Feeds:
Entrades
Comentaris

PILONES I ABOCADOR DE BELLATERRA: Aprovat per Silenci Administratiu de Cerdanyola

28 Juliol 2020 per FLPT

“Les pilones van ser denunciades amb el canvi de govern municipal de Carles Escolà (Compromís) sense respectat l’opinió majoritària del veïnat de Bellaterra”

L’abocador de Can Fatjó dels Aurons el va frenar els veïnats de Bellaterra i Sant Cugat amb les seves denúncies, grans mobilitzacións cíviques, i el recolzament total del govern municipal de l’EMD de Bellaterra.

Pilones del Camí Antic de Sant Cugat |ARXIU BELLATERRA. CAT

Antoni Morral (ICV) i Carmen Carmona (PSC), batlles de Cerdanyola, van practicar el silenci adninistratiu per aprovar les pilones del Camí Antic de Bellaterra i l’abocador de Can Fatjó dels Aurons.

L’EMD de Bellaterra va insistir en demanar a Cerdanyola la documentació de de l’abocador Can Fatjó dels Aurons i va poguer demostrar que s’havia aprovat per Silenci Administratiu de l’alcalde Antoni Morral, que hagués ingressat 9.000.0000 d’euros.

Abocador de Can Fatjó dels Aurons autoritzat pel silenci administratiu d’Antoni Morral, batlle de Cerdanyola|ARXIU BELLATERRA. CAT

Com funciona el silenci administratiu?

La Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques estableix que l’administració està obligada a dictar resolució expressa i a notificar-la en tots els procediments sigui quina sigui la seva forma d’iniciació. No obstant això, és una qüestió de fet que en moltes ocasions l’administració no resol els procediments, o no ho fa en els terminis establerts legalment.

Per a intentar donar solució a aquest problema endèmic, apareix la figura del “SILENCI ADMINISTRATIU”, que es pot definir de manera senzilla com una “ficció jurídica”, creada per a protegir els ciutadans davant els constants incompliments per part de les administracions públiques de la seva obligació de respondre a les sol·licituds dels particulars.

En altres paraules, el que fa el silenci administratiu és donar un valor vinculant al mutisme de l’Administració, de manera que el ciutadà sap per endavant si la no contestació en el termini establert suposa que l’Administració li dóna la raó o no, podent reaccionar en conseqüència.

A continuació, donarem unes pinzellades bàsiques:

1.- Per començar, la figura del silenci administratiu no és nova en el nostre ordenament jurídic, però ha anat basculant en el temps des del clàssic “silenci administratiu negatiu” (la inacció de l’administració s’interpreta sempre com a rebuig a les pretensions del particular) fins a posicions més protectores dels drets dels ciutadans, de manera que actualment la regla general és la del “silenci administratiu positiu” (la inacció de l’administració suposa acceptar les pretensions del particular, tret que una norma disposi el contrari).

2.- La regulació actual del procediment administratiu (i del silenci administratiu) es troba en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, per la qual cosa caldrà donar-li un cop d’ull per poder entendre millor què és això del silenci administratiu:

Cal tenir en compte que el termini màxim general que té l’administració per respondre és de tres mesos, tret que una llei o una norma de la UE estableixin un altre termini diferent.
Com s’ha dit anteriorment, LA REGLA GENERAL ÉS LA DEL SILENCI ADMINISTRATIU POSITIU i les úniques excepcions en què s’aplica el silenci administratiu negatiu (o desestimatori) són les següents:
Procediments relatius a l’exercici del dret de petició a què es refereix l’art. 29 de la Constitució.
Procediments l’estimació dels quals tingués com a conseqüència que es transfereixin al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic.
Procediments que impliquin l’exercici d’activitats que puguin danyar el medi ambient.
Procediments de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques.
Procediments d’impugnació d’actes administratius (recursos administratius: alçada o reposició) i de revisió d’ofici iniciats a sol·licitud dels interessats.
Malgrat tot, l’Administració està obligada a resoldre de manera expressa, encara que sigui fora de termini. Però en els casos en què operi el silenci administratiu positiu, la resolució posterior que dicti l’administració solament podrà ser confirmatòria d’aquest silenci; és a dir, que només pot donar la raó a les pretensions dels ciutadans.
S’imposa a l’administració un doble deure d’informació als ciutadans:
Cada administració està obligada a publicar, en les seves seus electròniques, els procediments de la seva competència, amb indicació dels terminis màxims per resoldre i el sentit del silenci (positiu o negatiu).
L’administració que tramita el procediment ha de remetre una comunicació a l’interessat, dins dels deu dies següents a la recepció de la seva sol·licitud, en la qual se li indiquin, entre altres coses, aquestes mateixes dades, és a dir: el termini màxim per a resoldre i els efectes del silenci.
Per concloure, encara que és cert que la figura del silenci administratiu no evita que l’administració continuï incomplint en múltiples ocasions amb el seu deure de resoldre les sol·licituds dels ciutadans, com a mínim fixa la interpretació que s’ha de fer d’aquesta inacció i dona seguretat jurídica a les relacions ciutadà/administració.

Font: Centre Gestor

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , , |

ECONOMÍA DE BUTXACA: Banc Sabadell vol captar clients d’estalvi amb un nou compte

28 Juliol 2020 per FLPT

Ban de Sabadell llença Estalvi Expansió per aconseguir 160.000 comptes en un any i direccionará a l’usuari a productes d’inversió

Sucursal del Banc Sabadell a la Plaça del Pi|ARXIU BELLATERRA. CAT

Després del confinament, la banca ha tornat a embrancar-se en una guerra hipotecària, estratègia comercial molt recurrent històricament, encara que en aquesta ocasió la batalla s’ha traslladat a les seves divisions en línia.

Però no totes les entitats busquen només créixer en hipoteques. L’estalvi també s’ha convertit en un ganxo per atreure nous clients, encara que amb els tipus d’interès sota zero és més complicat esgarrapar quota de mercat a la resta dels competidors.

Banc Sabadell es troba entre les firmes que busquen ara la captació de nous usuaris en estalvi. Per això, dimecres va iniciar la comercialització del compte denominada Estalvi Expansió (és una altra varietat del Compte Expansió). El seu objectiu és, segons una presentació interna a la qual ha tingut accés aquest diari, “que els clients pensin que el normal és guardar. Separar uns diners per al seu futur i que s’habituïn a fer-ho de manera regular “.

Per a això, Sabadell pretén que el client elimini l’esforç associat a estalviar per mitjà de l’automatització de les rutines, una pràctica que cada vegada s’apliquen més entitats financeres, com BBVA i CaixaBank, entre d’altres.

La motivació s’aconsegueix, segons el banc que presideix Josep Oliu, “animant, acompanyant i informant dels avenços de forma positiva mitjançant missatgeria integrada i comunicació automatitzada com a eix de el projecte per fomentar” l’enganxada de el client a l’estalvi.
Estalvi Expansión, un compte sense comissions, està dirigida, segons el document intern de l’banc, a clients particulars que no estalvien, sense nivell de renda, i com a complement al seu compte habitual.
Els clients d’estalvi expansió rebran comunicacions sobre l’estat del seu estalvi, recomanacions per activar noves rutines, propostes per incrementar l’estalvi periòdic o de realitzar una aportació extraordinària, com a suggeriment d’invertir en fons.

L’objectiu mínim establert és captar 160.000 clients el primer any de la seva comercialització i 610.000 clients en cinc anys, amb 2.000 euros de saldo mitjà anual inclosos en aquest compte. La pretensió de Sabadell és assegurar que els clients tinguin un matalàs per a imprevistos i direccionarles a productes d’inversió per rendibilitzar el seu estalvi. Això sí, aquest compte no té comissions, ni risc, però tampoc ofereix rendibilitat.

Com un dels ganxos per a subscriure el compte, a el client se li s’arrodonirà a el següent euro l’import dels pagaments en compte que es produeixin durant la setmana, per exemple, quan el client pagui el cinema, la compra o tingui un rebut domiciliat. Es disposarà de multiplicadors d’arrodoniment que permetran accelerar l’estalvi multiplicant els cèntims de cada despesa, fins al següent euro per 2, 3 4 o 5.

A més, tindrà un extra quan plogui. En aquesta manera d’estalvi, el client podrà separar la quantitat que triï si plou a la localitat seleccionada.

Font: El País Economia

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA (41) Avinguda Joan Baptista Viza

28 Juliol 2020 per FLPT

L’Avinguda Joan Baptista Viza és un dels 7 noms que se li dona a la BV-1414, té una llargada aproximada de 750 metres, comença a la Plaça d’El Greco i finalitza al pont dels FGC.

Vella placa de l’Avinguda Juan Baptista Viza | ARXIU BELLSTERRA. CAT

Joan Baptista Viza Caball (Barcelona, 1884 – 1979) va ser un advocat, empresari i polític espanyol de filiació carlina. Llicenciat en Dret, va ser empresari de el sector de la construcció i de la navegació i financer. Va escriure així mateix alguns articles de temes socials a El Correo Català, de què era col·laborador habitual. Es va casar amb Dolors de Molins de Sentmenat.

De 1922 a 1924 va ser president de la Joventut de l’Cercle Tradicionalista de Barcelona, integrat en la Comunió Tradicionalista (sector jaimista), partit pel qual va ser elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona el 1922. El 1931 va ser responsable de la Junta Tradicionalista de Catalunya, però en 1935 es va integrar en el Partit Agrari Espanyol.

Quan va esclatar la guerra civil espanyola va fugir a Burgos, on va treballar a l’Oficina de Premsa de el bàndol revoltat franquista.

Durant la guerra civil va escriure dues novel·les molt pamfletàries i de molt mala qualitat literària: Rosa-roja i Flor de Lis i La motxilla de el soldat. Maryse Bertrand de Muñoz qualifica la primera com “Novel·la sense valor literari” i de la segona diu: “Novel·la mal escrita, amb abundància de situacions impossibles”.

Després de la guerra va ser membre de la Unió de Propietaris de Bellaterra i un dels impulsors en 1972 de la Universitat Autònoma de Barcelona, de manera que el 1972 li va ser dedicada una avinguda de Bellaterra (Cerdanyola del Vallès).

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

ÚLTIMA HORA: Ha mort el bellaterrenc Josep Maria Carulla Capdevila

27 Juliol 2020 per FLPT

Ahir 26 de juliol de 2020 ens va deixar el bellaterrenc Josep Maria Carulla

Des de Bellaterra. Cat transmetem a tota la seva numerosa família i amics els nostres respectes i records del que va ser veí del nostre barri del Viot de Bellaterra.
La mort no arriba amb la vellesa sinó amb l’oblit (Gabriel Garcia Marquez).

Dencansi en pau!

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

10 ANYS DE L’EMD BELLATERRA: Discurs de Ramon Andreu, President de Bellaterra [VÍDEO]

27 Juliol 2020 per FLPT

Històric discurs de Ramon Andreu, el president que el veïnat de Bellaterra ha escollit per majoria des de la creació de la nostra EMD, el 6 de juliol de 2010

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

ESCOLA BELLATERRA: El TSJC dóna la raó a ERC i declara nul l’acord del Ple que va aprovar el conveni mitjançant el qual l’Ajuntament comprava el terreny de l’Escoleta

27 Juliol 2020 per FLPT

CERDANYOLA INFO|El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en sentència de 22 de juny de 2020, ha declarat que es van vulnerar els drets dels regidors en el Ple de data 17 de desembre de 2014, quan es va aprovar el conveni entre la UAB i l’Ajuntament en el qual aquest comprava el terreny de l’Escola Bellaterra a la primera a preu de terreny edificable.

Escola Bellaterra (L’Escoleta) CEDIDA

La sentència dona la raó al Grup Municipal d’ERC que va denunciar el fet. Ja en primera instància, el jutjat del contenciós administratiu número 5 de Barcelona en sentència de data 14 de maig de 2018, donà la raó a ERC, i anul·là el citat acord que aprovava el conveni entre l’Ajuntament i la UAB referent al reconeixement, liquidació i extinció de diverses obligacions econòmiques.

La sentència considera que és indubtable que els informes de la interventora municipal i del secretari, ambdós preceptius, no es trobaven a disposició dels regidors en el moment de la convocatòria del Ple, i aquesta evident omissió documental és de tal transcendència que es van vulnerar els drets dels regidors, ja que no van tenir temps suficient per a conèixer l’abast de l’expedient administratiu, ni per a formar-se un criteri suficient per emetre el seu vot.

La sentència encara no és ferma, perquè es podria interposar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, però des d’ERC entenen que aquest no tindria cap possibilitat de prosperar per la contundència en la qual desestima els arguments esgrimits per l’Ajuntament.

Regidors d’ERC Cerdanyola|CEDIDA

El conveni anul·lat establia l’obligació de l’Ajuntament d’adquirir per compra venda a la UAB el terreny i l’edifici de l’Escola Bellaterra per un import de 2.614.847,55 euros, i es reconeixia la prescripció d’uns deutes tributaris de la UAB per valor de 483.371,02 euros.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

BELLATERRA 1929-2020: La Bellaterra rica és un mite!

27 Juliol 2020 per FLPT

Potser fa molts anys, a l’inici dels anys 30 Bellaterra, era una urbanització d’estiueig per a gent benestant que es podia permetre el luxe d’estiuejar en una època en la qual la majoria no sabia el que eren unes vacances i menys el que era una paga extra.

Bella – Terra Paradís Català, promoció publicitària dels anys 30

Encara no funcionava el sistema i ritme de vida que tenim actualment en aquest segle XXI.

Però amb el temps, Bellaterra és una urbanització com existeixen moltes altres, amb cases més o menys bones, de vegades molt noves i altres molt velles i deteriorades, on viuen moltes famílies amb poder adquisitiu molt variat, algunes famílies viuen aquí perquè han heretat les cases d’estiueig dels seus avantpassats, però si avui en dia haguessin de comprar-la o fer-la, possiblement no podrien assumir-ho.

És absurd classificar a Bellaterra com a una Urbanització de luxe, només pot dir això el que mai ha estat en una urbanització de veritat de luxe.

Els serveis que tenen de seguretat, vigilància, llum, asfaltat de carrers i voreres, transport intern per al personal que acudeix a treballar, i un munt de coses més. Per saber quelcom més caldria visitar La Moraleja i al parc Comte d’Ordaz a Madrid, o també altres exclusives com Marbella i Benalmádena, aquí sí que es descobreix el que és una Urbanització de Luxe i els serveis que et donen.

Si aneu més lluny, com per exemple a Miami, i us passegeu per Key Biscaine o per Indian Creek, per entrar et miren fins a les dents, i et pregunten on vas i ho comproven directament amb el veïnat. Altre bon exemple de bona gestió més propera, és el barri residencial de Cologny, a la ciutat de Ginebra (Suïssa), on la discreció veïnal i eficients serveis és tot un exemple al millor nivell europeu de qualitat.

El pitjor de Bellaterra és que qualsevol grup que intenta muntar-se per organitzar i endreçar positivament els assumptes i la convivència, acaba sempre amb gent descontrolada dient un munt de comentaris que no vénen al cas.

Es plantegen temes totalment personals i ideològics que res tenen a veure amb l’assumpte que s’està intentant tractar, i que no porten a res per solventar una millor Bellaterra, més positiva per tot el veïnat. Caldria sobre tot aprendre a respectar les opinions i decisions majoritaries que es dona democràticament el veïnat del poble de Bellaterra, i no anar sempre en contra des del minut 0, ja que això recorda temps oblidats del caciquisme viscuts a Bellaterra, i mai desitjats.

Volguer demostrar que els antics veïns són la llavor del poble, quan Bellaterra supera les mil casas, no es pot aceptar ara al segle XXI, quan les families del poble arribem a 3.000 persones.

Hem arribat al 2020 i han passat 91 anys des de la creació de Bella-Terra (ara Bellaterra), tocaria trepitjat de peus a terra, mantenint el cor calent i el cap fred. Visca Bellaterra!

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA (41) Passatge Ignasi Iglésias

27 Juliol 2020 per FLPT

El Passatge Ignasi Iglésias de Bellaterra té una llargada d’uns 120 metres, comença al Carrer d’Apel·les Mestre i finalitza al Carrer de Juan Valera.

L’abandonament total del Passatge Ignasi Iglésias de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

L’acondicionament del Passatge Ignasi Iglésias és una de les assignatures històriques pendents de l’EMD de Bellaterra. Es fa impossible passejar perquè està ple de vegetació i pasar és un perill de caiguda. Tampoc existeix instal·lada cap placa, per molt que surt al plànol oficial de Bellaterra. (Única presència amb la lletra I).

Ignasi Iglésias Pujadas Sant Andreu de Palomar (Barcelona, 19 d’agost de 1871 — Barcelona, 9 d’octubre de 1928). Fill d’un obrer qualificat que treballava a la Companyia del Nord, es traslladà a Lleida amb la seva família, on cursà el batxillerat i estrenà, amb una colla d’amics, la seva primera obra, La força de l’orgull (1888), després perduda. De tornada a Sant Andreu s’interessà pels problemes dels obrers, i a El remordiment (1890) i Sortint de
de l’ou (1892) retratà la gent humil amb la qual convivia. Entrà en contacte amb el grup de “L’Avenç”, que publicà moltes de les seves obres, i participà en el Modernisme regeneracionista; l’influí el teatre d’Ibsen, que ajudà a divulgar, i féu conèixer L’esclau del vici (1893), L’escurçó (1894) i Fructidor (1897), entre d’altres, que el col·locaren entre els autors joves de més prestigi. La influència d’Ibsen es matisà amb la que rebé de Hauptmann i de Maeterlinck, de manera que al tombant del segle, el dramaturg ja havia elaborat la pròpia personalitat. D’aquest moment daten les obres més famoses d’Iglésias: La mare eterna (1902), El cor del poble (1902), on planteja la prioritat de la paternitat afectiva sobre la paternitat física, Els vells (1903), denúncia d’una de les injustícies socials més greus d’aquell moment, i Les garses (1905), en contra del diner guanyat sense esforç i que envileix el protagonista més que no pas l’ajuda. Tots aquests drames s’inserien dins el corrent naturalista i propugnaren la validesa de les lleis de la natura sobre les lleis de l’home.

La seva actitud rebel cedí aviat, i Iglésias s’adaptà a les exigències de la comèdia noucentista, alhora que fou nomenat funcionari municipal. Les obres que produí a partir del 1909 no assoliren l’èxit de les precedents. Així, una problemàtica burgesa i una preocupació per la descripció psicològica pot ésser advertida a Foc nou (1909), Flors del cingle (1912) i L’alosa (1913). Un retorn a l’epopeia social, Els emigrants (1916), drama en què intervingué com a actor, resultà poc autèntic i fracassà. Amb La fal·lera de l’amor (1921) aconseguí una comèdia correcta i amable, però no obtingué cap nou èxit fins el 1926, amb el seu darrer drama, La llar apagada, que li estrenà Enric Borràs, on planteja el problema de l’esterilitat conjugal, que Iglésias visqué en la seva vida familiar, bé que el situà dins un ambient d’alta comèdia. El seu enterrament constituí una manifestació d’adhesió popular, i les seves obres completes començaren a ésser editades al cap de poc temps. D’entre la dilatada producció, són els drames de la seva primera etapa els que han perdurat i que, de fet, no han deixat d’ésser representats, malgrat que els anys els han envellit notablement. Iglésias fou traduït al francès (Les garses obtingué una bona acollida a París), a l’italià i al castellà, i fou representat durant anys a Sud-amèrica.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font:, Gran Enciclopedia Catalana

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

BELLATERRA SEGONS SANT CUGAT: Descripció de Bellaterra

26 Juliol 2020 per FLPT

Urbanització residencial pertanyent al municipi de Cerdanyola del Vallès, situada al nord del terme, en la serra de Galliners, prop de Sabadell.

Promoció de Bellaterra|Fomento Barcelonés de inversiones S. A.

Es comença a construir el 1929.

El seu èxit es va deure, en bona part, a disposar d’una estació de ferrocarril pròpia que comunica amb Sabadell i Barcelona. Molt més difícil fou la seva carretera, que no s’assolí fins la dècada de 1970 i encara després d’un greu accident en el que un tren topà amb un automòbil en pas a nivell sense barreres, matant tots els seus ocupants, dones i fills.

També l’antic camí de terra vers Sant Cugat fou ampliat i asfaltat.

A principi de la dècada de 1970 s’hi va construir el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, entre l’esmentada urbanització i el nucli urbà. D’altra banda, el pas de l’autopista A-2 i dels seus laterals B-30, en feren un nucli molt ben comunicat de gran interès residencial per la seva baixa densitat i contacte amb la natura.

La Unió de Veïns de Bellaterra actualment promou la seva conversió en una Entitat Menor Descentralitzada.

© Ajuntament Sant Cugat │ Plaça de la Vila, 1, Sant Cugat del Vallès │ T. 93 565 70 00 – 010

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA (40) Carrer del Guitarrista Tàrrega

26 Juliol 2020 per FLPT

El Carrer del Guitarrista Tàrrega de Bellaterra te una llargada d’uns 175 metres, comença al Carrer d’Alonso Cano, i creuent la BV-1414, finalitza als Carrers Tirso de Molina i Albéniz.

Placa del Carrer Guitarrista Tarrega de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Francesc Tàrrega i Eixea va néixer en terres valencianes, a la ciutat de Vila-real, província de Castelló (Espanya) el 21 de Novembre de 1852. Va ser el fill gran d’una família nombrosa i humil. Als 3 anys va patir un accident que li afecte la vista per a la resta de la seva vida.

Les seves primeres classes de guitarra les va rebre del seu pare i al poc temps, del guitarrista invident Manuel González, més conegut com «El cec de la Marina», També es va iniciar en l’estudi de piano amb Eugenio de Ruiz i de clarinet. Als deu anys té ocasió d’escoltar el gran guitarrista Julián Arcas en un concert celebrat a Castelló i malgrat la seva curta edat, és convidat a rebre classes a Barcelona pel veterà artista, a causa de les condicions que ja demostrava el jove Tàrrega. Va haver de tornar aviat a causa de l’escassetat de recursos i les escapades fetes sense permís familiar per actuar en cafès i llocs poc recomanables per a un nen de la seva edat. El seu pare aconsegueix portar-lo de tornada a casa.

En una de les seves visites a València fa a la protecció de el Comte Parcent, establert a la mateixa capital del Túria, on realitza nombroses audicions i concerts. En 1869 va actuar com a pianista al Casino de Burriana (Castelló) i va ser apadrinat per l’industrial Antonio Canesa. Més tard va entrar en contacte amb el famós constructor de guitarres Antonio de Torres (Almeria 1817-1892) responsable de l’actual disseny de la guitarra moderna i què faria servir en els seus concerts diversos dels seus instruments.

En 1875, Francisco Tárrega es va matricular al conservatori Reial de Madrid per realitzar estudis de solfeig, harmonia, piano i violí. La seva fama amb la guitarra li va fer ser convidat a tocar al Teatre Alhambra amb músics com Isaac Albéniz, Chueca o Chapí. Aquest fet va suposar el començament d’una carrera concertística que el va portar a actuar per tota Espanya, França, Gran Bretanya i Itàlia.

La seva mort esdevinguda el 15 de desembre de 1909 a Barcelona, dóna fi a l’artista més universal de la guitarra.

La gran importància de Francesc Tàrrega per a la història de la guitarra és deguda a les aportacions com a virtuós intèrpret, compositor d’obres imperibles, i la creació d’una escola de guitarra formada per intèrprets del nivell de Daniel Fortea, Estanislao Marco, Josefina Robledo, Salvador Garcia, Miguel Llobet, Emili Pujol i tots els descendents d’aquests grans mestres els fruit són el panorama guitarrístic actual. Francesc Tàrrega, sense cap dubte és el responsable del ressorgir de la guitarra com a instrument de concert al segle XX. Composicions seves com Vint estudis de concert, Capritx àrab, Records de l’Alhambra i Dansa Mora van ampliar les possibilitats tècniques i expressives de la guitarra espanyola.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Molómanos

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

« Newer Posts - Older Posts »