Feeds:
Entrades
Comentaris

“La saviesa d’una dona única” per Xavier Oliver Conti (Professor d’IESE Business School), i amic de Bellaterra)

Cada ésser humà és només un i no podem actuar de forma diferent a la feina que a la nostra vida privada. Si es fa, seria la constatació d’una dualitat manifesta.

Acabo de llegir un llibre que m’ha apassionat: Tot el que vaig aprendre dels meus fills i no em van ensenyar a l’escola de negocis d’Helena Guardans Cambó, publicat en català, castellà i anglès simultàniament. És una petita obra d’art que demostra una exquisida sensibilitat alhora d’una meravellosa capacitat d’unir les experiències professionals amb les personals.

Diverses vegades he escrit en aquesta columna que cada ésser humà és només un i no podem actuar de forma diferent a la feina que a la nostra vida privada. Si ho fem, hauríem d’anar a tractar-nos immediatament perquè seria la constatació d’una dualitat manifesta que produeix grans alteracions de la personalitat.

Helena defensa aquesta interrelació de forma simple i directa. Aprofita el que ha après en la seva empresa per utilitzar-lo en les seves relacions a casa, amb els seus fills i a l’inrevés, ja que moltes de les 27 històries que ens explica, comencen amb la seva experiència com a mare i com la utilitza en la seva empresa de més de 4.000 persones.

Pocs llibres arribaran a inspirar-los tant com aquest, perquè no parla del que prediquem a les escoles de negocis, sinó que se centra en les actituds, experiències i en l’ànima de les persones. En el més íntim i de vegades tan oblidat.

És sorprenent que cada història ens faci tocar de peus a terra, perquè segurament el que compta ens hagi passat a tots en la quotidianitat de les nostres vides. Empleats que no entenen el que els altres capten a la primera. Nens que actuen amagant o, a l’contrari, mostrant la seva intuïció exagerada. Problemes en les reunions que poden resoldre fixant-nos en com gestionem les converses amb els fills.

Escoltar és una de les qualitats imprescindibles per a un líder i també per als pares, mentre que pensar és de les pitjors malalties que només es cura aprenent a preguntar: la gran medicina. La imaginació que crea nous escenaris és un joc que funciona amb els nens perquè ajuda a jugar de manera diferent i més intensa; Helena ens explica com fa servir la imaginació a l’empresa obtenint resultats espectaculars.

Cada història és un repte de tal magnitud que crec que haver-lo llegit una vegada no n’hi ha prou. M’agradaria resumir-ho, apuntar en un document els punts clau de què tracta. M’agradaria recordar-me de tot, saber fer-ho com ella que ho narra amb tanta naturalitat. He sentit que ella ha recorregut un camí molt més fèrtil que el meu. He après que encara em queda moltíssim per aprendre i en alguns moments he pensat que no he sabut fer-ho prou bé.

Defenso constantment que el gran canvi que estem vivint té factors com el desenvolupament tecnològic que ho expliquen, però quan aprofundim, ens adonem immediatament que hem canviat moltes actituds personals gràcies a la incorporació de les dones a les empreses en igualtat.

Escoltar és una qualitat imprescindible per a un líder i per als pares

Les empreses i els països -com s’ha demostrat en la gestió de l’COVID en països liderats per dones- els deuen molt a elles. M’agrada explicar que avui els homes hem recuperat la nostra important component femení i les dones seva part masculina. Estem acabant amb molts dels tòpics de l’mascle fort i insensible i la fèmina sotmesa i ploraneres.

Moltes de les empreses que he visitat i amb qui he treballat en els últims anys, tenen formes de direcció que tenen molt a veure amb un matriarcat. Si els costa creure-ho, vegin el que pensen els estudiants de Google que consideren que és una empresa extraordinària per la cura que tenen dels seus empleats: menjar, gimnàs, ajudes a la formació, capacitat d’iniciativa i decisió des del primer dia … ¿Cures maternals?

Segurament ho podríem denominar així perquè sembla al que està en l’ADN de les mares -i de molts homes avui- el tenir cura dels seus fills. Aquesta forma humanista de liderar és l’oposada a la de “et pagament perquè facis el que et dic” molt propera a l’home d’abans i alguns d’avui. És la contrària a jo -hombre- sóc qui sap i per això jutjo el teu desenvolupament. La teva opinió compta molt poc.

Com ens explica Helena, l’home és sovint assertiu mentre que la dona es culpa per no haver-ho fet tot el bé possible i això els brinda qualitats úniques a l’hora de liderar.

Vaig conèixer a Helena quan tenia la seva empresa Singular al carrer Muntaner de Barcelona.

Xavier Oliver Conti|IESE

Posteriorment va formar part de el grup BBDO Espanya que jo presidia i va entrar en Sellbytel després d’anar a visitar-los a Nurenberg. Actualment l’empresa és de el grup Webhelp.

En tot el temps que compartim sempre vaig admirar i segueixo admirant a aquesta dona tan plena de vitalitat, saviesa i amb una humanitat absolutament desbordant. Un cop més, m’ha desbordat la seva intel·ligència uns gasos que no entenen de fronteres.

🌲Us presentem els suggeriments de cuina nadalenca del Restaurant del Turó de Sant Pau de Bellaterra

Des d’estudiants fins a gent gran, passant per famílies que no disposen d’ordinador a casa seva.

Al barri de Sants de Barcelona han posat en marxa una iniciativa per recollir ordinadors portàtils en desús per a la gent que està en risc d’exclusió tecnològica.

El casal La Lleialtat Santsenca vol contribuir així a pal·liar la pobresa tecnològica que van detectar durant el confinament

Les persones donen un portàtil en desús a aquesta entitat de Sants, que els recull de manera solidària i comprova que funcionin abans de portar-los al magatzem. Els ordinadors recollits se sotmeten a tres dies en quarantena.

En un primer moment, demanaven que els ordinadors fossin del 2014 en endavant, però una altra entitat del barri s’ha ofert a condicionar els més antics i ara n’accepten de qualsevol any.

Agus Giralt, coordinador la Lleialtat Santsenca, explica el procés que segueixen:

“Nosaltres el que fem és formatejar portàtils, s’instal·la el sistema operatiu i contactem amb la taula social de Sants, on hi ha totes les entitats representades de l’àmbit social. Aquestes entitats el que fan és fer aquesta detecció de necessitats, contacten amb nosaltres i es fa l’entrega.”

Una d’aquestes entitats és Aprenem Compartint, on van infants i joves a estudiar i fer deures. Hicham Chichati, educador d’aquesta entitat,explica que moltes vegades, quan van allà, no poden aprofitar el temps perquè no tenen els dispositius per poder-ho fer.

Ara, amb els portàtils que tenen els els podran deixar i fer els deures, estudiar o buscar la informació que necessitin.

Fins a finals d’any hi ha temps per entregar els portàtils. També accepten accessoris com ratolins, webcams i fundes.

La Lleialtat Santseca

Carrer d’Olzinelles, 31, baixos

08014 Barcelona

☎️937 06 52 54

info@lleialtat.cat

Sanitaris cantant nadales al costat de la catedral de Barcelona

VÍDEO DE BELLATERRA. CAT

QUAN SOMRIUS
(lletra i música de Josep Thió)

Ara que la nit s’ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred duu tants records
Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat
És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure’m
Quan la nit es fa més freda
Quan t’abraces al meu cos
I les llums de colors
M’il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor
És el buit que deixes quan t’aixeques
És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que em queda
Com queda al jersei un cabell llarg
Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat
És Nadal al teu cor
Quant somric content de veure’t
Quan la nit es fa més neta
Quan m’abraço al teu cos
I les llums de colors
M’il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor

Des de fa més de 10 anys el veïnat de Bellaterra ve triant el partit local Gent per Bellaterra i Ramon Andreu con president de l’EMD, una decisió democràtica que s’ha de respectar, però no ha estat suficient per veure resultats positius en el dia a dia de l’espai públic de Bellaterra, que en definitiva és l’apartat que més valora el veïnat.

Ramon Andreu i la seva ex parella Adriana Tasamá votant a les últimes eleccions municipals del 2019|ARXIU BELLATERRA. CAT

Sovint s’han desviat els problemes a Cerdanyola, i és ben veritat que allí no estant per la feina de contectar i millorar una zona residencial que veuen com privilegiada.

Molts alcaldes de Catalunya són recordats pels projectes realitzats als seus respectius pobles. Quin projecte realitzat a Bellaterra será recordat?

Sorprèn el cas de Ramon Andreu -president de l’EMD de Bellaterra-, votat per majoria des de que es va crear l’EMD l’any 2010. El seu programa electoral, no deixa de ser fum, fum, fum, ple de paraules, decepció i la deixadesa de Bellaterra, sobretot al que es refereix a millores de l’espai públic. Això és tancar les portes al futur de les famílies bellaterrenques.

On és el llistat públic d’obres realitzades a Bellaterra des de la creació de l’EMD l’any 2010?

Moltes Juntes de Veïnat realitzades amb una minima assistència i un munt de paraules que s’han transmès en comunicats oficials i publicacions pagades. El més visible i palpable és el cost de sous per gestionar una EMD en permanent dèficit econòmic, per molt que el seu pressupost generals hagi pujat gairebé fins els 750.000€ anuals.

Alguns del projectes de Ramon Andreu per guanyar la presidència de l’EMD de Bellaterra:

2011. Instal·lacions de pilones i càmeres de trànsit al Camí Antic de Sant Cugat i Carrer Amadeu Vives/Plaça Verge de Montserrat (Sentència obligant la seva eliminació).

Senyalització vertical de la BV-1414, semàfor de la Plaça del Pi i i marcatge d’aparcament zona verda (a càrrec de la Diputació de Barcelona).

Pilones al Camí Antic de Sant Cugat |ARXIU BELLATERRA. CAT

2015: Consulta popular per formar el Municipi de Bellaterra (tombat pel Parlament de Catalunya). Fracàs d’acordar el nou conveni de l’EMD amb l’Ajuntament de Cerdanyola

Manifestació tallant la BV-1414 |ARXIU BELLATERRA. CAT

2019: Proposta d’una Plaça del Pi peatonal, desviant la BV-1414 pel derrera del Club Bellaterra. Agents Cívics. Recollida de signatures per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Valles amb la Comissió Bellaterra-Sant Cugat (presidida per Miquel Vázquez, portaveu de Gent per Bellaterra des de que Marc Campany va dimitir pels greus fets de la Festa Major).

Cartells anunciant la recollida de signatures per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat |ARXIU BELLATERRA. CAT

Vots popular a Ramon Andreu, com president de l’EMD de Bellaterra: 903 vots (2011), 731 vots (2015), i 641 vots (2019).

Amb els seus 74,5 metres d’alçada, és l’església més gran d’Islàndia i entre les estructures més altes del país.

Església parroquial luterana de Reykjavik (Islàndia)

L’església rep el nom del poeta i clergue islandès Hallgrímur Pétursson (1614–1674), autor dels Passíusálmar (Salms de la Passió).

Situada al centre de Reykjavík, és un dels monuments més coneguts de la ciutat i és visible a tota la ciutat. El 1937 es va encarregar el disseny de l’església a l’arquitecte estatal Guðjón Samúelsson. Es diu que la va dissenyar per assemblar-se a les trap rock, muntanyes i glaceres del paisatge d’Islàndia. El disseny té un estil similar a l’arquitectura expressionista de l’església de Grundtvig de Copenhaguen (Dinamarca), acabada el 1940.

La construcció de l’església va trigar 41 anys (es va iniciar el 1945 i va acabar el 1986), però la torre es va completar molt abans que es completés tota l’església. La cripta sota el cor va ser consagrada el 1948, el campanar i les ales es van completar el 1974, i la nau va ser consagrada el 1986. En el moment de la construcció, l’edifici va ser criticat com a antiquat i com a barreja de diferents estils arquitectònics. L’església va ser originalment concebuda per ser menys alta, però els líders de l’Església d’Islàndia volien una gran torre del campanar per eclipsar a Landakotskirkja (església de Landakot), que era la catedral de l’Església catòlica a Islàndia.

L’interior és de 1.676 m2 . El 2008, l’església va patir una important restauració de la torre principal i es va cobrir amb bastides. A finals de 2009 es va acabar la restauració i es va eliminar la bastida.

Obra artística penjada dins l’església parroquial de Reykjavik (Islàndia|FOTO DE BELLATERRA. CAT

L’església allotja un gran orgue del constructor alemany Johannes Klais de Bonn. Té acció electrònica; els tubs estan allunyats dels quatre teclats i de la consola de pedalers. Hi ha 102 rangs, 72 parades i 5275 tubs. Té 15 metres d’alçada i pesa 25 tones. La seva construcció es va acabar el desembre de 1992.

L’església també s’utilitza com a torre d’observació. Un observador pot prendre un ascensor fins al mirador i veure Reykjavík i les muntanyes circumdants.

L’estàtua de l’explorador Leif Eriksson (c. 970 – c. 1020), fill d’Eric el Roig, d’Alexander Stirling Calder que es troba davant de l’església és anterior a la seva construcció. Va ser un regal dels Estats Units d’Amèrica en honor del Festival del Mil·lenni de l’Alþingi del 1930, en commemoració del 1000è aniversari del parlament islandès a Þingvellir el 930.

La bellaterrenca Maria Engracia Marcet (viuda de Federico Romero Jordà, mort a Bellaterra l’1 de desembre de 2020), al 16 anys va ser la pilot més jove d’Espanya.

A la imatge, acompanyada del seu pare José María Marcet, President de l’Aero Club Sabadell i Alcalde de Sabadell, i del seu professor José Gorina Lloveras director de l’Escola de Pilotatge. (Foto arxiu Mª E. Marcet)

L’any 1956 i amb 16 anys d’edat, María Engracia Marcet es va convertir en la pilot-aviadora més jove de tota Espanya

La presència d’aquesta jove pilot en la promoció 1956, va significar una nota juvenil, al temps de constituir un viu exemple per a aquelles dones que puguin sentir atretes per l’aviació.

Amb aquella incorporació va quedar ampliada la llista de les aviadores catalanes.

L’escola de pilotatge de l’Aero Club Barcelona Sabadell, no descansa en el seu objectiu de difondre l’aviació esportiva, així com en la tasca de formació de nous pilots.

Maria Engracia va aconseguir el títol després dels exàmens finals, sota el control de l’comandant Merino en representació de la Direcció General d’Aviació Civil, així com del professorat de l’Aero Club Sabadell

Font: Leandro Escorsell Casablancas

La discografica de Bellaterra AliaVox acaba de presentar “Le Labyrinthe d’Ariane”, nou disc de la bellaterrenca Arianna Savall, aquesta ocasió com cantant solista i arpista.

Aquest Nadal 2020 regaleu música!

Portada de”Le Labyrinthe d’Ariane” d’Arianne Savall, nou CD d’Arianna Savall |ALIAVOX

Arianna Savall en el seu primer disc com a solista cantant i arpista ens presenta un repertori de l’època medieval al barroc interpretat per set diferents arpes antigues. Les músiques provenen de tres països on l’arpa ha tingut un espai destacat en la vida cultural de les seves respectives societats: Itàlia, França i Espanya, territoris on l’arpa va viure un esclat d’una riquesa i una bellesa singulars. Arianna Savall amb la seva veu cristal·lina i la seu dolç tocar, arriba a les profunditats d’aquestes músiques llunyanes però alhora tan atemporals.

“Un paradís perdut al qual ens espera ara, per abraçar-nos, l’esperança”.

“En aquesta ocasió, recorrerem un laberint feliç, sense Minotaure, però igualment ens trobarem a la fi enriquits amb una bonica experiència alhora musical i mitològica, gràcies al fil musical d’una altra Arianna i del seu recorregut d’arpes i de cants de bell nou evocadors i inspiradors.”
Jordi Savall

Alia Vox
Sonjade, S.L. (Editora exclusiva d’Alia Vox)
Av. Bartomeu, 11
08193 Bellaterra

T. +34 93 594 47 67
aliavox@alia-vox.com

La coproducció catalana s’imposa a ‘Calamity’, ‘Klaus’ i ‘The Nose or the Conspiracy of Mavericks’
Sílvia Pérez Cruz i Sergi López posen veu a personatges de la cinta d’Aurel Froment

La coproducció francocatalana Josep ha guanyat el premi a la Millor Pel·lícula d’Animació als European Film Awards (EFA), els premis anuals de l’Acadèmia de Cinema Europeu que s’han atorgat aquest divendres.

Fotograma de la cinta d’animació ‘Josep’ ImagicTV.

La producció està dirigida pel dibuixant de premsa Aurel Froment, amb música de Sílvia Pérez Cruz i les veus de la mateixa Pérez Cruz, Sergi López, Valérie Lemercier, David Marsais i Alba Pujol.

La cinta competia en una gala que aquest any ha estat virtual i s’ha retransmès des de Berlin. Josep, que es va estrenar el 4 de desembre, s’ha imposat a la francsa Calamity, l’espanyola Klaus i la russa The Nose or the Conspiracy of Mavericks.

Font: ACN. El Punt Avui

Les funcions dels concerts de Nadal a la UAB tindran lloc el 16 i el 17 de desembre a la Sala Teatre UAB, sense públic presencial, i es podran seguir en directe a través del web de Cultura en Viu i d’UAB Campus Media

Els Concerts de Nadal de la Universitat Autònoma de Barcelona es realitzaran els dies 16 i 17 de desembre mitjançant un streaming en directe. Aquest any la situació sanitària i les restriccions han fet que una de les tradicions anuals de la universitat s’hagi hagut d’adaptar a un nou format i hagi hagut d’oferir un espectacle atípic. Les funcions del Cor, el Cor de Cambra i l’Orquestra de la UAB es podran visualitzar al web de Cultura en Viu i d’UAB Campus Media i seran enregistrades a la Sala Teatre UAB.

El concert del Cor i del Cor de Cambra de la UAB (ambdues formacions dirigides per Poire Vallvé) tindrà lloc el dimecres 16 de desembre a les 15:00 h de la tarda i comptarà amb un repertori variat. El Cor interpretarà diferents peces que van des de cançons tradicionals a temes contemporanis d’autors com Silvio Rodríguez. El Cor de Cambra, per la seva part, cantarà ‘Cantares’, de Joan Manuel Serrat i Antonio Machado, amb un arranjament de Liliana Cangiano.

El concert de l’Orquestra de la UAB es portarà a terme el dijous 17 de desembre a les 13:45 h de la tarda.

El grup estable està dirigit per Jesús Badia i farà una interpretació de dues peces molt diferenciades: la Simfonia n.83 “La Poule” (els seus quatre moviments complets), del compositor austríac Joseph Haydn, i la banda sonora de la pel·lícula Cinema Paradiso, de l’italià Ennio Morricone.

Properament podreu consultar el repertori complet amb el programa de mà dels Concerts de Nadal. Per resoldre qualsevol dubte o demanar més informació no dubteu en consultar a l’equip de Cultura en Viu mitjançant el correu

Àrea de Comunicació i de Promoció

Edifici Rectorat

08193 Bellaterra

(Cerdanyola del Valles)

Cultura en Viu UAB

cultura.enviu@uab.cat.
Tel. +34 93 586 82 28