Feeds:
Entrades
Comentaris

Victorina Yetano Laguna (11 novembre 1947-18 maig 2020) va morir el dilluns 18 de maig a l’Hospital de Terrassa, amb 72 anys i a causa de la Covid-19, la doctora Vicky Yetano, que va treballar 34 anys a l’Hospital de Granollers abans de jubilar-se l’any 2012. Actualment vivia al Turó de Sant Pau de Bellaterra.

La doctora Yetano va impulsar la Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició i va ser un referent en l’endocrinologia a l’hospital i a la comarca. Va ocupar el lloc de cap d’Estudis i directora de Medicina Interna i va destacar en la planificació sanitària, l’abordatge de la malaltia crònica i la diabetis. També va ser referent en el camp de la bioètica.

Després de jubilar-se va seguir vinculada a l’hospital formant part del Comitè d’Ètica Assitencial.

Vicky Yetano, l’estimada bellaterrenca del Turó de Sant Pau|FOTO CEDIDA

Zaragoza, del Sagrado Corazón

Esposa i companya de l’Enric, mare i amiga de l’Ester i en Pep, avia entregada de la Bruna i la Montserrat.

Vicky era amiga de tothom i estimada per tots. Metgessa polimorfa: internista, endocrina, cap de servei, planificadora sanitària, interessada en la diabetis, la malaltia crònica, la mortalitat i la bioètica.

Vicky era una lluitadora, il·lusionada, molt compromesa, valenta, generosa i solidària. Muntanyenca, barranquista, caminaire, de secà pero marinera. Cuinera, pastissera, cosidora, feia mitja i n’ensenyava, feia mantes, jerseis, canviadors de bebé i nines, inclús restauradora de mobles.

Vicky sempre tenía mil projectes començats i sense temps per acabar-los i com ella sempre deia: “No me da la vida para tanto”

El veïnat de Bellaterra trobarà molt a faltar lestimada Vicky, creadora de Club de Lectura i dona lluitadora pel bé comú des de la junta de la Comissió de Veïns del Turó de Sant Pau. Descansi en pau!

Demà divendres 22 de maig de 2020 l’EMD de Bellaterra farà tallar uns pins gegants amb perill de caiguda al Cami Antic de Sant Cugat, (entre els Carrers Canigó i Frederic Roda).

Les abelles i altres pol·linitzadors, com papallones, ratpenats i colibrís, estan cada cop més amenaçats per les activitats humanes.

El declivi de les abelles està rebent molta atenció mediàtica ja que són una peça molt important de l’ecosistema. Gràcies a l’esforç de recerca ja hem descobert algunes causes i conseqüències d’aquest complex procés. Seguim investigant per continuar entenent el problema i proposant solucions.

“Us presentem la nostra fresca amanida de Burrata amb brots d’enciam, alvocat i festucs picats”

Amanida de Burrata|BELLATERRA GOURMET

El seu nom científic és Hebe i el vulgar Verònica, pel qual és més conegut a Europa.

Verònica a un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Gènere integrat per unes 140 espècies d’arbres i arbustos de fulla perenne. Les espècies més comunes són: Hebe albicans, Hebe salicifolia, Hebe buchananii, Hebe buxifolia, Hebe recurva, Hebe speciosa. També hi ha quantitat d’híbrids (Hebe x andersonii).

Pertany a la família de les Escrofulariàcies. Procedeix de Nova Zelanda, tot i que també hi ha espècies de el Sud-est d’Austràlia, Tasmània, Nova Guinea, al sud de Sud-amèrica i les illes Malvines.

Flors planta Verònica a un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Són plantes llenyoses amb fulles petites de forma aciculiforme.

Les flors formen espigues molt compactes a l’extrem dels ramillos. Són de color blanc, vermellós i violeta.

L’exposició ha de ser assolellada, encara que algunes espècies resisteixen una ombra lleugera. És convenient situar-les en llocs resguardats ja que no són plantes molt resistents. Durant l’hivern no convé que la temperatura baixi dels 8-10 ºC.

La Verónica necessita un sòl ric en humus i amb un bon drenatge. La plantació en el lloc definitiu s’ha de fer a la tardor oa la primavera.

Durant l’estiu els regs han de ser abundants. La resta de l’any més aviat escassos.

Des de l’aparició de les espigues i durant l’estiu afegir-li un fertilitzant mineral barrejat amb el reg cada 15 dies.

Detall de la flor de la planta Verònica d’un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Les Hebes s’utilitzen per a la formació de tanques i com a grups aïllats. També admet el cultiu en tests per decorar terrasses i balcons.

La Verónica és planta resistent a les plagues de jardí. Rarament és atacada per cap.

Es pot multiplicar per divisió de mata des de la primavera fins a la tardor. També pot fer-se per llavors plantades sota vidre durant la primavera.

Planta Hebe speciosa, Hebe o Verónica|BELLATERRA. CAT

Bellarerra, dijous 21 maig 2020

Original d’Enric Llimona Raymat|BELLATERRA GOURMET

Llobarro en dos filets, cruixents i farcit de Caponata siciliana, amb una guarnició de patates monalisa saltejades amb alls i julivert

Bon profit i bona cuina!

Llobarro farcit de caponata siciliana|BELLATERRA GOURMET

A partir de demà és obligatori l’ús de la mascareta per a persones de 6 anys o més i recomanada per a infants entre 3 i 5 anys.“El meu fill i la meva dona” de @alesigis (Itàlia) Superant la crisi sanitària en família durant dos mesos de confinamentS’ha de dur sempre que no es pugui mantenir una distància de 2m:

A la via pública
En espais a l’aire lliure
En espais tancats d’ús públic o que estiguin oberts al públic

S’aconsella que siguin mascaretes higièniques o quirúrgiques i que tapin el nas i la boca.No és obligatòria en persones amb dificultats respiratòries, que ho tinguin contraindicat per motius de salut, discapacitat o dependència, en activitats incompatibles (com ara menjar i beure) o per causa de força major o situació de necessitat.

Des d’ahir, només a la zona de Pin i Soler hi han unes 25 cases sense llum i demanen a Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra intervingui amb Endesa per una urgent solució, encara que sigui instal·lar provisionalment un generador.

Un document de l’oganització recorda que fumigar superfícies i objectes no és prou útil per frenar l’expansió del coronavirus i que fins i tot pot ser perjudicial

La neteja eficient s’ha de fer a mà (ACN)

CCMA|Xavier Duran
Escampar desinfectants amb esprais o fumigar superfícies i objectes no és útil contra la Covid-19 i, a més, pot ser perjudicial per a la salut. És el que afirma l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en un document publicat divendres passat.

Diumenge, l’OMS difonia el comunicat des del seu compte oficial de Twitter.

El document té com a objectiu donar directrius per netejar i desinfectar superfícies en el context de la pandèmia. Ho exposa en general, si bé dedica una bona part a entorns sanitaris. S’hi explica que alguns països han aplicat tecnologies que difonen substàncies químiques, com si escampessin una fina boira, per desinfectar hospitals i altres establiments.

Però afirma que fer això en exteriors, com ara carrers o mercats, o en interiors per mobles, no és útil per matar el SARS-CoV-2 o altres patògens, amb aquest argument:

“Els desinfectants son desactivats per la brutícia i els detritus i no és viable netejar i eliminar manualment tota la matèria orgànica d’aquests espais.”

Per això, assenyala que abans de desinfectar cal netejar bé amb aigua i sabó i, en alguns casos, fregar o raspallar la superfície.

Desinfectar des de panys fins a teclats

Això neteja però no desinfecta. Per tant, en establiments i en habitatges cal fer servir, després, hipoclorit sòdic –és a dir, lleixiu- a una concentració de 0,1% o alcohol al 70%-90%.

Totes les superfícies i racons s’han de netejar, i fer servir un esprai no assegura que s’arribi als punts amagats.

Assenyalen que s’han de netejar aigüeres, lavabos i banys, mobles, llums, baranes d’escales o de llits, manetes de portes i finestres, fogons, marbres o taulells de fusta de cuina, terres, finestres, parets, aparells electrònics, teclats i qualsevol altra superfície on es treballi o s’hi faci activitat.

La fumigació encara és menys útil en superfícies poroses, com voreres o carrers sense paviment. I fins I tot si no hi ha matèria orgànica és improbable que la fumigació cobreixi tota la superfície durant el temps necessari per desactivar els patògens.

Fins i tot recorda que carrers i voreres no es consideren reservoris infecciosos. I afegeix que fins I tot pot ser negatiu:

“Escampar desinfectants amb esprais, fins i tot a l’exterior, pot ser perjudicials per a la salut humana.”

Per això mateix, afirma que llençar esprais amb desinfectants a les persones –sigui en un túnel o una cambra tancada- no es recomana en cap circumstància.

Explica que no redueix la capacitat d’una persona infectada de transmetre el virus per gotetes o contacte, però, a més, pot provocar danys físics i psicològics.

Pot provocar, per exemple, irritacions als ulls o a la pell, broncoespasmes –degut a la inhalació-, nàusees o vòmits.

El document recorda un fet positiu: el SARS-CoV-2, com altres coronavirus, està envoltat per una capa fràgil de lípids que el fa més susceptible als desinfectants.

El temps que es manté actiu el virus

Pel que fa al temps que persisteix el virus de manera viable en superfícies, recorda els resultats de diversos estudis: fins a un dia en roba i fusta, fins a dos dies en vidre, quatre dies en acer inoxidable i plàstic i fins a set dies en la capa externa d’una mascareta protectora.

Altres estudis donen resultats lleugerament diferents. Però el document recorda que totes aquestes mesures s’han fet en condicions de laboratori i que s’ha de ser caut a l’hora d’extapolar-ho a les condicions reals.

Per això, a part de la neteja manual, el document recorda una mesura bàsica, vàlida a tot arreu: rentar-se les mans amb freqüència i evitar tocar-se la cara és el sistema principal per evitar la possible transmissió per la contaminació de superfícies.