✅ Una de les primeres cases jardí romàntiques de Bellaterra construïda l’any 1930, a un minut caminant des de l’estació de Bellaterra dels FGC, s’està fent profundes reformes per obrir molt aviat el nou i sorprenent espai gastronòmic UMAMI GastroBar sota la direcció del prestigiós xèf HéctorCosta Fernández.
✅ Des de Bellaterra Gourmet us donem la benvinguda i us desitgem èxit i salut!
Héctor Costa Fernández, xèf executiu del UMAMI Gastro-Bar de Bellaterra|CEDIDA
La cuina del xef Héctor Costa està fortament impulsada i basada per la seva passió per mantenir el llegat i les tradicions de la cuina mediterrània de mercat. Compta amb una trajectòria contrastada amb més de 20 anys de coneixement i tècniques acumulades a partir del seu treball al prestigiós Relais & Chateau Mas Torrent (Torrent/Girona), així com nombrosos hotels i restaurants de prestigi d’Europa, Orient Mitjà i Àsia, inclosos el Barcelona Macau (Regió administrativa especial de la Xinai), Hong Kong.
Héctorcreu que la importància de la cuina clàssica és la base de tota innovació i cuina contemporània.
Barcelona Macau (Regió administrativa especial de la Xina), anterior espai gastronòmic del xèf Héctor Costa|CEDIDA
El xef Hector s’esforça sempre per crear experiències gastronòmiques autèntiques amb un alt respecte per la tradició, la integritat dels productes i els sabors d’un sòlid coneixement de la manipulació dels aliments frescos. El resultat és una emocionant “Rapsòdia de sabors”, que sorprèn als clients amb senzillesa i autenticitat i, en conseqüència, construeix els detalls d’una base honesta per assegurar la plena satisfacció de qualitat gastronòmica.
UMAMI, també anomenat fermentat, és un dels cinc gusts bàsics que reconeixen els receptors especialitzats de la llengua humana, a més del dolç, salat, amarg i àcid. És una paraula japonesa que significa “saborós”. El gust umami va ser identificat pel químic japonès Kikunae Ikeda l’any 1908 però no fou acceptat com a gust bàsic fins als anys 80 del segle XX. A la Xina umami es coneix com a xiānwèi, literalment, “sabor fresc” o “sabor deliciós”. El gust umami es descriu sovint com un gust de brou o de carn.
Jardí del UMAMI GastroBar|BRLLATERRA.CAT
Curiositats aportades pel bellaterrenc Ignasi Roda: En aquesta casa on aviat obrirà UMAMI Gastro-Bar va estiuejar la família Trías. En Xavier Trias, alcalde que fou de Barcelona, i les seves germanes van participar en algun dels autosacremental que es feien a l’escalinata de l’església de la Santa Creu de Bellaterra promoguts per Frederic Roda Pérez.
UMAMI Gastro-Bar (Umami Grup 2021 S.L.) Avinguda Josep Maria Marcet, 3 ☎️ 936922095 (08193 Bellaterra)
Tronc de morera talades al carrer Ramon Llull de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
Passejant ahir dissabte dia 13 de març pel cèntric carrer Ramon Llull de Bellaterra hem observat talades 15 moreres i abandonament dels escorcorcells. Alguns troncs morts segueixen sense ser retirats.
Sorprèn que el govern de Gent X Bellaterra al govern de l’EMD des de 2010 no hagi replantat altres de noves, el que demostra el poc seguiment de l’espai públic i la poca estima per la natura. Cal vetllant permanenment per una Bellaterra mereixedora de pujar al club de les millors Viles Florides de Catalunya, pels seus cuidats jardins privats.
El veïnat no mereix aquest desinterès històric i la profunda deixadesa del poble. FACTA NON VERBA X BELLATERRA
Un any de l’estat l’alarma i confinament de Bellaterra per la pandèmia del Covid-19|ARXIU BELLATERRA.CAT
Ara fa un any, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va comparèixer per anunciar que entrava en vigor l’estat d’alarma, s’imposava el confinament domiciliari i es restringien els moviments de la població per impedir la propagació del coronavirus, que llavors ja estava castigant mig planeta. Tot i que era una mesura que havia anat prenent força els dies anteriors, la població va quedar en estat de xoc. Mai des de feia un segle hi havia hagut una pandèmia d’aquest abast ni s’havia hagut d’ordenar una mesura, el confinament, que en l’imaginari col·lectiu només es preveia per a casos de cops d’estat o de guerra. La presència de militars a les rodes de premsa va afegir-hi dramatisme (i potser autoritarisme), tot i que a l’hora de la veritat la població va respectar les restriccions.
Fins que es va arribar a controlar mínimament la situació van passar setmanes molt dures, amb els hospitals desbordats, sense material de protecció i amb un coneixement molt limitat de com actuava el virus. L’economia va frenar en sec, cosa que va provocar caigudes mai vistes del PIB que si no han derivat en una autèntica catàstrofe social ha estat per l’acció del sector públic. Però encara és d’hora per fer el balanç final, perquè moltes empreses estan amb l’aigua al coll i està per veure si els fons europeus arriben a temps per a moltes d’elles.
Un any després, i gràcies a la vacuna, es comença a veure la llum al final del túnel. Però el món ja no tornarà a ser mai més igual, perquè els experts asseguren que és impossible predir quan hi haurà una altra pandèmia. Per tant, els estats s’han de preparar i aprendre les lliçons del que ha passat aquest any. La primera lliçó, avui reconeguda de forma unànime, és que s’ha d’actuar al primer senyal d’alarma. Avui sabem que si en lloc del dia 14 el confinament s’hagués aprovat el dia 1 de març, la pandèmia es podria haver controlat molt millor. Per tant, l’anticipació i la bona gestió pública és la millor recepta per no haver de prendre mesures més dràstiques més tard.
En segon lloc, cal reforçar el sistema públic de sanitat i assegurar, almenys a nivell europeu, tant la producció com la distribució de productes estratègics, com ara les vacunes i altres medicaments. Aquest any ha demostrat també la importància d’invertir en recerca, ja que són els científics, en una cursa que ha batut tots els rècords, els que han trobat diferents solucions tant per al tractament del covid com a l’hora de dissenyar vacunes efectives. Els aplaudiments des dels balcons de la primera onada s’han de convertir ara en una aposta estratègica pel sector de la salut.
Hem après que res pot substituir tampoc l’ensenyament presencial, sobretot entre els petits. Mai més s’ha de produir un tancament com el que es va decidir fa un any. També, en un context de reconstrucció, hem après que serà més important que mai decidir a què dediquem cada euro públic. I finalment, hem après que en situacions de crisi res pot substituir la solidaritat humana. Han estat aquestes xarxes de solidaritat les que han impedit mals majors. Perquè s’ha de tenir clar que els sacrificis han valgut la pena.
BELLATERRA, 13 de març de 2021 Després de 11 anys de denúncies de Bellaterra.Cat, el govern de l’EMD està desbrossant el Passatge Ignasi Iglésias, que conecta les Escoles Waldorf Steiner El Til·ler i Ramón Fuster.
Escolars pujant pel Passatge Ignasi Iglésias de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
Segons ens recorda el bellaterrenc Ignasi Roda, el manteniment privat ho feia la família Estrada, propietària d’El Pedregar, tot i ser un Passatge del nomenclàtor de Bellaterra. No hi ha cap placa penjada amb nom d’aquest històric dramaturg de Sant Andreu de Palomar
Cobert de males herbes durant tants anys, ara es veu que no hi han escales sinó que recorda un profund torrent. Aquí sota podeu veure el nostre vídeo 👇
Esperem es finalitzin els treballs sense cap accident dels escolars que ja comencen a circular, tot i la profunda inclinació i relliscades per les restes de males herbes. FACTA NON VERB
Bellaterra, 12 de març de 2021 Passejant per l’Avinguda Joan Fàbregas de Bellaterra (Vallès Occidental), la via més important i central del poble des de 1930, hem vist 24 arbres de morera talades i que el govern de l’EMD de Bellaterra no ha replantat des de 2010.
Placa de l’Avinguda Joan Fàbregas de Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT
RocaVallès (Carles Rocamora), la brigada de jardineria que té contrada l’EMD, l’administració municipal local , se li hauria de fer un control i seguiment, perquè el veïnat no mereix aquesta deixadesa i tant poca estima per la natura. FACTA NON VERBA!!
Laura Borràs i Castanyer filòloga, professora i política catalana
Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d’octubre de 1970) és una filòloga i política catalana, 16a presidenta del Parlament de Catalunya des del 12 març de 2021. Va ser consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre 2018 i 2019 i diputada al Congrés dels Diputats entre 2019 i 2021. Entre 2013 i 2018 havia sigut directora de la Institució de les Lletres Catalanes. És especialista en teoria de la literatura i literatura comparada.
Laura Borràs Castanyer, 16a Presidenta del Parlament de Catalunya|FOTO: BELLATERRA.CAT
Biografía de Laura Borràs i Castanyer
Si miro de justificar la meva trajectòria investigadora he de recórrer forçosament a la meva pròpia biografia. I en fer-ho em vénen al pensament, de manera inequívoca, els mestres. Afortunadament n’he tingut molts i molt diversos. Em resultaria recordar què he après de cadascun d’ells, entre d’altres coses perquè, amb el pas del temps, els seus ensenyaments s’han anat incorporant subtilment dins de la meva pròpia manera de treballar. Amb tots ells he mantingut una relació de disciplina i de respecte i la majoria han suposat per a mi fascinants exemples d’intel·ligència, brillantor i competència intel·lectual: tot un mirall on tractar de reflectir la meva pròpia imatge.
Els inicis: una base interdisciplinar
Al començament va ser la literatura. Atreta a parts iguales per la literatura i l’art, i davant de la tessitura d’haver de triar un futur quan ni tan sols s’ha arribat a la majoria d’edat, les meves preferències em van dur a les portes de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Ja en el meu primer curs vaig descobrir que les múltiples disciplines que m’interessaven em duien a investigar abans, durant, després i en lloc de la literatura. Del particular al general, articulant mètodes interdisciplinars que responien als meus desigs preuniversitaris i molt abans de poder imaginar que algun dia aquest desig seria una realitat, els meus passos s’orientaven ja envers la pràctica crítica i hermenèutica que conformen la base necessària per a la literatura comparada. Com que llavors la llicenciatura de “Teoria de la Literatura i Literatura Comparada” era llavors un projecte que encara estava a les beceroles, l’exemple dels mestres que la conreaven era per a mi el millor estímul.
Una part important dels estudis de Literatura Comparada ha consistit en intentar abordar l’elaboració dels principis empírics de la literatura: la literatura com un fenomen supranacional i universal. A partir de l’anàlisi d’obres concretes, s’ha provat d’establir els fonaments de la universalitat literària. Aquesta premissa, constitutiva de l’àrea dins la qual s’ha formulat tant la meva formació com la meva recerca, ha de ser posada de relleu per tal com té a veure amb la percepció de l’abast de la disciplina i la seva relació amb matèries circumdants com ara la teoria literària i la història, entre d’altres. Per això, lluny de veure el conflicte entre el particular i l’universal –el comparatisme i la institucionalització en filologies nacionals dels estudis literaris– com una tensió que ha de resoldre’s, vaig optar per començar els estudis de filologia catalana (posats a fer una tria, triava la meva cultura) per aviat tractar de simultanejar-los amb els de filologia romànica, que em donaven la base plurilingüística imprescindible.
D’acord amb la meva manera d’entendre la disciplina, doncs, quedava clara la premissa d’estudiar la literatura com un ens que supera les barreres nacionals o lingüístiques. Aquesta necessitat –no permesa pels plans d’estudi que regien aleshores– em va anar orientant vers l’aprofundiment del sentit, vers la intertextualitat, vers les múltiples i productives relacions de la literatura amb els seus “altres”, i va veure un primer resultat en la tria del tema de la meva tesi doctoral: un estudi que va ser definit pel president del tribunal que la va jutjar, l’eminent comparatista Claudio Guillén, com “d’art et littérature comparée”.
En efecte, una trajectòria de recerca comença, un cop finalitzats els estudis de llicenciatura, quan es comencen els cursos de doctorat. En aquell moment, havent optat clarament per un estudi comparatiu de textos literaris i representacions iconogràfiques, vaig obtenir una beca de Formació de Personal Investigador (FPI) del Ministeri d’Educació i Ciència que em va permetre ingressar en el Departament de Romàniques de la UB on, abans fins i tot d’assolir la suficiència investigadora, vaig alternar la investigació amb la docència. Finalitzades les meves ajudanties, la beca de la que gaudia em va permetre fer estades a l’estranger (Anglaterra, primer, i França, després) que van resultar extremadament productives, atès que, uns anys més tard, van cristal·litzar en el títol de Doctor Europeu. Aprofito per incidir aquí en la importància de la dimensió exterior de la recerca. El contacte amb mètodes innovadors i capdavanters sempre resulta enriquidor, a més de necessari.
La conferència que Hans Robert Jauss havia impartit a Barcelona l’abril de 1988 va dirigir el meu interès envers la teoria de la recepció i les seves possibilitats pràctiques immediates. Unes possibilitats que veurien la llum en els cursos de “Teoria de la literatura” que he estat impartint ininterrompudament al Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona des de l’any 1995 i a la Universitat Oberta de Catalunya del 1999 fins el 2009. Des de llavors, albergo la idea que el teòric de la literatura o el crític literari modern està “condemnat” a mantenir una situació d’amateurisme en relació amb els seus col·legues intel·lectuals que es dediquen a disciplines més “tècnicament pures”. Tal vegada no sigui el terme amateurisme el més pertinent, atès que el nostre coneixement està sempre en funció d’un comentari especulatiu sobre un text literari. Això no obstant, és indubtable que el domini d’una disciplina mental determinada dota les nostres operacions hermenèutiques d’una més gran solidesa i uns resultats més brillants, es tracti de la lingüística, la filosofia o la història. La coincidència de la meva docència en teoria literària amb l’elaboració de la tesi doctoral va suscitar que tractés de trobar un camp conceptual sòlid des del qual donar validesa a la meva investigació sobre les formes de la follia a l’Edat Mitjana. Així va ser com vaig escollir com a base de reflexió – previnguda per les indicacions que trobava en el pensament crític i comparatista de la majoria de romanistes–, el teixit històric, literari i iconogràfic del món medieval que va veure’s recompensat amb la concessió del Premi Extraordinari de Doctorat.
No podia tampoc deixar de banda –i confio que les meves publicacions en donin compte– les propostes teòriques més recents, com ara la semiòtica de la cultura, el marxisme, el feminisme i el postcolonialisme, els quals han insistit en el caràcter institucional de la literatura i en la seva imbricació en un sistema cultural més ampli. Aquests suggeriments són especialment rellevants per la Literatura Comparada, que tracta els textos inserits en un teixit d’intercanvis. En conseqüència, si l’obra literària representa un objecte que adquireix la seva identitat en processos extraliteraris que el constitueixen com a tal, l’anàlisi d’aquests ha de formar part dels estudis literaris, en particular de la comparatística. Per tot el que he exposat més amunt, entenc el comparatisme com un camp obert d’investigació textual, per la qual cosa l’aparició d’eines teòriques provinents de corrents com la teoria de la recepció, el postestructuralisme, els estudis culturals i la crítica colonial van suposar per a mi un repte estimulant. Tal vegada en aquest sentit la comparatística estigui més a prop que mai dels seus plantejaments universalistes, per bé que paradoxalment, tampoc mai abans s’havia plantejat obertament el problema de l’apropiació cultural, en particular respecte a la relació de la cultura europea amb altres cultures, tot i les veus que temen pels camins que aquesta diversitat pot arribar a seguir.
El present: la docència com a servei i la investigació com a deure.
Per raons del destí personal de cadascú, he exercit en diversos nivells de l’ensenyament: des de la ja extingida Educació General Bàsica fins a la universitat, on també he passat per les categories de professora associada a la UB i professora agregada a la UOC, així com Directora Acadèmica de l’àrea de Postgrau dels Estudis de Llengües i Cultures. Tots i cadascun d’aquests càrrecs docents han suposat per a mi una valuosa font de coneixement tant didàctica com tècnica.
Les funcions bàsiques de la Universitat segons la Llei Orgànica de Reforma Universitària (11/1983) són el desenvolupament científic, la formació professional i l’extensió de la cultura. La Universitat exerceix el servei de l’educació mitjançant la docència, l’estudi i la investigació. En aquest marc, estic convençuda que el desenvolupament de la tasca docent del professorat ha de sustentar-se en el pilar bàsic de la investigació, de la qual és inseparable. Un dels espais on la investigació té cabuda és en les societats literàries i les associacions professionals on l’intercanvi i el contacte entre col·legues és més que saludable per prendre el pols a les actituds i propostes més innovadores. Amb aquesta convicció vaig ingressar –sempre amb els avals previs i preceptius- i he treballat en la SELGYC (Sociedad Española de Literatura General y Comparada), la ICLA (International Comparative Literature Association), l’ASETEL (Asociación Española de Profesores de Teoría de la Literatura), la Societat Catalana d’Estudis Dantescos, el Centre Català de l’International PEN Club, l’Associació d’Escriptors o l’International Board of Directors de l’ELO, l’Electronic Literature Organisation.
Així mateix, a banda d’atendre sempre les invitacions per a pronunciar conferències arreu, i impartir seminaris i cursos de doctorat i postgrau en diverses universitats (UB, UAB, Universitat d’Alacant, Universidad de Málaga, Universidad de Jaén, Universidad de Santiago de Compostela, Universidad Carlos III de Madrid, Universidad Complutense de Madrid, etc.) la pròpia inquietud m’ha portat a organitzar i dirigir Congressos, Seminaris i Jornades, així com Cursos d’Extensió Universitària com El viatge de la literatura o Narrativa del segle XX que van gaudir sempre d’un èxit notable (en el decurs de cinc edicions van passar-hi més de cinc cents estudiants). Amb altres col·legues la tasca cooperativa ha tingut també el seu espai. Així és com vaig cofundar GENA, un grup interdisciplinari d’estudi de la narrativa actual a la UB. Més endavant, van arribar “El viatge de la literatura” i, més tard encara, OFELIA. Dos projectes literaris en xarxa i a la xarxa.
Certament, l’experiència em demostra cada dia que per a desenvolupar la tasca docent amb profunditat, amplitud i perspectiva, el professorat no pot limitar-se a una simple exposició de fets emmagatzemats i memoritzats. És indiscutiblement necessària l’assistència a col·loquis, simposis o congressos, i en definitiva, a qualsevol reunió científica per contrastar els propis punts de vista amb d’altres i accedir, d’aquesta manera, a informacions que reverteixen favorablement en la docència i que permeten una planificació més actual de les assignatures i del coneixement.
Docència i investigació: present i futur.
Fins aquí, doncs, el que podria considerar-se com les fonts de la meva biografia intel·lectual. Queden per detallar molts altres impulsos i moltes altres fonts que serien aquí difícilment citables i encara més difícilment valorables. En realitat, la tasca d’un investigador de la literatura no difereix de qualsevol altra dedicació, és a dir, es realitza a través d’un complicat teixit d’experiències, en les que las estretes dels llibres de l’estricta especialitat són només una part. En la docència, quan es tracta de convèncer per a una certa actitud intel·lectual i ensenyar coneixements que, en definitiva, puguin ser superats, aquesta part ha de ser vivificada i posada en acte. Per a tal fi es necessita alguna cosa més que la lletra. I és important comprovar que tot el que s’ha estimat es converteix en pensament útil.
El progrés, en les qüestions intel·lectuals, és a vegades difícil de precisar; però crec que, almenys en el meu cas, resideix en una major autoconsciència de la pròpia disciplina. En aquest sentit, les innovacions tecnològiques que fan de la nostra feina un compromís constant amb la modernitat, ha estat el trampolí ideal per a constituir un grup d’investigació interdisciplinar i capdavanter: HERMENEIA. L’any 2009, més de deu anys després de la seva gestació, el grup va ser reconegut com a Grup Consolidat per la Generalitat de Catalunya (SGR-529).
El màster en Literatura en l’era digital del qual sóc directora acadèmica, desenvolupat a la UB i amb el suport d’Edicions 62, constitueix en aquests moments un projecte interessant i engrescador. Igualment, la direcció per a la UB del Doctorat Europeu Master Mundus “Interzones” és una experiència d’aprenentatge europeu i mundial al més alt nivell. Igualment, en la meva trajectòria individual, d’una poètica descriptiva es passa a una poètica que es fa conscient dels metallenguatges que utilitza en les seves construccions i que és capaç d’incorporar novetats sense perdre el rumb teòrico-pràctic ni la seva eficàcia didàctica de saber aplicat i aplicable. Des d’aquesta perspectiva he mirat d’enfocar la meva trajectòria com a investigadora i com a docent al llarg de quinze anys. El futur: tot un repte!
Què tenir en compte a l’hora de triar l’assegurança de la llar?
Casa de Bellaterra projectada per Enric Llimona Raymat (1919-1994)
Triar una assegurança de llar és una decisió encertada i conseqüent quan un té un habitatge en propietat. Tant si és teu habitatge habitual, com si la tens llogada o és la teva segona residència, una assegurança de la llar t’oferirà tota la tranquil·litat que necessites. Perquè estaran coberts gran part dels danys, desperfectes i accidents que puguin ocórrer.
Però, un cop ens hem decidit a contractar un, ¿què hem de tenir en compte? No totes les assegurances de la llar són iguals i deixar-nos convèncer únicament pel preu de les quotes no és una bona decisió. Abans de triar l’assegurança de la llar cal tenir en compte una sèrie de qüestions. No passis cap d’aquestes per alt si el que vols és contractar una assegurança que garanteixi a l’màxim la seguretat i el benestar dels teus.
1. La forma d’assegurar el contingut
És important que sàpigues que la companyia d’assegurances pot assegurar el contingut de la teva llar, però quan es produeix un sinistre hi ha dues maneres d’indemnitzar el beneficiari de l’assegurança. Quan hi ha una avaria, l’import de la reparació sol refer-se de manera íntegra. Però, quan ja no és possible reparar, es pot taxar els danys sobre el valor real o el valor de reposició.
Si l’assegurança t’ofereix el valor real, abonarà l’import d’aquest producte en el mercat en el moment en què es produeix l’incident. Si és valor de reposició, es restaria a el valor actual el percentatge en euros segons els anys que hagin passat i la seva conseqüent depreciació. D’aquesta manera, rebràs menys diners que a través de la taxació de danys sobre el valor real.
2. Les exclusions en l’assegurança de la llar
La major part de sinistres que es produeixen a la llar, sobretot els més comuns, solen estar inclosos en les pòlisses. No obstant això, cal mirar la qualitat de la cobertura a l’detall, perquè no totes les assegurances de la llar cobreixen els mateixos sinistres. La major part de vegades cal remetre a les causes, perquè segons el que hagi passat, podries trobar-te amb que l’assegurança no cobreix res.
Posarem un exemple molt comú, que és el dels danys per aigua. La majoria estan coberts, però en molts assegurances trobaràs exclusions, com les humitats per condensació, per defectes de construcció de l’edifici o per pluges que no hagin sobrepassat una quantitat mínima de litres per hora.
En el cas d’un altre sinistre comú, el dels danys elèctrics, també és important tenir en compte que tot i que aquesta cobertura sol estar inclosa, no és estrany trobar lletra petita, com a límits a la indemnització, exclusions per antiguitat o perquè l’objecte dany no supera un import mínim.
Això ens recorda que cal revisar molt bé el tipus de cobertures de l’assegurança i analitzar amb detall les exclusions, tenint en compte les característiques de l’edifici i, com no, de la seva ubicació, meteorologia, etcètera.
3. La cobertura de danys estètics
Potser no hagis reparat en aquesta qüestió, però és una cobertura important. Imagina que es trenca una rajola de la cuina i cal reposar-la. Si no hi ha existències d’aquest mateix model, el dany estètic seria evident, perquè la nova rajola no quedaria gens bé en el conjunt. En aquest cas, la cobertura de danys estètics permetria canviar tot el terra de la cuina perquè l’estètica fos uniforme.
Això pot aplicar-se a qualsevol altra part de la casa, de manera que cal comprovar si entre les cobertures de l’assegurança està la de danys estètics.
4. Béns i estris a l’aire lliure
Si tens un jardí o una terrassa a casa, has de verificar que la pòlissa cobreix els sinistres, danys i desperfectes ocasionats a l’aire lliure, ja sigui per sostracció o per fenòmens atmosfèrics. En qualsevol cas, és imprescindible comprovar si l’assegurança ofereix aquesta cobertura o només una de les dues, de manera parcial. A més, cal comprovar el límit de la indemnització.
5. Diners, joies i objectes d’especial valor
En cas de furt o incendi, pot ser que els diners, les joies i objectes d’especial valor que tinguis a casa desapareguin o quedin completament danyats. Què cal fer en aquests casos? En primer lloc, calcular el valor de tots aquells objectes de valor que hi ha a la llar. Has de fer el mateix amb els denominats OVE (objectes de valor especial), que poden ser obres d’art, antiguitats, tapissos, catifes, objectes de metalls preciosos, etcètera.
Un cop tinguis clar els objectes i el valor, caldrà comprovar si la pòlissa assegura aquests objectes, de manera que si es produís algun sinistre, la seva cobertura quedés assegurada a el cent per cent.
6. Compensació per robatori
I parlant de robatoris: abans de contractar qualsevol assegurança de la llar cal assegurar-se el tipus de cobertura que ofereix enfront de robatoris. En quines circumstàncies estarien assegurats els teus béns, quin límit s’indicaria per la indemnització i quin tipus d’objectes estarien exclosos de la cobertura. Si aquesta és per a tu una cobertura important, no oblidis revisar aquest apartat en la lletra petita de la teva assegurança de la llar. Altrament, podries trobar-te amb alguna sorpresa desagradable.
7. Accidents greus
Consideraríem un accident greu un incendi o el despreniment d’una part de l’habitatge, que deixaria l’habitatge inhabitable. En realitat, una de les grans raons per les quals és important tenir una assegurança és precisament per això, ja que a més de patir les conseqüències emocionals o físiques de l’accident, podries trobar-te sense un lloc on viure per un temps.
La pòlissa d’l’assegurança de la llar sol proporcionar una indemnització per reconstruir l’habitatge o substituir els béns extraviats. No obstant això, convé assegurar-se això.
8. Avaries en electrodomèstics
Són molt més freqüents del que ens agradaria i molts assegurances de la llar cobreixen gran part de les reparacions, sempre que no pugui fer-se càrrec el fabricant a través de la pròpia garantia.
Has de tenir en compte que solen cobrir avaries per alteracions en el corrent o tempestes elèctriques, però no el desgast de les peces o les avaries en equips d’una antiguitat superior a vuit anys.
9. Reparacions en el domicili
Algunes companyies d’assegurances han apostat per incloure serveis de reparacions (i fins i tot de bricolatge) en les seves pòlisses, de manera que l’assegurat com a mínim tindria cobert el servei tècnic.
En aquests casos cal comprovar si la substitució de peces o elements també estaria inclosa en la cobertura, així com els desplaçaments o manteniments periòdics fins a un determinat import.
10. Cobertures en cas de lloguer
Si has decidit llogar el teu habitatge en propietat, també pots contractar una assegurança de la llar. És una bona manera d’estar tranquil i previngut davant de possibles danys a l’immoble, a més de comptar amb defensa jurídica i assessorament legal si es produeix algun conflicte.
Si ja tenies contractada una assegurança de la llar a casa teva, però ja no vius a ella perquè l’has llogat, assegura’t de comprovar que les cobertures són les mateixes i que l’assegurança pot oferir tranquil·litat davant de la presència d’inquilins.
Passejant pel Campus de Bellaterra hem vist instal·lades trampes ecologiquesEconex Processionary Trapnex L, reconeguda com la millor solució contra les orugues de processionària
Trampa oruga processionària als pins del Campus de Bellaterra UAB |FOTO: BELLATERRA.CAT
Amb l’arribada de el bon temps l’eruga processionària (Thaumetopoea pityocampa) abandona les bosses dels arbres per enterrar-se en terra. El parany Processionary Trapnex L és una solució ecològica i efectiva per recol·lectar les erugues quan baixen pel tronc.
Quins avantatges ofereix el parany Processionary Trapnex L?
-És ecològica
-Conté un dipòsit amb gran capacitat
-És de fàcil col·locació
-No conté plaguicides
-Apta per biocontrol
Apta per pins amb perímetre de tronc inferior a 130 cm
Per pins de més perímetre, només cal unir 2 o més trampes
La processionària del pi és un insecte lepidòpter que danya greument pins i cedres perquè provoca fortes defoliacions i, a més, representa una plaga de alt risc per a la salut pública , ja que els pèls urticants de les erugues poden causar lesions, especialment en els ulls, a persones al·lèrgiques i mascotes.
Conjunt de pins del Campus de Bellaterra UAB amb trampes ecologiques per orugues processionària|FOTO: BELLATERRA.CAT
El parany Processionary Trapnex L és una solució efectiva en aquells casos en què no s’hagi pogut realitzar un tractament preventiu a la tardor-hivern. Per evitar l’aparició de les bosses de l’eruga de la processionària de el pi recomanem Ynject inBag Mini : es tracta d’un dispositiu de endoteràpia a baixa pressió a què cal afegir la dosi necessària d’fitosanitari per injectar en el tronc de l’arbre en només 10 minuts. Aquest tipus de tractament és important realitzar-lo de manera preventiva entre setembre i gener.
✅ A partir del dilluns 15, ja no hi haurà confinament comarcal a Catalunya, però els desplaçaments només es podran fer amb la bombolla de convivència
Policia Local de Cerdanyola fent un servei a la zona|CEDIDA
Dilluns, dia 15, Catalunya aixeca el confinament comarcal i permetrà la mobilitat arreu del territori, sempre que es faci amb la mateixa bombolla de convivència, segons ha decidit aquest dijous el Procicat.
Però com es pot acreditar que aquests desplaçaments es fan amb el grup bombolla?
Llibre de família es podrà mostrar als desplacaments
Segons el Departament d’Interior, és recomanable dur el certificat d’autoresponsabilitat i indicar el motiu del desplaçament.
Els Mossos, a més, poden continuar demanant un document de prova del grup bombolla. I per acreditar que el grup que es desplaça és d’una mateixa bombolla de convivència, hi ha diferents opcions. La primera, presentar els DNI de les persones que viatgen, en què aparegui la mateixa adreça de residència.
Altres opcions són el llibre de família, un contracte de lloguer en què figurin els noms de les persones que viatgen, el padró municipal o els certificats de convivència que poden emetre els ajuntaments de forma gratuïta.
El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha assenyalat que, a banda del certificat d’autoresponsabilitat, els controls policials poden “demanar perfectament si aquelles persones que van al vehicle són d’aquesta mateixa bombolla o no”.
Sàmper, però, ha remarcat que, més enllà dels controls, cal “complir amb l’esperit de les mesures, que és permetre aquesta oxigenació de la nostra societat de poder-se moure pel territori”.
El que sí que es manté, a partir de dilluns, és el confinament perimetral de tot Catalunya, també amb Andorra.
Jordi Macarulla, portaveu de Convergents a la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, aporta informació d’última hora sobre els possibles nous Agents Cívics
Jordi Macarulla, vocal portaveu per Convergents a l’EMD de Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT
Jordi Macarulla confirma que s’han rebut informacions oficials que diuen que només hi ha lo que ja saviem o sigui, negociacions molt avançades del govern de l’EMD de Bellaterra amb l’Ajuntament de Cerdanyola, perquè dins del Pla d’Ocupació ens cedeixin a Bellaterra nous Agents Cívics, però no se sap quan, ni quants, ni en quines condicions. Se sabrá més en els propers dies Es tot el que hi ha en aquests moments sobre el tema
PLANS D’OCUPACIÓ
Els plans d’ocupació són programes destinats a promoure la contractació laboral de persones aturades per a la realització d’actuacions de caràcter temporal i d’interès general i social.
El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) subvenciona el cost salarial i de Seguretat Social derivada de la contractació laboral de persones aturades.
Les actuacions descrites tenen naturalesa addicional respecte de les actuacions habituals de les entitats que promouen els plans d’ocupació i tenen com a objectiu proporcionar una feina a les persones que altrament tindrien gran dificultats per trobar-ne una en el mercat obert.
Les entitats que poden sol·licitar subvencions per a plans d’ocupació són les entitats locals de Catalunya i les seves entitats dependents o vinculades, i les entitats i institucions sense ànim de lucre i universitats públiques amb seu a Catalunya.
Poden ser beneficiaris dels plans d’ocupació les persones inscrites a les oficines de Treball com a demandants d’ocupació no ocupades, amb les prioritats que es determinin en la corresponent convocatòria.
Les convocatòries respectives concreten els requisits als quals s’han d’ajustar les entitats sol·licitants, els criteris que han de complir els projectes i els sectors, actuacions i col·lectius de persones desocupades que poden ser contractades.
NORMATIVA:
Ordre TRE/235/2009, de 8 de maig, (DOGC núm. 5379, de 14.05.2009, correcció d’errades DOGC núm. 5386, de 25.05.2009) per la qual s’estableixen les bases reguladores i s’obre la convocatòria per al 2009 per a la concessió de subvencions per a la realització dels plans d’ocupació i per a les actuacions de la xarxa d’orientació per a l’ocupació, modificada per l’Ordre TRE/351/2009, de 7 de juliol (DOGC núm. 5422, de 16.7.2009)
Contacte Serveis Territorials del SOC Barcelona ☎️ 93 553 61 00
Font: Jordi Macarulla, Convergents, SOC, EMD de Bellaterra,Ajuntament de Cerdanyola,
BELLATERRA.CAT 