Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Gourmet’

L’eurocambra vota avui un informe que reclama advertir que les begudes alcohòliques poden provocar càncer

El vi forma part de la cultura europea i és també uns dels principals productes agroalimentaris de qualitat|J. RAMOS.

Natàlia Segura|La CE ho estudiarà, tot i que fins ara s’ha mostrat contrària a equiparar el vi al tabac, amb més incidència “Els ciutadans sovint no són conscients dels perills de beure alcohol”, es lamentava ahir l’eurocomissària de Salut, Stella Kyriakides. Un polèmic informe del Parlament Europeu que reclama una etiqueta en què es recordi que les begudes alcohòliques poden provocar càncer ha posat en alerta el sector del vi, molt important per a l’economia europea. Amb Itàlia, França i Espanya al capdavant, Europa és la líder mundial en exportacions de vi i una de les principals productores. És una regió que, a més, n’és una gran consumidora.

Als europeus ens encanta el vi –i les seves variants escumoses, com el cava–. Són begudes especialment vinculades a la gastronomia dels països del sud. “No és un atac contra cap cultura gastronòmica”, assegurava ahir Kyriakides per calmar els ànims en el ple de l’eurocambra. Diversos eurodiputats s’han queixat de l’informe elaborat per la comissió especial per a la lluita contra el càncer, que demana “incloure etiquetes d’advertència sanitària” en les begudes alcohòliques. Per l’Organització Mundial de la Salut, “no existeix un nivell segur de consum d’alcohol pel que fa a la prevenció del càncer”, recorda l’informe.

El sector del vi s’ha posat molt nerviós per aquest text, tot i que és una mera recomanació que no obliga la Comissió Europea a tirar endavant aquest etiquetatge. A més, un grup d’eurodiputats populars, socialistes i liberals han proposat una esmena per fer-se enrere en l’últim moment. El PP, Cs, ERC i el PSC hi donaran suport, segons va avançar ahir l’ACN. En canvi, els comuns s’abstindran. JxCat encara no ha dit què farà.

Si l’esmena en qüestió s’aprova, finalment la resolució de l’eurocambra només demanarà que la futura etiqueta del vi recomani “un consum moderat i responsable”. Al cap i a la fi, la CE és l’única que pot posar sobre la taula una proposta sobre l’etiquetatge de les begudes alcohòliques. I si hem de jutjar pels comentaris d’alguns membres de l’executiu europeu, ningú té ganes d’entrar en guerra amb una indústria tan potent ni amb l’opinió pública. “No etiquetarem el vi com a tòxic, és part del nostre estil de vida”, defensa el vicepresident per a la Promoció de l’Estil de Vida Europeu, Margaritis Schinas.

A Brussel·les fugen d’estudi i no obriran aquest meló fins al 2023. Fonts comunitàries diuen que “l’abast exacte” de les advertències es decidirà tenint en compte les “dades científiques” i tots els actors implicats rellevants en la matèria i el sector. Si bé la UE pretén reduir un 10% el “consum nociu d’alcohol”, no entusiasma la idea d’equiparar el vi al tabac. De fet, l’eurocomissària de Salut admetia ahir que “el tabac continua sent el risc més gran prevenible” de càncer. A Europa s’estima que el 10% de tots els casos de càncer en homes i el 3% de tots els casos en dones són atribuïbles a l’alcohol. En canvi, gairebé el 30% dels malalts de càncer tenen relació amb el consum de tabac. Recentment, l’OMS va alertar que Europa es podria convertir en la regió amb una taxa més alta de fumadors perquè no s’està aconseguint que deixin el tabac.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

Casa de la familia Dubois Fils a Epesses (Suïssa) FOTO: BELLATERRA GOURMET

La vasta morena que, des de Lutry fins a Vevey, voreja el llac de Ginebra, era només un revolt i un munt de còdols quan les glaceres que cobrien l’altiplà es van retirar.  Més tard, els boscos van cobrir la zona.  Les “pesses”, a Vaud patois, són els avets que es troben a l’escut de la ciutat.  És això un testimoni dels seus orígens?  El nom d’Epesses va ser citat en un document que data de 1166, però sembla que la gent s’havia establert al segle VI al vessant del turó.

Tutta Dubois observant les seves vinyes d’Epesses (Suïssa) FOTO: BELLATERRA GOURMET

L’any 1141, el borgonyó Guy de Malagny va fer una donació als monjos d’Hautcrêt de terres situades a Marsens, Montherond, i més avall cap a Epesses i Dézaley, amb la missió de netejar aquesta vasta màquia i plantar vinyes.  Després de 20 anys d’esforç, la comarca ja va agafar l’aspecte actual.

Terrasses amb les vinyes Dubois Fils a Epesses (Suïssa) FOTO: BELLATERRA GOURMET

Els nostres avantpassats, que ajudaven els monjos, van aprendre ràpidament a cuidar les vinyes i es van introduir en els gestos del vi.  Els dignataris propietaris de les vinyes, bisbe de Lausana, prior de Lutry, abat d’Hautcrêt o St-Bernard, comtes de Savoia van disputar la propietat de les nostres vinyes.  Tots no es van fer esperar a descarregar la cura de la cultura a la gent del lloc contra el pagament de cens o delmes i després llogar-los algunes de les parcel·les amb “mitja fruita” i per set anys.  També els van concedir franquícies.  Aleshores uns burgesos, enriquits amb la seva feina, compraren unes vinyes, s’organitzaren i formaren unes confraries per vetllar per la gestió dels béns d’interès comú.  Aquestes confraries, embrions de futurs ajuntaments, són l’inici de les persones que es fan càrrec dels seus destins.

Vistes al llac Leman des de la seu i les vinyes Dubois Fils a Epesses (Suïssa) BELLATERRA GOURMET

L’any 1536 els bernesos van imposar unes normes de vida austera, però també l’escolarització obligatòria que permetien alliberar-se d’aquesta esclavitud que era la ignorància, i així donar ja un anticipat de llibertat.  Aquest nou esperit que vam sentir néixer en els darrers dies de l’ocupació florirà quan el nostre cantó hagi recuperat la seva independència el 24 de gener de 1798. Aquesta tendència s’accelerarà a partir del 14 d’abril de 1803, quan el cantó de Vaud esdevingué sobirà dins Suïssa.

Detall de la colecció de llevataps de Dubois Fils a Epesses (Suïssa) FOTO: BELLATERRA.CAT

L’any 1826, Epesses esdevingué municipi autònom.  L’any 1854 es construeix la carretera que uneix Epesses amb Riex i l’any 1896 es completa l’ampliació fins a Chexbres.  Aleshores, l’any 1869, es va construir la premsa del celler Dubois Fils.

Avui, 32 premses estan en acció a Epesses durant la verema.

Durant la vostra visita, Dubois Fils us convida cordialment a tocar les campanes del “Vieux Pressoir” i del “Caveau des Vignerons”, per tal de provar els seus productes, apreciar aquesta vessant única dels vins que cria i on no és estrany trobar-se amistat. Fins aviat.

Vinyes de Dubois Fils d’Epesses (Suïssa) FOTO: BELLATERRA.CAT

Perfil de les Vinyes d’Epesses

Partint de la vora del llac Léman (380 metres), la vinya, totalment construïda en bancals, s’eleva a 600 metres d’altitud.  El pendent arriba al 50% de descens, afavoreix l’escorrentia d’aigües superficials i el drenatge del terreny.  Al mateix temps, provoca una erosió molt forta.  L’estructura de la vinya descarta qualsevol recurs a la mecanització de l’obra.

Pis

Els sòls són principalment de tipus argilo-calcari.  La macroporositat del sòl i de la roca font permet que les arrels arribin a vegades a profunditats de 3 a 5 metres.

La varietat de raïm

Molt sensible a les propietats del sòl, Chasselas expressa tota la seva tipicitat als vessants de Lavaux.  Algunes parcel·les són favorables a Chardonnay i Pinot Noir.

El clima

La vinya es beneficia dels “”tres sols””: El reflex del llac, l’efecte tèrmic de les parets i els corrents locals.  Aquests corrents locals protegeixen de manera natural la collita de la humitat de la tardor.  Protegit per aquest microclima particular, el raïm arriba a una maduresa més alta.

La Demoiselle és una de les històriques marques de Dubois Fils d’Epesses (Suïssa) FOTO: BELLATERRA GOURMET

Collita

Solen tenir lloc entre finals de setembre i finals d’octubre.  Estan determinats per diversos paràmetres: el clima anual, els factors que influeixen en el rendiment, l’índex de maduresa desitjat (proporció sucre/àcid).  Però és sobretot la maduresa fisiològica la que ve determinada pel tast del raïm i la maduresa dels pinyons”.

Història de les vinyes de Vouvry

Si ens referim a la seva història, Vouvry té un passat vitivinícola que es remunta molt enrere.  És difícil determinar quan es va introduir la vinya al territori municipal.  Però podem estimar, segons documents antics, que ja es conreava l’any 456 dC, i probablement abans d’aquesta data.

Es va plantar per primera vegada en terrenys especialment ben exposats, cosa que li va permetre aprofitar al màxim el sol, com la majoria de les altres vinyes de la conca del llac Léman.  A Vouvry, les primeres clarianes s’havien de situar principalment al voltant de l’església, llocs coneguts avui amb el nom de “Côte” i “Sâle”.  El seu desenvolupament va seguir l’evolució de la localitat.  La vinya es va conrear primer a nivell familiar, per a consum privat i com a vi de massa.  Només més tard, cap a finals del segle XVI i principis del XVII, evolucionarà la seva cultura.  L’any 1727, els Vouvryans ja comerciaven amb vi: el blanc de Vouvry es venia a 21 florins el setier i el negre a 13 florins.  A principis del segle XVIII, els preus variaven molt, sobretot passant dels 44 Louis labrantee de blanc, el 1808, als 12 Louis el 1823. La vinya s’havia convertit en una branca important de l’economia del poble.

Tutta Dubois a taula amb uns dels seus vins de Vouvry|FOTO: BELLATERRA GOURMET

Al segle XIX la superfície de conreu va augmentar considerablement, havíem desbrossat a “Outet”, “Bovairons”, “Amarel”, “Haute-Rive”, “Vrebieux”…, és a dir, per sobre del poble. va ser cap a mitjan segle que la vinya va viure una de les seves èpoques més pròsperes.  Molts viticultors van construir la seva pròpia premsa (la de la família Dubois data del 1870);  la ciutat va plantar vinyes al Clos de Barmaz (anomenat “Les Coteaux du Partage”) i va construir, des de la porta de les vinyes de Vrebieux, un nou camí d’accés.  Però la situació vitivinícola va canviar ràpidament i les autoritats, que havien decidit vendre’ls, no van trobar compradors per a aquestes vinyes.  Així es repartien, en proporció al treball realitzat, entre les persones que havien participat en la seva creació, però va ser al segle XX quan Vouvryen va descobrir realment l’ànima d’un viticultor.  La superfície de la seva vinya ha augmentat, ocupa actualment la major part del vessant que disputa amb els pocs prats que queden i el poble que s’expandeix inexorablement.  D’altra banda, els mètodes de treball han evolucionat cap a la semimecanització.  Avui Vouvry disposa d’uns cellers excel·lents, un dels quals ha obtingut medalles, plata i or, per alguns dels seus vins.  Cal dir que els ceps de les nostres vinyes arrelen en un sòl de caràcter molt rar, compost per una roca anomenada dolomita, rica en carbonat de calç i carbonat de magnesia.  Són elements essencials per a la salut de l’home i la vitalitat de la seva ment.

Seu de Dubois Fils a Vouvry (Suïssa) FOTO: BELLATERRA GOURMET

Perfil de la vinya de Vouvry

Informació general de la nostra vinya

La superfície actual és d’unes 13 hectàrees.  Treballades primer per particulars, que guardaven per a les seves pròpies necessitats i venien el saldo de la collita als grans cellers del Valais, les vinyes de Vouvry formaven part de tota una cultura i arribaven, a les granges, en segon, fins i tot en tercer lloc.  Actualment, una part de la vinya és conreada per viticultors professionals i seriosos, que han creat els seus propis cellers.  Els vins de Vouvry, bones anyades, encara són poc coneguts fora de la localitat, perquè, fins darrers anys, es consumien majoritàriament in situ.

Marc Vieux de Dubois Fils a Vouvry (Suïssa) FOTO: BELLATERRA GOURMET

Varietats de raïm

Els negres representen aproximadament el 80% del cultiu i es distribueixen de la següent manera: 25% en Pinot noir, 75% en Gamay.  Pel que fa als blancs (20%), Riesling-Silvaner i Chasselas representen 1/4 de les plantes.  El balanç: Pinot gris, Pinot blanc, Auxerrois i Chardonnay són acuradament vinificats i buscats pels clients.

Uns quants assaigs amb Charmont, Doral, Gamaret i Garanoir són prometedors.  Totes les varietats de raïm primerenca i de primera època són aptes per a la vinya de Vouvry.  Les millors parcel·les situades en bancals suporten varietats de raïm de segona època.

Riesling Madeleine Royale de Dubois Fils a Vouvry|FOTO: BELLATERRA GOURMET

El temps

A causa de la seva ubicació geogràfica, la vinya de Vouvry està subjecta al clima del llac Léman, una insolació sorprenent, a causa de la seva exposició a l’est.  Aquest últim és favorable al desenvolupament dels rams i de l’extracte (gust) dels vins.  Vins que es distingeixen especialment pel seu equilibri i sobretot pel seu bon potencial de criança.

Geologia-pedologia

Còmodament asseguda als peus de la muntanya, la major part de la roca de la qual està formada per Dolomita, la nostra vinya es caracteritza per una elevada taxa de calcària activa, que oscil·la entre el 18 i el 35%, amb pics locals de fins al 50% (Amarel).  El sòl de grava on arrela és de composició argilo-calcària.  Per aprofitar aquest últim, seleccionarem més aviat portaempelts resistents a la pedra calcària amb arrelament enfonsat.

Foto de festa de la família Dubois Fils|CEDIDA

DUBOIS FILS SA Le Vieux Pressoir, Rte de la Corniche 34, 1098 Epesses, (Suïssa). ☎️ +41 21 799 33 00 http://www.dubois.ch

Read Full Post »

Gaudiu a casa vostra de Bellaterra dels millors productes de Grècia, de la Botiga Olímp Gourmet, situada molt a prop del centre comercial Splau de Cornellà.

Un dels racons Gourmet de la botiga grega Olimp|BELLATERRA GOURMET

La botiga Olímp Gourmet atresora més de 20 anys d’experiència en el mercat grec exigent, sent el primer coneixedor dels seus productes i particularitats per la qual cosa ofereix una major varietat de productes als preus més competitius del mercat.

Assortit d’olives Kalamata de la Botiga Olímp Gourmet|FOTO: BELLATERRA GOURMET

Olimp Gourmet ens porta des de Grècia els millors productes gourmet de la mil·lenària cuina hel·lènica. Des dels ja coneguts formatge Feta, olives Kalamata, o el pa de pita, iogurts artesanals, i fins a les més modernes creacions en plats preparats o pastisseria, sense oblidar les seves cerveses, licors i els millors vins amb D.O.

Detall de la botiga grega Olimp Gourmet|FOTO: BELLATERRA.CAT

Des des de l’any 2012, Olimp Gourmet dona servei a minoristes, distribuïdors, restaurants, hotels, supermercats i cash & carry. El 2020 va inaugurar una botiga per a venda al detall, molt a prop del Centre Comercial Splau a Cornellà de Llobregat.

Melomakarona, delicats dolços amb mel, importats de Tessalònica, la capital de Macedònia (Grècia) FOTO: BELLATERRA GOURMET

OLIMP GOURMET

Carrer del Progrés, 61
(08940 Cornellà de Llobregat)
☎️ 34933798722
administracion@olimpogourmet.com

Read Full Post »

Els forners francesos han sortit a defensar el sector després de la campanya de pa barat de la cadena Leclerc en plena cursa perquè la baguet sigui patrimoni de la Unesco

França vol incloure la baguet dins del patrimoni immaterial mundial (Pexels)

Sílvia Mateu|Els forners francesos, amb el suport dels pagesos i de molts ciutadans, han sortit a defensar la qualitat de la baguet arran de l’anunci de la cadena de supermercats Leclerc de vendre-la a 29 cèntims.

Michel-Édouard Leclerc ha presentat la campanya com una manera de contribuir al poder de compra dels francesos en un context inflacionista i ha dit que mantindrà el preu de la baguet durant mig any perquè “és un indicador molt fort, que es recorda com el preu del combustible”.

Leclerc parla de “polèmica ridícula”, però el principal sindicat agrari FNSEA, forners, moliners i organitzacions del sector dels cereals han qualificat la campanya de “demagògica i destructiva de valors per un sector d’excel·lència”.

Dibuix de Man Dessinateur

En una declaració conjunta, expliquen que la baguet ha pujat fins als 90 cèntims de mitjana per l’augment dels costos de la farina, l’electricitat i la mà d’obra i es pregunten qui pot viure amb dignitat amb aquests preus.

La baguet, a la Unesco

Com recorden en aquest comunicat de totes les parts implicades, tot això passa mentre l’elaboració tradicional de baguet està en la cursa perquè la Unesco la reconegui com a patrimoni immaterial mundial.

Fa quatre anys, Emmanuel Macron, va defensar incloure la tradicional baguet a la llista de la Unesco. Aquesta setmana el president francès ha rebut a l’Elisi els membres del comitè de la Unesco del patrimoni immaterial mundial, una visita que ha inclòs foto de Macron amb una baguet a la mà.

Molts ciutadans també han mostrat a les xarxes socials el seu suport públic a la feina dels forners artesans i en contra de la baguet a 29 cèntims de Leclerc.

Read Full Post »

Restaurant Bar Planta Baja de la’Hotel Primero Primera de Barcelona|FOTO: BELLATERRA GOURMET

Benvinguts a l´autèntica Barcelona.  Des de l’hotel Primero Primera viurà la ciutat i els seus millors secrets com si fos d’aquí.  L’hotel & club, sinònim de bon gust i calidesa, és un lloc íntim i especial en un dels millors barris de Barcelona, Tres Torres, a 15 minuts del centre.  Un espai privat que us desconnectarà de la rutina traslladant-vos a la comoditat i exclusivitat pròpia d’un club britànic.

Acollidor racó del Planta Baja|FOTO: BELLATERRA GOURMET

El nom de l’hotel procedeix de la història de la família propietària de l’hotel, que ha residit a la primera planta de l’edifici des del 1955. La família Pérez-Sala va renovar tots els espais el 2011, conservant intacta l’estructura original i donant com a resultat una perfecta  barreja entre tradició i modernitat.  L’experiència d’allotjar-se en unes 30 habitacions espaioses, cadascuna decorada de forma exclusiva i diferent entre si, us farà reviure el concepte de viure en una casa particular en un barri residencial de Barcelona.  Un estil timeless chic molt barceloní que seguirà respirant a cada racó del nostre hotel & club.

Escala cargol de l’Hotel Primero Primera de Barcelona|FOTO: BELLATERRA GOURMET

La ubicació del Primer Primera el fa diferent i encara més especials, com si fos un tresor amagat.  Està situat a la zona alta de la ciutat de Barcelona, en un barri tranquil però proper a les zones comercials.  Molt a prop, trobareu el més selecte de la ciutat: restaurants, bars i algunes de les botigues més cercades de Barcelona

Planta Baja és el nou restaurant de l’Hotel Primero Primera de Barcelona

Servei de Thea del Planta Baja|FOTO: BELLATERRA GOURMET

El Restaurant es va renovar l’any 2021, i ofereix una exclusiva selecció de plats a la seva nova cuina.  Ens encanten les cuines obertes que permeten que el client vegi el procés de preparació dels seus plats i l’afecte que hi posen.

Situat a la planta baixa de l’hotel Primero Primera, el restaurant Planta Baja comparteix l’objectiu de fer sentir els hostes com a casa, amb un servei atent i cuidat.  Tant al restaurant interior, al saló amb xemeneia o la terrassa, cuiden molt el detall dels espais, la llum i la clàssica i acollidora decoració.

Aliments de temporada, còctels clàssics i postres espectaculars

L’assessor gastronòmic és l’Armando Álvarez, xef dels famosos restaurants Capet i Petit Capet, ha creat una carta de somni per potenciar el producte de proximitat, alhora fa viatjar a un món de sabors nous i ingredients barrejats amb elegància.

Detall nadalenc del Planta Baja|FOTO: BELLATERRA GOURMET

La proposta gastronòmica del restaurant Planta Baja es basa en una carta sense pretensions, però amb molta atenció al detall i producte de qualitat, desitjant  que els clients se sentin a gust com a casa i trobin tot el que cerquen, a un nivell acollidor europeu.

Jardí privat amb piscina del Primero Primera de Barcelona|FOTO: BELLATERRA.CAT

Planta Baja ofereix servei al llarg de tot el dia per satisfer la versatilitat d’un bon esmorzar, un cafè d’especialitat, un menjar fresc a la terrassa, un exclusiu còctel davant de la xemeneia, o un sopar amb tots els luxes per tancar el  dia amb il·lusió.

HOTEL PRIMERO PRIMERA
PLANTA BAJA RESTAURANT

Carrer Doctor Carulla, 25-29
08017 BARCELONA

Servei de Bar:

Dilluns a diumenge: 7:00-13:00 i de 15:30-20:00
Sábado – domingo: 8:00-13:00 i de 15:30-20:00

Servei de Restaurant:

Dilluns a diumenge: 13:00-15:30 i de 20:00-22:30

Reservas
+34 934 178 179

Read Full Post »

Bellaterra mai ha tingut Restaurant Bib Gourmand, tot hi que el Blanc va estar molt a prop de penjar la placa a la seva porta. Esperem és faci realitat aviat.

Placa dels Restaurants Bib Gourmand de la Guia Michelin

La Guia Michelin, s’ha convertit en sinònim de la millor gastronomia, és una referència absoluta a l’hora d’escollir un bon restaurant en tots els països en els quals està present. Les estrelles, siguin una, dues o tres, són les garants d’una cuina d’altíssima qualitat i gran tècnica. El convenciment que un dinar o un sopar mai ens defraudaran

Original d’Enric Llimona Raymat, creat l’any 1994 pel Restaurant La Taula de Barcelona|BELLATERRA GOURMET

La distinció Bib Gourmand, va aparèixer a l’edició Espanya-Portugal per primera vegada l’any 1998, un pictograma del cap de Bibendum, la mascota de Michelin, mentre es llepa.“Bib Gourmand és la marca que reconeix les bones taules a preus més assequibles” Aquests restaurants han d’oferir dins de la seva proposta gastronòmica un menú compost per un entrant, un plat principal i unes postres, com a mínim, en el qual la qualitat demandada pels inspectors de Michelin es compleixi sense que el compte sobrepassi mai els 35 euros en el cas d’Espanya i Portugal, un import que varia depenent del nivell de vida dels països en què s’atorga, sent el límit de 30 euros en el cas de Portugal o 40 dòlars en el dels Estats Units.

“En l’actualitat, són més els restaurants amb la distinció Bib Gourmand que els restaurants amb una o diverses estrelles”

Un fet que revela la preocupació de la guia francesa per ser útil per a tota classe de pressupostos o ocasions i l’interès de molts restauradors i cuiners per arribar a totes les butxaques. Un reconeixement que, en alguns casos, pot presagiar una futura primera estrella Michelin.

La ciutat de Barcelona, en el seu moment més alt, va poguer presumir d’onze restaurants Bib Gourmand, però desconeixem les raons per la continua baixa fins arribar als sis apareguts a la Michelin del proper any 2022

Des de 1998 fins el 2015, el restaurant La Taula, dels bellaterrencs Angi i Francesc, es va mantenir com un dels pocs Bib Gourmand de Barcelona, fins que per jubilació, el van vendre al seu cuiner, en Dani Feraru i la seva parella Sandra Vílchez, cap de sala, quins amb gran professionalitat el segueixen mantenint, com un de la millor qualitat preu de la part alta de Barcelona.

PROVÍNCIA DE BARCELONA:

Vivanda, Major de Sarrià, 134 (Barcelona) ☎️ 932 031 918

Berbena, Minerva, 6 (Barcelona)
☎️ 699 802 075

La Mundana, Vallespir, 93 (Barcelona)
☎️ 934 088 023

Cruix, Entença, 57 (Barcelona)
☎️ 935 252 318

Saó, Cesare Cantú, 2 (Barcelona)
☎️ 935 663 968

Ca l’Amagat, Clota, 4 (Bagà) ☎️ 938 244 032

Can Ferrán, Diseminado, 9501 (Sant Quirze del Vallès) ☎️ 936 991 763

Garbí, Barcelona, 52 (Castellar del Vallès) ☎️ 937 146 557

El Cel de les Oques, De la Palla, 15 (Terrassa) ☎️ 937 338 207

Vapor Gastronòmic, De la Palla, 15 (Terrassa) ☎️ 659 566 136

Vinòmic, Dels Banys, 60 (La Garriga)
☎️ 931 298 270

Ca N’Armengol, Prat de la Riba, 1 (Santa Coloma de Gramanet) ☎️ 933 916 855

Verat, Pallaresa, 104 (Santa Coloma de Gramenet) ☎️ 936 814 080

Mirko Carturan Cuiner, Pi i Maragall, 75 (Caldes de Montbui) ☎️ 938 654 160

El Racó, Pocafarina, 20 (Sant Climent de Llobregat) ☎️ 936 581 639

Cal Xim, Plaça de Subirats, 5 (Sant Pau d’Ordal) ☎️ 938 993 092

Dos Cuiners, Muralla de Sant Llorenç, 18 (Mataró) ☎️ 930 029 093

La Font, Rafeael Masó, 1-3 (Canet de Mar) ☎️ 937 943 673

La Cava d’en Sergi, València, 17 (Sant Sadurní d’Anoia) ☎️ 938 911 616

Somniatruites, Del Sol, 19 (Igualada)
☎️ 938 036 626

Can Poal, Vilasar de Dalt, 1 (Vallromanes)
☎️ 935 729 434

*Avenir, Avenir, 72  (08021 Barcelona)
☎️ 691 90 71 38

PROVÍNCIA DE GIRONA:

Amoca, Carrer Llibertar, 32 (Linyola)
☎️ 973 575 110

Quatre Vents, Coronel Estrada, 122 (Hostalric) ☎️ 972 865 690

Hostal Jaumet, Carretera Barcelona Andorra (Torà) ☎️ 973 473 077

Can Boix, Banyoles-L’Escala, km 7,5 (Vilamarí) ☎️ 972 561 005

Els Caçadors, Urbanització Casa Nova (Maçanet de Cabrenys) ☎️ 972 544 136

El Vaixell, Castellar, 62 (Llançà)
☎️ 972 380 295

Quatre Estacions, De la Farga, 5 (Banyoles) ☎️ 972 573 300

La Salinera, Onze de Setembre, 93 (Palamós) ☎️ 972 316 474

L’Hostalet, Vic, 18 (Els Hostalets d’En Bas) ☎️ 972 690 006

L’Hotal Colomí (Santa Coloma de Queralt) ☎️ 977 880 653

Mas Concas, Camí Cinc Claus, s/n (L’Escala) ☎️ 972 775 158

Mas Pou, Devla Mota, 4 (Palau-Sator)
☎️ 972 634 125

Vicus, Enginyer Algarra, 51 (Pals)
☎️ 972 636 088

Pocavergonya, Poeta Marquina, 2 (Girona) ☎️ 972 206 422

PROVÍNCIA DE LLEIDA:

Aimia, Doctor Combelles, 67 (Lleida)
☎️ 973 261 618

Antoni Rubies, Carrer de Lleida, 6 (Artesa) ☎️ 973 167 5 53

Cal Xirricló, Doctor Fleming, 53 (Balaguer) ☎️ 973 445 011

Amoca, Llibertat, 32 (Linyola)
☎️ 973 445 011

El Niu, Santa Ana, 23 (Escunhau)
☎️ 973 641 406

Roc’n’Cris, Carretera de França, 9 (Aubért) ☎️ 973 641 723

Hostal Jaumet, Ctra. Barcelona-Andorra (Torà) ☎️ 973 473 077

Lo Ponts, Carretera de Calaf, 6 (Ponts)
☎️ 973 460 017

*La Gruta, Enric Serra, 44 (17130 L’Escala)
☎️ 972 77 62 11

PROVÍNCIA DE TARRAGONA:

Brots, Carrer Nou, 45 (Paboleda)
☎️ 977 827 3 28

Cal Travé, Ctra. Montblanc a Artesa, 56 (Solivella) ☎️ 977 892 165

Casa Albets, Casa Albets, s/n (Lladurs)
☎️ 651 36 46 56

Hostal Colomí, Raval de Jesús, 10 (Santa Coloma de Queralt) ☎️ 977 880 653

L’Algadir, Ronda dels Pins, 27 (El Poble Nou del Delta) ☎️ 972 865 690

(*) 2 nous Bib Gourmand 2022 incorporats a la Guia Michelin

Read Full Post »

La producció supera els nivells prepandèmia i es dispara el volum d’ampolles destinat a exportacions

L’any 1923, els arquitectes Joan Torras i Josep Ros van construir les caves Freixenet, ubicades a Sant Sadurní d’Anoia, segons l’estil modernista de l’època|CEDIDA


Les vendes de cava durant els primers nou mesos de 2021 han crescut un 16,42% en comparació amb el mateix període que l’any passat, fet que empeny el sector a pronosticar una bona campanya de Nadal. “Res ens fa preveure que pugui caure el consum”, ha afirmat el president del Consell Regulador de la DO Cava, Javier Pagès.

L’ens confia quedar al marge de la sisena onada de la covid “perquè la gent ha interioritzat les mesures sanitàries i farà igualment les celebracions”. Segons les dades presentades aquest dimarts, als cellers s’han produït enguany 7 milions d’ampolles més que abans de la pandèmia, de manera que s’ha arribat als 170 milions. El 76% s’ha destinat a l’estranger, disparant prop de 10 punts el percentatge de les exportacions.
De gener a setembre, les vendes d’escumosos emparats per la DO Cava ha assolit els 157,78 milions d’ampolles, mentre que els primers nou mesos de l’any passat van ser 135,5 milions. En el cas de les ampolles produïdes –no totes estan venudes–, els cellers n’han fet fins ara 170 milions, mentre que l’any passat van ser 146 i abans de la pandèmia havien estat 163,8. “El cava està demostrant fortalesa i un ampli camí per recórrer malgrat l’època difícil que està travessant tota l’economia”, ha apuntat Javier Pagès.
Del total d’ampolles distribuïdes els tres primers trimestres d’enguany, el mercat que més ha crescut ha estat l’espanyol, amb un increment del 21,15% respecte a l’any anterior.

FOTO: CATALUNYA EXPERIENCE

Un dels motius principals ha estat l’aixecament de les restriccions anticovid a l’hostaleria, que va ser un sector molt tocat durant el 2020. En el cas de les exportacions, han crescut un 15%.
Pagès ha destacat aquest dimarts el tros de pastís que han guanyat les vendes a l’estranger, que han passat de representar aproximadament el 66% del mercat a concentrar-ne el 76%. El fre en el consum a hotels i restaurants de l’estat espanyol d’ençà de l’esclat de la covid també explica aquest canvi de proporció del mercat exterior.

Pel que fa als diferents productes, la DO ha ressaltat l’increment de vendes que han registrat els caves amb més mesos d’envelliment, distingits com a Reserva i Gran Reserva. Els primers han crescut un 27%, mentre que els segons ho ha fet gairebé un 41%. Pagès ha precisat, però, que els Caves Gran Reserva representen ara per ara aproximadament només el 2% del total de vendes.
De cara a Nadal, Pagès ha recordat que la campanya suposa el 30% de vendes anuals de tota la DO Cava, en una proporció que pot créixer fins a més del 40% en el cas d’algunes empreses especialitzades en productes de gamma alta.

El president del Consell Regulador ha remarcat que els cellers treballen amb “bones projeccions” la recta final de l’any, de manera que, com a mínim, s’espera consolidar l’increment de vendes aconseguit fins al setembre. Pagès ha evitat pronosticar si es pot arribar a aconseguir un increment encara més elevat i ha assenyalat que “seria tot un èxit tancar el 2021 amb un augment de vendes de doble dígit”.

Font: El Punt Avui, Freixenet,

Read Full Post »

Passejar per Sabadell també ens dona l’oportunitat de gaudir d’uns boníssims xurros o porres, que els podeu acompanyar amb una bona xocolata a la pedra desfeta. La família de professionals de les Xurreries La Floresta -de 5a generació- us esperen a l’Eix Macià de Sabadell (davant d’El Corte Inglés, de la Plaça de la Concòrdia o del Parc Hospitalari Taulí.

Xurreria La Floresta (1924) de Sabadell|FOTOS| BELLATERRA GOURMET

La història de la Xurrería La Floresta comença el 1924, quan van fundar la seva primera xurreria a Mallorca, ja han passat 90 anys d’aquell moment i la tradició familiar ha anat passant de pares a fills (fins a cinc generacions), mantenint així l’artesania i la tradició que els caracteritza.

Xurreria La Floresta elaboren els seus propis productes des de l’any 1924, mantenint sempre la tradició i l’artesania que ha anat passant de pares a fills fins a la 5ª generació. Segur que gaudireu degustant els seus productes, perfectes per  quansevol moment del dia.

Des de Bellaterra. Cat us donem les gràcies per a mantenir una de les tradicións més antigues i popular del nostre país

Xurros i especialitats de La Floresta per les vostres festes personals: 
Disposen de xurreries mòbils que poden  instal·lar a la festa que desitgeu. On hi hagi una festa hi haurà Xurreria La Floresta!

Contacte Xurreries La Floresta:
676 48 17 15 ☎️ 648 44 16 39
Email: xurrerialafloresta@gmail.com

Horari:
Dilluns a Divendres: de 08 a 13h y 16 a 21h.
Dissabte i Diumenge: de 08 a 13h. i 16 a 21h.

Read Full Post »

El luxe i la creativitat de la nova Pastisseria Casablanca de Cerdanyola està en la seva rigurosa elaboració, amb la millor qualitat preu del Vallès Occidental. Es va inaugurar el 7 de setembre de 2021

Un parell d’especialitats sorprenents de la Pastisseria Casablanca de Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA GOURMET

Des de nen, el pastisser Isham de la Pastisseria Casablanca de Cerdanyola, es va sentir atret per la pastisseria de luxe PanDy de la seva ciutat natal de Tetuan, no només pels seus sabors i colorit, sinó pels secrets de la seva elaboració i la recerca en aconseguir la millor textura, olors, sensació i exquisidesa, que ara podem gaudir a casa nostra.

Empès per les ganes d’aprendre i créixer professionalment, Isham va iniciar un increïble viatge de 25 anys d’aprenentatge a la gran pastisseria de luxe Pandy de Tetuan, inspirada en els grans obradors de Franca”.

Milfulles tradicional de Franca i delicats pastissos de llimona amb un toc de xocolata| FOTO: BELLATERRA GOURMET

La Pastisseria Casablanca està situada al centre de Cerdanyola, al Passeig de Cordelles, 3, a només 3 minuts caminant des de l’Ajuntament de Cerdanyola, i ofereix cada dia les seves fresques creacions plenes de sorprenents sabor, elaborades amb matèries de primera qualitat, com per exemple són els diferents pastissos individuals de cruixents de fruits secs i textures de xocolata, tot en una línia fina i delicada, al nivell de les millors pastisseria de França, però sense oblidar que el seu luxe 5 estrelles està en les seves professionals elaboracions, per molt que el local es força discret.

“A la Pastisseria Casablanca deixeu-vos aconsellar per Yasmina, l’amable i professional dependenta

PASTISSERIA CASABLANCA. Passeig de Cordelles, 3 08290 Cerdanyola del Vallès (Horari: de 06:00 a 22:00 Tots els dies de la setmana) 📞 602 646 683 Whassap: 603 385 751

Read Full Post »

Un equip de científics finlandesos està intentant aplicar el principi de l’agricultura cel·lular al cafè, una beguda que es consumeix àmpliament però que està amenaçada pel canvi climàtic.

Cafè espres en una tassa de col·lecció de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA GOURMET

Un cúmul de cèl·lules d’una planta de cafè, sota condicions de temperatura, llum i oxigen molt controlades en un bioreactor. Científics finlandesos han desenvolupat una nova tècnica per elaborar, esperen d’una manera més sostenible que a les plantacions tropicals, una de les begudes més consumides del món. “És realment cafè, perquè no hi ha res més que material de cafè al producte”, va dir a l’AFP el doctor Heiko Rischer. Un cop torrat, la pols es pot preparar exactament de la mateixa manera que el cafè normal.

“Menor petjada hídrica”

Per a l’equip d’Heiko Rischer, del Centre d’Investigació Tècnica Finlàndia VTT, la tècnica evita els inconvenients ambientals del cafè, la producció global del qual ronda els 10 milions de tones de grans. “El cafè és, per descomptat, un producte problemàtic”, diu l’especialista, sobretot a causa de l’escalfament global . Això fa que les plantacions existents siguin menys productives i, per tant, empeny els agricultors a netejar més selva tropical per a nous cultius. “També hi ha la qüestió del transport, de l’ús de combustibles fòssils […], per tant és força lògic buscar alternatives”, continua el científic. Per tant, la humanitat intenta refugiar-se en el regne dels aliments artificials.

El cafè desenvolupat pels investigadors utilitza els mateixos principis de l’agricultura cel·lular que s’utilitzen cada cop més per produir carn de laboratori, que no implica la matança de bestiar. Aquesta darrera producció va ser autoritzada per a la venda el 2020 per les autoritats de Singapur , una novetat.

Actualment, l’equip finlandès està duent a terme una anàlisi més profunda de la sostenibilitat del seu producte si es produeix a gran escala. “Ja sabem que la nostra petjada hídrica, per exemple, és molt més petita del que es necessita per al creixement del camp”, diu el doctor Rischer. La tècnica també requeriria menys mà d’obra que per al cafè tradicional. El projecte té una importància especial a Finlàndia, que els analistes de Statista diuen que es troba entre les nacions més grans consumidores de cafè del món, amb una mitjana de deu quilos per persona i any consumit.

Per als amants del cafè, la clau de l’èxit serà el seu gust. Fins ara, només un grup d'”experts sensorials” especialment formats poden tastar aquesta nova beguda, a causa del seu estat de “aliment nou”. “Una de les directrius del comitè d’ètica és només tastar i escopir, no empassar”, va dir a l’AFP Heikki Aisala, que encapçala els provadors del projecte.

Desconfiança pública

“En comparació amb el cafè normal, el cafè cel·lular és menys amarg”, segons Heikki Aisala, que presenta la tesi d’un contingut de cafeïna lleugerament inferior. El seu gust afruitat també és menys pronunciat. “Dit això, hem d’admetre que no som torradors professionals i que una gran part de la creació d’aromes es produeix durant el procés de torrat”, reconeix Heiko Rischer.

Un cop finalitzades les proves i el perfeccionament del procés, l’equip espera trobar un soci per augmentar la producció i poder comercialitzar el seu cafè cel·lular. Els investigadors estimen que passaran almenys quatre anys abans que el cafè de laboratori acabi a les prestatgeries de les botigues de queviures i supermercats.

També han sorgit altres iniciatives per intentar trobar una alternativa més sostenible al cafè. La start-up Atomo, amb seu a Seattle, va anunciar al setembre que havia recaptat 11,5 milions de dòlars pel seu “cafè molecular” que té gust de cafè tradicional però que prové d’un material orgànic diferent d’una planta de cafè. No obstant això, les enquestes realitzades als Estats Units i al Canadà han revelat la desconfiança pública, especialment la gent gran, dels substituts alimentaris cultivats en laboratori. Malgrat els beneficis ambientals, alguns especialistes en polítiques alimentàries també han advertit que els mitjans de vida dels productors de cafè podrien estar en risc si els productes de laboratori s’estenen generalment.

L’únic comerç de Bellaterra on podem gaudir i comprar cafè illy -pur aràbiga- és al Bonaparte de la Plaça del Pi|FOTO: BELLATERRA.CAT

Font: Libération

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »