En moltes ocasions ens hem trencat el cap i parat a pensar en quin regal podriem fer a una persona molt especial de la nostra vida i, potser, no hem trobat el més adient, ni aquella botiga tant especial i propera al poble de Bellaterra.
Galeria de fotos de la Botiga Gourmet Cafestes Experiencede Sabadellfetes per Bellaterra.cat
Cafestes ofereix una gran selecció de Ratafia de tota Catalunya
És per això que recomanem la que hem trobat passejat per Sabadell: Cafestes, una excelent i delicada botiga Gourmet com poques hem vist viatjant per les grans capitals d’Europa. Cafestes tenen un gust exquisit per oferir packs regal de tasses il·lustrades de fina porcellana del Japó i Alemanys, per gaudir uns moments de luxe, tot acompanyat amb productes Gourmet d’alimentació locals i internacionals.
Cafestes va obrir les portes al món de l’alimentació Gourmet i regals exclusius l’any 2013. Una empresa dedicada a la venda de productes gourmet d’alta qualitat avalats per les millors marques, on la dedicació, el rigor, la proximitat i l’esforç marquen el tarannà, identitat i tot el Savoir faire professional de Josep i el seu equip.
Hem vist que Cafestes és l’única botiga de tot el Vallès en oferir les conegudes Moscovites, que des de fa més de 80 anys s’elaboren a Oviedo, capital d’Asturias. Són unes fines pastes d’ametlla marcona seleccionada amb nata, banyades amb una cobertura de xocolata de primeríssima qualitat, a més d’un últim ingredient secret creat en exclusiva pels confiters Rialto.
Després d’entrar a la botiga Cafestes us costarà sortir, ja que tota l’exposició Gourmet us farà gaudir del plaer de descobrir productes sorprenents preparats amb gust i alt nivell professional.
L’any 1980, el xef Jean Louis Neichel va obrir un restaurant que va marcar el camí de la cuina creativa i d’autor a la ciutat de Barcelona
Dibuix original i dedicatòria fet pel cuiner Jean Louis Neichel pels bellaterrenc Angi i Francesc|BELLATERRA GOURMET
Ramon Roset|Tot Barcelona. El xef d’origen francès Jean Louis Neichel va arribar a Barcelona l’any 1980 per obrir el seu propi restaurant. Deixava enrere una etapa de cinc anys en la que, ni més, ni menys, havia protagonitzat la transformació d’una guingueta de platja que hi havia a la Cala Montjoi, prop de Roses, a la Costa Brava, en un restaurant gastronòmic. Efectivament, va ser el xef en el qual el matrimoni Schilling va confiar per dirigir la cuina del que després arribaria a ser el millor restaurant del món, El Bulli. Com a cap de cuina del Bulli li va aconseguir la primera estrella Michelin, l’any 1976, i el va situar en el mapa, fent que molts aficionats a l’alta cuina es desplacessin fins a la Cala Montjoi per gaudir de la seva cuina.
La forta estacionalitat que aleshores tenia El Bulli i la voluntat de tenir el seu propi restaurant el van portar a plantejar-se un canvi d’aires. Recolliria el seu testimoni en Juli Soler, qui fent societat amb Ferran Adrià portarien el Bulli al cim de la restauració mundial. Neichel va ser, en aquella època, l’introductor a Espanya de conceptes gastronòmics molt presents avui dia com el menú degustació i d’altres, que després d’una època de glòria han caigut gairebé a l’oblit, com el carret de postres.
Jean Louis Neichel va néixer a Munchhausen, un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament del Baix Rin, l’any 1948, i va ser deixeble del cuiner triestrellat Alain Chapel, un dels grans exponents de la nouvelle cuisine francesa i ànima del seu propi restaurant a Mionnay, una població de la regió d’Alvèrnia a França. De Chapel va aprendre la creació de nous plats en comptes de copiar com a filosofia de treball. El restaurant Neichel es va obrir a Barcelona en un moment en què l’alta restauració estava dominada pel Via Veneto, el Reno, el Finisterre, l’Orotava, el Guria i l’Agut d’Avinyó. Estava situat al número 1 del carrer de Beltrán i Rózpide, al barri de Pedralbes.
Amb Jean Louis als fogons i la seva esposa Evelyn Fuertes a la sala, el restaurant Neichel de seguida es va fer un lloc entre els millors. Va ser l’únic restaurant barceloní present a la guia Relais Château Gourmand i va arribar a tenir dues estrelles Michelin. La cuina del Neichel era una cuina d’autor, molt creativa, però sempre amb el producte com a gran protagonista. Enamorat de la Mediterrània, Neichel és un amant incondicional de les gambes vermelles i de l’oli d’oliva, i també era dels que pensava que les angules i les espardenyes estan sobrevalorades. A la sala del Neichel les estovalles eren de fil, la vaixella exclusiva i els coberts de plata, elements que pel xef eren essencials. Van passar com a aprenents al Neichel, entre molts d’altres, cuiners com el germans Torres, Jordi Vilà (Alkimia), Oriol Ivern (Hisop) i Albert Ventura (Coure).
La crisi econòmica que va sacsejar el món l’any 2008 i que es va allargar força anys, afegint-se pel camí l’explosió de la bombolla immobiliària i la crisi dels bancs del 2010, va afectar de ple les reserves del Neichel i el restaurant, que sempre havia tingut les reserves exhaurides va veure com li baixava la demanda, fins al punt que Jean Louis Neichel va decidir que havia arribat l’hora de retirar-se i va tancar el seu restaurant el mes de gener del 2015. Aquell dia Barcelona perdia un altre dels seus restaurants mítics.
La Dama aposta per la cuina saludable i protectora dels ecosistemes al Zoo de Barcelona
El restaurant La Dama, obert dins del Zoo / Ajuntament de Barcelona
El Zoo de Barcelona ha iniciat el seu pla de restauració saludable incidint en una alimentació sostenible i de proximitat.
D’aquesta forma, es vol potenciar el coneixement i la sensibilització de la conservació dels ecosistemes, en especial el del Mediterrani. Aquest divendres s’ha posat en marxa amb l’obertura d’un nou restaurant: la Dama, amb una inversió de 917.847 euros.
Exterior del Restaurant La Dama del Zoo de Barcelona|BETEVÉ
El consistori ha explicat que es convertirà en una “eina cabdal” per millorar i ampliar l’experiència dels visitants. El pla s’anirà implementant a la resta de centres durant els pròxims mesos. A banda, el departament de sostenibilitat del Zoo està treballant en una diagnosi de l’excedent alimentari que es generi als centres de restauració del parc, amb la intenció d’aplicar accions de prevenció i d’aprofitament aquest mateix any.
A La Dama domina la decoració de fusta|BETEVÉ
El pla de restauració s’emmarca dins del nou model de Zoo, aprovat el maig del 2019. Es basa en una oferta gastronòmica que fomenti l’equilibri i la salut com a criteris alimentaris, així com la disminució de la proteïna alimentària. La base de l’oferta gastronòmica són els aliments de temporada, els productes de proximitat, els bio i els ecològics, amb alternatives per a les intoleràncies alimentàries i les diferents sensibilitats, com el vegetarianisme i el veganisme.
Monument La Dama del Paraigües (Joan Roig i Solé 1855) al Zoo de Barcelona|BELLATERRA.CAT
La inauguració del restaurant la Dama se suma a les accions de Barcelona en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible, que ha recaigut sobre la ciutat durant aquest 2021. En aquesta línia, s’incorporarà a la carta el Menú de les Estacions, una de les iniciatives de la plataforma de la capitalitat, introduint algunes de les receptes proposades i elaborant-les amb productes de temporada.
El cafè, la planta que dóna grans de cafè, és originari de Kaffa, Etiòpia. Va ser introduït a Aràbia i d’allà a la resta de món. Etiòpia és avui el tercer major productor de grans de aràbiga del món. A més és el primer consumidor d’Àfrica de cafè.
illy cafè pur aràbiga d’Etiòpia rebut a una casa de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET
El cafè genera el 60% dels seus ingressos per exportació i en el sector participen 15 milions de persones de manera directa o indirecta. El 95% de la producció prové de finques petites.
La collita va d’octubre a abril i en la recol·lecció només es recullen els fruits vermells i madurs, un per un i a mà. El cafè es cull entre setembre i desembre. Es recull en cistelles de bambú, sense contacte amb la terra. El secret de l’alta qualitat de el cafè és que s’ha cultivat de generació en generació, a la manera tradicional i en unes immillorables condicions.
Bonaparte és l’únic local de Bellaterra que serveix illy cafè 100% Aràbiga|BELLATERRA GOURMET
Hi ha quatre mètodes de producció: “boscos de cafè”, o “semi-bosc de cafè”. Els cafès creixen salvatges sota l’ombra dels arbres del bosc. Representan més del 60% de la producció nacional (575.000 hectàrees); els “jardins de cafè” (300.000 hectàrees), on el fruit creix en els voltants dels habitatges dels agricultors. Els cafetars majors són propietat de l’estat o de petits empresaris.
La planta de el cafè neix de forma natural en els boscos
En els “boscos de cafè” mai s’han utilitzat productes agroquímics i per enriquir la terra dels agricultors fan servir adob orgànic.
D’Etiòpia procedeixen alguns dels millors cafès del món: Harar, Sidamo i Yirgacheffee.
Tots els cafès són portats a la subhasta central d’Addis Abeba, la Ethiopia Comodity Exchange (ECX). Aquesta entitat semi-privada va obrir fa 10 anys per unificar el pes i la qualitat, i per eliminar els intermediaris.
Als agricultors se’ls certifica i cataloga el seu cafè després de prendre una mostra, determinant si és o no per a l’exportació. El termini per vendre el cafè des que l’agricultor el lliurament és de 24 dies.
Amb una producció anual d’entre 500 i 700.000 tones de cafè, la meitat és per a consum intern. Etiòpia cobreix el 3% de la quota de mercat mundial d’aquest producte.
El cafè a Etiòpia representa més que una beguda, és cultura i llegenda
El cafè es va descobrir de manera casual. Segons explica la llegenda, un pastor anomenat Kaldi va notar que les seves cabres es posaven nervioses quan menjaven d’un arbust. Informats uns monjos, van ser aquests els que van descobrir que les baies torrades els ajudaven a mantenir-despiertos. Els monjos el feien servir durant les llargues nits d’oració.
Els mercaders àrabs ho van comercialitzar per Turquia i d’aquí va arribar a Europa i a la resta de món.
A Etiòpia el cafè constitueix una cerimònia que els etíops celebren dues o tres vegades a el dia. Sobre un terra amb herba esparcida.El gra es torra amb carbó en una paella foradada i després es mol en un morter.
L’aigua es posa perquè bulli en una cafetera sobre carbó, a què s’afegeix encens o sàndal. És costum prendre tres tasses de cafè, cadascuna menys fort, ja que se li va afegint aigua a la gerra. Aquí el cafè se l’acompanya de crispetes de blat de moro, sorgo o altres cereals.
Bellaterra. Cat us presenta una tradicional i fresca recepta italiana de pop a l’estil de la família Zizzo Valenti de Roma
Presentació de l’amanida de pop Zizzo Valenti de Roma|BELLATERRA GOURMET
INGREDIENTS PER A 4 PERSONES:
400 grams de potes de pop cuites 4 pastanagues mitjanes 2 branques mitjanes d’api 100 grams d’olives negres tipus Aragó 2 cebes fines i tendres de jardí El suc d’una llimona Oli d’oliva extra verge al gust Sal i pebre
PREPARACIÓ EN UN BOL GRAN
Pelar i bullir les quatre pastanagues Pelar i trocejar petit l’api fresc Netejar i trocejat les seves de jardí Trocejat les potes del pop bullit Afegir les olives tipus Aragó al gust Exprimir el suc de la llimona Doneu el toc de sal al vostre gust Afegiu quatre girs pebre de molinet Doneu el vostre toc d’oli d’oliva verge
NOTA: Aquesta recepta permet molts ingredients més: Rúcula, Patata bullida, Anet fresc, Pebrot vermell, Fulles de Roure, etc., Etc.,
Els viticultors francesos, indignats amb la llei de Putin que obliga a canviar l’etiquetatge de la part posterior de les ampolles
Vladímir Putin agafa un copa de xampany en una cerimònia al Kremlin, el 2016 (Reuters/Kirill Kudryavtsev)
El xampany francès ja no es pot anomenar així a Rússia. El govern de Vladímir Putin ha aprovat una llei que reserva la denominació “xampany” per als productes locals i obliga a etiquetar la resta, també les ampolles importades de França, com a “vi escumós”.
Encara que no suposa cap trasbals econòmic, perquè Rússia és un mercat petit per als productors de la Xampanya, la decisió sí que toca l’orgull francès. Sobretot, els d’uns productors que des d’èpoques passades defensen aferrissadament la denominació de “xampany” exclusivament per al vi que surt dels seus cellers, com sap molt bé el sector del cava català. El nom està protegit en més de 120 països.
Un canvi rebut amb humor a Moscou
Rússia treu importància a la qüestió, perquè la mesura afecta només les especificacions de l’etiquetatge del darrere, no la part del davant.
La majoria de russos anomenen “xampany” tots els vins escumosos i quedaran al marge de la polèmica, tenint en compte que el xampany francès és un producte només apte per a les butxaques dels més rics. El canvi normatiu, però, ha inspirat les xarxes a fer tota mena de paral·lelismes en to humorístic.
Un cop a l’orgull de França
Els arguments de Rússia no han calmat els viticultors francesos, que consideren “un escàndol” la norma.
“És inacceptable perquè ataca el més valuós que tenim, el nostre nom, i que des de fa tres segles ha estat vinculat a l’esforç, la qualitat i l’excel·lència”, ha afirmat David Chatillon, director general de la Unió de Productors de Xampany, que aplega les principals empreses del sector.
El Comitè Xampany, on hi ha representats tant els viticultors com els cellers, ha demanat a les empreses que aturin les exportacions a Rússia fins que s’arregli la situació, una crida que han secundat part dels productors, tot i que hi ha dubtes de si la seguiran firmes luxoses com Moët o Dom Perignon.
El sector també ha instat tant la UE com França a moure’s per aconseguir que Rússia rectifiqui la normativa que Putin va firmar divendres passat.
De moment, la reacció del govern francès ha estat més moderada que la del sector. El ministre d’Agricultura ha defensat que “la posició és molt clara” i és que el xampany “ve de la regió francesa on es produeix i té una denominació d’origen”. I el d’Afers Exteriors ha dit que confia solucionar el conflicte amb diàleg però ha advertit que, si cal, aniran a l’Organització Mundial del Comerç.
Poc impacte econòmic
Sobre el per què d’aquesta maniobra russa, el diari Le Parisien l’emmarca en una resposta a les crítiques al Kremlin pel suport al règim de Bielorússia pel cas de l’avió comercial desviat per detenir el periodista dissident Roman Protassévitx
En qualsevol cas, l’impacte econòmic serà petit, perquè ocupa el 15è lloc a la llista d’exportacions franceses, amb 35 milions d’euros el 2020, i sembla que no hi ha dubte que el paladar dels russos continuarà distingint entre el xampany francès i el rus.
Mirabelle Made in Bellaterra, originària de Lorena (Franca) FOTO: BELLATERRA GOURMET
El mirabelle és una especialitat de la regió francesa de Lorena , que té un clima i una composició del sòl ideals per al cultiu d’aquest fruit. Aquesta regió produeix anualment 15.000 tones de prunes prunes mirabelle, que constitueixen el 80% de la producció comercial mundial.
Hi ha dos cultivars principals cultivats per a la producció de fruites, derivats de prunes de cirera cultivades a Nancy i Metz . El tipus Metz és més petit, menys dur i menys dolç i no presenta petites taques vermelles a la pell. És molt bo per a la melmelada, mentre que el tipus Nancy és millor tant com a fruita fresca com més dolça.
Des de 1996, la mirabelle de Lorena ha estat reconeguda i promoguda per la UE com un producte regional d’alta qualitat, amb una Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Aquesta etiqueta garanteix una mida mínima de fruita (22 mm) i un contingut de sucre i només es pot utilitzar en una zona geogràfica específica de producció.
La ciutat de Metz dedica dues setmanes a la pruna Mirabelle durant el popular festival Mirabelle celebrat a l’agost. Durant el festival, a més de mercats oberts que venen prunes prunes fresques, pastissos mirabelle i licor mirabelle, hi ha música en viu, focs artificials, festes, exhibicions d’art, una desfilada amb carrosses florals i competició, i el coronament de la reina Mirabelle i una gala de celebració.
Les prunes Mirabelle són extremadament populars a Alemanya, on creixen tant silvestres com cultivades, principalment al sud i sud-oest. Les prunes Mirabelle es gaudeixen fresques o com a diversos tipus de pastissos Mirabelle, licors, conserves i fruites en conserva.
A Espanya creix a Galícia , a O Rosal , una vall del sud de la província de Pontevedra a la qual va ser introduïda a mitjan segle XX per Xosé Sánchez García i on s’ha adaptat a la perfecció. A Galícia es consumeix fresc, però també s’utilitza per fabricar conserves i licors. També es naturalitza a la vall de l’ Ebre en zones de Saragossa , Terol , Lleida i Tarragona , i es pot trobar a prop de rius, canals de reg i sèquies. A Aragó les prunes mirabelle s’anomenen cascabeles .
Confitura de Mirabelle de Lorena Made in Bellaterra |BELLATERRA GOURMET
A Anglaterra, els mirabels creixen tant salvatges com cultivats a Essex , i hi ha varietats grogues, taronges i vermelles a Maylandsea i a Alresford, a Hampshire. La varietat Metz creix de forma salvatge a Suffolk a Leathes ‘Ham, a prop d’ Oulton Broad . També es pot trobar un arbre que creix salvatge al nord-oest d’Anglaterra, a Liverpool , i es poden trobar diversos a la ciutat de Milton Keynes, a Buckinghamshire . Darrerament també s’han trobat varietats vermelles i grogues en una antiga filera de bardisses als afores de Northampton. Un arbre solitari trobat en una zona natural de Hucknall, Nottinghamshireva produir una collita massiva el 2015. També s’han vist diversos mirabels als camps de bardisses de l’est de Ashling, prop de Chichester, a l’oest de Sussex. El mirabelle també es troba a les bardisses de Sutton-on-Trent , Nottinghamshire i al camp de golf Millfied, Lincolnshire .
També es troben a la República Txeca , Hongria , Romania , Bòsnia i Hercegovina , Polònia i Eslovàquia, tant silvestres com cultivades, sovint a la vora de la carretera. Als Estats Units, els arbres que es remunten a la dècada de 1940 encara produeixen fruits en barris residencials de la vall de Tamalpais , al nord de San Francisco .
La importació de mirabelles als Estats Units està restringida ja que la fruita té una denominació d’origen protegida. Les mirabelles només es poden importar als Estats Units des de Lorena, França, cosa que fa que les veritables prunes mirabelles siguin gairebé impossibles d’obtenir als EUA.
Gaudir les prunes Reina Claudia de km0 de Bellaterra és tot un dolç plaer pels sentits, i més quan s’han madurat a l’arbre!!
Prunes Reina Claudia Made in Bellaterra|CEDIDA
PRUNA REINA CLÀUDIA
Pruna Reina Claudia és molt preuada, dolça i delicada. El nom de Reina Clàudia és en honor de Clàudia de França (1499–1524), Duquessa de Bretanya, que va passar a ser la reina consort de Francesc I de França (1494–1547). A França li deien “La bonne reine“.
El seu nom ret homenatge a l’esposa del rei Francesc de França, reina Clàudia. Dolça, daurada i amb el pinyol més enganxat a la polpa. És el millor tipus de pruna per preparar confitures.
Aquesta pruna va ser obtinguda a França (Moissac, Occitània), després de la descoberta d’una pruna verda en un arbre importat d’Àsia (Turquia). La prunera va ser portada a Francesc I per l’ambaixador del regne de França a la Porta Sublim, de Solimà el Magnífic
La Noguera Home & Garden, un dels millors de Catalunya, situat a només 4,8 km de Bellaterra, amb aparcament propi i un servei amable i molt profesional|BELLATERRA.CAT
Tomàquet que va des d’un color violeta a l’blavós amb un intens color vermellenc a l’interior en el seu punt òptim de maduresa. Textura lleugerament cruixent i suau, amb poca acidesa. Especial per a consumir només amb un bon oli i unes escates de sal. Ideal per acompanyar amb salaons i conserves selectes.
Els efectes positius del tomàquet: té un antioxidant molt poderós preventiu del càncer. La fibra, reguladora de la funció intestinal. Baix en àcid oxàlic i sodi, efecte diürètic i depuratiu. Però també té alguns efectes negatius: la solanina, lladre de calci i promotora de dolors articulars. Les amines poden fer-nos venir mal de cap. El tomàquet és una font interessant de fibra, minerals –com el potassi i el fòsfor– i vitamines –entre les quals destaquen la C, E, la provitamina A i vitamines del grup B
Segons el Gremi de Restauració de Barcelona és il·legal cobrar el pa si no es demana. Tampoc es poden cobrar els aperitius de benvinguda com atenció dels establiments. Sí els clients ho reclamen s’ha de treure de la factura.
Cobrar el pa en un restaurant pot portar a conflictes, però està permès sempre que es compleixi amb la normativa. Com a professional de l’hostaleria, has d’oferir tota la informació possible als teus clients. Pel que, hauràs informar abans de servir-los la ració de pa que té un cost, o especificar-ho en la carta.
A continuació t’expliquem quina és la regulació legal d’aquest aspecte i què passa si no s’informa a l’comensal de l’cobrament addicional de el pa.
Normatives sobre el cobrament de pa en restaurants o bars
Les lleis, normes i decrets que les regien daten dels anys 60 i 70. No obstant això, la majoria van ser derogades al 2010, excepte l’Ordre de 29 de juny de 1978 sobre modificació de menús i cartes en restaurants i cafeteries. Per evitar dubtes, que et cobrin el pa en un restaurant és totalment legal sempre que se li indiqui prèviament al comensal, el mateix passa als bars. Aquests establiments tenen dret a cobrar tot allò que es trobi dins de la carta. A més, dins dels menús del dia o de la casa sempre s’haurà d’incloure el preu de el pa.
Què passa si l’establiment no informa el cobrament addicional de el pa?
El problema arriba amb el gest automàtic d’oferir aquest aliment al comensal sense que ho demani prèviament. En el cas que el comensal no vulgui consumir-lo, és recomana indicar-lo al servei quan es deixi el pa a la taula.
Per evitar malentesos, recomanem que s’ofereixi el pa preguntant a el client i oferint-li sempre la màxima informació sobre el cost addicional. El servei ha de respectar sempre les peticions dels comensals.
D’aquesta manera tan senzilla, evitaràs malentesos i possibles situacions tenses a l’hora del pagament. Finalment és una qüestió de sentit comú i cal actuar amb precaució i prefesiinalitat. És ridícul i anti comencial cobrar el servei de pa després que s’hagi pagat una bona factura per persona.
En definitiva, cobrar el pa en un restaurant no és il·legal sempre que el seu cost aparegui a la llista de preus de la carta o se li indiqui al comensal prèviament. Recorda que si un client indica que no vol aquest complement, cal retirar-lo de la taula i no cobrar-lo.
La Taula, original d’Enric Llimona Raymat|BELLATERRA GOURMET
GUIA RESTAURANTS JARDÍ DE BELLATERRA “Els 7 Restaurants de Bellaterra estàn situats a cases històriques amb jardí, a només 30 minuts del centre de Barcelona amb els FGC”
Cafè del Club Restaurant Bar Placa del Pi, 3,Bellaterra ☎️ 935 92 97 52
BELLATERRA.CAT 