pavelló, xalet, o digueu-li com vulgueu. Volíem un lloc per a reunir-nos, de distracció i que a la vegada fos el nostre estatg social. Naturalment, com amb tot, varen topar amb el conflicte “pesseta”, però la solució va ésser no menys rápida i expeditiva que a la primera vegada.
Dissabte; Assemblea General; un dels socis que obra una subscripció i uns quants que el segueixen, recollint-se en aquell moment, mig miler de pessetes.
Instantàniament es nomenà una comissió integrada per les senyoretes de Bella-Terra, no menys belles que el nostre poblet, entre d’altres per les senyoretes Fabregas, Llorach, Roca, Noguera, i Ábalo, que amb tan gran encert dugueren a terme llurs atracaments que, al día següent, diumenge, estàvem en possessió de prop de tres milers de pessetes. Ja n’hi havia per a començar!
I es va començar. Un conegut contractista de Be-lla-Terra féu una oferta de condicions immillorables, o almenys així ho creiem, per no haver estat millorades per ningú.
Simultàniament i amb presses, es tractà d’elevar a pública la escriptura otorgada per Fomento, i d’inscriure-la en el Registre de la Propietat de Sabadell, fent-se amb gran rapidesa donat l’empeny que s’hi va posar per part dels directius del Club que d’una manera directa se’n varen encarregar, i de la bona disposició amb què sempre ha rebut les nostres iniciatives aquella entitat i els seus directius.
Però si es féu aquest pas, no fou pas per major garantia nostra, sinó que fou per a desvirtuar tot allò que es digués pels que podien tenir algun interès en entorpir la nostra marxa triomfal i per a tranquilitzar fins als més suspicaços.
El pavelló cresqué amb la rapidesa dels bolets, només que aquests ja creixen amb la teulada, mentre que al nostre xalet aquesta tapadora essencial va tardar una miqueta més a sortir-li. Això va ésser un motiu més d’animació; els socis, ansiosos de veure’l acabat, cada nit es trobaven, tot i la fosca que hi feia, al peu del nostre futur estatge; tots criticaven, i recollint ara d’ací, ara d’allà, és com es va i s’ha anat edificant material i moralment el nostre Club.
Per fi aquesta última Pasqua va quedar cobert. Varem posar Bandera, la del nostre Club, perquè tot és nostre i ben nostre.
I varem plantar-hi uns arbres, perquè junt amb les seves arrels i llurs branques creixi més i més, cada dia, l’amor pel nostre Club, engrandint-lo a tota mena d’activitats, i perquè allí, al nostre lloc de reunió hi regni la cordialitat i la companyia.
I si algun dia es presentés algú dient que tot ple gat són contes de la vora del foc, podríem dir-li que amor i interès pel Club no en manca, “Facta non verba”, podríem dir amb els de Sardanyola. Fets ho demostren prou: No són fets el que tres senyors coneguts de tots nosaltres, socis dos d’ells del nostre Club, els Srs. Salsas, Vidal i Sorjus, hagin fet ofrena i lliurament al Club del mobiliari necessari al mateix?
No significa que volen que entrem en un període de plena activitat i independència?
I no significa un èxit i un treball esmerçat en benefici del Club, la publicació d’aquesta mateixa revista no acabarà.
Les noves mesures que entren en vigor el 7 de gener obliguen a tancar el gimnàs del Club Bellaterra i una “aturada social” de 10 dies.
Els sectors de la cultura i la restauració de Bellaterra mantenen les mateixes limitacions que ja eren vigents.
Instal·lacions Club Bellaterra|CEDIDA
El govern endureix les restriccions a la mobilitat i a l’activitat comercial, esportiva i de lleure infantil i juvenil
El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publica en la seva edició d’aquest dimarts, 5 de gener, les noves mesures que va aprovar ahir el govern per intentar reduir el creixement de l’epidèmia de Covid-19 al país.
El DOGC recull una resolució del departament de Salut on “es prorroguen i es modifiquen les mesures especials en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de Covid-19 en el territori de Catalunya adoptades per la Resolució SLT/3354/2020, de 19 de desembre”.
Amb aquestes noves mesures, que entraran en vigor el proper dijous, 7 de gener, el govern endureix les restriccions amb l’objectiu de provocar una “aturada social” durant 10 dies que freni l’auge del coronavirus.
Entre aquestes mesures destaquen el pas del confinament comarcal de les últimes setmanes a un de municipal per a tots els dies de la setmana, sense les excepcions de mobilitat compreses durant el període nadalenc.
A més, el govern torna a tancar els centres comercials, botigues de més de 400 m2 i els gimnasos, entre altres.
“Building Center/CaixaBank, propietària del Club Bellaterra ja cobra directament els lloguers dels seus locals comercials de la Plaça del Pi de Bellaterra”
Segons informacions oficials recollides per Bellaterra. Cat, des del mes de maig de 2020, la inmobiliaria Building Center (CaixaBank), propietaria del Club Bellaterra,està cobrant directament tots els lloguers dels seus locals comercials.
Edifici i locals comercials del Club Bellaterra, amb sentència de fa mes d’un any, propietat de CaixaBank|ARXIU BELLATERRA. CAT
Comerços de l’edifici del Club Bellaterra, propietat de Building Center (CaixaBank)|BELLATERRA. CAT
Segons informacions oficials recollides per Bellaterra. Cat,des del dia 1 de setembre de 2020, el bellaterrenc Aureli Mas i Raldiris, propietari de Masifill -i secretari del Club Bellaterra- ha agafat el traspàs del negoci inmobiliari Axis de Bellaterra, tot i que la propietat del local perteneix al grup de CaixaBank Building Center, propietari de tot l’edifici del Club Bellaterra.
Aureli Mas Raldiris, titular de Masifill i Axis de Bellaterra|MASIFILL
Mas es va incorporar a l’empresa familiar Masifill en el 1987 i assumeix la Direcció General en l’any 2005. Durant aquest període ha preservat i ampliat el negoci, ha modernitzat la gestió i la cartera hi ha incrementat el ventall de serveis oferint de complementaris als existents.
Títol universitari d’Expert Immobiliari (Universitat Alcalá d’Henares) i Expert Universitari en Assegurances (UNED). Ha cursat també el Programa Superior en Gestió Patrimonial (IEF). És administrador de finques col·legiat (col·legiat 3948), agent de la propietat immobiliària (col·legiat 2677) i mediador d’assegurances.
La Taula ecológica d’Albert Pantaleoni Xercavins|BELLATERRA.CAT
El jove bellaterrenc Albert Pantaleoni Xetcavins ha fet aquest vespre una trobada al Club Bellaterra per compartir amb joves i famílies de Bellaterra la seva constant lluita per un millor medi ambient i les profundes netejes del bosc proper del Pla dels Estels, entre Cerdanyola, Sant Cugat i Sant Quirze.
Albert Pantaleoni Xercavins durant la seva conferència al Club Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Albert ha comunicat que les properes iniciativas les dedicarà a la cura de la natura de la Via Verda del poble de Bellaterra.
La Taula ecológica d’Albert Pantaleoni Xercavins amb productes reciclat del bosc km0 de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Compartim el vídeo complert de la seva intervenció i aprofitem en nom del veïnat de Bellaterra per la seva passió i dedicació per un millor món lliure de brossa i plàstics.
Club Bellaterra, propietat de Building Center de La Caixa |CEDIDA
Segons informa Juan Carlos Álvarez, director general de negocis de Building Center de La Caixa, actual propietari de l’immoble Club Bellaterra, ha arribat a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona per fer un pavelló d’exposicions a l’actual edifici del Club Bellaterra. Aquesta nova instal·lació permetrà realitzar Fires de caràcter més local al Centre del Vallès Occidental, consolidant així l’expansió de la Fira de Barcelona a l’Hospitalet i ara a Bellaterra.
Juan Carlos Álvarez, director general de Building Center de La Caixa (primer per la dreta) |CEDIDA
Aquest projecte dinamitzarà el centre de Bellaterra i garantirà el futur d’unes instal·lacions al cor de la localitat que semblava que quedarien desertes després del col·lapse de l’històric Club Bellaterra.
Com a compensació per la pèrdua patrimonial que han patit els socis, la Universitat Autònoma de Barcelona a accedit a regalar 3 anys de quota gratis al centre d’activitat esportiva SAF i prolongar el carril bici que va de l’estació al SAF per garantir l’accés en bici i patinet a les instal·lacions.
Aquest nou projecte porta associat un macro aparcament de 10.000 cotxes als terrenys de la Universitat Autònoma de Barcelona, darrere l’estació de Bellaterra, permetent l’accés a les noves instal·lacions i així garantint la viabilitat del nou centre firal. Per altra banda aquest aparcament s’enllaça en el pla d’inversions previst pels FFCC i la nova zona 1 de baixes emissions, creant el Park and Ride més gran de Catalunya dins dels terrenys de la UAB. Aquest aparcament permetrà reduir la mobilitat de vehicles contaminants al centre de Barcelona i fomentar el transport públic.
Bellaterra. Cat ha contactat amb Jordi Fau, president del Club Bellaterra però no ha volgut fer cap mena de declaració oficial, dient que tot està en mans de Building Center de La Caixa, i que a més a més és un tema privat del Club, i només donarà explicacions a la propera Junta de Socis convocada el proper mes de gener de 2020. Llàstima perquè molt bé hagués pugut donar la cara a una Bellaterra que sempre s’ha preocupat per aquest històric Club Bellaterra.
BELLATERRA.CAT 