LLUÍS TORRES| El veïnat de Bellaterra està sorprès i perplex per la història interminable dels Agents Cívics creats pel l’EMD l’any 2019. Ha passat un any des de que Josep Maria Riba (Bellaterra Endavant), va ser escollit president de l’EMD, però no ha donat resposta al veïnat sobre el seu compromís electoral:
🐿️ Revisarem la figura d’Agent Cívic o “Sereno” de nit, dissuasiu i d’assistència veïnal.
🐿️ Revisarem les tasques dels Agents Cívics per tornar als orígens (2019), quan es podia contactar directament amb ells.
De cotxe al servei dels Agents Cívics de Bellaterra (2019) a cotxe oficial de EMD Bellaterra (2024)
Amb data d’avui, el cotxe Toyota híbrid (subvencionat per la Diputació de Barcelona l’any 2019 pel servei dels Agents Cívics), apareix rotulat com cotxe oficial de l’EMD Bellaterra (veure foto de les retolacions del 2019 i 2024).
Ens preguntem: Com és possible que l’acord i signatures entre Ramon Andreu i Carlos Cordón, d’activar de nou el Agents Cívics de Bellaterra, a càrrec de la Policia Urbana de Cerdanyola, s’hagin llançat a les escombreries?
UNA HISTÒRIA INTERMINABLE:
18 abril 2019:
L’EMD de Bellaterra va posar en marxa el servei d’agents cívics (24 hores i els 7 dies de la setmana). Servei que, segons explica Ramon Andreu, president de l’EMD “seràn al servei dels veïnat per a resoldre qualsevol incidència i treballaran per garantir el respecte a les normes de circulació de Bellaterra, així com també per vetllar per aquelles tasques relacionades amb les competències de l’EMD o les que altres administracions presten a Bellaterra”
L’Ajuntament i l’EMD signen el protocol que garanteix la presència d’agents cívics a Bellaterra
16 de març de 2021
L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, i el president de l’EMD, Ramon Andreu, han signat avui el protocol que garanteix la presència d’agents cívics a Bellaterra. Amb aquest acord, les dues administracions donen solució a la denúncia de l’Ajuntament sobre aquest servei.
A partir d’ara, els agents cívics estaran sota la supervisió de la Policia Local, que serà l’encarregada d’organitzar les tasques que faran i d’oferir-los la formació necessària. Paral·lelament, es crearà una comissió de seguiment amb representants de l’Ajuntament i de l’EMD de Bellaterra.
A través d’aquest nou marc de col·laboració, s’acorda que Bellaterra tindrà 4 agents cívics, 2 de les 8 a les 14 h, i 2 més de les 14 a les 20 h.
D’entre les tasques assignades destaquen el projecte “Camins escolars” per afavorir la seguretat d’infants i famílies en les rutes d’accés a les escoles; la vigilància de la neteja dels carres i de la normativa de circulació; així com el seguiment de l’estat dels embornals; la recollida de mobles i les incidències a la via pública.
Maig de 2023:
Bellaterra Endavant, el partit guanyador de les eleccions municipals es compromet amb el seu programa: Revisarem la figura d’Agent Cívic o “Sereno” de nit, dissuasiu i d’assistència veïnal. Revisarem les tasques dels Agents Cívics per tornar als orígens (2019), quan es podia contactar directament amb ells.
🇪🇺 55% ha estat la participació de Bellaterra (15 punts menys que l’any 2019) a les eleccions europees.
🇪🇺 1205 vots d’un cens de 2156 (1961 censats al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall i 195 censats al Centre Cívic del Turó de Sant Pau)
Al col·legi electoral del Centre Cívic del Turó de Sant Pau s’han recollit 145 vots (72,36%) i al col·legi electoral del Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall s’han recollit 1060 vots, un 54% del cens.
La llista més votada al Parlament Europeu ha estat la candidatura encapçalada per Toni Comín (Junts+Lliures per Europa), amb 434 vots.
LLUÍS TORRES|En ocasió del 96è aniversari del neixement del prestigiós actor en Jaume Pla Pladevall (Vilassar de Mar, 21 maig 1928), compartim la crònica que el bellaterrenc Jordi Guiu, director de L’Esquirol del Vallès, va publicar al número 33 d’aquesta revista que es publicà a Bellaterra aquell mes de maig de la primavera de 1990. Jaume va construí casa i visqué amb la seva família a Bellaterra, des de 1977 fins 1998. Posteriorment la casa familiar, amb la marxa dels seus fills Laura, Jordi, Jaume, Mireia i Marta, se li va quedar gran, i decidí amb la seva muller Laura, passar a viure a la propera ciutat de Sant Cugat del Vallès, on segueix visquent fins el dia d’avui, tot i que sempre recorda els inoblidables anys viscuts a Bellaterra.
Jaume Pla i Pladevall (Vilassar de Mar, 21 de maig de 1928), visitant el Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Bellaterra, maig-juny de 1990
QUI ÉS EN JAUME PLÀ I PLADEVALL?
Tenim, afortunadament a Bellaterra, veïns i bons amics, que per ells, s’identifica Bellaterra. En Jaume es una d’aquestes persones. Ja té un lloc en la futura història local. Nascut al Maresme (es fill de Vilassar de Mar) per tant home del litoral Mediterrani, alegre, simpàtic, amb seny, català i bellaterrenc.
Va arribar a les costes del Maresme l’any 1928, quant a la Ciutat Comtal s’estava preparant l’Exposició Internacional. A Bellaterra hi va arribar l’any 1977, però la visitava, feia molts anys. En Jaume i la Laura formen un ensisador matrimoni que han aportat al país cinc fills; Laura, Jordi, Jaume, Mireia i Marta.
En Jaume Plá es un exemple de l’home que pam a pam va construint-se la seva pròpia identitat professional i a la vegada es va enriquint d’un nivell humà envidiable. Va començar amb una maleta i un mostrari visitant tendes de perfumeria. Ben aviat es va donar comte que el seu destí era aquell ram. Va començar a estudiar, assistir a cursets, llegir informes, relacionar-se amb gent de RRPP i Marketing. Els seus principis van ésser, Lancaster, després Flamagas i més tard, com a Director Comercial Myrurgia. Finalment col-laborà amb IDESA, on es avui, pero ja amb participació directa. Es un autèntic home de Marketing, no para de viatjar.
Va ésser fundador del «Club de Marketing» a Barcelona e inclòs a donar classes de Marketing a ESADE com a professor.
Jaume Pla i Miquel Roca Junyent durant una trobada del Club de Marketing a Barcelona 📷 CEDIDA
Diu que nomès té una pasió: el teatre. Fins i tot diu que si llegeix alguna cosa que no sigui informes del treball, es literatura relacionada amb el teatre. L’hi parlem de «hobbis», però ell ens diu, que només teatre! Però… nosaltres li sabem una altre passió. Una passió idolatria: Marylin Monroe. Recordem que va intentar cambiar el nom del carrer a on hi viu per posar-li carrer de Marylin Monroe. Vam ésser testimonis d’aquest event. Un grup d’amics d’en Jaume ens vam reunir a casa seva per descobrir la placa que donava nom al carrer. L’Aurèlia Campmany va fer un bonic parlament sobre la Marylin en el moment en que va descobrir la placa. Després… com sempre, tot s’en va anar a fer punyetes, pel poc coneixement i la poca comunicació que sempre arrela al nostre «barri».
Que podem dir d’en Jaume com actor de teatre, que tota Bellaterra no ho sàpigues! Es realment un autèntic fenòmen de l’escena. Quan està damunt de l’escenari, ell sol ho omple tot. No fa pas gaires anys, pel seu físic i la seva forma d’expressió tenia una semblança amb l’actor britànic Peter Sellers, però pasan els anys i ara està més pròxim a un altre actor britànic: Alex Guiness. Una vegada estan en Jaume i la Laura a Londres un senyor el va confondrà amb l’Alex Guiness. Si el Jaume haguès tingut un perfecte accent anglès, el pobre senyor avui encara estaria convençut d’haver parlat amb Sir Alex.
Compta en Jaume que una vegada, junt amb el seu amic Jordi Torras van fer un «spot>> publicitari per la TV sobre unes publicacions en fascicles, i va poguer comprovar la desmesurada popularitat que aquest mitjà té. D’arreu del pais va rebre trucades telefòniques per comentar-l’hi. Ara diu… que es queda com a millor record, i dels més emocionants de la seva vida, quant va poguer veure, de prop, les cares dels infants de Bellaterra quan per primera vegada van arribar els Reis Mags d’Orient.
No té definit cap personatge ideal per interpretar en el teatre, però ens diu que tot aquell paper que tingui un alt contingut humà, per ell representa un ideal el poguer-ho interpretar. Creu, com molts altres, que el problema de falta de comunicació de la gent a Bellaterra es produït perquè molts dels veïns «no viuen Bellaterra» encara que hi visquin. Home de RRPP, home amic dels seus amics, fidel i gran enamorat de la seva Bellaterra. Vol una Bellaterra millor. Vol sentir-se orgullós d’ésser bellaterrenc (en el fons, si sent). Jaume, que Deu et beneeixi i continuï donant-te la força necessària per continuar sent com ets. Sàpigues que tens amics de veritat, que t’estimen i que estàn orgullosos de ser-hi. Sort, salut i felicitat per a tu i tots els teus.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha licitat avui les obres per instal·lar nous tancaments de via en un tram d’un quilòmetre entre les estacions de Bellaterra i Universitat Autònoma, a la línia Barcelona-Vallès. L’objectiu de l’actuació és impedir el creuament d’animals per les vies i evitar així possibles atropellaments de senglars i afectacions al servei i al material mòbil.
Aquest tram de via, situat en un entorn natural boscós on hi habiten diferents espècies animals, actualment ja compta amb un tancament però no és suficient per impedir que animals, com porcs senglars, excavin la part inferior del terreny sota la tanca i accedeixin a la via. Per aquest motiu, Ferrocarrils substituirà els tancaments de via existents per uns de més resistents amb base de formigó. Així, s’instal·laran diferents tipologies de tanques en funció de la seva idoneïtat tenint en compte la singularitat dels diversos punts d’aquest tram entre les estacions d’FGC de Bellaterra i Universitat Autònoma.
Els treballs, amb un pressupost de 586.000 euros (abans d’IVA), tindran una durada de 12 mesos i es preveu que comencin l’últim trimestre d’aquest any.
Ferrocarrils realitza estudis periòdicament amb l’objectiu de detectar els trams de les seves línies amb més concentració d’intrusions d’animals a la via i valorar així les actuacions que es poden dur a terme per evitar aquesta problemàtica i reforçar la seguretat a la xarxa. En aquest sentit, l’any passat es van instal·lar nous tancaments amb base de formigó en un tram d’un quilòmetre i mig de via entre les estacions de Piera i Vallbona d’Anoia, a la línia Llobregat-Anoia.
ERNEST LLUCH I MARTIN ( Vilassar de Mar, (21 gener 1937- assesinat per ETA, Barcelona, 21 novembre 2000).
L’exministre de Sanitat, al documental ‘Ernest Lluch, lliure i atrevit’, posà davant de la badia de la Conchap a Sant Sebastià el juliol de 1998 📷 IGNACIO PÉREZ
El Banc de Catalunya és, sens dubte, l’empresa de més volada dins la història del capitalisme català després del 1898. La seva evolució interna ha estat explicada a bastament per Francesc Cabana. Nosaltres, ara, només voldriem precisar les coordenades dels seus orígens, dins la societat i l’economia catalanes, intentant d’aportar respostes a tres preguntes:
A quim indret nasqué el Banc? D’on sortien els capitals fundacionals? De quins grups i classes socials provenien els seus fundadors?
AVELLANES, AMETLLES, OLI I VI El Banc va néixer a Reus o, per dir-ho amb més amplitud, al Camp de Tarragona; és a dir: en una de les dues úniques zones del Principat -l’altra era l’Empordanet- obertes a la competència mundial; la resta de l’economia catalana es mantenia aleshores tancada sobre si mateixa i sobre el mercat espanyol. Aquest fet diferencial, que havia fet de Reus i de l’Empordanet uns illots de lliurecanvisme dins el gran magma proteccionista d’aquella època, donà un tipus d’home familiaritzat amb un capitalisme més agressiu que no el que era conegut a les altres comarques. En el cas de Reus, el contacte dinamitzador era constituït pel comerç exterior de l’avellana, l’ametlla, l’oli i el vi. Potser ens farem una idea justa de la vigoria que aquesta estructura d’abocament enfora tenia al començament de segle, si pensem que aleshores les exportacions d’avellanes eren un 20 i un 30 per cent superiors al que han estat els darrers anys i podríem dir si fa no fa el mateix de l’ametlla, l’oli i el vi; això, a despit que, com la publicació «Catalunya exporta ens permet de comprovar-ho, l’ametlla i l’avellana encara figuren als llocs d’honor els anys 1964 i 1965. A més, per a acabar de jutjar degudament la importància d’aquest comerç d’exportació no hem d’oblidar de situar-lo dins l’economia catalana d’aleshores, molt més reduïda que la d’avui. Crec, d’altra banda, que hom ha de valorar degudament el fet que la riquesa de la qual parlem era centralitzada per un grup reduït de comerciants, unes quantes famílies que donaren a Reus tota una història: Vilella, Maynés, Buils, Fontana, Sabater, Llopis… Aquesta concentració tan diferent de la dispersió de la qual, a Catalunya, el sector tèxtil és un bon exemple constituïa innegablement una facilitat per a les empreses d’envergadura.
Aquesta fou, en síntesi, l’estructura damunt la qual incidiren, a la segona dècada del segle, els iniciadors del Banc de Catalunya, Evarist Fàbregas i Eduard Recasens.
Document fundació del Banc de Catalunya, Barcelona, juny de 1920
UN NAVILIER: EVARIST FABREGAS Evarist Fàbregas pertanyia a una família de vellers, i ell mateix fou navilier i consignatari, però el punt d’arrencada de les seves activitats de més volada fou una agència de duanes amb despatx a Reus i amb domicili social a Tarragona i Barcelona. Bé que la seva educació no havia estat gaire extensa, manifestà molt aviat la voluntat d’intervenir en assumptes públics, i ja el 1900 era president del Centre de Lectura de Reus. Liberal i republicà, fou alcalde de la ciutat el 1931. Un moment d’importància cabdal en la seva carrera fou quan, el 1913, es trobà per primera vegada propietari d’un vaixell. Del fet en si, en conec dues versions. Segons l’una, li fou ofert, a crèdit, pel director del Banc d’Espanya, que en disposava perquè li havia estat lliurat per un client que no podia pagar, i Fàbregas, que era un intuïtiu, havia tingut l’encert de comprar-lo. Segons l’altra versió, l’heretà de la família Rubinat, amb la qual estava emparentat. Sigui com sigui, el vaixell es tornà un gran negoci quan, l’any següent, esclatava la guerra europea. Tant més que Fàbregas decidí de no assegurar-lo, les assegurances són molt cares en temps de guerra, i, arriscant-se així, en féu una autèntica mina d’or. Esmerçà els primers beneficis, l’any 1916, per a comprar el palau dels marquesos de Tamarit, a Reus, i fer-ne l’estatge del Centre de Lectura. Segons una confidència que faig pública perquè em sembla que defineix molt bé el personatge, en pagà vuitanta mil pessetes en un moment en què el saldo del conjunt dels seus comptes corrents era de vuitanta- tres mil. Això no el privà, tanmateix, de comprar un altre vaixell aquell mateix any i d’augmentar així els seus beneficis.
El març de 1917 fundà, amb Eduard Recasens, la societat bancària «Fàbregas i Recasens, S. R. C.». La marxa d’aquesta empresa fou espectacular. Si en el primer balanç els comptes corrents representaven 65 milions de pessetes, en el segon ascendien a 178, i en el tercer a 514. La partida més representativa s’hi havia, doncs, multiplicat per vuit, en tres anys. Abans del juny de 1920 -data en què quedà constituït el Banc de Catalunya Fàbregas i Recasen’s S. R. C. ja havia participat en la fundació del Banc de Crèdit Industrial i feia figurar en el seu actiu accions dels quatre bancs comarcals, amb xarxa pròpia de sucursals, domiciliats a Reus, Tarragona, Tortosa i el Vendrell>.
HOMES D’IDEES I DE NEGOCIS: ELS GERMANS RECASENS Els germans Recasens, dels quals Eduard era el més gran, havien tingut, des de molt joves, contactes amb l’anarquisme a través dels Urales. Després van evolucionar, cadascú per la seva banda. Josep, el segon, fou un dels organitzadors i teòrics del socialisme a Catalunya. Francesc, el més jove, tingué una etapa literària en la qual es relacionà amb el grup dels Aladern, Vidal, Isern, etc., i oscil-lava entre l’anarquisme blanc o artístic i el catalanisme d’esquerra, en el qual retrobaria el seu germà Eduard, del qual acabaria essent, dins el món dels negocis, el principal col-laborador. Eduard Recasens era un home preparat, i, havent entrat en relació de negocis amb Fàbregas, ell fou qui li proposà la constitució de l’empresa bancària. Resumint molt podríem dir que Fabregas hi posà els diners, i Recasens, el coneixement financer, Cometriem, però, una inexactitud considerable, si no afegiem que Recasens hi posà també diners, bé que, almenys en part, la seva aportació fos aparent: al mateix Banc de Reus, <<Fàbregas i Recasens S. R. C.», que absorbí, sembla que hi havia, a canvi d’accions del Banc, un val de set milions de pessetes, les quals hom creu que no existien. Aquesta és una operació, no cal dir- ho, habitual dins el món bancari. La iniciativa d’Eduard Recasens fou tan personal al començament i, després, tan compartida pel seu germà Francesc, que ben aviat el Banc de Catalunya» fou conegut pel Banc dels Recasens». Acabarem de precisar la fesomia dels homes que impulsaren aquell Banc, si destaquem alguns noms dels que n’integraren el primer equip. L’administrador general, Enric Losantos i Vilaseca, era un deixeble de Puig i Esteve, enquadrat dins el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria. Més conegut era Pere Corominas, que, si al Banc tenia un lloc-clau de secretari del Consell d’Administració, en la seva vida pública fou un dels caps, no sempre afortunat, del catalanisme d’esquerra. Ens trobem, doncs, davant un grup coherent des del punt de vista ideològic, lligat amb aquell catalanisme d’esquerra que provenia, en part, de l’anarquisme i que pactà, de vegades, amb el lerrouxisme. Sobretot, i encara que hom pugui discutir quina qualificació li escauria més, és indiscutible que no tenía relació amb la burgesia organitzada al voltant de la Lliga, i encara menys amb la burgesia catalana centralista.
Relació de firmes autoritzades del Banc de Catalunya on apareix la d’Enrique Losantos Vilaseca
PUNTS DE VISTA DIVERGENTS Es interessant de precisar la independència de la gent del nou Banc en relació amb la Lliga, perquè la gent d’aquest partit també havia plantejat el problema bancari de Catalunya. Però els plantejaments teòrics mateixos traslluïen prou visiblement els fonaments socials i polítics diferents en què recolzaven. Ho veurem amb claredat, si comparem les paraules dels dos caps de brot. Com a document il-lustratiu d’un dels dos punts de vista utilitzarem la conferència La Banca Catalana pronunciada el maig de 1915 per Fran- cesc Cambó dins el cicle «El pensament català davant el conflicte europeu», organitzat per la Lliga Regionalista. Per a l’altre escollirem el parlament d’Eduard Recasens Petites notes sobre la banca en el present i en l’avenir, fet al C. A. D. C. I., per encàrrec de la Secció Permanent d’Educació i Instrucció, al maig de 1918. Potser no és inútil que, d’entrada, fem observar el contrast entre un públic d’alta burgesia i un altre de saltataulells i petita burgesia, entre els nivells als quals hom pretén de posar el tema -un panorama del pensament català cavant la guerra europea i unes petites notes i entre els contextos: un poderós partit de centre-dreta i un centre on els joves estudien idiomes, comptabilitat, etc. La situació de la banca és jutjada desfavorablement per tots dos conferenciants. L’opinió de Cambó és, tanmateix, més pessimista que la de Recasens. La situació és «deplorable i llastimosa», constitueix una «decadència progressiva», i «la banca comarcana no és gaire brillant», etc. Segons Cambó, però, aquesta decadència, sobretot de la banca comercial, pot ésser deturada sense fundar cap banc nou: aquest banc català existeix: és el Banc de Barcelona». La solució no li sembla fàcil, però tampoc complicada: «n’hi ha prou que (el Banc de Barcelona) vulgui transformar-se». La pressió de la Lliga per a decidir-l’hi no degué ésser massa forta, puix que cinc anys després el Banc fa suspensió de pagaments. La intervenció personal de Cambó, realment activa, no havia tingut cap resultat. L’any següent dirà, davant el Parlament espanyol: «Para cambiar de actuación debió cambiar de personas, y el Banco de Barcelona no supo encontrar las personas adecuadas». L’opinió de Recasens era diferent: «S’ha dit que el banc català director del nostre moviment financer podia ésser algun dels actualment establerts ampliant el seu radi d’acció, però nosaltres no som d’aquest parer». Darrera aquest «nosaltres», ens sembla veure-hi el grup que, dos anys més tard, fundaria el Banc de Catalunya. Hi ha també una altra diferència d’enfocament. Mentre Cambó veu el renovat Banc de Barcelona com un ajut per a l’economia catalana, una xarxa de retenció del nostre estalvi i una caixa per a les Obres Públiques de la Mancomunitat, Recasens atribueix al Banc de Catalunya, que precisament hauria d’anomenar-se així, unes tasques més àmplies. El Banc de Catalunya haurà d’ésser, en part, privat, però haurà de servir també al «sentiment general que hi ha a Catalunya de regular- se i dirigir-se la seva pròpia vida». Aquest planteig, molt més polititzat parla de la força i de l’hegemonia polítiques de Catalunya, farà que Recasens propugni en realitat un Banc de bancs: en aquest cas, el Banc dels bancs catalans. Aquest paralelisme entre Banca Central i Banc de Catalunya queda ben clar quan diu que si el Banc d’Espanya emet bons del Tresor, el Banc de Catalunya ha d’emetre bons municipals. Al fons pro- pugna un Banc que, connectat ja des d’ara estretament amb els Ajuntaments i amb la Mancomunitat, pogués ésser més endavant el Banc públic d’una Catalunya autodeterminada. En aquest futur hi veia, com ja ho havia fet Girona alguns decennis abans, la possibilitat d’un sistema monetari espanyol a l’estil, em sembla, del Sistema de la Reserva Federal dels Estats Units.
Seu del Banc de Catalunya (1920) a Rambla d’Estudis, 12, Barcelona 📷 Jesús Fraiz Ordóñez
EL LLEGAT Creiem que els arguments aportats permeten d’afirmar que l’empresa capitalista de més volada partí de posicions catalanistes esquerranes i, en definitiva, de la petita o mitjana burgesia. En canvi, la gran burgesia catalana, unida al voltant de la Lliga, no solament en restà al marge, sinó que no creà cap empresa comparable. Perquè si el Banc de Catalunya desaparegué, deixà tanmateix una sèrie d’empreses com CAMPSA, Banc Exterior d’Espanya, Banc de Crèdit Local, CEPSA, etc., que, com ha recalcat Cabana, han subsistit i, a més, molt positivament. En el cas de la Lliga, en canvi, la tasca d’empresaris innovadors és ben prima. El mateix Francesc Cambó no ha deixat gairebé cap rastre econòmic darrera seu, gairebé cap fàbrica. La gran empresa del grup, la CHADE, els caigué ben bé del cel a causa de les represàlies polítiques que seguiren la I Guerra Mundial i, a més, els caigué tan lluny del camp de llur acció política, que no els servi per a recolzar-la-hi. Un cas ben simptomàtic d’això que volem dir és el de la Compañía General del Corcho», que representa un dels pocs casos de relacions entre el Banc de Catalunya i els homes de la Lliga. La Compañía» havia estat una iniciativa d’aquests i era presidida per Francesc Cambó. Fou el primer negoci de consideració on intervenia el Banc dels Recasens», que anés malament.
Logo de Fomento de la Vivienda Popular SA (1927) i placa del carrer de Bellaterra dedicat al director de Banc de Catalunya. Aquesta empresa immobiliària es constituí especialment per a l’edificació de cases barates, per compte dels ajuntaments. Va fer construccions a Bellaterra (Barcelona), Badajoz, Còrdova, Sevilla i Algesires.
EL FRACAS Anotats els punts positius del grup Fabregas-Recasens, hi hem de reconèixer dos defectes bàsics. El primer era el politicisme, excessiu en uns thomes que havien de conduir un banc. Així, el grup majoritari, que no varia la seva posició esquerrana, perdé pràcticament el control del Banc i, per tant, la mateixa possibilitat d’utilitzar- lo políticament. La cosa anà tan lluny, que Fabregas s’assabentà de la suspensió de pagaments del Banc quan ja era un fet. El segon és que els germans Recasens, molt més eficaços que no la resta del grup, intentaren un creixement massa ràpid, sobretot en relació amb les possibilitats reals. El desfasament fou realment notable i no cobert per una política d’atracció del mitjà i petit estalvi, tan abundós a Catalunya. Aquest «gap» o diferència els obliga a pactar amb el poder, i els contactes amb Calvo Sotelo és a dir, amb el capitalisme d’Estat, que foren cada dia més freqüents, demostren clarament quin camí havien emprès. Era un fet que havia de marcar el Banc, com així fou. Aquest tomb reaccionaris, afegit a la feblesa de la base econòmica del Banc, el féu topar amb la nova situació republicana. El braç del cop mortal fou Indalecio Prieto, un dels caps del socialisme peninsular, però estretament connectat, de sotamà, amb la gran burgesia basca, que veia en el Banc un competidor perillós. Prieto intentà de fer, tanmateix, a través del seu correligionari Josep Recasens, amb el qual volia tenir bones relacions, una operació de salvament de darrera hora. Sembla que les Memòries de Josep Andreu aclariran per quines raons i com els germans Recasens es negaren a fer servir aquest pont. Si la Lliga fou incapaç de transformar el Banc de Barcelona i, desaparegut aquest, de crear-ne cap de nou, el catalanisme esquerrà partí d’una visió més catalana, anà més lluny, però acabà fracassant també. Creiem que, per a entendre degudament la nostra situació actual, caldria analitzar a fons aquest doble fracàs del qual ara només hem volgut presentar un esbós sumari. ERNEST LLUCH
Revista del Centre de Lectura de Reus, octubre de 1969
(*) Creiem que el caràcter d’esbós del nostre escrit ens eximeix de citar la bibliografia consultada. Volem, però, remarcar les informacions obtingudes del mateix senyor Francesc Recasens i dels senyors Andreu i Pàmies, de Reus, i del senyor Costas, de Valls. Hem utilitzat els bons materials que ens proporcionaren, però això no vol pas dir, és clar, que els pertoqui, a ells, cap responsabilitat en la construcció, bona o dolenta, on els hem posats.
Bellaterra: una ciutat jardí entre el noucentisme i la modernitat
Txema Romero|La urbanització de Bellaterra es va inaugurar el 1930 segons un projecte de l’arquitecte barceloní Lluís Girona i Cuyàs i la va ampliar, successivament, Emili Sala Pibernat. Es tracta d’una de les ciutats jardí noucentistes més ben conservades de l’època i constitueix un mostrari excepcional de l’arquitectura catalana dels anys trenta en els seus diversos vessants estilístics: del noucentisme al racionalisme ortodox del GATPAC, passant pel regionalisme i l’art déco. Com tota ciutat jardí, Bellaterra comptava amb diferents tipologies que donaven servei a les nombroses torres d’estiueig: estació, església, club esportiu i hostal. L’article repassa l’origen i les millors construccions d’aquesta modèlica urbanització cerdanyolenca.
📍La zona d’aplicació inclourà el nucli urbà de Cerdanyola i el de Bellaterra i en l’àmbit delimitat els vehicles sense etiqueta no podran circular de dilluns a divendres de 7 a 20 h
📍En Bellaterra, la zona de baixes emissions comprendrà tota l’extensió urbanitzada, delimitada pels accessos a l’AP7, camí Antic de Sant Cugat, la BV-1414 (carretera de Bellaterra) i carrer de la UAB.
Zones de Bellaterra i Cerdanyola delimitades a vehicles sense etiquetes|CEDIDA
Per garantir la seva posada en marxa hi haurà exempcions i moratòries per a determinades situacions
Bellaterra i Cerdanyola disposaran, aquest 2024, de Zones de Baixes Emissions per reduir la contaminació al municipi. Aquesta presenta repercussions rellevants en la salut de la ciutadania i la mala qualitat de l’aire causa més de 3.000 morts cada any a la regió metropolitana de Barcelona. Davant aquesta problemàtica, la llei de canvi climàtic i transició energètica obliga a totes les ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants a l’establiment de les zones de baixes emissions, una àrea delimitada a la circulació de vehicles contaminants “per millorar la qualitat de l’aire i mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle”, destaca la regidora de Mobilitat, Conchi Martínez.
Cerdanyola s’incorporarà així a les ciutats que ja disposen de zones de baixes emissions com ara Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Sant Adrià del Besòs, Sant Joan Despí, Sant Cugat del Vallès i Badalona. Joan Maria Bigas, director de Mobilitat i Transport de l’AMB, destaca l’èxit en les reduccions d’emissions de diòxid de nitrogen i partícules contaminants en aquells municipis que ja disposen de ZBE.
L’alcalde, Carlos Cordón, explica que “en la implantació de la zona de baixes emissions, Cerdanyola ha anat de la mà de l’AMB, administració que lidera el projecte”. Cordón també agraeix l’abstenció dels grups de Guanyem, En Comú Podem i Junts per Cerdanyola en la votació inicial de l’ordenança per així poder anar avançant.
A Cerdanyola, la zona de baixes emissions comprendrà el nucli urbà i quedarà delimitada per la carretera N-150 (carretera Barcelona), avinguda Canaletes, avinguda Guiera, carrer Santa Rosa, carrer Oreneta, carrer Àliga, avinguda Roma, carrer Serragalliners, ronda Serraparera, carrer Clota, carrer Santa Anna i carrer Can Pallarès.
En el cas de Bellaterra, la zona de baixes emissions comprendrà tota l’extensió urbanitzada, delimitada pels accessos a l’AP7, camí Antic de Sant Cugat, la BV-1414 (carretera de Bellaterra) i carrer de la UAB.
En aquests dos àmbits, els vehicles que no disposin de les etiquetes ambientals Zero, Eco, C o B no podran accedir a la zona delimitada com a Baixes Emissions els dies laborables, de dilluns a divendres, en horari de 7 a 20 h.
Per tal de garantir la seva posada en marca amb mirada social, s’ha previst un paquet d’exempcions i moratòries en cas dels vehicles que no disposin d’etiqueta ambiental.
Quedaran exempts i, per tant, podran continuar circulant per la ZBE:
Els vehicles dedicats al transport de persones amb mobilitat reduïda (VPMR) Els vehicles que presten serveis d’emergència i essencials Els vehicles dedicats al transport de persones amb malalties i discapacitats Els vehicles dedicats a l’exercici professional i que els seus titulars estiguin propers a la jubilació Els vehicles els titulars dels quals acreditin uns ingressos econòmics inferiors a 2 vegades l’IMPREM, ponderat segons el nombre de membres de la unitat familiar També es podran expedir autoritzacions puntuals Per tractament mèdic, o prestació de servei singular 24 autoritzacions de pagament vàlides durant un dia L’ordenança que regula les zones de baixes emissions entrarà en vigor a Cerdanyola a partir de l’1 de juliol de 2024. S’establiran uns mesos de moratòria sancionadora i serà a partir de l’1 de gener de 2025 l’inici del període sancionador. Les infraccions seran considerades totes com a greus i seran de 200 euros amb un recàrrec del 30% per reincidència. Els ingressos obtinguts per les sancions es destinaran a finançar actuacions orientades a impulsar la mobilitat sostenible.
LLUÍS TORRES | Felicitar l’Any Nou no són només paraules; és esperança i joia, és connectar amb els éssers estimats els nostres sincers desitjos de felicitat, salut i prosperitat. Sigui que estigueu cercant una frase per a enviar per missatge de text, o una felicitació original per a treure un somriure. Compartim uns manat de suggeriments que podeu afegir a les vostres fotografies personals o dibuixos originals. Això farà que tinguin un toc més especial en uns moments tants esperats com és l’arribada d’any nou. Aquí teniu una felicitació feta a Bellaterra que us podria ajudar-vos una mica, obrint la finestra a la vostra imaginació, i amb ella aprofitem per agraïr la confiança que ens depositeu des de novembre de 2009, data quan el mitjà digital BELLATERRA.CAT va començar la lliure informació global “Sense ànim de lucre’ reclamant el FACTA NON VERBA X BELLATERRA, perquè calen fets i millores a l’espai públic, i sobren comunicats i paraules. Bon i millor any nou 2024!
Aquí podreu trobar el que necessiteu de la nostra petita selecció 👇
“Que 2024 sigui un any de pau, amor i felicitat per a tu i els teus éssers estimats!” “Brindem per un meravellós 2024 ple de noves aventures i somnis complerts.” “Que aquest nou any et porti salut, alegria i prosperitat. Feliç 2024!” “Abraçades d’Any Nou! Que 2024 sigui el teu millor any fins ara.” “Desitjant-te 365 dies d’èxit i felicitat aquest 2024.” “Que cada dia del 2024 sigui una pàgina en la teva millor història.” “Felicitats! Que 2024 sigui un camí ple de llum i alegria.” “2024: Un nou capítol t’espera. Gaudeix-ho al màxim!” “Que la màgia del nou any il·lumini el teu camí. Feliç 2024!” “Prosperitat i èxit en aquest 2024!” “Que 2024 sigui l’any en què tots els teus somnis es facin realitat!” “Desitjant-te un 2024 replet de pau, amor i riures.” “Que 2024 et porti més alegria de la que puguis imaginar.” “Bon any nou! Que cada dia de 2024 sigui especial.” “Que aquest 2024 sigui tan brillant com el teu somriure.” “Que 2024 sigui un any memorable ple de felicitat i salut.” “Un brindis per un fantàstic 2024 ple d’assoliments i bons moments!” “Desitjant que 2024 sigui l’any en què tots els teus desitjos es facin realitat.” “Que l’alegria i la prosperitat t’acompanyin en aquest 2024.” “Que 2024 sigui un any ple d’amor, riures i felicitat.” “Que aquest nou any estigui ple d’oportunitats i èxits. Feliç 2024!” “Desitjant-te un 2024 ple de moments feliços i records inoblidables.” “Que aquest 2024 sigui un any ple de sorpreses agradables i grans assoliments!” “2024: Temps de somiar en gran i aconseguir les teves metes.” “Un any nou ple de noves esperances i començaments brillants! Feliç 2024.”
FACTA NON VERBA X BELLATERRA 2024
“Que el 2024 et sorprengui amb alegries inesperades i èxits sorprenents.” “Aquest 2024, que trobis el que cerques en llocs inesperats.” “Desitjant-te un any de riures incontenibles i moments màgics. Feliç 2024!” “Que aquest nou any et desperti amb felicitat i et fiqui al llit amb gratitud. Feliç 2024!” “2024: L’any per a conquistar els teus somnis més salvatges.” “Que 2024 et porti sorpreses tan dolces com el teu somriure.” “Desitjant-te un 2024 tan acolorit com els teus somnis.” “2024: 365 oportunitats per a brillar.” “Que el nou any et regali moments inoblidables.” “2024: Temps per a nous començaments i velles tradicions.” “En 2024, que cada moment compti i cada somni s’acosti més a la realitat.” “Que 2024 sigui un llenç per a pintar els teus millors moments.” “Desitjant que cada dia del 2024 et porti un somriure.” “Que 2024 sigui l’any de fer realitat l’inimaginable.” “2024: Un any per a crear records que durin tota la vida.” “Que en 2024 descobreixis nous camins cap a la felicitat.” “2024: Més riures, menys preocupacions.” “Que aquest nou any et sorprengui amb moments de pura alegria.” “2024: Que els teus dies estiguin plens de petites benediccions.” “Que 2024 sigui un any de descobriments i alegries.” “Desitjant-te un 2024 replet de moments que et deixin sense paraules.” “Que en 2024, cada dia sigui una aventura i una oportunitat per a créixer.” “2024: L’any per a ser valent i perseguir els teus somnis.” “Que aquest any nou et porti més somriures que llàgrimes i més alegria que tristeses.” “2024: Que sigui l’any en què totes les teves estrelles s’alineïn.”
LLUÍS TORRES| Una bona representació de famílies de Bellaterra, amb l’assistència de Josep M. Riba, el president de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, es varen aplegar ahir al vespre, 24 de desembre, a les 18:00 hores, per gaudir d’una acollidora representació nadalenca celebrada a l’escalinata de la Parròquia de la Santa Creu de Bellaterra.
Ignasi Roda Fàbregas, director de teatre bellaterrenc, dirigint el Pessebre Vivent a l’església de Bellaterra
El director de teatre Ignasi Roda va dirigir els adults i infants actors voluntaris que interpretant amb il·lusió i entrega, un sentit passatge bíblic escollit especialment per aquest Nadal de 2023: “El retaules dels evangelistes”. Abans de passar a la Missa del Pollet. Totes les famílies presents van interpretar nadales populars com per exemple “El noi de la mare” o “Fum, fum fum”, sempre sota la direcció i entrega del prestigiós professional Ignasi Roda.
Cal destacat el bonic detall de la distribució entre totes les famílies assistents, de petites espelmes, que encenent-les crearen un càlid ambient de pau i armonia, tant necessàris en aquests moments, aquí i en zones tant properes a casa nostra i terra santa.
Ignasi Roda Fàbregas, és escriptor, actor, director i pedagog de teatre, també cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. La seva creació i posta en escena “El retable dels evangelistes”, és una part del Pessebre Vivent organitzat pel Taller de Famílies de la Parròquia de Bellaterra, una coordinació de la veïna Anna Romero.
Puri Rivelles i Rosa Maria Garcia presentant la 16;representació Els Pastorets 2023 del Turó de Sant Pau (Bellaterra)
LLUÍS TORRES |Coincidint amb el seu 16è Aniversari, l’Associació del Veïnat del Turó de Sant Pau (Bellaterra), i amb la presència de Josep Maria Riba, president de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, s’ha representat l’obra de teatre infantil “Els Pastorets del Turó”, una acollidora i familiar adaptació de Puri Ribelles i Rosa Maria García, amb la participació estelar del jovent del Turó de Sant Pau.
BELLATERRA.CAT 