Feeds:
Entrades
Comentaris

TV3 informa que l’organisme també està preocupat per l’envelliment accelerat de la població i la suspensió de mesures com l’índex de revalorització de les pensions.

Els autònoms haurien de tenir menys llibertat per fixar la base de cotització, segons aconsella l’OCDE. L’objectiu és evitar en el futur pensions precàries, que equivaldrien al 42% de les que rebrà un treballador assalariat a Espanya.

És una de les conclusions de l’informe bianual sobre les pensions que fa l’organització dels països més desenvolupats.

L’economista en cap de pensiones de l’OCDE, Hervé Boulhol, ha dit que sovint la gent prioritza el curt termini, però que això equival a deixar per demà la pobresa d’avui:

“Quan creem polítiques per fer el treball d’autònom més atractiu, el fet de tenir cotitzacions baixes serveix per encoratjar-lo però, evidentment, també estem encoratjant situacions de precarietat”

Segons les dades difoses a París, la jubilació d’un autònom a Espanya serà un 79% inferior a la dels països desenvolupats i els únics llocs que estan encara pitjor són el Japó, Mèxic i Holanda.

Un punt important és que augmentar les cotitzacions dels autònoms ajudaria a millorar el sistema general de pensions.

La població envelleix

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic recomana a Espanya prendre mesures davant la debilitat del seu sistema de pensions i l’envelliment de la població i insta el govern que es formi a donar respostes al problema de fons.

El govern espanyol va suprimir el sistema de revalorització aprovat el 2013, lligat a l’esperança de vida, i el responsable de l’OCDE reclama mesures alternatives:

“Les mesures d’ajust relacionades amb la demografia, amb l’esperança de vida, van quedar suspeses. Allò que es va decidir el 2013, és a dir, la revalorització basada en el factor de sostenibilitat. I per tant, estem a l’espera de mesures que reemplacin allò que es va suspendre per assegurar la viabilitat financera del sistema”

L’informe sobre Espanya adverteix que l’equilibri financer del sistema està amenaçat per l’envelliment de la població, que es produeix a un ritme més alt que la mitjana dels països de l’OCDE.

Com assenyala el document, el 2050 Espanya serà el segon país del món, després del Japó, amb més gent gran en relació al nombre de treballadors actius. Això significaria que per cada 100 persones en edat de treballar hi haurà 76 persones de més de 65 anys. Actualment només en són 30. Per tant, pocs treballadors hauran de sostenir les pensions de molts jubilats.

A Espanya, l’edat real de jubilació cada cop s’acosta més a l’oficial, ja que han disminuït els treballadors que es prejubilen, per exemple.

Justament avui, el govern espanyol ha confirmat que farà servir 2.900 milions del fons de reserva per a la paga extra de Nadal als jubilats. A la guardiola de les pensions hi quedaran, a finals d’any, 2.150 milions d’euros.

Chus Cornellana, vocal del govern municipal de l’EMD de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA.CAT

Chus Cornellana, vocal de l’EMD de Bellaterra ens acaba d’anunciar-nos que avui Cerdanyola ha acabat la desratització del clavagueram de tota Bellaterra. A partir d’ara es procedirà a repeti el procés cada 3-4 mesos de forma permanent per tots els nostres barris, que Cerdanyola ho divideixen en 4 zones, i que és el temps que els experts antiplagues recomanen.

Si en algún moment hi hagués incidències, s’actuarà amb força decisió.

A més s’ha fet un complert llistat de les parcel·les no construïdes i descuidades, per tal d’avisar als propietaris per netejar-les (això no ho pot fer directament la brigada de l’EMD i es remet al propi Ajuntament de Cerdanyola)

En referència a les cases lindants amb terrenys de la UAB, Chus Cornellana informa que també s’ha comunicat a la pròpia UAB, que per cert té plena autonomia pel manteniment i antiplagues.

En quant als diferents jardins privats de Bellaterra que s’han vist rates, la vocal de l’EMD recomana instal·lar caixes portacebos amb un o dos panys. (que són segures per criatures i mascotes). Podeu entrar a Internet veureu les característiques d’aquests productes.

Recomanen també que en cas de tindre dispensador exterior de pinso per mascotes, estingui tapat per evitar que les rates puguin accedir per menjar.

A les zones forestals no hi ha rates de clavagueram, en tot cas petites de camp, en canvi sí es localitzen a les rieres que caldrà netejar periòdicament .

Chus Cornellana diu que ha estat un treball conjunt amb Salut Pública de l’Ajuntament de Cerdanyola, i dona les gràcies a totes les veïnes i veïns que han informat puntualment sobre aquesta problemàtica de Bellaterra i l’ajuda veïnal per localitzat els principals punts.

MINI VIDEO DE BELLATERRA.CAT

Posta de sol de Bellaterra d’aquesta tarda, a les 17:30 hores.

Desitgem us agradi!!

Estrena…. Ara mateix a Bellaterra

Un film curt de la Productora Bellaterra. Cat

Un film curt real basat en fets històrics, localitzat a les cantonades dels Carrers Can Domènec i Doctor Fleming del barri del Viot de Bellaterra.

Aquest paisatge nocturn no ha canviat des de l’any 1999. Será perquè les veïnes i veïns de Bellaterra no paguen prous diners com impostos (5.000.000 € anuals). Ens deixarà veure el final clar l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès?
Ho veurem el més aviat possible al proper film curt de Bellaterra. Cat Produccions!

Eli Fernández i mamá amb l’arròs del. Cafè del Turó de Sant Pau (Bellaterra)|BELLATERRA GOURMET

Ja és Nadal al Cafè del Turó de Sant Pau de Bellaterra. Bon nadal!!!

Aquest migdia hem vist la Brigada de l’EMD instal·lant una pilona de ferro a la vorera/rampa de Doctor Fleming amb Carrer Terranova

La feina ben feta no té fronteres!!

Operari de La Brigada de l’EMD instal·lant la pilona de ferro a Doctor Fleming/Terranova|BELLATERRA. CAT

Aquesta demanda la van fer fa pocs dies les veïnes i veïns d’aquest barri del Viot de Bellaterra, donat que hi havia trànsit per aquesta vorera/rampa i aportava inseguretat. La pilona aportarà una mica més de seguretat, ja que cap cotxe podrà pujar o baixar per aquests carrers.

La jardinera de ferro situada a la parta alta s’ha desplaçat a efectes d’evitar posibles baixades i es trobin amb la pilona de cop.

La Brigada de l’EMD en plens treballs al Carrer Terranova|BELLATERRA.CAT

A Bellaterra ja fa uns mesos que s’ha creat la comissió veïnal “Bellaterra és Sant Cugat”, que s’ha mogut per aconse-guir que Bellaterra deixi de formar part de Cerdanyola i passi a formar part de Sant Cugat del Vallès.

Les reivindica-cions, però, vénen de lluny i no sempre han tingut el mateix objectiu.

Històricament, Bellaterra ha tingut una identitat pròpia molt arrelada i va ser l’any 1992 que ja es va presentar una recollida de signatures a favor de ser un municipi independent de Cerdanyola. La petició, però, va ser denegada. I a partir de llavors es va iniciar tot un moviment veïnal que a poc a poc lluitaria per tenir més autonomia.

Un segon intent d’independència va ser recentment, l’any 2015, que Cerdanyola va aprovar fer una consulta però malau-radament després no va acceptar els resultats obtinguts.

Curiosament, tots aquests fets de fa tres anys van coincidir amb un moment en què alguns sectors de la política catalana lluitaven amb força per la idea de la independència de Catalunya respecte a Espanya, però Espanya els hi negava aquest diàleg.

El govern cerdanyolenc d’aquell moment es posicionava políticament a favor de la independència de Catalunya, però alhora no acceptava la de Bellaterra.A més a més, des de Bellaterra tampoc es va entendre que des de la Generalitat de Catalunya no es defensés la voluntat expressada pels veïns, tenint en compte totes les circumstàncies: Una reivindica-ció històrica, que acaba transformada en una consulta legal i acordada, amb uns resultats clars i que no es respecta el dret a decidir, un reclam, que a nivell nacional, es reivindica i es reclama als quatre vents. Una incoherència difícil de digerir.

Tot aquest entramat sense explicació al finalment ha portat a lluitar per una annexió amb Sant Cugat. El motiu ha estat que al canviar la legislatura i actualment no complir els requisits per a ser municipi independent, s’ha optat per annexionar-se al municipi amb què s’hi té més vincle de manera demostrada.

A continuació repassem amb una crono-logia, tots els fets ocorreguts des de la consulta del 1992 👇👇👇

“No està prevista cap millora ni inversió per Bellaterra”

Pere Solà presentant el PDU de Cerdanyola al Centre Cívic de l’EMD |BELLATERRA. CAT

Pere Solà, director del Parc Alba, va presentar ahir vespre al Centre Cívic de Bellaterra, el Pla director urbanístic (PDU) que ha d’ordenar el Centre direccional de Cerdanyola i es troba en període d’exposició pública obert a presentació d’al·legacions -fins el 9 de desembre. 5.377 habitatges; centre comercial al costat de l’estació de tren; 1’5 milions de metres quadrats de sostre per a zones d’activitat econòmica i de la ciència; i 178 hectàrees d’espais lliures són algunes de les dades destacades.

Govern de l’EMD, entre veïnes i veïns a la presentació del PDU de Cerdanyola|BELLATERRA.CAT

A l’acte, amb la presència de 30 veïnes i veïns (1% dels habitants de Bellaterra), van assistir Ramon Andreu, president de l’EMD, Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola, i la seva regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó. Entre el públic es va veure la presència de tot el govern municipal de l’EMD, el vocal Convergent Jordi Macarulla i la vocal Laura Batalla, d’ERC

Pere Solà va començar dient que sense tancar tots els estudis i resolucions dels diferents abocador de la zona, no podrá iniciar-se la urbanització dels 5.377 habitatges. Que es tracta de crear i construir l’Eixample de Cerdanyola, que conectará amb la UAB a través de dos barris nous dividits per l’Avinguda Eix de la Ciència; la zona que toca al Sincrotró estaría dedicat a la construcció d’empreses tecnològiques i la zona tocant els abocadors i castells de Sant Marçal, per habitatges d’uns 120 metres quadrats, zones verdes, equipaments i comerç. Pere Sola va dir que el gas que produiexen els abocador sería conectat a la red existent de Naturgy, i que aquests terrenys lliures de construccions, passarien a ser zona verde de passeig.

Pel que es va exposar Pere Solà, en cap moment van sortir posibles repercusions o millores per Bellaterra, només va recordar la reserva de terrenys per la futura llargada dels FGC, des de l’estació Univetsitat Autònoma fins el futur nou Eixample de Cerdanyola. Al final, amb preguntes de veïnes i veïns de Bellaterra, això es va fer veure en profunditat. Pere Solà, en conversa informal amb veïnes va dir que desconeixia la distància existent entre Bellaterra i Cerdanyola.

Zona del Parc Alba de Cerdanyola|CEDIDA

El futur Parc de l’Alba en xifres

408 hectàrees (uns 400 camps de futbol): correspon a tot el territori situat entre els límits de Sant Cugat i els límits actuals de Cerdanyola d’una banda i entre el Parc de Collserola i l’autopista, d’altra banda
3 grans zones: zones verdes, una zona d’activitat econòmica i una futura zona residencial
73% de sòl públic (zones verdes i equipaments), 27% de sòl privat (empreses, comerços i habitatges)
41% de zones verdes amb un corredor biològic d’1 km d’amplada
5.377 habitatges (uns 15.000 habitants) a la Plana del Castell entre els quals 2.534 pisos (el 47%) de protecció oficial
30.000 llocs de feina a la zona d’activitat econòmica al voltant del Sincrotró Alba amb empreses innovadores i centres de recerca.

Per fer al·legacions, es poden presentar tant al Departament de Territori com a qualsevol registre públic, de la Generalitat o municipal. Important: identificar bé l’expedient, en aquest cas el 2017/064145/M (Pla Director Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès).

El Club Bellaterra va celebrar ahir al vespre una Assamblea General Ordinaria dirigida als seus socis, però no autoritzada a mitjans de comunicació, segons va anunciar a Bellaterra. Cat el soci Aureli Mas Raldiris, en nom de l’actual Junta Directiva.

Seu del Club Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Segons informacions privades, els socis del Club Bellaterra han estat sotmesos durant anys a moltes informacions contradictòries sobre la gestió i la situació del Club. L’anterior Junta Directiva ho negava tot, i ara resulta que han embargat l’edifici valorat en 5.000.000€, que va sortir a subhasta l’any 2018.

El president Jordi Fau Risques es va molestar moltíssim perquè Bellaterra. Cat va descobrir en plenes vacances d’estiu el seu anunci aparegut a Milanuncios, sobre el traspàs del Bar del Club, gestionat per la seva societat privada Powengram SL, diferent a la del Club Bellaterra 2005 S.L.

Tot s’ha conegut a través de les publicacions del mensual Tot Bellaterra.

Diuen que s’ha perdut tot el patrimoni i aquí no passa res, que hi ha un clima de “normalitat”, i que fins i tot s’han comprat noves maquines de musculació. Ara resulta que només s’ha pagat 1 Quota d’Hipoteca des del 2006 i per això la decisió de La Caixa d’embargar tot l’edifici. La Junta Directiva del Club va fer públic que és a causa de la baixada d’ingressos dels lloguers dels locals, però aquests sempre han estat llogats (Condis paga 8.000 € mensual). Quin tipus de planificació és aquesta? Quina és la gestió dels més de 180.000€ anuals que es cobren de lloguer dels locals comercials?

Els socis són molt responsables i paguen puntualment les seves quotes.

Més de la meitat de la Junta anterior va sortir per la porta de darrere, sense donar explicacions, i veient els resultats obtinguts, s’haurien de passar comptes.

Bellaterra.Cat va oferir al president Jordi Fau Risques d’organitzar una trobada pública al Centre Cívic de Bellaterra, perquè totes les veïnes i veïns del nostre poble, no solament els socis, poguessin preguntar i saber tota la veritat sobre l’autèntica situació del Club Bellaterra. Finalment no es va volguér fer perquè diuen és una entitat privada i es deu només als socis. Llàstima!

Els anys 30, el Club Bellaterra es va construir sobre un terreny que l’Ajuntament de Cerdanyola no va voler recepcionar com a públic. Es va regalar als veïns per destinar-lo a equipaments amb finalitat pública, aixi ho va dir el president Jordi Fau Risques en una carta publicada. Per tant, el que passa al Club, creiem també és un assumpte d’interès general de tota Bellaterra.

Des de Bellaterra. Cat desitgem, al igual que tot el poble, es faci realitat la normalització d’aquest històric Club de Bellaterra. Ningú va contra, sinó que es demana informació i responsabilitats per la mala gestió que l’han portat a la ruina. Quan es farà realitat la solució definitiva?

Josep Vila Sivill va invertir els guanys del bolígraf en la promoció de la cultura catalana

Josep Vila Sivill va ser un empresari catalanista que va fabricar la primera estilogràfica de l’estat i el primer bolígraf d’Europa.

Albert Verdaguer, nét de Vila, recorda que el seu avi va fabricar els seus ginys pioners al carrer del Rosselló 183. Abans de fer els seus revolucionaris productes, però, Vila ja es dedicava als articles d’escriptori, com ara les plomes. Durant la Guerra Civil, per exemple, va aconseguir un acord amb la Generalitat per distribuir plomes a tots els soldats.

El dia de Sant Jordi de 1940, Vila, el seu germà i el soci Baldomer Curià, van constituir la societat Manufactures Bicurvi SL, amb l’objectiu de fabricar elements d’escriptura. La tria del dia no va ser atzarosa, sinó un acte de reivindicació d’identitat catalana durant la dictadura.

A finals de 1940, principis de 1941, Manufactures Bicurvi SL va fabricar la primera estilogràfica d’Espanya, batejada amb el nom de Regia. En opinió de Verdaguer, la Regia és l’estilogràfica de més qualitat que s’ha fabricat mai a l’estat.

L’any 1946, Bicurvi va aconseguir una altra fita, fabricar el primer bolígraf d’Europa, al qual van denominar Regia Continua. Va ser un èxit que va revolucionar els estris d’escriptura que hi havia a l’època i se’n van vendre milions a tot el continent.

Josep Vila Sivill, a més d’empresari, va ser un mecenes i activista de la cultura catalana. El seu compromís amb la cultura catalana es va iniciar el novembre de 1927, quan, juntament amb el seu germà, Pasqual, van crear l’Agrupació Cultural Atlàntida; es va afiliar a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i va formar part de l’agrupació independentista Nosaltres Sols.

Els ideals catalanistes de Vila el van dur a gravar, tant a l’estilogràfica com al bolígraf, una inscripció críptica sobre la Corona d’Aragó. D’aquesta manera, els mandataris franquistes van portar a les seves butxaques, sense saber-ho, un símbol de la història de Catalunya.

Durant la dictadura, Vila es va implicar cada cop més en la defensa de la cultura catalana. Per això va invertir els diners que havia guanyat amb la ploma i el bolígraf, en accions culturals. Una de les primeres, va ser finançar la traducció clandestina de les obres de Shakespeare al català per Josep Maria de Segarra. L’any 1943, va formar part d’un petit grup d’empresaris que va crear l’entitat benèfica Minerva, també a la clandestinitat. Minerva va tenir un paper molt actiu en la preservació de la cultura catalana durant el franquisme. Aquesta entitat va desaparèixer el 1961 i va donar pas a Òmnium Cultural. Vila també va organitzar exposicions de numismàtica amb la voluntat de despertar l’interès per la cultura catalana entre els assistents.

Josep Maria Verdaguer, gendre de Vila, recorda el seu sogre com un home fabulós, amb una personalitat extraordinària, dialogant; un home que sentia el valors que defensava i que els transmetia sense imposicions. Recorda que es podia barrejar amb les autoritats franquistes en qualsevol acte cultural i conviure-hi sense problemes malgrat el seu pensament totalment oposat.

Albert Verdaguer es mostra orgullós d’haver escrit la biografia del seu avi amb l’objectiu de fer conèixer la seva trajectòria com a empresari, mecenes i activista cultural.