Feeds:
Entrades
Comentaris

“Una ciutat fundada per un català amb molt de poder al Sacre Imperi”

BETEVÉ|Sergi Hernández

Fa 285 anys va existir a la Sèrbia actual una ciutat anomenada Nova Barcelona. Va ser fundada per Ramon Frederic de Vilana-Perles, un català molt poderós de la cort de l’arxiduc Carles, emperador del Sacre Imperi.

Però, per què es va fundar Nova Barcelona? Què en queda, avui?

Una ciutat per als exiliats de la Guerra de Successió. En acabar la Guerra de Successió (1701-1715), milers d’austriacistes dels regnes hispànics, partidaris de l’arxiduc Carles, es van veure obligats a marxar a l’exili. Amb els anys, molts d’ells van anar a parar a Viena, la capital del Sacre Imperi.

L’arxiduc havia de donar resposta a l’allau d’exiliats de la Corona d’Aragó i de la resta de regnes afins, i va ordenar crear una nova ciutat per allotjar-los. Es diria Nova Barcelona. A tal efecte, es van triar uns terrenys d’aiguamolls insalubres i difícils de colonitzar, propietat d’un català que havia fet carrera a la cort imperial, Ramon Frederic de Vilana-Perles, qui es faria càrrec del projecte.

Ramon Frederic de Vilana-Perles, fundador de Nova Barcelona
Ramon Frederic de Vilana-Perles va ser un alt càrrec de les institucions de Barcelona durant la Guerra de Successió. Durant el conflicte, es va guanyar la confiança l’arxiduc Carles d’Àustria, un dels dos pretendents a la Corona hispànica, i es va convertir en la seva mà dreta i secretari personal. El 1713 Vilana va marxar a Viena i allà va esdevenir secretari d’Estat de l’emperador.

Instal·lat a Viena, Ramon de Vilana-Perles va adquirir algunes terres distribuïdes per tot el Sacre Imperi. Va ser en un d’aquests terrenys de la seva propietat, a Sèrbia, a la província de Voivodina, on va fundar la colònia d’exiliats austriacistes anomenada Nova Barcelona.

Fundació i declivi de Nova Barcelona. Nova Barcelona es va fundar el 1735 al poble actual de Zrenjanin, a prop de Novi Sad.

El primer grup d’exiliats hi va arribar el 1735, i cap al 1737 ja hi havia prop de vuit-centes persones. La majoria eren catalans, però també hi havia austriacistes d’altres territoris de la Corona d’Aragó.

Es va regular tot allò que es va considerar important, com la forma de gestió, la manera de construir, allò que s’hi havia de sembrar o la llibertat religiosa.

Però el nou assentament va durar ben poc. Les causes del fracàs van ser diverses, com ara l’avançada edat dels colons, la pesta del 1738, que va causar grans mortaldats, o l’amenaça otomana, molt més present a partir de l’esclat de la Guerra Turca. Es pot dir, doncs, que Nova Barcelona va desaparèixer el 1738, només tres anys després de la seva fundació.

Què en queda de Nova Barcelona?

Actualment, no queda cap rastre de l’existència de Nova Barcelona. Escassament, alguns objectes al museu municipal de Zrenjanin. La desaparició de tot vestigi es deu, sobretot, en un incendi que va devastar la ciutat el 1808.

Però, atenció! Dins el municipi de Zrenjanin hi ha un petit poble de poc més de 3.000 habitants anomenat Perlez que, segons alguns experts, podria estar dedicat a Ramon Frederic de Vilana-Perles, que n’hauria ordenat la construcció el 1752.

Després dela gran feina que s’ha fet amb la retirada dels molts arbres caiguts per tormentes, queda el detall de treure de l’espai públic de Bellaterrra, tots aquells precintes de plàstics utilitzats per la nostra EMD de Bellaterra

FOTOS DE BELLATERRA. CAT

Tensi Torrecilla -vocal de la nostra EMD de Bellaterra-, justifica replantar properament el tronc amb arrels sanes del roure monumental caigut al Camí de la Font de la Bonaigua, amb el convenciment d’un brot futur.

“Segueix pendent la retirada del matalàs situat a molts pocs metres”

Tronc del roure caigut al Parc de la Bonaigua|BELLATERRA. CAT

En els darrers anys Bellaterra ha vist disminuït força el nombre d’arbres a l’espai urbà per les fortes tempestes i la tala generalitzada a diferents terrenys privats per la nova construcció de cases.

La normativa general no ajuda gaire a l’obligació de conservar arbres monumentals com roures o alzines, per molt que estiguin en terrenys privats, i és una llàstima que sovint les noves propietats no valorin construir salvant alguns arbres centenaris. El futur de l’espai verd del nostre poble de Bellaterra romandrà en mans dels nostres fills i nets.

“La mare és coneguda de Karla, la nostra veïna bellaterrenca”

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1805495-busquen-una-jove-de-17-anys-desapareguda-fa-3-dies-al-barri-de-gracia-de-barcelona.html?utm_source=telegram&utm_medium=xarxes&utm_campaign=xarxes

Bellaterra, 12 juny 2020

La Brigada de l’EMD de Bellaterra ha netejat i restaurat la Font de la Bonaigua (1930)

FOTOS I VÍDEO DE BELLATERRA.CAT

Situada al parc amb mateix nom del poble de Bellaterra (Vallès Occidental).

“Cal recordar que l’aigua d’aquesta font històrica de Bellaterra no és potable, tal com anuncia el seu propi cartell”.

ATENCIÓ! No feu cas de la llegenda, ja que l’aigua no es potable

“Si de la font beus aigua cada dia tindràs pau, prosperitat i alegria. Els teus fills serán sans, les filles belles, mai sofriras dolor ni malatia, i’t morirás de vell sense recança, tot beneint a Deu i amb l’esperança de millor vida”

“Clarament és un tema de salut pública i molt greu, provocant molèsties als veïns i escoles, focus de pudors, mosquits i niu de rates

Aigües negres putrefactes del Torrent de Ferrussons|ARXIU BELLATERRA. CAT

L’Associació de Veïns de Terranova va denunciar fa temps el bassal d’aigües putrefactes i el seu deixat entorn, tocant el col·legi Àgora i el modern polígon de negocis Sant Joan, entre Cerdanyola i Sant Cugat.

Durant aquests dies hem passejar sovint pel barri de Terranova i la propera Avinguda de la Generalitat de Sant Cugat, observant en directe la forta pudor de les aigües negres putrefactes del Torrent de Ferrussons, un autèntic niu gegant de mosquits tigres i rates.

Fa un temps que uns veïns de la zona es van reunir amb l’alcadesa de Sant Cugat i es va fer una visita técnica a la zona per aportar solucions.

Bellaterra. Cat també li va comentar el problema a l’alcalde Carlos Cordón de Cerdanyola, però entre els dos ajuntaments no s’ha arribat a una solució definitiva.

“Aquestes aigües venen de cases de Bellaterra, i és el clavagueram d’algun carrer de Terranova i potser de més amunt, que no està connectat a la xarxa bàsica”.

Fa uns anys el pla E de Zapatero va finançar una estació de bombeig per reconduir les aigües i mai va arribar a funcionar bé. S’hi van gastar moltíssims diners, tant l’Ajuntament com l’Estat, per a una obra del tot inoperant. Com sempre succeeix, els responsables no apareixen per cap lloc, per molt que hagi estat una obra pagada amb diners públics.

Toll d’aigües negres putrefactes provinents del Col·legi Àgora de Sant Cugat i les cases altes del barri de Terranova de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA.CAT

Clarament és un tema de salut pública i molt greu, provocant molèsties als veïns i escoles, focus de mosquits, niu de rates, etc. Últimament a la xarxa social Temes de Bellaterra es parla molt d’accions directes amb l’Ajuntament de Cedanyola, però la crua realitat és que no s’aporta cap solució per tallar en sec aquest greu problema de pudors, mosquits i rates que volen i s’arroseguen per Bellaterra.

Aquest problema afecta en primer lloc a l’Ajuntament de Cerdanyola, qui va fer una acció l’any pasat va ser l’Ajuntament de Sant Cugat, però el que convindria és resoldre abans el problema aigües amunt de Bellaterra, una responsabilitat directe de Cerdanyola.

Bea Ripol, secretària de l’EMD, depositaria oficial de les signatures|ARXIU BELLATERRA. CAT

Avui fa un any que el Veïnat de Bellaterra va lliurar a l’Ajuntament de Cerdanyola les 1.230 signatures per a formar part de Sant Cugat

Membres de la Comissió Veïnal Bellaterr És Sant Cugat lliuren a l’Ajuntament de Cerdanyola de Vallès les 1.230 signatures| ARXIU BELLATERRA. CAT

Es tracta del 60% dels habitants dels 2.043 censats a Bellaterra, també han dipositat al consistori vallesà la memòria justificativa d’aquesta petició.

El bellaterrenc Oriol Campmany agafa número per entregar les signatures|ARXIU BELLATERRA. CAT

El recorregut d’aquella demanda veïnal del 2019 és que des de l’Ajuntament es traslladi a la Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública, ja que, segons sostenen, s’ha superat el 50% de suports com es va fixar en el decret de l’2017 i serà aquest departament de la Generalitat de Catalunya el que decideixi si accepta o no la decisió dels veïns de Bellaterra.

Han passat 6 mesos des de que Guillem Nadal, portaveu de Gent x Bellaterra va anunciar en el Ple de la Junta Veïnal de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra -aprovat a finals del mes de novembre de 2019-, el projecte de peatonalització de la cèntrica Plaça del Pi amb el desviament del trànsit de la carretera BV-1414 pel carrer Lluís de Ábalo –darrera el Club Bellaterra- i l’avinguda Joan Fàbregas.

Plaça del Pi pel veïnat de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

L’actuació inclou, en la seva primera fase, la reubicació del semàfor de la plaça del Pi i la construcció d’un aparcament en bateria a l’avinguda Josep Maria Marcet, en paral·lel a les vies del tren, segon el comunicat de l’EMD, destacava que el projecte està consensuat amb la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola.

Plànol de l’actuació realitzat per l’EMD (en vermell la zona peatonalitzada)

Segons l’EMD de Bellaterra, la segona fase, consisteix en el disseny i l’execució de la nova plaça, projecte que comptarà amb una consulta veïnal. Aquesta segona etapa de l’actuació incorporarà també elements de pacificació del trànsit.

Bellaterra. Cat suggereix canviar-li el nom per la Placa Jordi Savall, el músic en vida, més universal de Bellaterra, tal com va fer Barcelona amb la Plaça Montserrat Figueras.

Aquesta segona etapa de l’actuació incorporarà també elements de pacificació del trànsit. Per fer possible aquesta important actuació pel nostre poble, l’EMD de Bellaterra s’adhereix al Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya per finançar entre el 80 i el 95% d’un projecte de 380.000 euros.

Bellaterra coberta amb un cel espectacular|BELLATERRA. CAT

Chus Cornellana s’ha autonomenat vocal de salut de l’EMD per decisió propia, només perquè va ser cap de llista per Gent x Bellaterra, això sí com independent.

També s’ha autoproclamat negociadora oficial amb Cerdanyola sobre les rates i mosquits tigre, tal com insisteix al WhatsApp veïnal Temes🐿️Bellaterra

Debat dels candidats a l’alcaldia de Cerdanyola|ARXIU BELLATERRA. CAT

S’ha complert un any de quan el partit bellaterrenc Gent x Bellaterra va guanyar per majoria absoluta i per tercera vegada, des de la creació de l’EMD l’any 2010, i quan la veïna Chus Cornellana va aceptar presentar-se com independent i cap de llista amb l’únic partit 100% de Bellaterra. Va ser la primera vegada que Chus va fer campanya com candidata a l’alcaldia de Cerdanyola, i fins i tot va assistir al Debat Polític de tots els candidats a l’acte central de l’Ateneu de Cerdanyola.

Bellaterra. Cat va ser l’únic mitjà bellaterrenc que va assistir en aquell debat a l’Ateneu de Cerdanyola, on només va coincidir amb tres veïns de Bellaterra.

La gran sorpresa del debat va ser quan la candidata bellaterrenca a l’alcaldia de Cerdanyola va intervindre i va fer les 2 propostes més increïbles d’aquell vespre: Demanar per Bellaterra una piscina pública, – el rum rum del públic assistent va pujar molts decibels-, perquè tothom sap que la majoria de les mil cases de Bellaterra ja disposen de piscina. Aquella proposta indica que no va ser coordinada ni aceptada per Gent x Bellaterra, sinó que anava per lliure com independent. Quin gran error!

La segona proposta de la candidata bellaterrenca per l’alcaldia de Cerdanyola va ser encara més sorprenent: Va demanar de copiar les platges artificials dels marges del riu Sena de Paris i fer-ho també al riu Sec de Cerdanyola, -tothom sap que és gairebé una riera perillosa-.

La joia de la corona de la candidata bellaterrenca a l’acaldia de Cerdanyola van ser les propostes sanitàries, ja que la veïna Chus Cornellana (ginecóloga retirada de professió), va reclamar públicament el CAP per Bellaterra, tot i que l’autorització depèn només de les negociacions amb la gerent del CatSalut, que per cert s’ha vist poc respectada amb l’única trobada que durant aquest any que ha passat des de les últimes eleccions minicipals. L’EMD va estar obligada a demanar excuses oficials per la nefasta negociació de la que es creu vocal oficial de Salut de l’EMD.