“La saviesa d’una dona única” per Xavier Oliver Conti (Professor d’IESE Business School), i amic de Bellaterra)
Cada ésser humà és només un i no podem actuar de forma diferent a la feina que a la nostra vida privada. Si es fa, seria la constatació d’una dualitat manifesta.
Acabo de llegir un llibre que m’ha apassionat: Tot el que vaig aprendre dels meus fills i no em van ensenyar a l’escola de negocis d’Helena Guardans Cambó, publicat en català, castellà i anglès simultàniament. És una petita obra d’art que demostra una exquisida sensibilitat alhora d’una meravellosa capacitat d’unir les experiències professionals amb les personals.
Diverses vegades he escrit en aquesta columna que cada ésser humà és només un i no podem actuar de forma diferent a la feina que a la nostra vida privada. Si ho fem, hauríem d’anar a tractar-nos immediatament perquè seria la constatació d’una dualitat manifesta que produeix grans alteracions de la personalitat.
Helena defensa aquesta interrelació de forma simple i directa. Aprofita el que ha après en la seva empresa per utilitzar-lo en les seves relacions a casa, amb els seus fills i a l’inrevés, ja que moltes de les 27 històries que ens explica, comencen amb la seva experiència com a mare i com la utilitza en la seva empresa de més de 4.000 persones.
Pocs llibres arribaran a inspirar-los tant com aquest, perquè no parla del que prediquem a les escoles de negocis, sinó que se centra en les actituds, experiències i en l’ànima de les persones. En el més íntim i de vegades tan oblidat.
És sorprenent que cada història ens faci tocar de peus a terra, perquè segurament el que compta ens hagi passat a tots en la quotidianitat de les nostres vides. Empleats que no entenen el que els altres capten a la primera. Nens que actuen amagant o, a l’contrari, mostrant la seva intuïció exagerada. Problemes en les reunions que poden resoldre fixant-nos en com gestionem les converses amb els fills.
Escoltar és una de les qualitats imprescindibles per a un líder i també per als pares, mentre que pensar és de les pitjors malalties que només es cura aprenent a preguntar: la gran medicina. La imaginació que crea nous escenaris és un joc que funciona amb els nens perquè ajuda a jugar de manera diferent i més intensa; Helena ens explica com fa servir la imaginació a l’empresa obtenint resultats espectaculars.
Cada història és un repte de tal magnitud que crec que haver-lo llegit una vegada no n’hi ha prou. M’agradaria resumir-ho, apuntar en un document els punts clau de què tracta. M’agradaria recordar-me de tot, saber fer-ho com ella que ho narra amb tanta naturalitat. He sentit que ella ha recorregut un camí molt més fèrtil que el meu. He après que encara em queda moltíssim per aprendre i en alguns moments he pensat que no he sabut fer-ho prou bé.
Defenso constantment que el gran canvi que estem vivint té factors com el desenvolupament tecnològic que ho expliquen, però quan aprofundim, ens adonem immediatament que hem canviat moltes actituds personals gràcies a la incorporació de les dones a les empreses en igualtat.
Escoltar és una qualitat imprescindible per a un líder i per als pares
Les empreses i els països -com s’ha demostrat en la gestió de l’COVID en països liderats per dones- els deuen molt a elles. M’agrada explicar que avui els homes hem recuperat la nostra important component femení i les dones seva part masculina. Estem acabant amb molts dels tòpics de l’mascle fort i insensible i la fèmina sotmesa i ploraneres.
Moltes de les empreses que he visitat i amb qui he treballat en els últims anys, tenen formes de direcció que tenen molt a veure amb un matriarcat. Si els costa creure-ho, vegin el que pensen els estudiants de Google que consideren que és una empresa extraordinària per la cura que tenen dels seus empleats: menjar, gimnàs, ajudes a la formació, capacitat d’iniciativa i decisió des del primer dia … ¿Cures maternals?
Segurament ho podríem denominar així perquè sembla al que està en l’ADN de les mares -i de molts homes avui- el tenir cura dels seus fills. Aquesta forma humanista de liderar és l’oposada a la de “et pagament perquè facis el que et dic” molt propera a l’home d’abans i alguns d’avui. És la contrària a jo -hombre- sóc qui sap i per això jutjo el teu desenvolupament. La teva opinió compta molt poc.
Com ens explica Helena, l’home és sovint assertiu mentre que la dona es culpa per no haver-ho fet tot el bé possible i això els brinda qualitats úniques a l’hora de liderar.
Vaig conèixer a Helena quan tenia la seva empresa Singular al carrer Muntaner de Barcelona.
Xavier Oliver Conti|IESE
Posteriorment va formar part de el grup BBDO Espanya que jo presidia i va entrar en Sellbytel després d’anar a visitar-los a Nurenberg. Actualment l’empresa és de el grup Webhelp.
En tot el temps que compartim sempre vaig admirar i segueixo admirant a aquesta dona tan plena de vitalitat, saviesa i amb una humanitat absolutament desbordant. Un cop més, m’ha desbordat la seva intel·ligència uns gasos que no entenen de fronteres.
BELLATERRA.CAT 