Posta de sol al barri de Terranova (Bellaterra)
Panoràmica de Terranova|BELLATERRA. CAT
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Terranova, Vist a Bellaterra |
Bellaterra, dimecres, 1 juliol 2020
“Ens cal una solució però no arriba”
10 bossas esperen ser recollides|BELLATERRA. CAT
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Vist a Bellaterra |
“L’EMD de Belaterra podría seguir premiant anualment la millor edificació del nostre poble amb els vots del veïnat”
Placa d’una casa premiada l’any 1947 a Bellarerra|ARXIU BELLATERRA. CAT
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Vist a Bellaterra |
“Durant el seu mandat es va urbanitzar la finca Can Domènec, que va donar nom al nou barri d’estiueig de Bellaterra el 1930”
Domènec Fatjó i Vallès (Cerdanyola del Vallès l’any 1887 – 4 d’abril de 1966.
Domènec Fatjó i Vallès (Cerdanyola del Vallès 1887/1966)
Per Josep Lluís Martín Berbois
Domènec Fatjó i Vallès fou un hisendat i polític nascut a Cerdanyola el 1887, fill de Domènec Fatjó i Tintoré i de nativitat Vallès i Raventós, que es van casar l’any 1883 i van tenir deu fills. El seu pare fou alcalde de Cerdanyola entre els anys 1895 i 1903, i tinent d’alcalde entre 1894 i 1895 i 1904 i 1909, a més de soci de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. El seu avi patern fou Josep Fatjó i Raventós, i la seva àvia, Maria Rosa Tintoré i Olivé, els quals van tenir onze fills (quatre homes i set dones). A més, el seu avi també va ser alcalde de Cerdanyola entre 1851 i 1879.
Domènec Fatjó i Vallès es va casar al monestir de Montserrat el 4 d’agost de 1921 amb Teresa Sanmiquel i Griera i van tenir sis fills: Domènec, Eulàlia, Montserrat, Eulàlia, Nativitat i Miquel Fatjó i Sanmiquel. El seu fill Domènec va ser alcalde de Cerdanyola de 1959 a 1975 i diputat provincial. El domicili familiar era can Fatjó del Molí, però també tenien com a mínim un altre habitatge al carrer de València 281 de Barcelona.
Domènec Fatjó va formar part d’algunes entitats econòmiques i professionals de Cerdanyola i de fora de la seva ciutat natal, i fou vocal de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Ideològicament, va ser de la formació catalanista i conservadora de la Lliga Regionalista. L’1 de gener de 1914 va ser tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola. Pel que fa a la Diputació i a la Mancomunitat, en els darrers comicis del 12 de juny de 1921 va obtenir l’acta de diputat provincial pel districte de Terrassa-Sabadell (Diputació de Barcelona) amb 5.340 vots. Al llarg del bienni 1921-1923 va formar part de les comissions d’Interessos Generals, Agricultura i Boscos i comissions generals (departament central) de la Diputació de Barcelona. L’11 de gener de 1924 va signar una declaració contra la política antidemocràtica de la dictadura de Primo de Rivera.
Entre el 27 de febrer de 1930 i el 14 d’abril de 1931 va ser alcalde de Cerdanyola. Com a batlle va contribuir a la fixació dels límits definitius entre Cerdanyola i Ripollet.
Durant el seu mandat també es va urbanitzar la finca Can Domènec, que va donar nom al nou barri d’estiueig de Bellaterra el 1930.
La victòria d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 va fer que passés a ser regidor per la Lliga Regionalista des del 14 d’abril d’aquell any fins a l’1 de febrer de 1934.
Un cop acabada la Guerra Civil, durant el 1939-1940 va ser el màxim avalador de persones a Cerdanyola amb un total de vint, i va ocupar diversos càrrecs com a prohom de la Hermandad de Labradores local, membre de la Junta Parroquial i de la Junta d’Homenatge a la Vellesa. Finalment, morí a l’abril de 1966 a l’edat de setanta-nou anys.
Dades personals i familiars:
Família:
El seu pare va ser Domènc Fatjó i Tintoré (?–06/09/1909) i la seva mare Nativitat Vallès i Raventós (?–1917). El 1883 es van casar i van tenir deu fills. Domènec Fatjó va ser alcalde de Cerdanyola entre 1895 i 1903 i tinent d’alcalde durant el 1894-1895 i 1904-1909. També va ser soci de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Matrimoni / Fills:
Domènec Fatjó es va casar al monestir de Montserrat el 4 d’agost de 1921 amb Teresa Sanmiquel i Griera (?–11/04/1988). Van tenir sis fills: Domènec (1922–2011), Eulàlia (1928), Montserrat, Eulàlia, Nativitat i Miquel Fatjó i Sanmiquel. El seu fill Domènec va ser alcalde de Cerdanyola de 1959 fins el 1975 i diputat provincial. El domicili familiar era Can Fatjó del Molí, però també tenien com a mínim un altre habitatge al carrer de València 281 de Barcelona.
D’altre parentiu
El seu avi patern va ser Josep Fatjó i Raventós i la seva àvia Maria Rosa Tintoré i Olivé, els quals van tenir onze fills (quatre homes i set dones). Josep Fatjó va ser alcalde de Cerdanyola entre 1851 i 1879. Els seus besavis paterns van ser Joan Fatjó del Molí i Cladellas (1804–17/10/1870) i Madrona Raventós i Pous (1797–1840) de Sant Sadurní d’Anoia. En morir aquesta darrera Joan Fatjó va casar-se amb Teresa Salas i Palet (?–05/09/1870). Els seus rebesavis per part paterna van ser Josep Fatjó i Caterina Cladellas i Arimon.
Lloc habitual de residència:
Can Fatjó del Molí (Cerdanyola).
Llocs successius de residència i datació: Can Fatjó del Molí (Cerdanyola). Carrer de València, 281 (Barcelona).
Dades com a diputat de la Mancomunitat:
Districte:
Terrassa-Sabadell.
Diputació a què pertanyia:
Barcelona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació:
Al llarg del bienni 1921-1923 va formar part de les comissions d’Interessos Generals, Agricultura i Boscos i comissions generals (departament central) de la Diputació de Barcelona.
Partit pel qual es presentà:
Lliga Regionalista.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada:
A les eleccions del 12 de juny de 1921 va obtenir 5.340 vots.
Dades professionals:
Activitat econòmica:
Propietari. El primer contribuent de Cerdanyola l’any 1945. Pagava 33.564 pessetes en concepte de contribució d’immobles, conreus i ramaderia.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals:
Va ser vocal de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Prohom de l’Hermandad de Labradores, membre de la Junta Parroquial i de la Junta d’Homenatge a la Vellesa.
Ideologia i activitat política:
Ideologia:
Conservador.
Militància política:
Lliga Regionalista.
Càrrecs públics:
L’1 de gener de 1914 va ser tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola. Entre el 27 de febrer de 1930 i el 14 d’abril de 1931 va ser alcalde de Cerdanyola. La victòria d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals del 12 d’abril va fer que passés a ser regidor per la Lliga Regionalista des del mencionat 14 d’abril fins l’1 de febrer de 1934.
Bibliografia:
Estudis sobre la seva figura:
Bibliografia
NEGREIRA VERJILLOS, Josep Lluís. Del somni republicà a la barbàrie franquista: Cerdanyola del Vallès (1936-1952). Cerdanyola del Vallès: Ajuntament de Cerdanyola; Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2006.
SÁNCHEZ, Miquel. La Segona República i la Guerra Civil a Cerdanyola: 1931-1939. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993.
—. Can Fatjó del Molí, 1144-1987. Nou segles d’història d’un mas de Cerdanyola. Cerdanyola del Vallès: Parc Tecnològic del Vallès, 1999.
—. Història de Cerdanyola: dels orígens al segle vint. Cerdanyola del Vallès: Ajuntament de Cerdanyola; Montflorit, 2005.
Fonts d’arxiu
Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès
Arxiu Personal Miquel Sánchez
Imatges i documents:
Retrat de Domènec Fatjó i Vallès, probablement amb 34 anys, a Cerdanyola.Fotografia de grup, en Domènec Fatjó està al centre de la fotografia dempeus, l’any 1921. Es tracta de la celebració de la seva elecció com a diputat, realitzada, molt probablement, al Sindicat Sant Isidre.
Peus de foto i comentaris:
Retrat de Domènec Fatjó i Vallès, probablement amb 34 anys, a Cerdanyola. Font: imatge cedida per la família Fatjó Gené.
Fotografia de grup, en Domènec Fatjó està al centre de la fotografia dempeus, l’any 1921. Es tracta de la celebració de la seva elecció com a diputat, realitzada, molt probablement, al Sindicat Sant Isidre. Font: imatge cedida per la família Fatjó Gené.
Dibuix de Domènec Fatjó i Vallès. Procedència: “Cerdanyola del Vallès” [en línia]. Salillas, [consulta: 12/11/2017].
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Creació de Bellaterra, Domènec Fatjó Vallès |
Segons Cerdanyola, aquestes són les construccions i cases catalogades per interès arquitectònic al poble de Bellaterra
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Cases catalogades, Vist a Bellaterra |
L’Avinguda Bertomeu de Bellaterra te una llargada de 700 metres, comença a la Plaça del Pi i finalitza al pont dels FGC. És un dels 7 noms que té la Carretera BV-1414 (de titularitat de la Diputació de Barcelona).
Placa de l’Avinguda Bertomeu de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT
Segons publica el bellaterrenc Ignasi Roda i Fàbregas al llibre Bellaterra 1930 – 2005 “Crònica de 75 anys’, Bertomeu i Bertomeu (Barcelona 1890? – 1936), va ser un apotecari d’ofici, i segons testimonis, qui va tenir la pensada de crear la urbanització.
Plànol oficial de Bellaterrra|CEDIT PER L’EMD DE BELLATERRA
La seva mort violenta i prematura a mans d’un escamot incontrolat d’afusellament a l’Arrabassada, tot just començada la guerra, no va fer oblidar la seva personalitat d’home emprenedor i molt fet a la seva. Si li haguessin respectar la vida, possiblement Bellaterra sería una altra cosa. No sabem quina, però segur que diferent.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Avinguda Bertomeu, Nomenclàtor de Bellaterra |
Ha arribat l’estiu i l’estació amb els dies més llargs de tot l’any es cola en tots i cadascun de nosaltres.
“Esperem s’acepti un dia la candidatura de la nostra EMD de Bellaterra”
Jardí de Bellaterra tocant l’església de la Santa Creu|BELLATERRA. CAT
I aquest any, ho necessitàvem més que mai. El sol i la calor es deixen sentir en el verd i jardins, places i espais públics esclaten florits i tots esbossem un somriure, lamentan haver-nos perdut el procés, però contents de gaudir, per fi, dels nostres carrers.
Viles Florides comença també a recuperar la seva activitat normal i en en pocs dies veurem de nou el nostre jurat recorrent algunes de les 141 viles florides que ja formem aquesta gran família. Amb responsabilitat i prenent les precaucions necessàries però creiem que ha arribat el moment de compartir amb vosaltres els progresos d’un any atípic, si, però on la natura no s’ha pas aturat.
Bellaterra dona la benvinguda a Viles Florides de Catalunya|BELLATERRA. CAT
Perquè ens volem quedar amb les coses bones, i hem sumat la primera capital de província, Tarragona, i Viles Florides ha traspassat fronteres, per sumar al projecte, les primeres parròquies andorranes.
Celebrem, celebrem les coses bones i fem-ho amb verd.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra, Viles Florides |
Atenció telemàtica del Síndic de Greuges a Cerdanyola👇👇👇👇
El 2 i 3 de juliol i amb cita prèvia ☎️ 900124124 o sindic@sindic.cat)
El sindicdegreuges atén consultes i queixes sobre vulneracions del drets per part administracions públiques i empreses de serveis generals.
“Ocasió d’or perquè el veïnat de Bellaterra pregunti al Síndic de Greuges de Catalunya tot allò que pateix i no es soluciona al nostre poble”
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Denúncia, Cerdanyola, Síndic de Greuges |
“Bellaterra.Cat us recomana aquest seriós, delicat i perfumat Servei de Confiança (sense intermediaris), per omplir la joia de les vostres vides amb flors, des de les botigues Flors & GO, dels nostres veïns, els bellaterrencs Mar i Yanka”
Botiga Flors and GO de La Illa
Botiga Flors and GO Rambla del Prat
Flors and GO
La Illa i Rambla del Prat
+34 93 444 00 34
(Barcelona)
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Barcelona, Bellaterra, Flors & GO |
És legal instal·lar càmeres de videovigilància a l’exterior de les cases de Bellaterra?
Aquí podeu consultar la normativa
Vanesa Sánchez|Allianz-Assistance
Cada vegada és més freqüent que recorrem a la videovigilància a l’interior dels nostres habitatges per garantir la seguretat dels nostres béns i familiars. Si estàs pensant en instal·lar un sistema de videovigilància a casa teva, has de tenir en compte un fet important: la captació d’imatge és una dada de caràcter personal i, per això, està protegit per la normativa de protecció de dades.
Quins requisits he de complir per instal·lar una càmera de seguretat a casa meva?
Si volem instal·lar una càmera de videovigilància a la nostra llar, hem de seguir una sèrie de requisits per evitar infringir la normativa i ser sancionats.
En primer lloc, cal indicar que la mera captació d’imatges a l’interior del nostre habitatge no és objecte de la Llei de Protecció de Dades ja que es considera que s’ha realitzat en l’exercici d’una activitat personal o domèstica.
Ara bé, quan les nostres càmeres van a captar la imatge d’altres persones, la cosa canvia. L’enregistrament d’imatges de persones si és objecte de regulació i és preceptiu complir amb una sèrie de garanties que estan recollides en la normativa de protecció de dades:
L’obligació per part de la titular de la inscripció prèvia a la captura, al Registre General de Protecció de Dades de l’Agència Espanyola (AEPD).
També cal informar mitjançant un cartell en lloc visible que adverteixi a les persones que estan accedint a una zona videovigilada. A més, en el cartell ha de constar qui és el responsable de la instal·lació i davant qui i on es pot exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició que regula la normativa de protecció de dades.
Només tindrà accés a les imatges el titular responsable. Si la connexió és a través d’internet, l’accés estarà restringit per codi d’usuari i contrasenya.
El lloc on es trobi ubicat el sistema de gravació ha d’estar vigilat o amb accés restringit, i només accessible per persona autoritzada mitjançant codi d’accés i usuari.
Hi ha l’obligació de conservar les imatges durant un mes des de la seva captació.
Davant d’aquesta informació podem plantejar-nos alguns supòsits:
1. Pot un veí gravar l’interior de la meva propietat o la via pública?
No, ja que la captació d’imatges està limitada a l’interior de l’habitatge. Per tant queden excloses les zones de la via pública, terrenys o habitatges confrontants o qualsevol altre espai aliè. Únicament hi ha una excepció: la franja mínima dels accessos a l’habitatge. Així mateix, per a l’ús de càmeres orientables o amb zoom s’exigeix la necessitat de l’ús de màscares de seguretat per protegir la privacitat de les persones.
2. En la meva Comunitat volen instal·lar càmeres de seguretat quin és el procediment per a això?
La instal·lació de càmeres de videovigilància en una comunitat de propietaris s’ha d’aprovar a la junta per acord de les tres cinquenes parts de l’total de propietaris i quotes de participació. Si ja existeix un servei de seguretat i el sistema de gravació és complementari, seria suficient amb majoria simple.
3. Pot un veí instal·lar una càmera de seguretat en un element comú de la finca?
No, llevat que prèviament s’obtingui el consentiment de la unanimitat dels propietaris.
4. Es considera ús particular la instal·lació de càmeres a l’habitatge per vigilar les tasques de treballador de l’servei domèstic?
L’ocupador pot instal·lar càmeres per a aquest fi en el seu domicili sempre que el treballador sigui informat.
5. Què passa si es capta la comissió d’un delicte o infracció?
En cas de ser captades imatges que impliquin la comissió d’un delicte o infracció es posarà en coneixement de l’autoritat competent mitjançant el lliurament dels enregistraments i acompanyades de denúncia.
És important assenyalar que aquestes imatges no poden ser usades per a un altre fi. Així mateix, l’enregistrament pot ser requerida per les Forces i cossos de Seguretat en el marc d’una investigació policial o judicial.
Vanesa Sanchez és advocada de la Plataforma d’Assistència Jurídica d’Allianz Assistance.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra, Cámaras videovigilància, seguretat |
BELLATERRA.CAT 