Manel Haro/ Ara que tenim plataformes com Netlfix, HBO o Filmin, he deixat de comprar pel·lícules i no sé què fer amb les que tinc
Cada vegada que entro a la meva habitació i veig la meva col·lecció de DVD, em sento una mica trist. En tinc molts, resultat d’una època de la meva joventut quan pensava que totes aquelles pel·lícules que m’agradaven havien d’estar a casa meva, perquè llavors encara ens dominava, als amants del cinema, la por que un DVD quedés descatalogat i, per tant, que ja no poguéssim tornar a veure mai més aquella pel·lícula. No sé si aquella era una por irracional, però recordo molt bé aquelles complicades recerques per trobar un títol a qualsevol portal d’Internet per comprar-lo. Llavors teníem eBay –que encara existeix- i poca cosa més. No existia Wallapop ni, evidentment, les plataformes de streaming, com Netflix, Filmin o HBO. Així que si perdies la pista d’alguna pel·lícula, costava molt poder tornar-la a veure, tret que anessis al videoclub Instan de Barcelona o miressis en els catàlegs de les biblioteques (encara que llavors les pel·lícules no hi tenien la presència que tenen ara).
Quan em ve de gust veure una pel·lícula i sé que la tinc, ja no entro a l’habitació a buscar-la, sinó que primer busco en l’aplicació JustWatch del meu telèfon i allà em diu en quina plataforma la puc trobar. Si resulta que està disponible a Netflix, Filmin, Movistar… doncs ja ni em molesto a obrir el DVD, sinó que entro directament a la plataforma i em poso a veure-la. Això ha fet que ni tan sols necessiti veure-la en pantalla gran –bé, tan gran com la meva televisió, que sempre està apagada-, i em conformo amb la pantalla del meu ordinador portàtil de quinze polsades. Encara ara, de tant en tant, entro en les botigues del carrer Tallers de Barcelona, on venen films en format DVD i BlueRay per només dos euros, fins i tot moltes vegades n’agafo unes quantes, però abans de pagar-les penso que no cal, que segurament estaran a Filmin o en alguna altra plataforma, i acabo sortint amb les mans buides. He de dir que fins i tot em sento com si pertanyés a una altra època jo mateix. És una estranya sensació.
Estic encantat d’estar subscrit en diverses plataformes, però la meva relació amb el cinema ja no és la mateixa com quan comprava aquells DVD. Suposo que és semblant al fet de comprar un CD o escoltar-los per Spotify. Abans, quan compraves discos, tenies una relació diferent amb la seva música. No dic que sigui ni millor ni pitjor, però sí diferent. Jo encara compro algun CD de música clàssica, suposo que una mica per militància, per donar suport a la indústria discogràfica i perquè hi ha un component de fetitxisme. M’encanta posar-me davant de la minicadena, obrir un CD, treure el disc i escoltar-lo. Però també és cert que sovint compro discs que acabo escoltant directament per Spotify. Fins i tot quan vaig en cotxe, connecto el meu mòbil al vehicle per escoltar la música des d’allà. I tot això em deixa un punt de nostàlgia.
El cas és que no tinc clar què he de fer amb la meva col·lecció de pel·lícules. Moltes d’elles realment ja no les necessito, i amb les que em sento molt proper, la veritat és que tampoc passaria res si no les tingués, perquè totes estan allà agafant pols. Quan entro a l’habitació i les miro, sento que pertanyen a una vida passada, tot i que el cinema el segueixo gaudint amb molta intensitat. El cas és que també m’agrada molt llegir i, per tant, també tinc molts llibres, i l’espai que ocupen les pel·lícules –que no és poc- podria ser ocupat per llibres. I l’habitabilitat de casa meva seria infinitament millor, és clar. Tot això fa que, de tant en tant, tingui rampells minimalistes i pensi a desfer-me de tot, però no és fàcil perquè aquesta és una altra: ¿on carai portes les pel·lícules que no vols si en cap lloc te les agafen? Bé, segur que en algun sí, però no el conec pas. Suposo que aquest neguit demà em passarà, però hi tornarà. Perquè sempre hi torna.
Caputxines a un jardí de Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT
El 20 de març a les 4.50 el planeta Terra s’ha trobat al centre exacte de l’òrbita solar i l’hemisferi nord ha entrat en la primavera. És una de les estacions més esperades de l’any perquè significa el final de l’hivern, l’allargament del dia i el renaixement de la natura. Per això el refranyer tradicional va ben carregat de dites i refranys que parlen de l’arribada de les orenetes, la floració i també de la inestabilitat meteorològica lligada a aquesta estació.
La primavera és l’època de l’any que té més connotacions positives associades. Quan diem que algú és a la primavera de la vida volem dir que és jove i que té tot un futur al davant. Això és perquè la primavera és una època de renaixement de la natura que ho revitalitza tot després del rigor hivernal. Aquest renaixement també el nota el nostre cos i el nostre comportament i hom creu que ‘La primavera la sang altera’.
L’arribada de les orenetes i les flors són un parell de senyals inequívocs que el temps primaveral s’acosta. Per això hi ha tants refranys com ara aquests: ‘Oreneta arribada, primavera començada’, ‘Oreneta primerenca, primavera calorenca’, ‘Una flor no fa estiu, ni dues primavera’. També en trobem un altre que se centra en els hàbits de les formigues, uns insectes especialment atents als canvis de temps: ‘Quan fa dissabte la formiga, a venir la primavera no triga’.
Però en l’àmbit meteorològic la primavera també pot ser molt traïdora: és una època de gran inestabilitat en què tan aviat pot ploure com fer sol, tant pot fer una calor estival com un fred de desembre. Per això el refranyer s’ha dedicat molt al temps primaveral. Així trobem dites de l’estil:‘Març, falsa primavera que enganya el bestiar’, ‘Si trona per la Mare de Déu de març, la primavera és freda’ o ‘Aigua de primavera, si no és torrencial omple la panera’.
Una creença força estesa és que l’hivern té un marge d’influència molt gran sobre la primavera: ‘El mal hivern, de la primavera fa govern’, ‘Hivern rigorós, primavera de gos’, ‘Mal hivern, primavera d’infern’, ‘Si l’hivern primavereja, la primavera hiverneja’. I també ens tornem a trobar amb la Mare de Déu de la Candelera com a data idònia per a endevinar com serà la primavera:‘Bella Candelera, lletja primavera’ i ‘El dia de la Candelera sabrem si la primavera serà lletja o bella’.
No canto per cantar ni faig poemes endut per un moment d’inspiració. En front la partitura els meus dilemes. En front del full en banc la frustració.
Batallo per les notes confegides, gemego per uns mots entrellaçats buscant d’un buit total les melodies i d’un no res uns versos endreçats.
I ve llavors un punt que tot encaixa, els mots i la musica fan el ple. Alço com un guerrer la destral d’aixa,
crido d’allà i em quedo sense alè. I veig el món perdut, com s’esbiaixa. El cant d’aquell poeta queda en re.
(Ignasi Roda Fàbregas, 21 març 2021)
Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.
Activitats destacades
1968, i junt amb dos germans més (Frederic i Àlvar) constitueix el grup de cançó catalana El Tricicle (Nota: aquest grup no és l’actual Tricicle format anys després). 1968 s’inicia en la composició de cançons basades en poemes de poetes catalans. 1969 inicia la seva activitat teatral amb el grup NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari). 1972 funda el grup de cançó catalana Taverna 2 i el grup Equip de Poesia. Aquest mateix any escriu el seu primer musical «Iris». 1973 inicia la seva activitat de professor de teatre a escoles i instituts. Forma part de diferents grups de teatre independent i inicia les seves activitats en el camp de l’Animació Socio Cultural i es fa càrrec de la direcció de la ESTASCT (Escola Superior de Tècnics en Animació Socio Cultural i Turística) del CET (Centre d’Estudis Turístics). 1980 es fa càrrec de la gerència del Teatre La Faràndula de Sabadell i promou la creació del TES (Teatre Estable de Sabadell). 1985 organitza l’EETT (Escola d’Estiu de Tallers de Teatre) a Cervera que manté oberta fins al 1989. 1988 crea l’empresa de serveis Dissenys Culturals, amb la qual i al llarg de sis anys, organitza diferents esdeveniments, entre els quals, molts d’ells relacionats amb infraestructures de les olimpíades a Barcelona del 92. 1994 es fa càrrec de la direcció Pedagògic de la Mostra de Tallers de Teatre del Segon Ensenyament de Granollers. Professor de l’Escola d’estiu Rosa Sensat, 1987 de l’Institut Municipal d’Ensenyament (IME) i de diferents escoles d’estiu d’arreu de Catalunya. 1996 Comença a publicar contes per a infants i inicia una relació professional amb l’editorial ING Edicions. 1999 es fa càrrec de la direcció de La Passió de Cervera on renova el muntatge amb treballs de dramatúrgia, il·lustracions musicals, vestuari i il·luminació en el decurs de 5 anys. 2002 torna als escenaris musicals i crea el segell discogràfic IMION enregistrant 4 CD: «Musica per a poetes. Volums I i II», «Llibre de cançons» i «Tornarem a viure».
Algunes de les obres d’Ignasi Roda Fàbregas són:
Narrativa
Vine a la terra de les fades. Barcelona: I.N.G. Edicions
1996 – Xot i el secret dels ocasis. Barcelona: I.N.G. Edicions
1996 – Nona i el follet de les estacions. Barcelona: I.N.G. Edicions
1996 – Tell, el noi que s’empassava les llàgrimes. Barcelona: I.N.G. Edicions
1996 – L’escurniflaire i la terra dels unullus. Barcelona: I.N.G. Edicions
1997 – Les ballarines de la neu. Barcelona: I.N.G. Edicions
1997 – L’armari de l’àvia. Barcelona: I.N.G. Edicions
2000 – Salsafí i les llavors màgiques. Barcelona: I.N.G. Edicions
2008 – En Salsafí a la Terra de Caulés. Barcelona: I.N.G. Edicions
2008 – Ai, m’ha caigut una dent!. Barcelona: I.N.G. Edicions
Obres dramàtiques
La llegenda de Sant Jordi
1974 – En Gostí lladre
1979 – L’auca dels tres reis. Companyia La Saragata
Johann Sebastian Bach va néixer el 21 de març del 1685 a Eisenach i va morir el 28 de juliol de 1750 a Leipzig.
“Neue Bachdenkmal” (1908), el monument que es troba a l’entrada lateral de l’església de Sant Tomás de Leipzig|DW
🎻Recordem l’organista i compositor alemany del barroc escoltant una part de les seves obres més conegudes👇
Biografia de Johann Sebastian Bach
A deu anys restà orfe de pares. Descendent d’una família de músics (Bach), rebé probablement del seu pare, Johann Ambrosius Bach, músic de la cort, les primeres nocions de l’ofici musical. El seu germà Johann Christoph Bach, amb el qual continuà la seva educació musical, l’acollí a casa seva, a Ohrdruf, on tenia el càrrec d’organista. A quinze anys, gràcies a la seva bona veu, trobà una plaça de cantor a la Michaeliskirche de Lüneburg, on visqué tres anys de formació intensa, en contacte amb obres d’autors alemanys, flamencs i italians que trobà a la biblioteca del Lyceum. A divuit anys havia assimilat ja una bona part de la important herència musical germànica, que completà amb coneixements d’altres estils europeus. Esdevingut ja un professional, el 1703 obtingué la primera col·locació com a violinista a la cort de Weimar, on romangué solament sis mesos. Sembla que les seves primeres obres poden ésser datades de l’època de Lüneburg, i àdhuc de la d’Ohrdruf: preludis i partite de coral, per a orgue, i una fuga per a clavecí. A la curta etapa de Weimar, sembla que només li correspon un concert en do menor, per a clavecí. Al setembre del 1703 acceptà la seva primera plaça d’organista a la Neukirche d’Arnstadt, Turíngia, on estrenà un orgue de 23 jocs, amb el càrrec suplementari de Kapellmeister del Gymnasium. En aquesta època, la seva activitat creadora començà a ésser important. A més d’obres per a clavecí, instrument que sempre cultivà, la música per al culte ocupà la part principal de la seva activitat, amb obres per a orgue i vocals; la seva primera cantata religiosa és datada a Arnstadt. No tardà a acceptar el lloc d’organista a la Blasiuskirche de Mülhausen, al setembre del 1707, a vint-i-dos anys. L’octubre del mateix any es casà amb la seva cosina Maria Barbara Bach. A aquesta etapa de la seva vida correspon un preludi per a orgue, tres cantates religioses i una altra cantata —Gott ist mein König, escrita per encàrrec del consell de la ciutat—, que sembla que fou la primera obra que hom li edità. Per motiu de conflictes religiosos entre pietistes i luterans ortodoxos, Bach preferí de deixar Mülhausen i d’acceptar el lloc de músic de cambra i organista de la cort del duc de Saxònia-Weimar, al servei del qual restà nou anys; fou un període fecund per a Johann Sebastian. Nombroses obres per a orgue ho testimonien, entre d’altres, el grandiós Passacaglia en do menor, les tocates en re menor i sol major i l’Orgelbüchlein. També són d’aquesta època nombroses cantates religioses i una cantata profana —De la caça—. Bach començà a tenir fama de virtuós de l’orgue, i hom té notícia dels seus recitals a Weissenfels, Halle, Kassel i Erfurt. Bach aprofundí en l’estil italià transcrivint obres de Vivaldi i Marcello. El 1717 es traslladà a Köthen (Anhalt, Saxònia) amb la seva ja nombrosa família, per entrar al servei del príncep Leopold d’Anhalt-Köthen. En aquesta època, que durà sis anys, Bach no pogué dedicar-se a la música religiosa, a causa del calvinisme practicat a la cort. Altrament, pertanyen a aquest període algunes de les seves grans obres instrumentals: les Invencions a dues i tres veus, el primer volum de Das wohltemperierte Klavier (‘El clavecí ben temprat’), la Fantasia cromàtica, les suites franceses i angleses, totes les obres per a violí i violoncel sol i les sonates per a flauta. Els sis Concerts de Brandenburg apareixen com la síntesi de la saviesa musical de l’Europa d’aquell moment. El Concert per a dos violins i orquestra també pertany a aquesta època en què Johann Sebastian es manifestà amb una maduresa definitiva, com a compositor i com a organista, en concerts a Leipzig i a Hamburg. El 1720 morí la seva primera muller, de la qual tingué set fills, i el 1721 es casà amb Anna Magdalena Wülcken, que l’ajudà molt com a copista. El 1723, quan Bach tenia trenta-vuit anys, guanyà per oposició el lloc de director de música de la Thomasschule de Leipzig, i l’ocupà fins a la mort. Fou l’època de la seva màxima fecunditat, principalment en la música religiosa: hom calcula que escriví, aquests anys, 260 cantates religioses, les passions segons sant Joan, sant Mateu i sant Marc —aquesta última, perduda—, la Missa en si menor, el Magnificat, els oratoris de Nadal, de Pasqua i de l’Ascensió; els sis motets, quatre misses, lieder, etc. Per a orgue, a més de preludis de coral i preludis i fugues, escriví les excepcionals Sis Sonates a tres veus. Per a clavecí es registren, en aquesta època, el segon volum de Das wohltemperierte Klavier, el Concert italià, la Partita en si menor i les Variacions GoldbergLes Variacions Goldberg de J.S. Bach interpretades per Kimiko IshizakaAl Notenbuch, escrit per a Anna Magdalena, hom troba, també, cinc lieder, entre els quals hi ha el conegut Bist du bei mir. En aquesta etapa final escriví Das musikalische Opfer (‘L’ofrena musical’) i, poc temps després, Die Kunst der Fuge (‘L’art de la fuga’). En aquestes dues obres, Bach deixà a la posteritat una mostra definitiva del domini prodigiós que posseïa del seu art. El 28 de juliol de 1750 Johann Sebastian Bach morí, a seixanta-cinc anys. Des del seu llit de mort dictà, encara, al seu gendre Altnikol, una fantasia sobre un tema de coral per al seu instrument preferit, l’orgue, a la qual donà el títol de Vor deinem Tron tret’ich hiermit (‘Compareixo davant el teu tron’). Anna Magdalena, de la qual havia tingut tretze fills, li sobrevisqué deu anys.
Bach, que practicà humilment la música com un ofici, arribà als cims més elevats de l’art; es limità a portar fins a les darreres conseqüències l’ofici musical practicat pels seus antecessors i contemporanis alemanys, assimilant l’essencial dels altres estils europeus de l’època. La seva actitud, conseqüent fins a la fi, i el domini tècnic a què arribà li permeteren d’obtenir uns resultats transcendents, amb els quals se situà, sens dubte, per damunt de tots els seus contemporanis. L’esperit creador de Bach no necessità de canviar les formes tradicionals per a expressar-se lliurement, i resultà un innovador sense proposar-s’ho, amb un equilibri genial entre la fidelitat i l’audàcia, l’observança estricta i la fantasia atrevida. No és estrany que els seus contemporanis, mancats de perspectiva, l’acusessin d’antiquat i que caigués gairebé en l’oblit durant més de mig segle. Bach havia exhaurit ja totes les possibilitats de la música barroca i, després d’ell, la música es desenvolupà en una altra direcció. El 1789, quan Mozart visità Leipzig i tingué ocasió de sentir i d’estudiar les partitures d’alguns motets de Bach, exclamà: “Per fi aprenc alguna cosa nova!” Precisament els motets foren les úniques obres de Bach que s’interpretaren, àdhuc en els anys d’oblit, a Leipzig i en altres localitats. Un altre testimoniatge que l’admiració per Bach no havia desaparegut és la seva primera biografia, apareguda el 1802 i escrita per Forkel. En el redescobriment definitiu de Bach, Mendelssohn té un lloc d’honor, pel fet d’haver patrocinat i potser dirigit la interpretació de la Passió segons sant Mateu, el 1829. La major part dels compositors romàntics sentiren una gran admiració per Bach. El 1850, cent anys després de la seva mort, fou fundada la Bach Gesellschaft, que publicà l’edició completa de les seves obres.
A Catalunya, la introducció de la música de Bach s’esdevingué durant el segle XX. Poc abans de començar el segle, però, el 4 d’abril de 1897, l’Orfeó Català cantà dos corals de Johann Sebastian Bach en una audició al Teatre Líric; el 28 de novembre de 1911 era oferta ja, pel mateix Orfeó, al Palau de la Música Catalana, la primera audició de la Missa en si menor sota la direcció de Lluís Millet, i el 27 de febrer de 1921 igualment l’Orfeó Català interpretà per primera vegada la Passió segons sant Mateu. Dins els primers anys del segle XX, Pau Casals inclogué en el seu repertori les sis sonates per a violoncel sol, a les quals fins aleshores havia estat donat únicament un valor pedagògic.Col·laboració: SeB
L’hivern va acabant i ja va traient el nas la primavera. La primavera 2021 començarà avui dissabte 20 de març a les 10:37 h i acabarà a les 05.32h del dia 21 de juny, dia del solstici i moment en el que començarà l’estiu. Seran en total 92 dies i 18 hores de primavera.
En aquests 5 escorcells en línea no floriran flors d’acàcia perquè l’EMD de Bellaterra no replanta cap arbre|FOTO: BELLATERRA.CAT
🚨 La primavera 2021 a Bellaterra comença amb la deixadesa històrica dels més de 70 arbres talats i no replantats pel govern de Ramon Andreu (GxB) presidint l’EMD des de l’any 2010.
Les llambordes aixecades, escorcells i forats d’un munt de voreres sense reparar, fa imposible gaudir dels passejos sense perill de caigudes greus.
Aquesta administració pública del poble és responsable del mal estat dels carrers perquè des de la seva creació, l’EMD té transferides les competències municipals de zones verdes i espai públic de Bellaterra
🚨 El Camí Antic de Sant Cugat està afectat i les obres noves han de cedir una part del terreny a l’espai públic
Instalacions dels Pous de CASSA al Camí Antic|FOTO: BELLATERRA.CAT
Sorprèn que la Companyia Aigües de Sabadell (CASSA) no hagi cedit part del seu terreny com ha fet el veïnat que viu al Camí Antic, una vegada endarrocada la caseta coneguda com Els Pous
Vorera dels Pous de CASSA amb grava|FOTO: BELLATERRA.CAT
S’inclou en la vintena de mesures que ha presentat Interior per millorar l’atenció a les víctimes.
El Departament d’Interior proposa un paquet de 20 mesures per frenar la violència masclista i millorar l’atenció a les víctimes. Una de les més destacades és la nova línia directa amb els Mossos per WhatsApp dedicada a combatre la violència masclista.
L’objectiu del projecte: renovar el model actual que ja fa vuit anys que funciona (2012-2020) i incrementar l’ús de les noves tecnologies per millorar l’atenció i el seguiment dels casos. També s’ha anunciat la intenció de posar en marxa en un futur (sense data) una comissaria específica de la dona ubicada a Barcelona per coordinar les actuacions.
Línia directa a través del 601 00 11 22
El nou canal de missatgeria instantània gestionat pels Mossos d’Esquadra està especialment pensat per a les dones joves. Amb el número 601 00 11 22 es podrà contactar per rebre assessorament policial i resoldre dubtes, però no per atendre emergències. Es posarà en marxa l’1 d’abril i no substituirà el 112 . També està previst implantar una app específica.
Interior també vol provar la utilització de la videoconferència per potenciar el contacte directe amb la víctima ja sigui en assessoraments i o durant el seguiment a les víctimes.
A més, es dotarà d‘eines tecnològiques per fer el seguiment telèmatic de les dones a tots els Grups d’Atenció a les Víctimes (GAV). I també s’aposta per buscar en la investigació imatges de vídeo vigilància i altres testimonis, per evitar que el pes de la prova recaigui en el testimoni de la víctima.
Formació en violència masclista
El pla també destaca la millora de la formació i especialització dels efectius policials que treballen en aquest àmbit i la realització de l’enquesta per avaluar la intervenció policial en dones que han denunciat.
Es busca també promoure i garantir l’assistència jurídica lletrada en seu policial. S’articularan mecanismes amb el Consell de l’Advocacia de Catalunya i amb els Deganats per tal de garantir aquesta assistència.
En el marc d’aquest projecte de millora, s’està treballant en la creació de l’Oficina Virtual d’Atenció al Ciutadà (OVAC), un servei especialitzat 24 hores per a la recollida de les denúncies, Aquesta proposta es planteja a llarg termini, ja que requereix de diversos acords amb judicatura i advocacia, així com la certificació i acreditació de la signatura digital de les persones denunciants.
El pla preveu augmentar els efectius policials dels Grups d’Atenció a les Víctimes (GAV), com a Barcelona, on ja s’han incrementat en 13 efectius més. Fora de l’horari d’atenció d’aquests grups, es treballa perquè també es puguin atendre les víctimes a les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC) i per això tindran una formació específica.
Menys denúncies pel confinament, però més trucades
L’evolució de les denúncies policials s’ha mantingut estable des de l’any 2010, a excepció de l’any 2020, que s’ha produït un descens del 6 % respecte a l’any 2019 pel confinament, que va frenar-les per l’aïllament de les dones. Malgrat això, les entitats denuncien que amb el confinament van incrementar-se les agressions. De fet, en els últims mesos, han crescut les trucades rebudes a la línia d’atenció contra la violència masclista.
Els Mossos han fet seguiment aquest 2020 a més d’11.000 víctimes de violència de gènere. L’any 2020 els Mossos d’Esquadra van atendre 12.594 dones en l’àmbit de la violència masclista, es van instruir 12.377 denúncies i es van destinar 30.543 hores a serveis de protecció policial.
Sàmper planteja una comissaria de la dona a Barcelona
Sobre la possibilitat de crear una comissaria de la dona a Barcelona, el conseller d’Interior en funcions, Miquel Sàmper, ha especificat que es tractarà d’un punt especialitzat en violència masclista. Ara bé, no n’ha donat detalls. De fet, ha matisat que la iniciativa dependrà del nou govern de la Generalitat perquè per tirar-la endavant, ha explicat, és necessari aprovar un decret que modifiqui l’estructura actual dels Mossos.
“La intenció és fer un pas més pel que fa a intel·ligència policial, per tenir més dades sobre aquests casos“, ha indicat el conseller. Sàmper s’ha mostrat confiat que hi haurà “unanimitat total” entre els membres del proper executiu per engegar el projecte “de forma immediata”.
Aquesta tarda a les 15: 55 minuts ha caigut una calamarsada a Bellaterra (Vallès Occidental). Segueixen els trons i forta pluja, amb una temperatura de 9 graus
🚨 Mitjans i veïnat de Bellaterra denúncia sovint que el govern de Ramon Andreu a EMD no respon ni recupera l’escultura oxidada i trencada, símbol del poble. L’Esquirol és una obra creada l”any 1978 perl’escultor bellaterrenc Emili Colom.
L’Esquirol de l’escultor Emili Colom, inaugurada l’any 1978 a la Plaça Joan Maragall, seu de l’EMD de Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT
Eliminar les tanques i porta de ferro d’accés al bosc de Bellaterra a través del Camí de l’Escultor Vilanova és una de les millors actuacions naturals que ha fet el govern de l’ EMD aquest 2021.
L’ EMD ha recuperat pel veïnat l’accés lliure al bosc a través del Camí Escultor Vilanova|FOTO: BELLATERRA.CAT
BELLATERRA.CAT 