Feeds:
Entrades
Comentaris

ÚLTIMA HORA! Ca l’Enric de Cerdanyola també tanca per contagi de Covid-19

30 Juliol 2020 per FLPT

Ca l’Enric, -a 50 metres de l’Ajuntament- és del mateix grup GONVIL de la Cafeteria Alaska de Cerdanyola

L’establiment Ca l’Enric, al Passeig de Cordelles, 2, ha tancat portes temporalment de manera preventiva degut a un cas positiu de COVID-19 d’un dels seus treballadors.
—
La direcció de l’establiment comunica que el servei de prevenció de la salut amb el qual treballa l’empresa està analitzant a la resta de treballadors de Ca l’Enric per determinar si hi pot haver algun positiu més, tot i que ningú ha manifestat símptomes. Els primers tests realitzats han donat negatiu i s’està a l’espera de tenir els resultats de tota la plantilla.

En col·aboració amb l’Ajuntament de Cerdanyola i el Departament de Salut de la Generalitat, des de Ca l’Enric informen als seus clients que poden posar-se en contacte amb el CAP Serraperera o el CAP Cerdanyola – Ripollet per fer-se una prova PCR.

Els responsables del cèntric establiment asseguren que des que van tornar a obrir portes una vegada aixecat l’Estat d’Alarma, s’han centrat tots els esforços en oferir un espai segur, complint amb tota la normativa a tal efecte. Ara, malgrat tenir permís per continuar oberts, prefereixen abaixar la persiana els dies que faci falta fins a estar plenament convençuts d’oferir un servei plenament segur. Des de Ca l’Enric animen a tota la ciutadania a complir la normativa per poder sortir tots plegats d’una situació complicada.

Font: Cerdanyola

CAL L’ENRIC

Passeig de Cordelles 2,

08290 Cerdanyola del Vallès

☎️ +34 935 11 61 57

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

ÚLTIMA HORA! Bodega Chumi de Cerdanyola (Grup Reni) tanca temporalment per contagi de Covid-19

30 Juliol 2020 per FLPT

BODEGA CHUMI DE CERDANYOLA

Carrer de Santa Marcel·lina, 3,

08290 Cerdanyola del Vallès

☎️ 931 24 89 34

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

BELLATERRA GOURMET: Llibreria Paper’s us refresca amb polos 100% de fruita natural de La Boqueria

30 Juliol 2020 per FLPT

“Sprim i Llibreria Paper’s de Bellaterra fa més refrescant l’Estiu 2020 amb els polos 100% Fruita Naturals…i aviat servits a casa vostra!

OFERTES LLIBRERIA PAPER’S:

🍡 2,50🍡🍡🍡 6,95 🍡🍡🍡🍡🍡 9,95

Happy Summer 2020 with Sprim🍡 BELLATERRA. CAT

Sense sucs, concentrats ni E

SPRIM LA BOQUERIA BARCELONA:

Des de 1943 la nostra presència en el mercat de La Boqueria de Barcelona ha romàs, generació rere generació, fidel a la nostra passió i gran coneixement per la fruita.

Amb nosaltres trobaràs fruita fresca de la millor qualitat provinent de tots els racons de món i de la nostra terra.

En l’actualitat hem evolucionat la presència tradicional de fruita a altres productes elaborats i originals que proporcionen una forma sana i divertida de gaudir de la fruita com els nostres pols de fruita, gelats artesanals, macedònies per emportar, sals de cuina amb aromes de fruita i sucs acabats de fer tant de fruita exòtica com nacional.

A la nostra parada de La Boqueria també podràs trobar altres productes i serveis com les nostres cistelles de fruita per a regal elaborades a mida i amb la millor qualitat, ideals per per celebrar qualsevol ocasió amb un regal original. A més també disposem del nostre servei de càtering que ofereix presentacions originals i cridaneres de fruites en hotels, esdeveniments o centres de convencions.

La nostra tradició per la fruita és un valor que hem cultivat durant dècades i que hem sumat a la constant renovació i innovació que sempre ens ha identificat.

Esperem aviat la vostra visita!

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , , |

BELLATERRA VISITA: Casa Felip de Barcelona

30 Juliol 2020 per FLPT

“Bellaterra fa turisme local per Catalunya visitant la Casa Felip, una joia modernista de Barcelona”

Vitrall modernista d’Antoni Bordalba de la Casa Felip de Barcelona |ARXIU BELLATERRA. CAT

La Casa Felip és un edifici situat al número 20 del carrer Ausiàs Marc de Barcelona, a l’illa coneguda com la “zona d’or de l’tèxtil”. Aquesta part de l’Eixample es va enriquir a la fi de segle XIX quan la nova burgesia va encarregar la construcció de les seves residències per viure amb les seves famílies al costat de les manufactures tèxtils que s’havien instal·lat a la zona i de les quals alguns eren propietaris.Balconada Casa Felip |BELLATERRA. CATLa construcció o remodelació dels edificis responia a el nou ideari innovador de finals de segle que defensava l’arquitectura com un art total i integrador i que alhora va promoure la revitalització dels oficis artesans. Un moviment artístic que coneixem com a Modernisme, que va tenir una expressió particular i singular a Catalunya. L’enderrocament de les muralles que voltaven la ciutat, la nova urbanització de l’Eixample a través del Pla Cerdà i l’Exposició Universal del 1888 van ser la plataforma que va permetre un canvi radical de la ciutat de Barcelona. Seguint els models de les grans capitals europees, es va crear un nou concepte d’habitatge de tal manera que es van deixar de construir palauets familiars i individuals per edificar cases de veïns on el propietari vivia al pis principal i obtenia un rèdit dels lloguers de la resta dels pisos a altres famílies.Porta principal Casa Felip |BELLATERRA. CAT

L’arquitecteTelm Fernández Janot va néixer a Barcelona el 1855 i va morir a la mateixa ciutat en 1926. L’any 1873 va ingressar a l’Escola Superior d’Arquitectura on es va llicenciar en 1876.En els seus inicis, va exercir d’arquitecte municipal de Sant Gervasi de Cassoles, encara no integrat a la ciutat de Barcelona fins 1897. Entre els seus treballs hi havia la façana de l’Ajuntament que va ser construïda el 1884 i lamentablement enderrocada el 1968.Ràpidament va ser sol·licitat per l’alta burgesia per dissenyar els seus habitatges.
Entre les seves obres destaca la casa de Modest Andreu al carrer Ali Bei, construïda entre 1902 i 1906, i l’ampliació de l’edifici de la Central Catalana d’Electricitat, original de 1896-1899 de Pere Falqués. També va ser l’arquitecte de les conegudes com cases Felip al carrer Ausiàs Marc, dos edificis entre mitgeres que segueixen l’estil de l’època.Porta d’entrada a la vivenda principal|BELLATERRA. CAT

Manel Felip Sintas va ser la persona que va encarregar la construcció de l’edifici a l’arquitecte Telm Fernandez. Nascut prop de l’any 1858, era fill d’Bonafici Felip Badia i Maria Sintas Parpal. El pare de Felip era originari de Cardona i es dedicava a l’activitat tèxtil.Seguint l’herència familiar es va dedicar també a l’tèxtil, especialitzant-se en la llana i el cotó. Es va casar amb Elvira Perez Capdevila, la família del dirigia l’empresa tèxtil Enrique Pérez i Germans.El 1905 va encarregar a Telm Fernandez Janot la construcció d’un edifici en uns terrenys que posseïa a l’Eixample com a residència familiar. El matrimoni va anar a viure a el pis principal de la finca, a la Casa Felip.El matrimoni no va tenir fills, i a la mort de Manel Felip el 2 de febrer de 1913 a l’edat de 55 anys, la seva hereva universal va ser la seva dona Elvira, que va morir al febrer de 1936.Escala de la vivenda principal|BELLATERRA. CAT

A la mort d’Elvira sense descendència, la Casa Felip la van heretar les seves nebodes, i el 1975 el va adquirir l’Ordre dels Germans Salesians de Tibidabo. Cinc anys més tard es va instal·lar, al pis principal, l’empresa tèxtil Noguera i Vintró, i el 1990 va esdevenir la seu del Club Privat Cercle Comtal (Kultrum S. A.). Finalment, el 1997, l’antiga residència dels Felip és adquirida pel Sr. Antoni Vila Casas, empresari farmacèutic i col·leccionista d’art contemporani. Després d’una important restauració de el pis principal sota la direcció de Joan Llopis, el Sr. Vila va instal·lar les oficines de la Fundació Vila Casas, creada el 1986, per promocionar l’art contemporani català.

Detall vitrall modernista Les 3 Gràcies d’Antoni Bordalba Casa Felip de Barcelona|ARXIU BELLATERRA. CAT

La Casa Felip és un edifici situat al districte de l’Eixample de Barcelona que porta el nom de la persona que va encarregar la seva construcció, Manel Felip Sintas. És un edifici que consta de planta baixa i cinc pisos realitzat en estil modernista, la construcció va tenir lloc entre 1905 i 1913, i que està situat a la banda d’un altre edifici de Telm Fernández que també havia encarregat Manel Felip. De fet, Felip posseïa uns terrenys a l’Eixample i en l’any 1901 va encarregar a l’arquitecte que li construís un edifici de pisos al número 16 del carrer Ausiàs Marc. Segurament, content amb el resultat, en els terrenys contigus que també eren de la seva propietat li va encarregar un edifici de nova planta on va anar a viure amb la seva dona Elvira, instal·lant-se en la planta principal.

La Casa Felip consta de soterrani, baixos, tres pisos i àtic. A l’àtic es va instal·lar el servei de la casa, el xofer i el porter. La novetat de l’època va ser eliminar els pisos baixos i guanyar espai a peu de carrer per instal·lar comerços. L’edifici és una mostra rellevant de l’ideari de l’època, de l’Modernisme, on destaca la proliferació de les arts aplicades que tenen un paper principal en l’interior de l’edifici: vitrall, esgrafiat, forja …Detall façana Casa Felip |BELLATERRA. CAT

La façana es caracteritza per tenir un plantejament simètric, que queda esbiaixat pel moviment que atorguen els balcons dels pisos superiors i les dues tribunes de el pis principal. Els elements ornamentals produeixen un gran contrast en una façana plana realitzada amb grans i pesats carreus de pedra de Montjuïc. Les tribunes estan tancades amb vidre transparent i ornamentades amb motius que semblen que estan en moviment i que estan clarament inspirats en la natura. Cal destacar el conjunt de mènsules d’estil rococó i el coronament de l’edifici en forma de “coup de fuet”.Vestíbul Casa Felip |ARXIU BELLATERRA. CAT

El vestíbul, les protagonistes són les arts decoratives, que tenen un paper determinant en la decoració de la casa. L’arquitecte va plantejar un vestíbul a l’estil d’un palauet, amb una impactant escala principal reservada als propietaris i un gran arc de guix que ens dóna accés a l’ascensor, a l’escala dels veïns i a la cabina de l’porter. Totes les parets estan decorades amb estuc i esgrafiat amb diferents motius florals i amb una gamma cromàtica de tonalitats ocres i verds. El treball podria ser obra de Joan Paradís, estucador que va treballar en importants edificis durant aquells anys.Detall interior Casa Felip |ARXIU BELLATERRA. CAT

A l’interior de l’habitatge es conserva l’arquitectura i decoració de principis de segle XX, harmonitzada amb algunes de les obres d’art contemporani de la col·lecció de l’propietari, contrast interessant i que queda integrat en la decoració de el pis principal. La porta d’entrada a el pis principal és de fusta de roure, decorada amb ferro forjat i un vidre translúcid. Al centre es representa un gira-sol, vinculat a la devoció a Déu, encara que també té una relació amb el possible origen americà dels negocis dels Felip. El gira-sol es repeteix constantment a l’interior de l’habitatge i apareix també en els sostres.El bellaterrenc Francesc Pérez amb l’escriptora Rosa Chacel a la capella de la Casa Felip|ARXIU BELLATERRA. CAT

La Capella. Al vestíbul de l’habitatge trobem la capella particular de la família, on tenim coneixement que es celebrava missa els diumenges amb assistència d’amics i veïns. La capella és una mostra de la religiositat dels propietaris. És un espai de petites dimensions a què s’accedeix a través d’una porta de fusta decorada amb motius florals en la seva part exterior, i que contrasta amb les pintures d’àngels celestials de la part posterior de la porta. Al sostre es representa la Sagrada Eucaristia. L’estètica de la capella la identifiquem amb l’ideari de l’Cercle Artístic de Sant Lluc, institució creada el 1893 pels germans Joan i Josep Llimona, defensora de la moral catòlica i les virtuts familiars. Saló de visites de Casa Felip |ARXIU BELLATERRA. CAT

Al Saló de respecte situat a la façana d’Ausiàs Marc trobem el saló de visites. És d’estil neorococó, ja que la seva decoració ens recorda a la dels palaus francesos de el segle XVIII. Aquest canvi de decoració i aquesta recuperació d’estils i gustos de l’passat va ser molt habitual en aquesta època. És un espai que mostra riquesa i ostentació, amb la intenció de recordar els salons aristocràtics de la França de Versalles. El sòl de l’estada és geomètric, amb marqueteria de fusta de boix, bedoll i noguera, en tres colors. El saló també està dividit en dos espais, separats per un arc que descansa sobre columnes de marbre de Carrara amb capitells decorats amb motius vegetals i daurats.Portda saleta privada Casa Felip |ARXIU BELLATERRA. CAT

Servei. El passadís que dóna accés als espais de servei transmet un estil decoratiu diferenciat amb uns dissenys més simples, però no per això de menys bellesa. Destaca la gran finestra en forma de papallona que permet l’entrada de llum a la cuina de la casa. La cuina conserva actualment les rajoles originals, cobreixen parets i sostre en la seva totalitat i un tram d’escala que dóna accés a un petit espai de sostre baix que havia d’utilitzar el servei dels Felip. En aquest petit passadís també es pot veure la porta de servei de el pis principal.Taula imperial ex Cercle Comtal |ARXIU BELLATERRA. CAT

Saló familiar. Ens situem ja a la part privada o familiar dels Felip, el saló. S’accedeix a través de dues portes que combinen fusta amb motius vegetals i vitralls translúcids de vidre plomat amb temes florals. El saló-menjador està concebut com una estada íntima, que contrasta enormement amb el luxe i la riquesa de la sala de respecte. A l’interior, podem observar la bellesa de les arts decoratives en els seus mosaics, fusta, vitrall … El mobiliari de la sala no es conserva actualment a l’habitatge, però es pot veure al Museu de l’Modernisme de Barcelona. El conjunt va ser realitzat pel moblista Joan Busquets. La sala està decorada amb un ampli arrambador de fusta amb motius florals, i al sostre observem roses esculpides i flors pintades de color daurat.Xemeneia modernista Casa Felip|ARXIU BELLATERRA. CAT

Xemeneia. Algunes fonts diuen que Lambert Escaler i Milà (1874-1957) va ser l’autor de les representacions figurades de la sala. Les seves obres es van inspirar en artistes com Alphonse Mucha, creant figures femenines amb el cabell ondulat, com en moviment, amb l’ideari de el cos femení com a ideal de bellesa. Les portes de la sala estan coronades per dosDetall vitrall modernista Les tres senyoretes d’Antoni Bordalba de la Casa Felip |ARXIU BELLATERRA. CAT

Vitrall modernista Les 3 Gràcies d’Antoni Bordalba

Just davant de la xemeneia podem veure el vitrall que dóna accés a la part posterior de l’edifici i a l’antic jardí. El vitrall és la joia de la casa, fa deu metres de llarg per dos d’alt. L’autor va ser Antoni Bordalba i es tracta d’una de les millors obres modernistes. El finestral de tres trams està format per tres panells de vitrall executats amb la tècnica de l’emplomat i tires de coure. Es presenta un paisatge idíl·lic d’arbres florits, camins de pedra, el riu … que serveixen com a marc decoratiu de tres nimfes agafades per les mans i ballant que podrien fer referència a les tres Gràcies: Aglaia (bellesa), Talia (festivitat) i Eufrosine (joia). Són les deesses de l’desig, la bellesa, la natura, la creativitat humana, la fertilitat …

Font: Cases Singulars, Cercle Comtal

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

VIST A BELLATERRA: Nova antena de telefonía a la rotonda del Turó de Sant Pau

30 Juliol 2020 per FLPT

Ahir van instal·lar al terreny de la Masía de Can Jeroni Martí, a tocar la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra, una nova antena telefònica. Segons veïnat podría ser per ampliar la feble cobertura que la companyia Vodafone té al nostre poble

Nova antena a la rotonda del Turó de Sant Pau |BELLATERRA. CAT

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA (43) Plaça Joan Maragall

30 Juliol 2020 per FLPT

La Plaça de Joan Maragall de Bellaterra té aproximadament uns 1.500.m2, es troba al nord de l’Avinguda Joan Fàbregas i on comencen els Carrers Balmes, Miguel Servet, i el Passatge Casimiro Cots. En aquesta plaça es troba la seu de l’EMD de Bellaterra creada el 6 de juliol de 2010.

Placa de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Joan Maragall (1860-1911) poeta de la «paraula viva» i periodista d’opinió, que escriu entre la tradició romàntica de la Renaixença i els noucentistes de la Mancomunitat. És el primer que fa poesia en el català de Barcelona, amb naturalitat. Modern, més que no pas pels motius, per la manera de tractar-los en la seva obra, per la reflexió sobre el llenguatge, i pel seu rerefons filosòfic i religiós. Entre l’«adéu Espanya» i l’iberisme, la seva influència és sempre vigent a Catalunya de manera més o menys visible.

Si bé coetani de Jacint Verdaguer (1845-1902), que és la figura monumental de la recuperació de la llengua catalana per a la literatura culta, culminació de la Renaixença, Maragall representa, per la seva obertura als corrents literaris i de pensament del món occidental, coincidint amb els anys del Modernisme de tombant de segle, l’entrada de la literatura catalana en la modernitat.

La seva vida va ser la d’un burgès il·lustrat en la Barcelona de final del XIX, ciutat que s’industrialitza i creix paral·lelament a l’ascensió del catalanisme polític, nacionalisme que obté el seu primer bastió de poder autònom amb la Mancomunitat (1914), poc després de la mort de Joan Maragall.

Cap fet biogràfic extraordinari en el transcurs d’una vida en aparença tranquil·la i mesurada, d’un rendista físicament fràgil que va arribar a ser el patriarca d’una gran família (tretze fills). Fill d’empresaris tèxtils de la Barcelona vella, anava destinat a continuar la indústria paterna, però s’hi va resistir. Arriba a la maduresa literària tardanament, després d’acabar la carrera universitària de Dret i d’uns anys d’una certa desorientació. Després d’uns mesos de treball intensiu per tal de fer surar la indústria del seu pare, passa per una crisi que aconsegueix superar afermant-se en la seva vocació literària. A començament de la dècada del 1890 entra com a redactor al Diario de Barcelona, que es publicava en espanyol, i es casa amb Clara Noble, d’ascendència anglesa i andalusa, dotze anys més jove que ell.

Havia llegit Goethe en alemany, al qual havia arribat a través del Werther. L’autor alemany serà el fonament de la seva maduresa literària. Traduirà fragments de Nietzsche per primer cop a la Península. Més endavant, Novalis, de qui va traduir Heinrich von Ofterdingen, l’inspirarà en la seva poètica. No es poden menystenir, en el seu cas, altres influències: Carlyle, Emerson, Spinoza.

Durant les dues dècades que van de 1890 a 1910 es desplega la seva activitat poètica i periodística, d’acord amb un programa de «vida poètica» o de «poesia vital» que podrà dur a terme per la seva condició de rendista i gràcies a l’estabilitat que li proporciona el matrimoni amb Clara Noble: el seu estat anímic que arriba sovint a la incandescència troba el contrapunt ideal en l’ordre i la serenitat d’una tranquil·la vida burgesa. La seva poesia i els seus articles demostren una enorme receptivitat envers els paisatges naturals i una gran sensibilitat per connectar amb les situacions, problemes i aspiracions polítiques de la societat barcelonina i catalana de tombant de segle. Expressarà també l’actitud més genuïnament catalana davant la crisi espanyola de 1898, arran del Desastre colonial, i en el diàleg amb Miguel de Unamuno.

No tan popular com ho arribà a ser Jacint Verdaguer, serà, però respectat i escoltat com a orientador moral de la burgesia catalana en el moment de consolidació del catalanisme polític. Però també patirà l’aïllament per part de les noves generacions noucentistes pel fet de no encaixar en els plantejaments estètics d’un moviment estretament lligat al programa polític de la dreta catalana en vies d’aconseguir una parcel·la d’autogovern amb la Mancomunitat de les Diputacions provincials catalanes.

El vitalisme impenitent i l’individualisme aristocràtic i anarquitzant de la seva joventut anirà reapareixent en la seva obra i s’afermarà en els últims anys havent passat pel gresol d’una crisi que donarà nova llum als grans temes de fons de la seva poesia i dels altres escrits, en una línia d’orientació que podríem definir com la de l’home interior del Cristianisme: la seva veu discordant es farà sentir arran de la Setmana Tràgica del juliol de 1909, amb el to gairebé profètic de qui coneix a fons el millor i el pitjor de «l’ànima» dels catalans.

És en aquesta línia de tensió interior que cal llegir els poemes més escadussers d’aquests anys, recollits a Seqüències (1911), entre els quals destaca el seu «Cant Espiritual» (1910), o la seva única obra dramàtica Nausica.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Pere Maragall. Visat.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

BELLATERRA GOURMET: Cava Can Sala escollit millor escumós del món

29 Juliol 2020 per FLPT

El cava Can Sala elaborat per Vins Familia Ferrer, copropietaris de Freixenet, ha estat escollit el millor escumós del món per The Drinking Business.

Cava Can Sala de Paratge Qualificat|GRUP FREIXENET

Tanmateix, donades les altes puntuacions atorgades pel jurat, el cava Can Sala ha obtingut la qualificació de Sparking Wine Master 2020, un reconeixement que cap escumós va aconseguir l’any 2019.

El jurat del Global Sparking Wine Masters, format pels experts Patrick Schmitt M.W, Michelle Cherutti-Kowal M.W. i Simon Field M.W, va destacar del cava la “profunditat de sabor” i les seves “capes de caràcters complementaris”. El certamen està organitzat per The Drinks Business, la principal publicació del sector de les begudes a nivell mundial, comptant amb més de 6 milions de visitants únics en el seu portal web l’any 2019.

Freixenet Can Sala (abans Casa Sala) és un dels dotze primers caves de paratge qualificat que hi ha a tot Espanya, una categoria que inclou únicament caves singulars produïts en una àrea menor dins de la DO Cava qualificada per les seves excepcionals condicions edàfiques i climatològiques. I és que Freixenet Can Sala, elaborat amb una premsa originària de la Xampanya i que data de l’any 1900, és un petit diamant polit a mà d’el qual només es produeixen 20.000 ampolles anuals.

Els seus 7 anys de criança en ampolla amb tap de suro anticipen un producte inimitable, d’una qualitat fonamentada en els petits detalls. El cava Freixenet Can Sala no et deixarà indiferent. A més de ser un dels dotze primers caves de paratge qualificat, també té 90 punts a la prestigiosa guia Parker.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , , |

NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA (42) Avinguda Joan Fàbregas

28 Juliol 2020 per FLPT

L’Avinguda Joan Fàbregas de Bellaterra (abans coneguda com l’Avinguda Central), té una llargada d’uns 500 metres, comença a la. Plaça del. Pi i finalitza a la Plaça de Joan Maragall.

Placa de l’Avinguda Joan Fàbregas de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Joan Fàbregas (Barcelona 1889-1953), va ser un industrial de la Ciutat Comtal. Propietari de nombrosos terrenys de Bellaterra, va fer construir dotze cases. Va ser tot un cacic que amb la seva empenta va impulsar la construcció de l’església de la Santa Creu de Bellaterra. Va morir essent president de la UPB i del Club Bella-Terra, càrrecs que en aquella època no eren incompatibles.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Bellaterra 1930-2005 per Ignasi Roda

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

BOTELLONS A BELLATERRA: El Govern prohibeix els «botellons» a Catalunya amb sancions de 3.000 a 15.000 euros

28 Juliol 2020 per FLPT

Seran els ajuntaments els encarregats d’impedir que es begui alcohol a la via pública.

“Segons veïnat de Bellaterra proper al camp esportiu del Turó de Sant Pau i del Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra, molts vespres nits i caps de setmana, s’organitzen ‘Botellons’, deixant a l’espai públic, restes de brossa, llaunes i botelles d’alcohol buides”

La consellera de Presidència i portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó, ha anunciat avui dimarts que, per indicacions del Procicat, queden “prohibits els botellons a tot Catalunya” i que l’incompliment d’aquesta norma serà sancionat amb multes d’entre 3.000 a 15.000 euros.

En la roda de premsa posterior a la reunió de l’executiu català, Budó ha remarcat que “per raons de salut pública no es podrà beure begudes alcohòliques en l’espai públic”.

Segons Budó, seran els ajuntaments els encarregats d’impedir que es begui alcohol a la via pública, especialment als carrers i les platges.

Font: Diari de Girona

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

CORONAVIRUS: Cerdanyola, al mapa de les 40 zones d’observació per contagis del Covid-19

28 Juliol 2020 per FLPT

El mapa del covid-19 a Catalunya mostra almenys una quarantena de zones, entre elles Cerdanyola, que han experimentat un augment sobtat de casos en els últims deu dies, per bé que no totes preocupen les autoritats sanitàries de la mateixa manera.

Cerdanyola al mapa de contagis del Covid-19 els últims 10 dies|ARA

Mentre que alguns territoris densament poblats com Barcelona o l’àrea metropolitana nord, amb Badalona al capdavant, posen en alerta epidemiòlegs i biofísics, hi ha zones que podrien començar aviat el seu camí cap a l’estabilització epidemiològica, com és el cas de l’Hospitalet de Llobregat.

Altres territoris que han viscut un repunt de casos, com Cardona (Bages) o el Morell (Tarragonès), estarien controlant els brots que els amenacen a través de l’estudi de contactes i, per tant, tot i que veuen incrementar-se la seva taxa de contagi o R (que calcula quantes persones contagia de mitjana un infectat), aviat la redueixen. “En aquests casos cal esperar per saber si són creixements sostinguts o no, i vigilar si a l’atenció primària de territoris pròxims també comencen a arribar-hi nous casos”, adverteix la investigadora del grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC Clara Prats.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

« Newer Posts - Older Posts »